divendres, de setembre 26

Gerard Vergés i les lletres ebrenques, en homenatge


Benvolguts amics i amigues,

Demà divendres 26 de setembre es celebrarà un emotiu homenatge al veterà poeta tortosí Gerard Vergés al Teatre auditori Felip Pedrell de Tortosa. És el màxim baluard actual de les lletres ebrenques. Durant l'acte hi haurà diversos recitals poètics i actuacions musicals. També durant el dia s'emetrà el programa d'homenatge a Lletres Ebrenques d'Antena Caro Roquetes (96.0 fm) que li dedica exclusivament, el qual es pot escoltar posteriorment a través del web www.antenacaro.com. També volem homenatjar-lo per part del col·lectiu blocaire ebrenc i d'arreu dels Països Catalans, per la qual us demanem la vostra col·laboració si podeu penjar un poema seu al vostre bloc respectiu durant el dia de demà. el company Jaume Llambrich de El Basar de les espècies (www.elbasar.cat) ha penjat tots els enllaços d'Internet d'on podeu agafar la seua obra.

moltes gràcies,

emigdi subirats

Gerard Vergés i Príncep (Tortosa, Baix Ebre, 1931) és farmacèutic i professor universitari amb una interessant obra lírica i narrativa. El seu primer llibre publicat, el poemari L'ombra rogenca de la lloba, de l'any 1981, va guanyar el premi Carles Riba. Aquest no és, tanmateix, l'únic premi conquerit per Vergés. De fet, la seva carrera l'ha dut a rebre fins i tot la Creu de Sant Jordi l'any 1997. Com a traductor, destaca la seva versió de tots els sonets de William Shakespeare. Els seus versos han estat traduïts al castellà.

PARLO D'UN RIU MÍTIC I REMORÓS

Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d'aigua.
Parlo de la verdor d'un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d'ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l'íntim rosa
d'un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l'aire
com la pedra llançada per la fona,
de l'anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.
Parlo del llarg silenci on es fonien
l'aigua dolça del riu, la mar amarga.

Parlo d'un riu entre canyars, domèstic;
parlo -Virgili amic- de l'horta ufana,
dels tarongers florits i l'api tendre,
de l'aixada i la falç, del gos a l'era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)

Parlo d'un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d'ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.

Parlo d'un lent crepuscle que posava
or tremolós a l'aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.

Dolça remor de l'aigua en el record.

dijous, de setembre 25

Correfoc de Santa Tecla





El dimecres vaig estar, amb els Diables de Torredembarra, al correfoc de Tarragona. L’ambient, com sempre, adrenalina, foc, fum, suor i molta gent, retrobament amb companyes i companys d’altres colles, intercanvi de telèfons renovats i alguna cervesa furtiva. Com diem en l’argot diabler ahir “vaig tirar foc”, feia uns quants anys que la meva tasca es fer de “botafoc” (el que encén les carretilles als diables). El cert es que vaig aguantar tota l’actuació, però avui tinc el cos fet un nyap.

En fi, a les dues de la nit a casa intentant dormir, amb l’orella esquerra encara xiulant per “culpa” d’una carretilla que va petar damunt del meu cap, mitjons cremats… uf, 21 anys fent de diable!


El de la segona foto és en Josep Solé, el "tiu" més puntual de la colla :-)

dimecres, de setembre 24

Publicat a La Vanguardia


Catalunya, socio fundador de España

Disminuir fuenteAumentar fuente
ImprimirE-mail
JUAN MUNNÉ | Barcelona | 24/09/2008 | Actualizada a las 17:41


No logro comprender de dónde sacamos los catalanes la paciencia y el estómago para aguantar lo que estamos aguantando desde la famosa transición.

Si reclamamos unos papeles robados a punta de pistola se nos acusa de romper la unidad de archivo pero ¿acaso no se rompió primero la unidad de archivo de la Generalitat cuando fueron expoliados?

