dilluns, d’agost 23

L'ajuntament es nega a buscar una solució als joves patinadors de Torredembarra

clica al damunt

Segons les declaracions de l'Alcalde de Torredembarra a la ràdio municipal, i al diari El Punt, l'ajuntament no vol fer l'equipament promès als joves patinadors. Aquesta confirmació ens la temíem des de feia temps, així com també negar-se a buscar una ubicació temporal perquè els joves puguin patinar sense molestar als veïns, a canvi d'evitar concentrar-se en les places que actualment utilitzen per patinar i que tants problemes de soroll estan comportant als veïns d'aquests indrets.

Els problemes de convivència continuaran, continuarem criminalitzant als joves adolescents perquè fan soroll i molesten. Tot perquè no es vol buscar una solució de moment barata, un racó d'aquest poble on es pugui patinar.

Us deixo amb imatges de la manifestació de divendres.

divendres, d’agost 20

Compromís amb el dret a l'autodeterminació


Iniciativa ha donat una pas endavant anunciant un compromís polític perquè el poble de Catalunya pugui exercir el dret a l'autodeterminació. Defensen un referèndum que es pugui incloure l'opció de Catalunya dins d'un estat federal, a més de continuar com una autonomia o bé en favor d'un estat català. Personalment penso que és un important pas endavant que ICV agafi aquest compromís públic, ICV també anuncia que faria campanya per un estat federal.

Tenim diferents partits polítics amb representació parlamentaria que defensen la necessitat del referèndum, i cadascuna defensaria el model que consideressin millor pel país.

Cal que ens plantegem que és més important, l'objectiu final, en el meu cas la independència, o el fet que el poble de Catalunya pugui exercir lliurement el dret a l'autodeterminació?. Si amb l'objectiu no hi ha unitat, però sí que ens uneix el procés d'autodeterminació, perquè no agafen un compromís totes les formacions polítiques que aposten per un referèndum?, i que sigui la ciutadania qui definitivament decideixi quin ha de ser el model administratiu -autonomia, federació o independència- pel país.

Penso que a aquest país ara mateix li sobren líders que parlin en nom del poble, senzillament perquè ningú sap realment que pensa la ciutadania. Cert és, que hi han indicadors contundents, com la manifestació del milió i mig de persones, que demostren que la societat catalana vol canvis profunds, però quins?, els del 10 de juliol demanàvem, una majoria, la independència, però els que van penjar la bandera espanyola als balcons i van celebrar la victòria de la selecció espanyola amb passió, i que no van ser pocs els que van omplir les places i carrers dels nostres pobles i ciutats, que votarien aquestes persones?, no oblidem que són tant catalans com el que es declaren independentistes.

Cal que els partits polítics es posicionin i diguin quin compromís ferm agafen davant de la ciutadania. És possible un compromís preelectoral dels partits polítics que estiguin a favor de l'autodeterminació?, es poden comprometre ara, a que passades les eleccions treballaran conjuntament per convocar un referèndum abans de dos anys, amb o sense el vistiplau del govern central?

dijous, d’agost 19

Per un espai digne per patinar i no molestar, no és tant difícil!


Els joves skaters, estan cansats de les promeses per disposar d'un espai digne per patinar sense molestar, estan farts de fer nosa a tots els racons de Torredembarra i estan farts de l'actitud d'algun policia local que actua amb especial duresa contra ells. El darrer cas va ser diumenge passat quan un agent va “requisar” el patins als joves. L'agent no va tindre en compte que són menors d'edat i que sempre ha d'actuar trucant primer als responsables del nen, habitualment els pares. Davant de la situació, els joves volen manifestar el seu descontent aquest divendres 20 d'agost, fent una nova manifestació.

dimarts, d’agost 17

Correu ordinari obert



Fa unes setmanes vaig rebre una carta amb el sobre obert a l'ajuntament. Em va molestar, vaig preguntar si havia estat un error, la sorpresa va ser la resposta, són ordres de dalt. Al dia següent un altre regidor de l'oposició va rebre un sobre que també estava obert, li van donar la mateixa resposta, ordres de dalt.


