dijous, de desembre 20

ARGUMENTARI PER LA MOCIÓ EN DEFENSA DE L'ESCOLA EN CATALÀ I DECLARAR AL SR.WERT PERSONA NON GRATA


La moció no s'ha votat per la negativa del govern local, format per CIU, PP i GIT

Considerem la reforma educativa un atac més al poble de Catalunya i contra un dels seus més preuats tresors, la llengua. Prohibida durant els 40 anys de dictadura franquista, i perseguida per “reals decretos” durant els 300 anys que dura l'espanyolitat forçada. Malgrat les prohibicions i persecucions, el poble ha estat capaç de mantenir viva una llengua, que des d'Espanya van voler fer desaparèixer.

En ple debat del futur polític de Catalunya, i en plena crisi econòmica, el govern d'Espanya aprofita el tema de llengua per agitar més l'ambient, argumentant que Catalunya ha de ser bilingüe. Justament ells, que quan l'escola i les administracions eren en castellà, quan els nostres noms al DNI tenien que estar escrits amb la seva llengua, ells mai va sortir en defensa del català, demostrant que el bilingüisme no és l'objectiu, si no, com va dir el ministre de Cultura, el sr. Wert, l'objectiu “és españolizar a los niños catalanes”.

Aquesta moció també ens planteja declarar persona non grata al ministre de Cultura espanyol, el sr,Wert. Fet que no tenim cap inconvenient en recolzar-ho. Aquesta proposta ens porta a recordar que el sr.Wert tant sols és un petit exemple de les agressions al poble català, i que no és patrimoni exclusiu del PP, la constant bel·ligerància contra Catalunya. Cal recordar, i perquè no plantejar-se a declarar-los també persones non grates a José Bono i Francisco Vázquez del PSOE, comparant Catalunya amb l'Alemanya nazi, i així un llarg reguitzell de suposats demòcrates espanyols de tots els colors polítics, que un dia sí, i un altre també, no paren d'alimentar-se electoralment, atacant directament a la dignitat de les catalanes i catalans.

En clau local, el PP governa Torredembarra. Ho fa gràcies a CIU, una partit que aquesta setmana ha pactat amb ERC estabilitat política al Parlament, una consulta d'autodeterminació per el 2014, augmentar la pressió fiscal i retallar 4.000 milions d'euros al pressupost del 2013.

Els atacs a la llengua no han tingut una resposta institucional per part de l'ajuntament de Torredembarra, ni ha favor, ni en contra. Tot per evitar enfrontaments polítics entre els socis de govern i garantir que CIU pugui continuar governant el municipi. Si tinguessin un mínim de dignitat nacional, el PP ja fa dies que estaria ocupant les cadires de l'oposició, com a mínim els hi demanem que a les proclames de la diada evitin dir Visca Catalunya Lliure, i podran continuar governant amb tranquil·litat amb el partit que ens vol retornar als temps de la dictadura.

Però els atacs al poble català no acaben amb la llengua, volem recordar l'ofeg fiscal que patim els treballadors i autònoms catalans, i les terribles conseqüències de les polítiques de fer dels serveis, negocis. Un espoli fiscal que està obligant al govern català a fer polítiques de retallades i d'augment de la pressió fiscal, de fet el govern de CIU i ERC ja han anunciat 4.000 milions d'euros de retallades el 2013.

Considerem que l'excepcional situació, calen decisions excepcionals, i exigim a les administracions catalanes que no traslladin el patiment al poble, demanem que es plantegin practicar la insubmissió fiscal i que els diners recaptats siguin per garantir la qualitat de vida, de les dones i homes que vivim a Catalunya.

dimarts, de desembre 11

Torredembarra sotmesa al PP

Cal que totes les institucions del país facin un pronunciament de rebuig contra l'atac a la llengua i a la dignitat del poble català, plantejat per el ministre de Cultura, el sr. Wert. La proposta del ministre tant sols és un mostra del menyspreu constant del nacionalisme espanyol contra el poble català

Cal que el nacionalisme espanyol entengui el cansament dels catalans d'aguantar diàriament agressions i amenaces.