Si queremos buenas vías de circulación tenemos que hacerlas de peaje porque nuestros impuestos se dedican a construir autovías gratuitas en el resto de España.

Del tema del tgv es mejor no hablar, 20 años tarde y encima tlv (tren lenta velo- cidad). En cuanto a cercanías, mas de 30 años sin invertir en mantenimiento y ahora pasa que todo se cae de puro viejo.

Si queremos una buena sanidad hemos de apuntarnos a mutuas privadas porque los dineros no llegan para la pública por una financiación deficiente.

Nuestros pueblos y ciudades tienen unos porcentajes altísimos de inmigración pero no podemos gestionar políticas adecuadas porque esto ha de hacerse a 600 km de distancia.

Tres cuartos de lo mismo con nuestros puertos y aeropuertos ahogados para mantener la hegemonía de barajas sobre los demás. Para ir de Barcelona a Roma hay que pasar por Madrid.

No podemos dar pensiones complementarias a nuestros pensionistas para compensarles la diferencia del IPC respecto a otras partes de España porque "rompemos la unidad de mercado".

Cuando de forma totalmente democrática, siguiendo escrupulosamente las normas, con una mayoría parlamentaria del 90%, nos atrevemos a proponer una revisión de nuestro estatuto, sale a la calle toda la caverna de la intolerancia y el inmovilismo, enarbolando el Santo Cristo Mayor, boicotean nuestros productos (esto sí es romper la unidad de mercado), vociferan e insultan los jomeinis integristas del nacionalismo español más rancio desde emisoras "evangélicas" y prensa afín y amenazan con sacar los tanques a la calle amparados en un extraño artículo de nuestra constitución que niega el poder a los estamentos democráticos para dárselo a unos militares que encima cobran de nuestros impuestos.

El presidente de los jueces declaró en su día que nuestro idioma, más antiguo que el castellano, con reconocimiento oficial en España y Europa es una simple cuestión folclórica. Luego se sacan de la manga un "manifiesto para la defensa del castellano" que es un panfleto contra las demás lenguas oficiales. Viva la cultura.

¿Nadie se acuerda ya que Cataluña es "socio fundador de España"?. Aragón, Cataluña, Castilla, Isabel, Fernando, tanto monta, monta tanto. ¿Por qué razón España ha sido y ha de ser "castellanizada"? ¿Por qué no "aragonizada" o "catalanizada" o no tenemos el 50% de derecho como socio fundador?.

Cuando uno crea una sociedad y los otros socios se dedican a agredirle continuamente, lo mejor es marcharse y buscarse la vida por cuenta propia. Por dignidad.

Declaracions i Muntanyans II


Ahir vaig estar treballant a Barcelona, temes d’organització interna d’EPM m’havien xuclat part del dia, pluja al carrer i cigarros fumats d’amagat al terrat... telefonades, sobretot relacionades amb Muntanyans II, sembla que la cosa es belluga, serà cosa, potser de la humitat, però la consciència que calen solucions sembla que s’està imposant.

Arribo a Torredembarra, força satisfet per la feina feta i per les noticies de Muntanyans II, però rebo una trucada, a la tarda-vespre, és d’un company d’ICV... em pregunta si he llegit el Diari de Tarragona, li dic que no, que he estat fora de Torredembarra tot el dia. Em diu que surt l’alcalde de Torredembarra fent declaracions sobre Muntanyans II, i que no son bones.

Entro a internet, la versió on line del Diari de Tarragona està poc actualitzada (enrere queden els anys que podies consultar gairebé totes les noticies), esperaré a l’endemà a fer el cafè en algun bar i poder veure la noticia, encara plou i es fa fosc.

