divendres, de febrer 29

Us presento al Marino, el President de Nuevas Generaciones del PP de Tarragona


Aquesta prenda, el de la foto, em dedica un article fet des de l'odi feixista. Us convido a que feu una visita del Marino, sí, aixi es diu, Marino, ell es el President de la Nuevas Generaciones del Partido Popular a Tarragona. http://www.perezcreus.blogspot.com/



¿Quién soy?


Marino José Pérez Creus


Soy Licenciado en Derecho por la URV, estudio Ciencias Políticas en la UOC, trabajo en un despacho de abogados en Tarragona y dirijo una pequeña empresa de asesoría. Desde abril de 2005 soy Presidente Provincial de Nuevas Generaciones del Partido Popular de Tarragona.

El govern de Torredembarra manipula la premsa local



Llegeixo el mensual gratuït local, el Diari de la Torre, i veig que jo vaig defensar aprovar el pressupostos municipals a canvi de rebaixar el pressupost del Patronat de Turisme. De fet aquesta versió també em va arribar a través de l'afirmació de la regidora de Turisme en una reunió del patronat, estava present la regidora de l'ABG, l'Iris Gual.


En primer lloc vam votar en contra del pressupostos municipals, per que els vam considerar més de dretes que mai, malgrat governar el PSC i ERC. El pressupost municipal, va ser analitzat per dos economistes col·laboradors habituals de l'ABG, i tots dos van tenir les mateixes conclusions, PSC i ERC local no tenen filosofia de polítiques d'esquerres. Amb aquests arguments l'Assemblea local de l'ABG, i després de dues reunions de treball, va considerar que calia votar en contra un pressupost que ni el Partit Popular s'hagués atrevit a fer, es més, considerant que el PP local es molt més progressista que els partits que governen. A partir de la decisió assembleària, el regidors vam assumir la responsabilitat de votar en contra del pressupost, tant sols un exemple, el pressupost actual permet gastar-se 55.000 euros en una festa de dos dies, en canvi el govern “progressista” del PSC i d'ERC, dedicaran 30.000 euros en la regidoria de Benestar Social per els 12 mesos que té un any. Tant sols aquest exemple, demostra que aquest pressupost es de dretes.


I respecte a la campanya que està fent aquest govern de posar l'ABG contra el petit comerciant, dir que es una estratègia barata i lamentable, l'ABG és una organització política que hem defensat amb radicalitat política els interessos dels comerciants, vull recordar que l'ABG va ser l'única formació política local que va votar en contra d'obrir noves superficies comercials, si no es feien abans polítiques per refermar i potenciar el petit comerç, cal recordar el cas MERCADONA, on tots els partits polítics, tots els que diuen defensar el petit comerç, van votar a favor de la seva obertura. D'aquesta campanya manipuladora i lamentable, el que em sap més greu es que utilitzin al Diari de la Torre i al seu responsable, per llençar mentides. Em sap greu que l'Antoni Vilà hagi estat enganyat impunement, des d'aquí la meva solidaritat.


Malgrat tot, aquests partits encara tenen la cara de demanar-nos reunions, per poder entrar l'ABG en l'actual equip de govern, BOTIFARRA!

dijous, de febrer 28

La campanya avança, les enquestes també



La campanya avança, aquests dies he estat en molts municipis explicant les propostes de la coalició, així com moltes entrevistes a mitjans de comunicació de ràdio i de premsa escrita. He de dir que el tracte que ens fa els mitjans de comunicació es d'agrair, ens tracten molt bé, i es que en una campanya d'aquest tipus, on els diners són els que fan dels partits més forts o més dèbils en presència al carrer, el treball que fan els periodistes sent equitatius en els espais, no té preu. Aquests dies també he participat en els debats del Canal 33 i del Canal Reus, uns debats que ens van portar a parlar de les prioritats de les químiques, del Port, de l'Aeroport, però en cap del casos per parlar de les prioritats de les persones, transport públic, sous dignes, pensions, autònoms... En aquests debats estic molt nerviós, i es que la veritat no estic acostumat a ser políticament correcte, en fi, aniré aprenent.


Diuen, en petits cercles, que circulen enquestes d'alguns partits polítics que coincideixen a dir que no anem tant malament, enquestes que confirmen que ICV-EUiA pujarà electoralment a la demarcació de Tarragona, sobretot n'hi ha una que en parla d'una pujada important. Això vol dir que la feina que estem fent, està arribant a part de la ciutadania. Serem la sorpresa electoral del 9 de març?, això està en mans de la ciutadania.


Acabo, he de marxar a atendre mitjans de comunicació, però abans dir que ahir vaig estar a Renau, mentre jugava el Barça, amb companys i companyes de l'ABG local, així com persones sensibles amb el territori. L'acte es va fer a casa d'en Toni, al seu menjador, fuet, olives, pa torrat i un bon got de vi, vam parlar de tot allò que preocupa, l'aigua, l'urbanisme agressiu, la pagesia, la democràcia participativa...
La foto es de l'acte que vam fer, davant de la "Subdelegación del Gobierno", per fer públiques les nostres propostes en matèria d'inmigració.