He anat estirant el fil argumental, sobretot buscant qui dona l'ordre des de dalt!, qui collons està a dalt per manar que s'obrin les cartes dels regidors!, i no he tret rés de l'entrellat. Potser no hi ha ningú a dalt?, potser hi ha algú i no s'ha assabentat?...


Coi! Els calors de l'estiu estoven el cervell, i vaig pensar, esperaré a que ens convoquin a alguna reunió, serà prop del setembre, i plantejaré -quan estiguem els 17 regidors a la mateixa taula- qui dona les ordres des de dalt i mana obrir el meu correu personal que ,segons la llei de protecció de dades, és inviolable!


Malgrat preguntar i donar veus per els llargs passadissos i múltiples despatxos del consistori, i evidentment sense aclarir res de res, pensava que s'aniria amb més cura i que els sobres arribarien tancats... doncs no! Avui el correu ha arribat obert!. Ara sí!, sense contemplacions, vull sapiguer qui està a dalt, i perquè m'obre el correu!

dijous, d’agost 12

L'Ajuntament de Torredembarra ha de retornar a l'estat 316.817,35 €

Imatge: Diari El Punt (clica damunt damunt de la imatge)


Ho havíem dit per activa i passiva, estem en una de les pitjors crisis econòmiques. Un crisi que no es veu el seu final, és més, si fem cas dels economistes, estem encara lluny de restablir una certa normalitat econòmica.

Un situació que ha fet que moltes famílies no tinguin ingressos, perquè tots els membres estan sense feina i amb el subsidi exhaurit. Aquest fet fa que el grau de morositat de les obligacions fiscals cada dia augmenti, amb el lògic argument que primer és garantir un plat a taula per a la família, que pagar l'IBI.

Em reitero, ho havíem dit per activa i passiva, estem en una de les pitjors crisis econòmiques, les arques municipals han tingut una dependència gairebé exclusiva, dels ingressos obtinguts de la construcció, una activitat econòmica que ha desaparegut i no per art de màgia.

I ara què?, fa tres anys ja vam demanar austeritat en la despesa, limitacions en demanar crèdits (els justos i imprescindibles), però llavors, com avui, se'ns riuen a la cara. Inclús tenim que aguantar escoltant que aquesta situació no durarà tota la vida, i que l'economia de la construcció retornarà, i llavors tot tornarà a ser igual.

De moment, agradi o no, a partir de l'any que ve, Torredembarra haurà de començar a retornar els més de 30 milions d'euros de crèdits, si els números no em fallen el 2011 farem un primer pagament d'1,5 milions, el 2012 prop de 2 milions... i així fins arribar als 30 milions que tenim de crèdits.

Als anys 70 -fins a mitjans del 80- s'escoltaven sirenes de fàbriques que convidaven a l'entrada i sortida dels treballadors, aquestes sirenes es van anar apagant, sobretot per les dificultats que posava el consistori. L'objectiu era potenciar una nova indústria, el turisme. I així ens va, hem viscut de la construcció i del turisme, hem destruït altres vies de dinamització econòmica, vivim la pitjor crisi d'aquesta democràcia i a sobre aquest ajuntament encara té l'esperança que la bonança econòmica retornarà per si sola.

A tot això cal afegir el que diu el títol de post, ara l'estat reclama als ajuntaments la diferència, del que paguem i rebem, de l'any 2008, en el cas del nostre poble és de 316.817,35 €.

Ens convocaran algun dia als portaveus dels partits polítics, per analitzar la delicada situació financera de l'ajuntament, i del conjunt del municipi?, esperarem a que tot s'arregli esperant algun miracle?.

Per començar cal reduir la despesa municipal, algú ens acompanya en aquesta lluita?

dimecres, d’agost 11

Un punt caòtic de circulació


Heu passat per la tarda, o al migdia, per la rotonda que uneix els carrers Garrofers, Pere Badia i l'Avinguda Pompeu Fabra?. Els cotxes s'acumulen, amb els llums d'emergència posats, en mig de les illes pintades al terra així com, puntualment, també estacionen en mig del pas de vianants del C/Garrofers entorpint el pas de les persones. La imatge és de caos.

