Torna la tradicional calçotada independentista

El RACC demostra que el radar s'ha utilitzat en unes vies amb senyalitzacions deficients, o fins i tot inexistents

Doncs sí, el RACC ha fet un minuciós estudi de les antigues T-214, T-210 i N-340 (en els trams on es posava el radar). L'estudi arriba a la conclusió que les antigues carreteres tenen la senyalització insuficient i, segons quins trams, inexistent. També qüestiona que aquestes antigues carreteres siguin de 50 km/h, recomanen que siguin vies de 70 km/h.

Informes jurídics i tècnics que avalen la mala gestió del radar, ara tant sols ens queda esperar que l'ajuntament actuï amb responsabilitat.

"Corralito" a Torredembarra

Fa unes setmanes un company m'explicava que tenia uns diners posats a “plaç fix” per un any. Els diners provenien de la indemnització que va rebre al ser acomiadat. Un any després, l'entitat financera li comunica que les condicions han canviat i que els seus diners no els podrà recuperar fins d'aquí a 10 anys, en cas de treure'ls, ara, perdria el 60%.

Ahir un matrimoni, format per un home de 72 anys i una dona de 71, van venir a veure'm per explicar un cas similar, el director de l'entitat financera els acabava de comunicar que tindrien que esperar 10 anys per recuperar els seus estalvis. La dona, amb els ulls plorosos, deia sentir-se enganyada per l'entitat financera que durant tota la seva vida havia confiat els seus petits estalvis. “On serem d'aquí 10 anys, si ja som vells..” aquesta era l'afirmació constant. Aquest dos casos coincideixen amb l'entitat financera; “LA CAIXA” del Passeig de la Sort.
A la tarda vaig posar al facebook el cas i demanava si es coneixien més casos a Torredembarra. En poques hores m'havien arribat 12 casos idèntics de veïns i veïnes del municipi. Posteriorment un company m'envia l'enllaç de la web de l'Associació d'usuaris de bancs, caixes i assegurances de Catalunya que confirma la sospita, algunes entitats financeres ha reconvertit els “plaç fix” en “participacions preferents” jugant amb els diners dels estalviadors en inversions d'alt risc.

Ja fa temps que s'insinuava que el “corralito” argentí podria arribar a Catalunya, i em dona la sensació que amb aquests casos tant propers, el “corralito” ja és una realitat. Les entitats financeres van fer creure als estalviadors que els diners els tenien assegurats, quan realment les intencions era utilitzar-los per continuar al joc de la “ruleta russa”, grans beneficis al mínim esforç.

Els propers dies tindré una trobada amb afectats per fomentar l'activisme associat per fer front a aquest robatori. Aquest matrimoni no sap on acudir i em demanen soroll. No els podia dir una altra cosa que... farem soroll i no els deixarem sols!

Revolta't!

Benvinguts/des a la lluita!

El passat dissabte, la Plataforma d'Afectats pel Radar va mostrar la seva força al carrer amb una marxa lenta de vehicles. L'acte va durar 45 minuts, l'ambient que es respirava era d'indignació, però també d'alegria de veure com centenars de persones unien esforços per assolir un objectiu. Feia anys que no es veia a Torredembarra un moviment ciutadà organitzat per un objectiu comú.

Mentre fèiem l'acció, em passaven pel cap imatges de la lluita per la gratuïtat de l'autopista. Una lluita de talls de carretera setmanals, durant 10 mesos. Una lluita popular de resistència al clima i, sobretot, a la pressió de les denúncies, via penal, que repartien als caps visibles d'aquelles mobilitzacions. A mi em demanaven 6 anys de presó.

Llavors també havien els detractors d'aquelles mobilitzacions, uns ens acusaven de donar mala imatge al municipi, d'altres de ser uns radicals d'esquerres, uns altres d'antisistema... però al final, el gener de 2000, el govern central va decidir fer gratuïta l'autopista com a mínim, fins a que les infraestructures previstes es fessin.

Aquella lluita va permetre buidar de vehicles l'antiga n-340, sobretot els de gran tonatge, van disminuir les cues i es van reduir els accidents.

Un cop es va aconseguir la gratuïtat de l'autopista, els detractors van callar, van intentar apuntar-se a l'èxit de la llavors Plataforma Baix Gaià, i, com no podia ser d'una altra manera, van començar a ser usuaris de l'autopista lliure de peatges. Amb el radar la història es repeteix.