Apa, salut, lluita i visca la terra!

dimecres, de febrer 27

Gràcies Siscu Mercadé, la lluita continua!




Aquests dies estem escoltant pels mitjans de comunicació diverses notícies: l'AVE arriba a Barcelona, Kosovo es declara independent, i s'inicia la campanya electoral de les Generals espanyoles. Notícies que ens agafen relativament lluny, però que si hi parem una mica d'atenció les podem relacionar amb l'Alternativa Baix Gaià de Torredembarra. Apali!, direu, doncs vaig a intentar relacionar-les. La de l'arribada de l'AVE a Barcelona hi té una relació directa si tenim en compte la procedència de l'ABG. Només cal situar-nos als anys noranta del segle passat i recordar l'activitat de la Plataforma Baix Gaià, amb campanyes com el COPALTAV. Aquest era ni més ni menys que l'intent que aquesta infraestructura ferroviària no mossegués el nostre territori, ja malmès amb altres vies de comunicació terrestre. Us convido a mirar el Baix Gaià amb el Google Earth, o amb el Google Maps, per a donar-se'n compte del que dic. El COPALTAV està unit a la Plataforma Baix Gaià, i aquesta a les lluites en defensa del territori, com la lluita per la gratuïtat de l'autopista, aquesta lluita per cert va portar a molts dels seus membres, actuals dirigents de l'ABG a ser processats per la justícia. El tema de Kosovo forma part en tot cas de la via que entenen els membres de l'ABG que haurien de seguir els processos sobiranistes. El no reconeixement de Kosovo per part d'Espanya, no té a veure amb els interessos geopolítics d'Espanya, més aviat té a veure amb una actitud del criteri que sempre han tingut els ultranacionalistes castellans envers la forma de dirigir un Estat que ja fa cinc-cents anys que confonen amb Castella. Als castellans els passa amb Espanya el mateix que els passaba als serbis amb l'antiga Jugoslàvia. La proclamació de la intependència d'Euskadi o Catalunya està en el pensament dels castellans que avui dirigeixen Espanya, i quan s'oposen a Kosovo de fet s'estan oposant a Euskal Herria i als Països Catalans. Ens agraden les transicions pacífiques i esperem i desitgem que s'opti, quan arribi l'hora, per una transició pacífica i democràtica. A l'ABG també som rebels, també som ecologistes, d'esquerres i també som demòcrates. I finalment les Eleccions al Congrés de Diputats espanyol. Aquesta és la notícia més interessant de totes ja que sintetitza tot el que acabo d'exposar en un sol candidat a diputat al congrés: Lluís Suñé. Lluís Suñé és un independent a les llistes de la coalició electoral ICV-EUiA. Lluís Suñé és el cap de llista per Tarragona d'aquesta coalició. Lluís Suñé va ser dirigent de la Plataforma Baix Gaià. Lluís Suñé va impulsar el COPALTAV. Lluís Suñé és un defensor del territori. Lluís Suñé és d'esquerres. Lluís Suñé és un rebel. Lluís Suñé és un sobiranista. Lluís Suñé és un independentista partidari de les declaracions d'independència. Lluís Suñé és un demòcrata. Amb Lluís Suñé els ultranacionalistes castellans que volen seguir influint en l'Espanya del futur, hi tenen un adversari. Fer que Lluís Suñé arribi a ser diputat al congrés, servirà per a que el territori, l'esquerra, la democràcia i els pobles, tinguin un diputat propi. Un diputat que tindrà l'AVE, Kosovo, l'esquerra, i el Baix Gaià al cap. I la veritat és que volem que un diputat les tingui aquestes coses al cap!

dimarts, de febrer 26

Cases d'Alcanar i Tarragona




Ahir al matí vaig estar a les Cases d'Alcanar, erem gent d'ICV i de Iniciativa pel Poble Valencià, vam signar un manifest d'autoafirmació per una nova cultura de l'aigua. L'acte, senzill, em va fer molta il·lusió, ja que vam parlar de tot allò que ens uneix els dos territoris, la llengua, els sentiments, l'estimació per la terra, els orígens... Tinc la sensació que estem obrint una nova etapa en la lluita per la dignitat del nostre poble. I a la tarda vam estar al Teatre Metropol, genial, fantàstic, a les primeres fileres, els meus amics de combats, de lluites i de somnis, la gent de l'Alternativa Baix Gaià. La sala desprenia fluxes de positivisme i d'amistat, estic convençut, més que mai, que aquesta campanya serà d'ICV-EUiA, tenim ideologia, gent, propostes, i sobretot, fermesa, per que ens creiem el que surt del nostre cervell, però sobretot, del nostre cor. Avui estaré al debat del Canal 33, grabat al matí i emés al vespre, i al vespre estaré a El Vendrell, fent un acte polític.