Entenc que a l'estiu tot és més caòtic, més gent i més cotxes, però hi han punts negres, en algunes franges horàries, on hauríem de disposar d'agents regulant el trànsit del vehicles i, si cal, sancionant a tots aquells que estacionen on no toca. L'actitud d'aquests conductors perjudiquen la mobilitat i la imatge de Torredembarra.

dimarts, d’agost 10

Falques publicitàries a ràdio Ona la Torre


Un dels grans privilegis de disposar d'una emissora de ràdio municipal és la proximitat, sigui per la informació, sigui perquè moltes de les persones que fan els programes les coneixes. Ahir mateix escoltava el programa “Torredembarra Misteriosa” i sense entrar massa en el contingut, senzillament perquè no tinc cap creença en esperits superiors, em feia gràcia escoltar la veu d'en Miqui, un bon personatge, entrevistant al Txus, sobre la casa del casc antic “Cal Graciet” on té el seu nou local de restauració. Una casa que segons explicaven hi havien esperits... fa molts anys, es clar!

Si no fos per aquesta proximitat i el treball, absolutament altruista, d'aquests veïns i veïnes de Torredembarra que per primera vegada fan ràdio, les ràdios locals no tindrien massa raó d'existir.

Dit això, penso que la ràdio municipal ha de donar un pas endavant el més aviat possible, inserir falques publicitàries. Ja ho vam demanar fa uns mesos en una sessió plenària, però de moment no veiem cap gest que ajudi a preveure que això serà aviat. Inserir falques publicitàries té dues avantatges, la primera és que ajuda a l'emissora local a autofinançar-se, pensem que actualment el cost de la ràdio es paga íntegrament amb diners públics, i que possiblement sigui l'única emissora pública del país que no té ingressos per publicitat.

Un altre punt positiu és l'ajuda a la promoció del comerç local, de fet ahir vaig provar d'escoltar la ràdio d'Altafulla, i en una hora van sortir falques de 6 negocis de Torredembarra. Aquest fet demostra que el comerç local té necessitat de promocionar-se. Perquè no fer-ho a través de la ràdio municipal Ona la Torre?

dilluns, d’agost 9

L'homenatge al Ton Sagal avança


Moltes persones s'han posat en contacte per demanar informació sobre l'acte d'homenatge al Ton Gras “Sagal”. Aquesta setmana espero tindre la data definitiva de l'acte, i posteriorment convocarem una reunió per dissenyar entre tots el millor dels actes possibles. Cal dir que el Ton està molt content, i emocionat, per aquest reconeixement. Aquest cap de setmana he parlat amb ell dos cops, i em diu que l'estan trucant persones d'altres municipis i de colles castelleres felicitant-lo per ser Fill Predilecte de la Vila de Torredembarra.

Endavant!

divendres, d’agost 6

La caseta de METROVACESA continua oberta



Avui he estat amb les mares dels nens que es van cremar amb gravetat, el mes de juny, dins d'una caseta abandonada d'una immobiliària. Els nens s'estan recuperant amb rapidesa, tot i així els queda un llarg camí per a la seva recuperació. Hem parlat de la salut del nens, del disgust, però un dels temes que més preocupen a aquestes mares, és que la caseta de la promotora continua estant al mateix lloc i oberta, convidant a que d'altres nens tornin a caure amb el mateix parany que els seus fills. Aquesta caseta no és l'única que hi ha al municipi, hi han d'altres que també reflecteixen la decadència del negoci de la construcció, obertes i en mal estat.

L'Alternativa Baix Gaià ja va demanar aquest hivern que es desmantellés aquesta caseta, justament per el que va passar posteriorment. Avui he agafat el compromís d'iniciar, mitjançant l'ABG, una ofensiva política per obligar als propietaris d'aquestes casetes a tancar-les desmantellar-les definitivament. Avui parlem de cremades, però en el futur ens podríem parlar de danys irreparables.

dijous, d’agost 5

Reflexions d'estiu: més marques electorals?

