Foto: Marie Kapretz Darrerament han sortit a la llum pública diverses propostes buscant la unitat per assolir la independència del nostre país, totes les propostes es posen com a horitzó les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Diuen que sumant, poden aconseguir una majoria parlamentària que els permetrà fer una declaració unilateral d'independència. Damunt del paper pot sonar fins i tot bé, els partits polítics catalanistes s'uneixen i junts perfilen un front electoral. Davant d'aquesta proposta se'm plategen diverses qüestions, una és si la suma de partits és sinònim a una majoria parlamentària. Les experiències en altres àmbits, també en l'electoral, s'ha demostrat que no.
Em costa creure que el votant d'esquerres pugui votar una opció política amb persones al capdavant, que els agrada, i els beneficia, la globalització, i que les seves imatges públiques són de persones riques amb una vida còmode i de luxe. Ahir mateix sortia una imatge d'un dels nous “liders” nacionals ben acompanyat i amb una fantàstica ampolla de cava refrigerada, una imatge que violenta visualment als milers d'aturades i aturats del nostre país. Possiblement el votant conservador, i/o de dretes, no tingui tantes manies.
També em costa creure que les persones que han sortit demanant unitat, puguin arribar a grans acords electorals. És possible que a darrera hora, i per no fer massa el ridícul, arribin a uns acords de mínims repartint-se les “provincias” principatines. I després de les autonòmiques què?. Si els resultats no acompanyen, quin camí haurà d'agafar l'independentisme?.
Aquests dies d'agost hi han converses/tertúlies entre persones que ens preocupa l'us electoralista que es vol fer de l'important creixement de l'independentisme. Un creixement que es detecta en tots els sectors de la societat catalana, de fet alguns mitjans de comunicació que dediquen les seves tertúlies i informatius a l'insult constant al poble de Catalunya, a part de la sentència del constitucional, estan ajudant a reforçar aquest creixement. D'aquestes converses estan sortint propostes interessants, i possiblement molt més viables i integradores que el tot o res d'una candidatura unitària que, abans d'hora, ja deixa a milers de catalanes i catalans al marge.
Una de les propostes que més força està agafant és la de crear una Mesa Nacional per a la Independència, amb persones que treballen arreu dels territoris catalans, amb i sense militància política, i sense la voluntat de crear marques electorals. Molts pensem que ha de ser la societat civil la que ha de crear el front organitzat, treballant els mecanismes necessaris, per posar damunt de la taula la possibilitat d'alliberar la nació catalana.
Alguns considerem que si no hi han pressions electorals, ni de partits polítics, el front ciutadà pot ser important i còmode per a milers i milers de persones que creiem que la sortida digna del poble català, és la seva independència.