Les fotos surten publicades avui al Diari El Punt.

dilluns, de febrer 25

Gràcies Emigdi per l'article


El meu suport a Lluís Sunyé, ICV


Des que he tingut dret a vot, he sentit molt alienes les eleccions espanyoles, com podeu entendre la majoria dels i de les lectors/es d'aquest bloc donada la meua ideologia independentista. Estic convençut que el més semblant a un espanyol de dreta és un espanyol d'esquerra, com a seguidor acèrrim del mestratge del gran intel·lectual de Sueca (Ribera Baixa) Joan Fuster. Durant aquests dies ens està arribant un missatge a través de la premsa totalment aliè a la catalanitat, amb un continu bombardeig electoral en clau exclusivament espanyola. Públicament se'ns presenta únicament dos forces predominants, que deixen a la banqueta les formacions nacionalment catalanes. Considero dramàtic que ens haguem d'alegrar que guanyi el gran mentider de la Moncloa, aquell que es va carregar l'estatut amb un bon "cepillao" que el deixà en no-res, i que ha mantingut Einstein al Ministeri de Foment (una ministra amb grans qualitats, tot i que les té tan amagades que no es noten gens). Quan em pregunten si no prefereixo el mentider al cavernícola (sobra dir noms), faig ús d'aquella expressió casoladana que diu que tant dóna una puta com un lladre; en canvi, el que m'agrada és aquell xicot una mica sosso que sol desplaçar-se amb bicicleta per la capital del país; alhora que desitjo sort a altres candidats sense lligams espanyols i que no tinguin l'ull posat exclusivament en un ministeri.


Només he fet ús del meu vot a les eleccions espanyoles en una sola ocasió. No sóc espanyol, el carnet d'espanyol me l'han imposat, llavors no he tingut la necessitat de participar gaire sovint en aquests comicis en què els ciutadans i les ciutadanes dels Països Catalans són veritablement uns convidats de pedra. Concretament, vaig votar el 2003, i vaig donar el meu suport a Josep-Lluís Carod Rovira, donada tota la infame campanya de desacreditació que sofrí en motiu de la seua famosa excursió a Perpinyà. Vaig creure que calia anar a votar per combatre l'espanyolisme i donar suport a ERC, que havia estat difamada cruelment i interessada.


De vegades, a les eleccions estatals i també a les catalanes (m'agradaria poder dir nacionals, però malauradament no inclouen molts territoris dels Països Catalans), els i les votants ens fixem únicament en els candidats que es presenten per la demarcació de Barcelona. Ells i elles són els candidats a presidir la Generalitat, o a encapçalar el grup parlamentari al parlament espanyol (casa estranya).


Com he dit anteriorment aquest serà el segon cop en què exerciré el meu vot per a casa estranya. I, per primera vegada, serà perquè confio plenament en el candidat que presideix la papereta que dipositaré a les urnes. És a dir, el candidat de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. Malauradament molts cops els qui vivim a comarques exercim el vot emmirallant-nos en el candidat barceloní, i si preguntéssim el nom de qui encapçala la llista per la demarcació, molts i moltes votants ni tan sols el sabrien dir ni els interessa. Em mereix plena confiança Lluís Sunyé, candidat d'ICV per al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Tenim els mateixos orígens polítics, l'MDT, i ens sentim orgullosos d'aquest fet i en fem bandera. Som independentistes tots dos, i ho diem públicament cada cop que en tenim ocasió. És una persona que ha sabut diferenciar les Terres de l'Ebre de la resta de la demarcació. Ha entès el nostre tarannà i les nostres reivindicacions. Ha fet bandera de la nostra aposta per la Vegueria de l'Ebre i del nostre sentiment antitransvasista. Ens vàrem conèixer durant el mes de gener en un dinar amb els amics d'ICV a la Casa del Formatge de Tortosa. En tot moment es va interessar per la meua activitat literària i pels meus ideals polítics que inclouen altament la necessària unitat de l'esquerra nacional. Lluís Sunyé ha estat una de les persones que m'ha portat a tenir molta simpatia i lligams palpables amb ICV. Representa l'esquerra transformadora nacional, amb un ideari que anhelo des dels meus anys d'adolescent. Aporta aire nou a la política, quan afirma sense embuts el seu sentiment independentista i quan considera el més important de la campanya el fet d'anar coneixent gent del territori i creant amistats i complicitats.


Durant els darrers mesos he tingut una nodrida relació amb els dirigents principals d'ICV de Tortosa, amb els quals comparteixo plenament l'ideal catalanista i un model de poble (Campredó) i de municipi (al qual estem lligats per imperatiu legal). ICV s'està convertint en el partit catalanista que necessitava la ciutat, amb una aposta ferma per l'ideari nacionalment català. Per suposat, he de destacar la meua profunda i sincera amistat amb Jordi Jordan (el xaval de la imatge de l'esquerra), portaveu de l'executiva tortosina dels ecosocialistes, el qual tinc en gran estima i em mereix tota la confiança personal; també el bon "feeling" amb Jaume Forcadell, regidor tortosí i president d'ICV a l'Ebre; amb David Jarque, secretari d'organització de la formació a la ciutat. També he manifestat en moltes ocasions la meua admiració per l'eurodiputat Raül Romeva, el qual vaig tenir com a convidat al programa Lletres Ebrenques, i segueixo diàriament el seu ideari i la seua activitat política a través del seu bloc. Els meus lligams amb ICV de Tortosa i amb altres dirigents de la formació com Sunyé o Romeva, em serveixen per carregar piles moralment, en adonar-me que els meus anhels d'una possible unitat d'acció de les formacions de l'esquerra nacional no és una possibilitat a descartar.