Foto: Marie Kapretz


Darrerament han sortit a la llum pública diverses propostes buscant la unitat per assolir la independència del nostre país, totes les propostes es posen com a horitzó les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Diuen que sumant, poden aconseguir una majoria parlamentària que els permetrà fer una declaració unilateral d'independència. Damunt del paper pot sonar fins i tot bé, els partits polítics catalanistes s'uneixen i junts perfilen un front electoral. Davant d'aquesta proposta se'm plategen diverses qüestions, una és si la suma de partits és sinònim a una majoria parlamentària. Les experiències en altres àmbits, també en l'electoral, s'ha demostrat que no.


Em costa creure que el votant d'esquerres pugui votar una opció política amb persones al capdavant, que els agrada, i els beneficia, la globalització, i que les seves imatges públiques són de persones riques amb una vida còmode i de luxe. Ahir mateix sortia una imatge d'un dels nous “liders” nacionals ben acompanyat i amb una fantàstica ampolla de cava refrigerada, una imatge que violenta visualment als milers d'aturades i aturats del nostre país. Possiblement el votant conservador, i/o de dretes, no tingui tantes manies.


També em costa creure que les persones que han sortit demanant unitat, puguin arribar a grans acords electorals. És possible que a darrera hora, i per no fer massa el ridícul, arribin a uns acords de mínims repartint-se les “provincias” principatines. I després de les autonòmiques què?. Si els resultats no acompanyen, quin camí haurà d'agafar l'independentisme?.


Aquests dies d'agost hi han converses/tertúlies entre persones que ens preocupa l'us electoralista que es vol fer de l'important creixement de l'independentisme. Un creixement que es detecta en tots els sectors de la societat catalana, de fet alguns mitjans de comunicació que dediquen les seves tertúlies i informatius a l'insult constant al poble de Catalunya, a part de la sentència del constitucional, estan ajudant a reforçar aquest creixement. D'aquestes converses estan sortint propostes interessants, i possiblement molt més viables i integradores que el tot o res d'una candidatura unitària que, abans d'hora, ja deixa a milers de catalanes i catalans al marge.


Una de les propostes que més força està agafant és la de crear una Mesa Nacional per a la Independència, amb persones que treballen arreu dels territoris catalans, amb i sense militància política, i sense la voluntat de crear marques electorals. Molts pensem que ha de ser la societat civil la que ha de crear el front organitzat, treballant els mecanismes necessaris, per posar damunt de la taula la possibilitat d'alliberar la nació catalana.


Alguns considerem que si no hi han pressions electorals, ni de partits polítics, el front ciutadà pot ser important i còmode per a milers i milers de persones que creiem que la sortida digna del poble català, és la seva independència.

dimecres, d’agost 4

PRESSUPOST 2010: El recurs de reposició


L'ALTERNATIVA BAIX GAIÀ PRESENTA A L'AJUNTAMENT DE
TORREDEMBARRA UN RECURS DE REPOSICIÓ, DEMANANT QUE
ES TORNI A REPETIR EL PLE DEL PRESSUPOST MUNICIPAL

Segons la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, l'ajuntament de Torredembarra té l'obligació, abans de 30 dies, de convocar un ple extraordinari per votar el recurs de reposició. Fet que si el document fos votat favorablement per una majoria de regidors, anul·laria el ple extraordinari del 14 de juliol. Obligant a convocar una nova sessió per sotmetre, de nou, a votació el Pressupost Municipal 2010.

En cas que el ple rebutgi el el recurs, posteriorment presentaríem un contenciós a la justícia ordinària.

dilluns, d’agost 2

Ton Gras (a) Sagal, Fill Predilecte de la Vila de Torredembarra

En el darrer ple es va acordar, per unanimitat, anomenar al Ton de Cal Sagal, Fill Predilecte. El setembre/octubre es farà un acte de reconeixement a una persona que ha ajudat a mantindre viva la flama de la catalanitat, i del caràcter torrenc en els moments més difícils.
Músic, casteller, català i de la Torre... tot un privilegi!