Benvinguts/des a la lluita!

Avui reunió, a les 20h, al bar del Casal Municipal

14 de gener

APUNTS ALTERNATIUS

Plaça Mossèn Joaquim Boronat: Vam presentar una moció demanat millores a la plaça. De moment no tenim notícies que hagin iniciat el projecte.

Falques publicitàries a ONA LA TORRE: Vam presentar una moció demanant que la ràdio municipal pogués emetre publicitat. De moment silenci per part de l'ajuntament.

Regulació de la publicitat als carrers: Vam presentar una moció demanant la regulació de la publicitat al carrer, augmentant els espais on les entitats i col·lectius puguin fer difusió dels actes que organitzen. De moment no sabem rés de la seva aplicació.

Pressupost municipal 2012: Acabem l'any, com ja és habitual, sense debatre i aprovar el pressupost municipal. En canvi el patronat de Cultura ja ha aprovat el seu pressupost, sense tindre coneixement de quants diners disposarà realment en el pressupost 2012.

Tertúlies a la ràdio municipal: Felicitem als gestors d'ONA LA TORRE per els 12.000 oients, però ens agradaria que en les tertúlies hi hagués alguna persona vinculada al nostre col·lectiu. Ens consta que la resta de partits polítics tenen representants.

Radar mòbil: Encara no hi ha una solució definitiva, l'ajuntament s'ha compromès a trobar una solució. Felicitem als centenars de ciutadans que han tingut la valentia d'organitzar-se en una sola veu per denunciar aquesta injustícia.

Mercat ecològic: Felicitem als seus impulsors, esperem que l'Ajuntament de Torredembarra tingui la suficient visió per recolzar i ajudar a consolidar, aquesta magnífica iniciativa.

Caritas: Ens consta el titànic esforç que està fent aquesta entitat, per fer front a les desesperades demandes de molta gent afectada per la crisi. Demanem a l'ajuntament molt més recolzament.

Cal que espavilem

Torredembarra supera les 1.500 persones aturades, i molts torrencs que encara tenen feina han de marxar diàriament per fer-ho. I es que Torredembarra ja és una ciutat dormitori, la indústria és inexistent, tant sols cal acostar-se al polígon suposadament industrial i podrem comprovar que hi han més magatzems que empreses que generin llocs de treball. Si anem al centre del municipi, ens trobem petites botigues, locals tancats d'antigues immobiliàries que encara ens recorden l'època daurada del totxo, més locals tancats, entitats financeres, bars i algun restaurant.

Ja fa temps que la principal economia del municipi, la construcció, va desaparèixer. Deixant al seu darrera centenars de persones aturades, empreses arruïnades, locals tancats i esquelets d'edificis sense acabar. I de moment no hi ha cap símptoma que ens indiqui que els propers anys puguin ser millors.

Davant d'aquesta llarga agonia econòmica, ja fa temps que l'administració local hauria d'haver reaccionat per adaptar-se a les noves situacions generades per la crisi.

Cal potenciar els serveis socials, som conscients que en els darrers anys ha augmentat la partida de diners, però cal revisar, de nou, els servei que s'està donant, per millorar sobretot l'agilitat per reaccionar de manera rapida i eficient.

Prioritzar la contractació de persones i empreses de Torredembarra per als serveis municipals. Cal recordar que per fer els servei de neteja dels centres escolars, s'ha contractat una empresa de Madrid.

Reduir la despesa municipal en tots els serveis que no siguin bàsics per a la ciutadania, que els polítics es paguin de la seva butxaca els dinars i sopars organitzats per l'ajuntament, que la despesa protocol·lària s'anul·li, etc. Fomentar les noves tecnologies per reduir la vergonyosa despesa de paper a l'ajuntament. Mesures d'estalvi energètiques i reduir a la meitat l'actual despesa de telèfon.

I de manera urgent caldria que l'ajuntament convoqués a tots els partits polítics per intentar crear una taula de treball, seriosa, per detallar un pla estratègic que ajudés a fomentar el treball al municipi. Cal parlar del polígon industrial, gestionar mesures que generin confiança perquè les empreses s'instal·lin al municipi, crear una oficina d'assessorament i suport a l'emprenedor...

Hi ha feina a fer.

Ens veiem el 15 de desembre

Poble organitzat, poble respectat. Endavant!