Aposto per Lluís Sunyé, primerament per la persona. El veig un home del poble pla, un company de viatge en la ruta necessària envers l'alliberament nacional, i una persona que ha entès les Terres de l'Ebre i que em mereix la màxima confiança. A més, considero importantíssim que ICV presenti un independentista com a cap de llista. Com més formacions ho facin millor, ja que en d'altres comicis com les municipals el fet que hi hagi candidats independentistes a les llistes de la CUP, ERC, ICV o, fins i tot CiU, demostra que pot haver una majoria catalana que ens porti a l'alliberament nacional en un hipotètic referèndum pel dret a decidir, al qual mai no hem de renunciar. Ens hem de felicitar, per tant, per l'aposta valenta i patriòtica d'ICV, en confiar amb les qualitats humanes i polítiques de Lluís Sunyé: un independentista que vol fer el viatge cap a casa estranya. Que tingui sort!

diumenge, de febrer 24

Dilluns 25 de febrer, tenim que omplir el Metropol de Tarragona


Aquest dilluns es un dia d'un fort repte, per la gent que estem treballant en aquesta campanya, tenim acte polític al Teatre Metropol, a les 19h, i l'objectiu es poder ser molta gent. Deien que erem els petits de la campanya, però vist el bon ambient, i el nivell d'assistència, que m'he trobat en els primers actes de campanya, em fa pensar que serem molta gent. Aquest dilluns confirmarem que som una coalició forta i preparada per fer història aquestes eleccions. Ah, i que el vot útil el fàcin ells, que votin a ICV-EUiA del Camp i de les Terres de l'Ebre.
La foto la va fer en Juanma Patón, número 2 de la candidatura i militant d'EUiA.

EPM i Reus


Ahir no vaig penjar cap post, el dia va ser intens. Ahir al matí vaig estar amb la direcció nacional de les EPM, teniem reunió al Casal Popular Númen Mestre (el local de l'ABG a Torredembarra), després vam dinar al Bar Sport de Baix a Mar, el barri de pescadors. El dia va acabar a Reus, amb una actuació al carrer d'un duet uruguaià, bongos, guitarra i veus, cantant cançons de revolta de territoris latinoamericans, així com alguna cançó de Sopa de Cabra. Durant l'acte vam defensar les nostres propostes dirigides a la gent gran, també hi havia un públic molt jove. Avui estaré a Constantí i a la Senia.



La foto es d'ahir de la reunió de les EPM, i surt publicada avui al Diari El Punt.

divendres, de febrer 22

Solucions - Justes, lògiques i valentes


Hem començat la campanya, aquesta nit he estat a Tarragona acompanyat de bons companys i companyes. Hem fet soroll, bones cares, un bon gintònic prèvi... En fi, ens queden 15 dies, on intentarem la gent d'ICV-EUiA explicar que hi han altres maneres d'entendre la vida, que estimem l'aire i la terra, que som somiadors, amb propostes reals, palpables. Propostes que parlen de dignificar la vida de les dones i homes d'aquest pais, vinguem d'on vinguem, tinguem el color de pell que tinguem, tinguem deus per resar o no en tinguem cap.


Volem posar tot un poble en moviment, estem llençant llavors per organitzar una societat organitzada i preparada per les petites grans transformacions. El 9 de març es un anècdota en el calendari.


EL FUTUR EN NOSTRE!
Ah, la foto es del Diari El Punt d'avui, i jo soc el de l'esquerra! :-)

dijous, de febrer 21

No soc catalanista?



Llegeixo la darrera nota de premsa d'ERC, i arribo a una dura conclusió, no soc catalanista. "cap vot sobiranista pot anar a candidats contraris a la independència". Jo em pensava que ho deia per els regidors d'ERC de Tortosa que van votar en contra de la moció que va presentar ICV, per treure el nom Plaça Espanya i per treure el nom a un conjunt de cases que van ser batejades pels franquistes sota el nom de 13 de gener, data que recorda l'entrada de les tropes feixistes a Tortosa. Però no, no parla dels seus regidors, parla de la resta de candidats que ens presentem a les eleccions al congrés espanyol. Ara resulta que el candidat d'ERC a la demarcació es l'únic candidat independentista.


Revisant hemeroteques, a través d'internet, he trobat similituds de l'ERC d'avui, amb la CIU de tota la vida, "nosaltres som Catalunya", ens deien històricament els líders polítics de CIU. I ara, ens trobem amb una ERC que definitivament ha decidit ser l'hereva de la tradició política de la CIU del pujolisme, vinculant pais amb partit.