Aquest matí he vist el diari i es confirmaven els temors, l’alcalde de Torredembarra insisteix que el Govern de la Generalitat no farà rés per solucionar Muntanyans II. Es el tercer cop que l’alcalde, en Daniel Masagué (CIU), surt dient el mateix. El primer cop dimarts de la setmana passada, que per cert no plovia, representants del govern local i dels partits de l’oposició varem participar en una reunió al Dep. de Política Territorial, amb la presència activa de la Directora de Medi Natural, la companya Núria Buenaventura (ICV) i del Director de Política Territorial el Sr. Jordi Solà (PSC).

En aquella reunió van sortir temes com INCASOL, els 10 milions d’euros dels pressupostos de l’estat, i de les possibles solucions a Muntanyans II, personalment, i sobretot entenent que la situació no es fàcil, vaig sortir content de la reunió. Ens havíem repartit els deures, i estàvem pendents de futures reunions.

La sorpresa van ser les declaracions de l’alcalde a alguns mitjans de comunicació, quan diu sentir-se decebut de la reunió. Vaig voler pensar en positiu, i vaig pensar reunir-me amb ell per demanar-li que no faci massa declaracions a la premsa i que porti el tema dels contactes i de les possibles negociacions amb una certa intimitat, per no crear falses expectatives, i per que les declaracions no puguin crear ambients no desitjats.

Però dijous teníem ple, i per segon cop l’alcalde va tornar a explicar públicament que la reunió no va anar bé, i un cop més va dir que el Govern no té cap voluntat de col•laborar. I finalment ahir el Diari de Tarragona tornava a publicar declaracions de l’alcalde amb el mateix sentit.

Començo a tindre tot un seguit de dubtes davant la voluntat de CIU de salvar Muntanyans II, per què Masagué insisteix a donar missatges negatius, d’un procés que ni tan sols a començat?, tot el govern local comparteix la seva postura?, la regidora d’Urbanisme (l’AGRUPACIÓ) ha donat serioses mostres per salvar Muntanyans II, i nosaltres estarem al seu costat mentre realment hi hagi ganes de buscar solucions, però amb les declaracions de l’alcalde, realment CIU en té ganes?.

Aquest matí més trucades i una reunió urgent per salvar Muntanyans II, una possible solució es belluga... Per cert, ara mateix no plou i surt el sol.

diumenge, de setembre 21

Baix a Mar independent... del poble de ponent?




Les noves tecnologies utilitzades al servei de l'alliberament de Baix a Mar, aquí en teniu una mostra... (trobat al Youtube)

dissabte, de setembre 20

Temps de crisi i habitatge


En el darrer ple es va aprovar una proposta que permetrà al sector de la construcció reduir el nombre de metres quadrats dels habitatges, i augmentar el nombre d’habitatges protegits. L’argument utilitzat, es que aquesta proposta beneficiarà a la ciutadania.

ABG-EPM entén, i comparteix, els beneficis que aquesta proposta pot portar als ciutadans, però també cal dir, que la proposta no l’ha fet la ciutadania, si no el sector immobiliari, ja que així, reduint els metres dels pisos, els hi facilitarà poder vendre els seus pisos projectats. Aquesta proposta apareix en una època de forta crisi econòmica, on la majoria de persones tenim tota una vida per endavant per pagar la hipoteca. Ens preguntem per què, en èpoques bones, no es va tirar endavant una proposta d’aquest tipus.

Tot i així, pensem que aquesta proposta no resoldrà la problemàtica de l’accés a l’habitatge, tenint en compte que la crisi actual, està ocasionada per una crisi financera provocada pels mateixos bancs i caixes, dit d’un altre manera, les entitats bancàries han tancat l’aixeta dels diners.
Si realment, el que busquem es resoldre el problema de l’accés a l’habitatge, i davant la crisi financera, creiem que les formules tenen que passar per fomentar l’habitatge de lloguer. A més demanem que l’Ajuntament de Torredembarra no esperi massa temps per treballar amb el Govern de la Generalitat per aplicar la Llei de l’Habitatge al nostre municipi i poder crear una oficina d’habitatge de lloguer social. Aquest model, aplicat des de fa molts anys en altres estats europeus, els va permetre resoldre el problema de l’habitatge

