El meu suport a Lluís Sunyé, ICV
Des que he tingut dret a vot, he sentit molt alienes les eleccions espanyoles, com podeu entendre la majoria dels i de les lectors/es d'aquest bloc donada la meua ideologia independentista. Estic convençut que el més semblant a un espanyol de dreta és un espanyol d'esquerra, com a seguidor acèrrim del mestratge del gran intel·lectual de Sueca (Ribera Baixa) Joan Fuster. Durant aquests dies ens està arribant un missatge a través de la premsa totalment aliè a la catalanitat, amb un continu bombardeig electoral en clau exclusivament espanyola. Públicament se'ns presenta únicament dos forces predominants, que deixen a la banqueta les formacions nacionalment catalanes. Considero dramàtic que ens haguem d'alegrar que guanyi el gran mentider de la Moncloa, aquell que es va carregar l'estatut amb un bon "cepillao" que el deixà en no-res, i que ha mantingut Einstein al Ministeri de Foment (una ministra amb grans qualitats, tot i que les té tan amagades que no es noten gens). Quan em pregunten si no prefereixo el mentider al cavernícola (sobra dir noms), faig ús d'aquella expressió casoladana que diu que tant dóna una puta com un lladre; en canvi, el que m'agrada és aquell xicot una mica sosso que sol desplaçar-se amb bicicleta per la capital del país; alhora que desitjo sort a altres candidats sense lligams espanyols i que no tinguin l'ull posat exclusivament en un ministeri.
Només he fet ús del meu vot a les eleccions espanyoles en una sola ocasió. No sóc espanyol, el carnet d'espanyol me l'han imposat, llavors no he tingut la necessitat de participar gaire sovint en aquests comicis en què els ciutadans i les ciutadanes dels Països Catalans són veritablement uns convidats de pedra. Concretament, vaig votar el 2003, i vaig donar el meu suport a Josep-Lluís Carod Rovira, donada tota la infame campanya de desacreditació que sofrí en motiu de la seua famosa excursió a Perpinyà. Vaig creure que calia anar a votar per combatre l'espanyolisme i donar suport a ERC, que havia estat difamada cruelment i interessada.
De vegades, a les eleccions estatals i també a les catalanes (m'agradaria poder dir nacionals, però malauradament no inclouen molts territoris dels Països Catalans), els i les votants ens fixem únicament en els candidats que es presenten per la demarcació de Barcelona. Ells i elles són els candidats a presidir la Generalitat, o a encapçalar el grup parlamentari al parlament espanyol (casa estranya).
Com he dit anteriorment aquest serà el segon cop en què exerciré el meu vot per a casa estranya. I, per primera vegada, serà perquè confio plenament en el candidat que presideix la papereta que dipositaré a les urnes. És a dir, el candidat de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. Malauradament molts cops els qui vivim a comarques exercim el vot emmirallant-nos en el candidat barceloní, i si preguntéssim el nom de qui encapçala la llista per la demarcació, molts i moltes votants ni tan sols el sabrien dir ni els interessa. Em mereix plena confiança Lluís Sunyé, candidat d'ICV per al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Tenim els mateixos orígens polítics, l'MDT, i ens sentim orgullosos d'aquest fet i en fem bandera. Som independentistes tots dos, i ho diem públicament cada cop que en tenim ocasió. És una persona que ha sabut diferenciar les Terres de l'Ebre de la resta de la demarcació. Ha entès el nostre tarannà i les nostres reivindicacions. Ha fet bandera de la nostra aposta per la Vegueria de l'Ebre i del nostre sentiment antitransvasista. Ens vàrem conèixer durant el mes de gener en un dinar amb els amics d'ICV a la Casa del Formatge de Tortosa. En tot moment es va interessar per la meua activitat literària i pels meus ideals polítics que inclouen altament la necessària unitat de l'esquerra nacional. Lluís Sunyé ha estat una de les persones que m'ha portat a tenir molta simpatia i lligams palpables amb ICV. Representa l'esquerra transformadora nacional, amb un ideari que anhelo des dels meus anys d'adolescent. Aporta aire nou a la política, quan afirma sense embuts el seu sentiment independentista i quan considera el més important de la campanya el fet d'anar coneixent gent del territori i creant amistats i complicitats.
Durant els darrers mesos he tingut una nodrida relació amb els dirigents principals d'ICV de Tortosa, amb els quals comparteixo plenament l'ideal catalanista i un model de poble (Campredó) i de municipi (al qual estem lligats per imperatiu legal). ICV s'està convertint en el partit catalanista que necessitava la ciutat, amb una aposta ferma per l'ideari nacionalment català. Per suposat, he de destacar la meua profunda i sincera amistat amb Jordi Jordan (el xaval de la imatge de l'esquerra), portaveu de l'executiva tortosina dels ecosocialistes, el qual tinc en gran estima i em mereix tota la confiança personal; també el bon "feeling" amb Jaume Forcadell, regidor tortosí i president d'ICV a l'Ebre; amb David Jarque, secretari d'organització de la formació a la ciutat. També he manifestat en moltes ocasions la meua admiració per l'eurodiputat Raül Romeva, el qual vaig tenir com a convidat al programa Lletres Ebrenques, i segueixo diàriament el seu ideari i la seua activitat política a través del seu bloc. Els meus lligams amb ICV de Tortosa i amb altres dirigents de la formació com Sunyé o Romeva, em serveixen per carregar piles moralment, en adonar-me que els meus anhels d'una possible unitat d'acció de les formacions de l'esquerra nacional no és una possibilitat a descartar.
Aposto per Lluís Sunyé, primerament per la persona. El veig un home del poble pla, un company de viatge en la ruta necessària envers l'alliberament nacional, i una persona que ha entès les Terres de l'Ebre i que em mereix la màxima confiança. A més, considero importantíssim que ICV presenti un independentista com a cap de llista. Com més formacions ho facin millor, ja que en d'altres comicis com les municipals el fet que hi hagi candidats independentistes a les llistes de la CUP, ERC, ICV o, fins i tot CiU, demostra que pot haver una majoria catalana que ens porti a l'alliberament nacional en un hipotètic referèndum pel dret a decidir, al qual mai no hem de renunciar. Ens hem de felicitar, per tant, per l'aposta valenta i patriòtica d'ICV, en confiar amb les qualitats humanes i polítiques de Lluís Sunyé: un independentista que vol fer el viatge cap a casa estranya. Que tingui sort!