Catalunya pertany al poble i el poble es qui ha de decidir que ha de ser Catalunya en el futur, i els polítics tenim l'obligació d'escoltar i ejecutar la voluntat popular, mai imposar la voluntat d'un col·lectiu, en aquest cas, la voluntat d'un partit polític. Quan els partits polítics diem que cal separar l'església de l'estat, també caldrà afegir-hi, que caldrà separar partits polítics dels sentiments d'un poble.

dimecres, de febrer 20

Egunkaria i Kosova



Avui fa 5 anys que per ordre de la justícia espanyola es va tancar el diari euskaldun Egunkaria. Pendent queda el judici als professionals del periodisme que hi treballaven així com el membres de la direcció. Egunkaria era l'únic diari escrit en euskara, cada cop que anava a Euskadi en comprava algun, tinc un llibre de lèxic basc bàsic, que utilitzava per conèixer una mica la llengua. Avui es el Berria el seu substitut, i es que quan un poble es posa en moviment no hi ha llei que l'aturi. I parlant de pobles en moviment, vull dir que la declaració d'independència de Kosova es una bona noticia. Ha estat una decisió del poble, ha estat un poble que ha hagut de patir repressió i guerra per assolir la seva voluntat, i malgrat això, el poble Kosovar té clar que respectarà a les minories sèrbies, si es compleix, ens demostraran que són un poble madur per caminar com a pais. El pitjor de tot es l'actuació del govern socialista espanyol, que sembla ser que ha decidir agafar-se al posicionament del PP, negant el reconeixement de la nació Kosovar, mentre que estats com França, Alemanya i Estats Units ja han reconegut a la nova nació.
Com deia l'acudit d'ahir de la Vanguardia "no a la independencia de Kosovo, ¡VIVA ESPAÑA!

dilluns, de febrer 18

EPM i ICV, compromís amb Catalunya





Ahir en Jaume Renyer publica al seu bloc, http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/82067 un seguit de consideracions cap a Iniciativa i cap a les EPM (Entesa pel Progrés Municipal). Les EPM, en soc membre de la direcció Nacional, aglutinen a 140 regidors i regidores, i gestionem 15 alcaldies. La vocació de les EPM es treballar per Catalunya des del municipalisme, de fet la primera EPM del país va ser la CUP d'Arbúcies. Les EPM sí que apostem, sense complexes per l'autodeterminació de la nació catalana, així ho diuen els documents de les Assemblees Nacionals.
Les EPM, som l'organització que hem apostat per crear una assemblea de càrrecs electes pel dret a decidir, http://www.decidim.cat/ , una udalbitza a la catalana, ón més de 800 regidors i regidores ja s'han afegit, que si tot va bé, aquest any es convocarà la primera assemblea. La gent de les EPM, som gent compromesa per les llibertats de la nostra nació. Un cas recent es la del exalcalde de Santa Coloma de Cervelló (EPM), imputat per l'Audiència Nacional per “suposat” enaltiment al terrorisme, al dedicar un carrer al Jaume Martínez Vendrell.



Aquest fet es contradiu amb el que va passar a l'Ajuntament de Tortosa fa dues setmanes, ICV va presentar al plenari una moció que demanava canviar el nom d'un grup de cases conegudes popularment per 13 de Gener, data que van entrar les tropes feixistes a la ciutat, i canviar el nom de Plaça Espanya per Plaça de l'Ajuntament, canvi de nom també imposat per els franquistes. ERC i CIU van votar en contra, entrant també en fortes contradiccions ideològiques i emprenyant a les mateixes bases. No per això jo puc afirmar que ERC ha deixat l'independentisme, però sí que puc afirmar que no tothom actua igual, però també vull deixar clar que alguns partits polítics estem evolucionant, i puc assegurar que les EPM apostem per el dret a l'autodeterminació del poble català.

dissabte, de febrer 16

Tot a punt per començar la campanya




La setmana que vé comença "oficialment" la campanya elecctoral, ja no hi ha marxa enrera, els cartells van arribar a Tarragona el dijous i la setmana que vé es posen les banderoles i pancartes. L'agenda apretada, estaré en molts municipis en actes organitzats per la gent de la coalició o per col.lectius propers. De moment hi han alguns mitjans de comunicació que han rebut pressions d'alguns partits polítics, per que el candidat d'ICV-EUiA no hi sigui tant present en els mitjans de comunicació. Aquest fet el considero positiu, ja que vol dir que ens tenen més en compte del que ens pensem. Després del debat a la Cambra de Comerç de Tortosa, va haver una frase d'un empresari que em va agradar, "vosté i jo no coincidirem en moltes coses, però vosté ha estat el polític més sincer dels 5 que estaven a la taula, gràcies". També tinc que donar les gràcies als correus electrònics que he rebut d'autònoms, agraïnt que tregui el tema, aixi com les propostes per encarar millor aquest debat.




També vull fer referència de la presentació del llibre sobre Solé Barbera, escrit per l'Andreu Mayayo. El vam presentar ahir al Casal Númen Mestre de Torredembarra, el local estava ple. Apa, marxo que aquest cap de setmana seran dies de calçotades, avui estaré amb companys de les Borges del Camp, de les EPM, i demà estaré a Valls amb companys d'EUiA.




divendres, de febrer 15

Torredembarra-Gay


Fa pocs dies a Torredembarra va nèixer el bloc Torredembarra-Gay http://www.lacoctelera.com/torredembarra-gay . El bloc m'ha declarat "Reinona durante el fin de semana". El premi es el fotomuntatge que veieu, es senzillament impressionant. Gràcies Juan per el premi, espero poder ser un bon defensor de les llibertats sexuals, que malgrat que hem avançat encara queda molta feina a fer. De fet, el dimecres 20, a les 15h, estaré a Punt 6 Ràdio de Reus, participant en un debat sobre les polítiques de les llibertats sexuals.
Salut!