L'11 de setembre la ciutadania ja va mostrar la seva força, però ara ens cal que les nostres institucions agafin el sentir d'indignació popular, i mostrin públicament fermesa davant d'aquests constants atacs.

Em neguiteja el silenci de l'ajuntament de Torredembarra, governat per CIU, PP i GIT. Un pacte que permet al Partit Popular gestionar la regidoria d'Ensenyament, el mateix partit del ministre Wert i de l'expresident Aznar.

D'aquesta situació en faig responsable a CIU i al seu alcalde que, per mantenir el poder, continua amb el pacte amb el PP.

Estem en temps de valentia i de posicionaments clars davant del futur de Catalunya. El PP és un partit amb un missatge clar i contundent; vol una Catalunya espanyolitzada i sotmesa a l'estat.

Ara cal que CIU, i en concret CIU de Torredembarra, es defineixi.


dimecres, de maig 16

Participacions preferents: l'estafa més gran de la història d'Europa


Forta assistència a l'acte organitzat per l'Alternativa Baix Gaià sobre l'estafa de les participacions preferents. Jordi Daudén, representant de l'Associació d'usuaris de bancs, caixes i assegurances de Catalunya va explicar la situació de les entitats financeres, el perquè s'han quedat amb els estalvis de milers de famílies catalanes i quines són les accions que tenen previstes.
 
 
L'estafa afecta principalment a persones jubilades, persones que durant anys han estat estalviant per disposar d'un “petit coixí”. Però ahir també vam tindre casos de persones aturades que havien guardat el “finiquito” de l'acomiadament. O el cas dels diners d'una llibreta del Club Super 3, reconvertits en participacions preferents. Amb aquest acte iniciem un camí de lluita de llarg recorregut. El proper pas és el debat de la moció que hem presentat per el ple de dijous, una moció que esperem el suport de tots els partits polítics. També es va parlar de fer un acte a les portes de les entitats financeres, acte que anirem definint els propers dies.

dimarts, de maig 15

Les nostres mocions per dijous



dimecres, de maig 9

dimecres, de maig 2

Dijous ens veiem

dilluns, d’abril 30

Reclamem l'IBI i l'IAE a ABERTIS, prou peatges a Catalunya!

Fa 13 anys ciutadans del Baix Gaià vam lluitar per la gratuïtat de l'autopista. Junts vam aconseguir la gratuïtat de Torredembarra fins a Reus. Vam ser un quants els que cada diumenge ens reuníem al pont de l'autopista, un pocs vam ser els denunciats.
13 anys després presentem una moció, demanant a l'ajuntament de Torredembarra que compatibilitzi l'IBI i l'IAE que ABERTIS/ACESA no ha pagat, des del primer dia que va iniciar l'activitat econòmica en territori municipal.

Apa, visca la terra!



dijous, d’abril 5

CAMORRA, CAPITALISME I ADOCTRINAMENT

Aquesta setmana santa, per les tardes, li dedico el temps a la lectura del llibre del Roberto Saviano, “GOMORRA” que parla de “La Camorra”, organització mafiosa que controla el territori de Nàpols. Un territori que el 40% de les empreses, i el seus treballadors, no existeixen legalment. La majoria d'elles es dediquen a l'elaboració de roba i sabates de luxe sota la marca “Made in Italy”. Productes que després es distribueixen en les millors botigues de Roma, París, Londres, Barcelona, etc.

 
Aquest 40% d'economia submergida no paga impostos, els treballadors no cotitzen, els sous són baixos, i el preus de fabricació són rebentats. Baixar costos de la producció, per beneficis més grans, aquesta és la màxima del negoci. “La Camorra”, fa de banc prestador als empresaris inexistents/il·legals perquè puguin comprar la roba, i concedeix crèdits al treballadors inexistents/il·legals. Tot un xollo per la màfia, i per l'economia del baix cost en la producció, per finalment vendre, a preus desorbitats, en les botigues de luxe de tota Europa.

