dilluns, d’abril 30

Reclamem l'IBI i l'IAE a ABERTIS, prou peatges a Catalunya!

Fa 13 anys ciutadans del Baix Gaià vam lluitar per la gratuïtat de l'autopista. Junts vam aconseguir la gratuïtat de Torredembarra fins a Reus. Vam ser un quants els que cada diumenge ens reuníem al pont de l'autopista, un pocs vam ser els denunciats.
13 anys després presentem una moció, demanant a l'ajuntament de Torredembarra que compatibilitzi l'IBI i l'IAE que ABERTIS/ACESA no ha pagat, des del primer dia que va iniciar l'activitat econòmica en territori municipal.

Apa, visca la terra!



dijous, d’abril 5

CAMORRA, CAPITALISME I ADOCTRINAMENT

Aquesta setmana santa, per les tardes, li dedico el temps a la lectura del llibre del Roberto Saviano, “GOMORRA” que parla de “La Camorra”, organització mafiosa que controla el territori de Nàpols. Un territori que el 40% de les empreses, i el seus treballadors, no existeixen legalment. La majoria d'elles es dediquen a l'elaboració de roba i sabates de luxe sota la marca “Made in Italy”. Productes que després es distribueixen en les millors botigues de Roma, París, Londres, Barcelona, etc.

 
Aquest 40% d'economia submergida no paga impostos, els treballadors no cotitzen, els sous són baixos, i el preus de fabricació són rebentats. Baixar costos de la producció, per beneficis més grans, aquesta és la màxima del negoci. “La Camorra”, fa de banc prestador als empresaris inexistents/il·legals perquè puguin comprar la roba, i concedeix crèdits al treballadors inexistents/il·legals. Tot un xollo per la màfia, i per l'economia del baix cost en la producció, per finalment vendre, a preus desorbitats, en les botigues de luxe de tota Europa.

A l'estat, la crisi l'han convertit en una marca i en un model de reinvenció per continuar augmentant els beneficis als de sempre. Una crisi que era visible des dels anys 90, quan el govern del Sr. Aznar va posar les bases de l'economia de l'especulació i del diner ràpid, així com el foment de la creació grans fons del que anomenem “diner en negre”.

Aznar sabia bé el que volien els que el van fer president: facilitats per desenvolupar l'economia de la construcció. Es va treure del barret uns quants conills en forma de la Llei de sol, on permetria als ajuntaments revisar els seus plans urbanístics per ampliar els llocs on construir fantàstiques urbanitzacions. Donaria facilitats als anomenats promotors, deixant que els preus dels habitatges augmentessin a percentatges d'escàndol, i recolzaria a les entitats financeres perquè donessin préstecs, a tort i dret, a les famílies. Préstecs que directament anirien a les butxaques dels seus amics de la construcció. Aquell foment d'economia única, va fer que tota una generació de joves deixessin els estudis -”perquè estudiar si guanyo molts diners fent de manobre”- joves que actualment estan a l'atur sense cap tipus de formació.

Aquestes van ser les polítiques econòmiques de la dreta espanyola durant el mandat dels anys 90: fomentar l'economia única al voltant de la construcció, en detriment d'altres economies, i fomentar una generació sencera, sense formació acadèmica.

Un govern d'esquerres tenia que haver apostat, des del principi del mandat, en corregir el camí marcat per la dreta. Però quan Zapatero i els seus van entrar a governar, van continuar deixant que l'economia especulativa continués. No van marcar una estratègia paral·lela a la recerca de noves economies productives, es van deixar anar per el que ja hi havia, i per això el PSOE també és responsable de l'actual situació, en aquest cas per la passivitat. El drama és que l'esquerra no va donar respostes contundents, i ara tornem a tindre governant a la dreta, amb una majoria parlamentaria aclaparadora.

I que ha fet en 100 dies el govern del PP, doncs preparar un nou escenari per els interessos dels de sempre. Els que durant els anys 90 van marcar les polítiques de l'Aznar per el seu propi benefici, ara tornen a marcar el ritme de les transformacions: ma d'obra encara més barata, per les noves industries que, en poc temps imposaran i gestionaran els mateixos que en el seu moment es dedicaven a l'especulació immobiliària.

El capitalisme tant sols beneficia als que el gestionen, la resta som simples peons, o rucs, al seu servei. No cal patir, ens ofegaran fins a límits bestials, però no ens mataran, no, ens donaran una xic d'oxigen, i ens diran, “veieu?, si feu el que us diem tot anirà bé!” Ens necessiten aclucats i servicials per fer la feina que ens demanin.

He començat parlant del llibre “GOMORRA” i no sé per quin motiu he acabat parlant de la crisi a l'estat. Hi han similituds?, hi han màfies legals i il·legals?, l'actual situació econòmica és forçada per generar un nou ordre laboral i social, més precari, i més adoctrinats, per ser més útils i beneficiosos als de sempre?.