Cada Fin de Semana eligire una persona que llevara el nombre de
Torredembarra , con orgullo (espero que os lo tomeis con humor)
Este Fin De Semana Desde el Día 15 Hasta El Día 17 .
LA REINONA ES :


(LLUIS SUÑE) , por ser el candidato de ICV a las proximas elecciones

dijous, de febrer 14

Autònoms



Aquesta setmana s'ha parlat de les necessitats de les Cambres de Comerç, dels seus projectes, sobretot en matèria d'infraestructures. També s'està parlant dels drets laborals dels treballadors i treballadores, accés a la feina, seguretat i com no, un sou digne. Però entre el treballador contractat i l'empresari, quan dic empresari, em refereixo a les empreses amb molts treballadors i amb facturacions estratosfèriques, amb directius que es reuneixen per els matins per decidir les estratègies empresarials del futur immediat, hi ha una figura que queda al marge del debat, els autònoms. Molts cops l'autònom es considerat un empresari, amb les mateixes pressions fiscals que l'empresari amb majúscules, i crec que aquí es on tots ens equivoquem.


L'autònom, en la seva majoria, es una persona que decideix crear-se, i pagar-se, el seu propi lloc de treball. L'autònom es qui es paga la seva cotització, l'autònom es qui negocia amb una entitat financera un crèdit per poder comprar una furgoneta, un petit local o les eïnes i es posa a treballar de pintor, de fuster, d'electricista..., l'autònom es qui decideix crear un nou lloc de treball, sense contar el seu, contractant a una persona per que l'ajudi en la feina, l'autònom es qui ha de fer més hores al dia per poder suportar la pressió fiscal, es qui farà també més hores per poder pagar-se unes petites vacances de 5 dies, l'autònom és un dels elements, al meu entendre, més importants alhora de dinamitzar l'economia d'aquest pais.


L'autònom es el 80% del associats d'una Cambra de Comerç, associats obligatòriament pagant cuota. Sobta que els seus representants, els de les Cambres de Comerç, no en parlin amb profunditat de les necessitats del 80% dels seus associats. En canvi les propostes que hem rebut, els partits polítics, per part de les cambres, el 80% de les propostes han estat per dinamitzar el 20% dels associats, propostes que beneficien als que més facturen, les químiques, el Port, l'Aeroport...


Les administracions, i de retruc els partits polítics, tenim que reaccionar urgentment davant d'una situació que es injusta, l'autònom es un treballador, que genera llocs de treball.

dimecres, de febrer 13

Indignació


Veig les imatges per la "tele", veig el degoteig de detencions a Euskadi i em poso de mala llet. Ja sé que vaig parlar fa uns dies de les il.legalitzacions, però "joder"!. El que més m'emprenya és el silenci polític, el mirar i no dir res, utilitzar el silenci, el mirar cap a un altre costat, ens fa còmplices d'una situació que no passa en cap estat europeu. Tinc clar que hi ha qui no vol la pau a Euskadi, volen imposar una victòria, volen imposar que els pobles del món renunciem al nostre futur, decidit lliurement. Poden il.legalitzar partits, poden tancar diaris, poden empresonar a persones, però no podran amb les idees, ni amb els pensaments, ni amb les ansies de llibertat.

dimarts, de febrer 12

Les Cambres de Comerç proposen, la societat no arriba a final de mes


Ahir vaig estar, juntament amb candidats de les altres formacions polítiques, a les Cambres de Comerç de Tarragona, al matí, i de Tortosa per la tarda. En la de Tarragona ens van donar les seves prioritats per el Camp de Tarragona, i després vam participar en una roda de premsa. A Tortosa el format era fer una taula rodona amb un guió de punts marcat per la Cambra de Comerç.


Va ser el meu primer debat de la campanya, i els nervis eren presents des del dit gros del peu fins a les celles, tenia que parlar d'infraestructures, d'economia, vegueria... En les cadires del darrera eren, la majoria, ciutadans de Tortosa, les files de davant eren reservades per els empresaris i representants polítics. Tots anaven ben mudats, (els de les fileres del davant), camises i corbates ben planxades que contrastaven amb les meves habituals samarretes negres, reflexos d'alguns anells i rellotges que m'entorpien la vista, i com no, les pulsacions un xic accelerades. Tot va anar com tenia que anar, les corbates i camises ben planxades ja no m'impresionaven i els reflexes de les joies ja no em molestaven. De cop i volta vaig tenir present totes les converses dels companys i companyes del territori, dels seus problemes, de les seves dificultats d'arribar a final de mes, de les dificultats dels autònoms, de l'accés a l'habitatge, de la seguretat laboral, dels sous dignes...

dilluns, de febrer 11

Tots som antitransvassament, amen!