A l'estat, la crisi l'han convertit en una marca i en un model de reinvenció per continuar augmentant els beneficis als de sempre. Una crisi que era visible des dels anys 90, quan el govern del Sr. Aznar va posar les bases de l'economia de l'especulació i del diner ràpid, així com el foment de la creació grans fons del que anomenem “diner en negre”.

Aznar sabia bé el que volien els que el van fer president: facilitats per desenvolupar l'economia de la construcció. Es va treure del barret uns quants conills en forma de la Llei de sol, on permetria als ajuntaments revisar els seus plans urbanístics per ampliar els llocs on construir fantàstiques urbanitzacions. Donaria facilitats als anomenats promotors, deixant que els preus dels habitatges augmentessin a percentatges d'escàndol, i recolzaria a les entitats financeres perquè donessin préstecs, a tort i dret, a les famílies. Préstecs que directament anirien a les butxaques dels seus amics de la construcció. Aquell foment d'economia única, va fer que tota una generació de joves deixessin els estudis -”perquè estudiar si guanyo molts diners fent de manobre”- joves que actualment estan a l'atur sense cap tipus de formació.

Aquestes van ser les polítiques econòmiques de la dreta espanyola durant el mandat dels anys 90: fomentar l'economia única al voltant de la construcció, en detriment d'altres economies, i fomentar una generació sencera, sense formació acadèmica.

Un govern d'esquerres tenia que haver apostat, des del principi del mandat, en corregir el camí marcat per la dreta. Però quan Zapatero i els seus van entrar a governar, van continuar deixant que l'economia especulativa continués. No van marcar una estratègia paral·lela a la recerca de noves economies productives, es van deixar anar per el que ja hi havia, i per això el PSOE també és responsable de l'actual situació, en aquest cas per la passivitat. El drama és que l'esquerra no va donar respostes contundents, i ara tornem a tindre governant a la dreta, amb una majoria parlamentaria aclaparadora.

I que ha fet en 100 dies el govern del PP, doncs preparar un nou escenari per els interessos dels de sempre. Els que durant els anys 90 van marcar les polítiques de l'Aznar per el seu propi benefici, ara tornen a marcar el ritme de les transformacions: ma d'obra encara més barata, per les noves industries que, en poc temps imposaran i gestionaran els mateixos que en el seu moment es dedicaven a l'especulació immobiliària.

El capitalisme tant sols beneficia als que el gestionen, la resta som simples peons, o rucs, al seu servei. No cal patir, ens ofegaran fins a límits bestials, però no ens mataran, no, ens donaran una xic d'oxigen, i ens diran, “veieu?, si feu el que us diem tot anirà bé!” Ens necessiten aclucats i servicials per fer la feina que ens demanin.

He començat parlant del llibre “GOMORRA” i no sé per quin motiu he acabat parlant de la crisi a l'estat. Hi han similituds?, hi han màfies legals i il·legals?, l'actual situació econòmica és forçada per generar un nou ordre laboral i social, més precari, i més adoctrinats, per ser més útils i beneficiosos als de sempre?.



dijous, de març 29

La vaga amb els ulls de la premsa internacional

Visió de la premsa internacional sobre la vaga general. És important que ens oxigenem una mica de la greu intoxicació informativa que s'està donant, des dels governs autonòmic i central, i de molts mitjans de comunicació estatals.
-Le Monde: Grève générale en Espagne contre la réforme du travail et l'austérité (traducció al català)
-The Guardian: Eurozone crisis live: Spanish general strike kicks off (traducció al català)
-La Repubblica: La Spagna si ferma contro Rajoy, sciopero per la riforma del lavoro (traducció al català)
-al-Jazira: Spanish workers stage general strike (traducció al català)
-Wall Street Journal: Spain Strike Challenges Austerity (traducció al català)
-Público: Greve Geral en Espanha marcada por dezenas de detençoes (traducció al català)
-The New York Times: Spanish Trade Unions Start General Strike
-Die Zeit: Generalstreik lähmt Spanien (traducció al català)
-The Wall Street Journal: Spain yields up on strike, budget jitters (traducció al català)
-BBC: Spanish workers hold general strike over labour reforms (traducció al català)

dijous, de març 22

Parlem d'aigua, avui al vespre