MOCIÓ QUE PRESENTA L'ALTERNATIVA BAIX GAIÀ
DEMANANT QUE S'ANOMENI A L'ANTON GRAS (A) SAGAL
FILL PREDILECTE DE LA VILA DE TORREDEMBARRA
ANDECEDENTS DE FET
Anton Gras Ciuró (a) Sagal neix l'any 1928 a Torredembarra en el si d'una família de pagesos moguda per una gran afició al món de la cultura popular i en concret al món dels castells. El seu avi patern ja era un gran aficionat casteller que va arribar a mantenir una estreta relació amb les colles vallenques que venien a actuar a la Torre a finals del segle XIX. Una afició i un sentiment que va arribar a l’Anton de la mà del seu pare i el seu oncle. Amb tot, aquesta afició als castells és compartida des de ben aviat per la seva segona gran passió: la música. Amb només 11 anys comença a rebre classes de solfeig de la mà de Carles Ferrari, aleshores organista de la Parròquia de Sant Pere Apòstol de Torredembarra. Al mateix temps aprèn a tocar el timbal de manera autodidacta amb l'ajut d'un mètode de bateria. Posteriorment, s'interessa pel que serà el seu principal instrument, la trompeta, i rep classes, primer de la mà del vendrellenc Gavaldà -trompeta de l'orquestra Sensación- i, més tard de Jaume Miralles. Amb només 16 anys entrà a formar part de l'orquestra local "Savoy" com a bateria. Més endavant es convertí en el trompeta i vocalista oficial del grup, tot i que també hi seguí tocant la bateria en alguns temes. Amb aquesta formació hi actuà durant més de 30 anys. Com a músic és llogat, també, en d’altres orquestres i fruit d’aquesta aventura va arribar a actuar l’estranger: a Alemanya, Dinamarca, Suècia, Suïssa i, fins i tot, en un cabaret de Tànger. També va ser membre actiu i ajudant de director del cor "La Veu del Poble" de Torredembarra des de la seva recuperació el 1949 fins a la dissolució a mitjans dels anys 70.

L'any 1975 a Torredembarra es fundà la colla castellera Nois de la Torre. Com no podia ser d’una altra manera en fou membre fundador i, posteriorment, també assumí el càrrec de president. L'any següent es formà el primer grup de grallers de la colla de la mà de l'Eduard Vericat. El 1981 entrà a formar part del grup de grallers tocant el timbal i aprenent els tocs tradicionals de manera autodidacta fixant-se en els timbalers amb més experiència del moment. L'any 1983 inicià la seva tasca de mestre de timbal i ensenyà a tocar el timbal al Siscu Aguilera qui, amb només 4 anys, es convertí en el seu primer alumne. A partir d'aleshores assumí la tasca de mestre de timbal de tots els timbalers que han passat per la colla al llarg dels anys d'entre els que cal destacar el Siscu Aguilera i el Jordi Rovira, tots dos avui encara en actiu. L'Anton tocà el timbal de manera continuada fins, aproximadament, l'any 1992. Actualment ja està retirat de l'activitat musical tot i que, en alguna ocasió, encara hem pogut gaudir del seu toc de timbal.

La distinció de Fill Predilecte de la Vila és un homenatge a la seva passió per la música i els castells però també a la seva tasca associativa. L’Anton “Sagal” representa una generació de torrencs i torrenques que no van tenir les coses fàcils: Van patir la guerra i la postguerra. Malgrat això, aquesta generació va demostrar la seva vitalitat omplint de vida el nostre poble, de projectes i d’activitats. Amb la seva tasca el fil de la tradició i del sentiment de poble no s’ha perdut. Amb aquest homenatge Torredembarra vol mostrar el seu agraïment a l’Anton “Sagal”.

EL PLE DE L'AJUNTAMENT DE TORREDEMBARRA ACORDA:

PRIMER: Reconèixer la tasca de l'Anton Gras (a) Sagal , al servei de la cultura i valors torrencs.

SEGON: Anomenar Fill Predilecte de la Vila de Torredembarra.

TERCER: Organitzar un acte de reconeixement a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Torredembarra.

JULIOL DE 2010