Apa, la gent d'ICV-EUiA parlem de transvassament, i tots a parlar de transvassament, perfecte!, els del PP ens diuen que tant sols l'aigua que sobri (fantàstic), els de CIU que el del Roina (que roïns que són), i com no. el PSOE, en veu del senyor Vallés avui, que ells són els antitransvassites de veritat, (únics i genials). Però ningú parla amb profunditat, ningú parla que l'actual model de societat ens porta a que d'aquí 20 anys, no tant sols ens falti l'aigua dels pous, de l'Ebre o del Roina, l'actual model de societat ens portarà a portar aigua de Mart, Venus i de Plutó.


El model urbanístic, cada dia es concedèixen noves llicències per fer nous projectes urbanístics, i nous camps de golf, l'últim promocionat a Arbucies (Girona), gràcies al suport d'ERC, CUP, PSC i CIU. L'indústria, que cada dia necessita més aigua i més energia per tirar endavant... Algú parlarà de com afrontem aquest futur?, si no en parlem, si no planifiquem, tots acabarem sent transvassistes.


Que els Bisbes ens agafin en pau, amén!

diumenge, de febrer 10

Acte d'ahir i enllaços



Ahir va ser un dia molt especial, no hi erem tots, però erem molts. Ompliem la sala, amb gent enganxada a les parets, amb el passadís d'accés a la sala plena de gent, sobretot els que tenien que fer de pares i mares dels seus fills. Amics i amigues de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona, Joves d'Esquerra Verda i els impagables amics de viatge polític i personal, que tinc dins de l'Alternativa Baix Gaià. Va ser un hora de missatges i abraçades, on va tornar a ser present l'esperit de lluita que caracteritza a la gent d'esquerres i catalanista. Les intervencions van ser per deixar clar que la coalició, i els diputats i diputades que sorgeixin d'aquestes eleccions, no renunciaran, en cap dels casos, en el seu compromís per la defensa del territori i dels drets de les persones. Raül Romeva, el nostre diputat a Europa, va ser qui va “apadrinar” la candidatura, des d'aquí et dono les gràcies per la teva presència i pel post que has penjat en el teu bloc, http://blocs.mesvilaweb.cat/raulromeva .També vull deixar un altre enllaç, http://www.jorditgn.blogspot.com/ es d'en Jordi Solé, responsable de Joves Esquerra Verda de Tarragona (gràcies pel post).


Ja que m'he posat a posar enllaços, us poso el d'un bon amic i patriota de les Terres de l'Ebre, l'Emigdi Subirats, http://blocs.mesvilaweb.cat/emigdi . Ell es un blocaire de referència de les seves terres. Seguint amb enllaços, vinculats amb aquesta campanya, vull que entreu en aquest, http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/81061 es d'en Antoni Veciana de Reus i planteja un debat que pot ser interessant les properes setmanes.


Acabo donant les gràcies a Lluís Balart, pel teu recolzament polític.

divendres, de febrer 8

Construïm un nou futur


Demà marquem l'inici de la precampanya i campanya de la coalició, estarem a Tarragona, serem els que serem, però ho farem amb força, amb la dignitat que caracteritza a la nostra gent, a la gent dels territoris, a la gent que lluita per un món millor. Justícia social i territorial, país, dignitat, rebel.lia, són paraules que estaran presents durant l'hora que duri l'acte.


Us convido a que vingueu, no us demanarem que ens voteu, ni que ens digueu que som els millors en rés. Som persones, amb els nostres defectes i virtuts, amb les nostres contradiccions, amb els nostres errors, no tenim la "vareta màgica" per solucionar-ho tot, però sí tenim, la força dels nostres ideals.


Ens veiem demà a Tarragona!


Acte de presentació de la candidatura que encapçala Lluís Suñé a Tarragona


12h Acte públic de presentació de la candidatura d’ICV-EUiA a les eleccions al congrés dels diputats. Dissabte, 9 de febrer, a Sala d’actes de la Cooperativa Obrera de Tarragona (c/ Fortuny 23). Intervindran: Lluís Suñé, cap de llista; Juan Manuel Patón, número 2; Amparo Pérez, número 3; i Raül Romeva, diputat al parlament europeu.

dijous, de febrer 7

L'optimisme de la Chacón


"Catalunya és la comunitat autònoma on s'han presentat més sol·licituds per rebre les ajudes de 240 euros mensuals al lloguer de l'habitatge (5.491 de les 33.199 de tot l'Estat) i on s'han fet més consultes sobre aquesta qüestió (39.226 de 140.223 a tot l'Estat), però també consta com una de les comunitats amb menys sol·licituds resoltes positivament: tan sols dues de les 1.880 acceptades al conjunt de l'Estat que donen dret a percebre per primera vegada la prestació a finals de febrer. Les dades de Catalunya contrasten amb les d'altres comunitats com Galícia, on ja s'han resolt favorablement 731 sol·licituds, o Andalusia, amb 372 ajudes aprovades."


Aquesta es la Catalunya optimista que ens garantèixen la Chacón, el José Zaragoza i els seus. Les catalanes i catalans som els que més interés hem mostrat pels ajuts anunciats per el govern socialista, com a resposta ha estat que dues persones catalanes, de 1.880 ajuts a tot l'estat, han estat beneficiaries. L'optimisme que ens volen vendre es esquizofrènic, l'actitud del PSC em recorda la cançó dels Kortatu dels anys 80, "la asamblea de majaras a decidido, mañana sol y buen tiempo".


Ara em queda un dubte, seré il.legalitzat per anomenar Kortatu?

dimecres, de febrer 6

Soc diputat virtual al Saló dels Penjats!


El Saló dels Penjats, www.salodelspenjats.blogspot.com, es un bloc fet per periodistes de Tarragona i del Camp. Durant uns dies tenien penjada una enquesta per escollir el candidat que "més fa el pes". El resultat ha estat que he guanyat l'enquesta. Es evident que aquestes enquestes internautes no són, en cap del casos, el mirall de la societat. Però mira, m'ha fet il.lusió!.


Apa, salut i bones enquestes!


Lluís Suñé, el favorit


La darrera enquesta penjada ens indica que el cap de llista d'ICV-EUiA, Lluís Suñé, és el cap de llista que "més fa el pes" als visitants del Saló, amb un 42%. Suñé ha protagonitzat un frec a frec amb Francesc Vallès (PSC), que ha quedat amb un 40%. Jordi Jané treu un 6%, igual que l'opció "cap". Darrera queden Lluís Aragonès (ERC), amb un 4% i Francesc Ricomà (PP), amb un 3%.
Aprofundim en aquestes eleccions i us proposem escollir quin és per vosaltres el millor número dos de les candidatures tarragonines.

dimarts, de febrer 5

Arriben les eleccions, arriben les il.legalitzacions



Des de l'estat de dret tot està a punt per deixar sense referent polític, al menys al 20% de la població basca. Primer va ser la premsa escrita, després Batasuna, després les herrikos i ara dos partits polítics més. Mentre, els bisbes insisteixen en què les solucions dialogades són pecat, justificant que s'utilitzi la violència per resoldre un conflicte que dura ja masses anys. S'ha de condemnar la violència, la mort, vingui d'on vingui, però també condemno suprimir la veu d'una part d'un poble que reclama un nou horitzó polític pels seus territoris.


L'aparell de l'estat no en té prou amb il.legalitzar partits polítics, també condemna al expresident de la cambra basca, Jose Maria Atutxa, per no fer cas a la justícia espanyola de disoldre el grup parlamentari abertzale... Aquest any, és l'any de la consulta proposada i defensada pel Govern Basc, molt em temo que mani qui mani a Madrid, intentarà que no es faci, i molt em temo que el president dels bascos, Ibarretxe, s'haurà d'enfrontar a la justícia espanyola per desobeïr l'ordre de negar la veu del poble basc.


A Catalunya tenim un president que va ser assassinat per la justícia espanyola, 68 anys després podríem veure com el president dels bascos va a la presó per donar la veu als seus ciutadans.

diumenge, de febrer 3

José Zaragoza i olè!


El de la foto es diu José Zaragoza, és l'actual "Secretario de Organización de PSC". Ahir va estar a Tarragona per dir que "CIU, ERC i ICV son los tontos útiles de la estrategia del PP". Ja fa temps que penso que dins el PSC guanya i domina el partit el sector més conservador i més espanyolista. Gent del catalanisme polític, votant del PSC, fa temps que està farta de veure com el seu partit està dirigit per personatges com aquest, que no els hi tremola el pols alhora de fer polítiques properes ideològicament del Partit Popular. José Zaragoza és una mena de refregit de Zaplana i Acebes, amb un llenguatge que ratlla el ridícul. El que més greu em sap és que encara tingui seguidors que l'aplaudeixen.


No és gens estrany que en Pascual Maragall fos maltractat per el seu propi partit, no és gens estrany que votants del PSC i que estimen Catalunya, diguin que aquest cop ja s'ho faran, no és gens estrany que hi hagi molts votants espanyolistes dels nostres territoris, que dubtin si votar al PP o al PSC, perquè avui, per desgràcia, el PSC del José Zaragoza representa a l'Espanya més rància i lamentable, la mateixa Espanya que defensen els del PP.


divendres, de febrer 1

Gràcies companys i companyes de Tivissa


Ahir al vespre-nit vaig estar a Tivissa per reunir-me amb la gent d'ICV, la sorpresa va ser trobar-me una sala plena de gent esperant al candidat. Em van fer sentir un autèntic candidat al Congrés dels Diputats. Optimisme, bon rotllo i compromís és el que em vaig trobar ahir a Tivissa. Tot va acabar, com no podia ser d'un altra manera, amb un sopar de formatges, embotits i bon vi de la terra. Des d'aquí us dono les gràcies pel tracte que vaig rebre.


Acabo el post recordant l'actitud, un cop més, de l'esglèsia. Una campanya electoral no és completa si no intervenen els de la sotana. Ahir feien una crida a no votar als partits polítics que busquin solucions negociades al conflicte armat d'Euskal Herria. Un cop més els "sotaneros" volen que els conflictes s'arreglin a base d'hòsties, i és que aquests sinistres personatges encara avui, no han demanat perdó per la repressió i l'assassinat de milers i milers d'homes i dones en aquest estat. Mentre no ho facin, per mi no tenen cap mena d'autoritat moral per dir-me el que està bé i el que no ho està.