El lloguer social, evitarà a les persones haver de passar per un banc o caixa, per poder accedir a un dels drets universals de les persones, el dret a l’habitatge digne, i l’administració haurà complert amb una de les seves moltes obligacions.

dimarts, de setembre 16

Euskadi


Fa pocs dies Espanya negava al govern Basc fer una consulta al poble, ara un dels referents polítics de l'esquerra abertzale il·legalitzat. Otegui criminalitzat un cop més per dir que la solució passa pel diàleg. El nucli dur d’ETA que diu que continuarà assassinant persones, ciutadans bascos tant de un costat com de l’altre, amb por... Els que ens agrada anar de tant en tant per aquelles terres, veiem un poble de pateix, un poble que no vol morts ni violència, però que també vol respecte i vol decidir lliurement el seu futur. ETA ha de desaparèixer, avui mateix, i l’estat espanyol ha de permetre que el poble basc exerceixi el dret universal de qualsevol poble... el dret a decidir, el dret a l’autodeterminació.

Santa Tecla - Barraques'08

dilluns, de setembre 15

Edils sobiranistes ultimen una consulta d'autodeterminació


Convocaran processos participatius a cada municipi que es tancaran amb una votació el mateix dia. La campanya la promou el moviment Decidim.cat, format per alcaldes i regidors de CiU, ERC i ICV-EUiA-EPM

El moviment de càrrecs electes locals Decidim.cat, format per més d'un miler de regidors i alcaldes de filiació política diversa, partidaris del reconeixement i l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya, promourà una campanya en favor del dret a decidir que culminarà en una consulta a la ciutadania -en una mateixa jornada- a cadascun dels municipis del Principat que s'hi adhereixin.

No es podrà dir que sigui un referèndum a l'ús -perquè no tindrà vinculació legal- però serà una consulta que vol tenir un alt contingut simbòlic i pedagògic, articulada a través de processos participatius convocats pels ajuntaments que ho aprovin per acord del seu ple. La iniciativa pretén contribuir des del món municipal a "construir el procés democràtic cap a l'autodeterminació de la nació catalana", tal com s'indica en un document estratègic de la campanya al qual ha tingut accés l'AVUI.

El llançament de la campanya -que ja ha estat debatuda entre els promotors de Decidim.cat dels diferents partits que hi sintonitzen- s'acabarà d'acordar en una primera trobada d'alcaldes i regidors adherits al moviment el 8 de novembre a Barcelona. En la reunió, aquest moviment municipalista transversal es plantejarà també com s'organitza i es constituirà en associació.

Des que es va presentar el desembre passat, s'han adherit al manifest (a través del web decidim.cat) un total de 145 alcaldes i 870 regidors de totes les comarques del Principat, i alguns altres de la resta dels Països Catalans, sobretot de CiU, ERC i de l'Entesa pel Progrés Municipal (EPM) i ICV-EUiA. Entre els adherits també hi ha tres alcaldes i dotze regidors del PSC i un regidor de la CUP, formació independentista que no s'adhereix al moviment pel fet que no es planteja a tots els Països Catalans.

Independentment de si s'aprova o no la llei de consultes populars que el govern elabora, la pretensió dels promotors de Decidim.cat és que el procés d'autodeterminació municipal s'engegui aquesta mateixa tardor-hivern, i que la consulta es faci cap a la primavera del 2010. "D'aquesta manera el procés es pot preparar amb prou temps en aquesta legislatura municipal i la consulta no interferiria en les eleccions al Parlament previstes per la tardor del 2010 ni amb les municipals del 2011", explica l'alcalde de Sant Pere de Torelló (Osona) i president de l'EPM, Jordi Fàbrega, que n'és un dels impulsors.

Com que la consulta es planteja com un procés participatiu municipal, que es pot convocar a través d'un acord majoritari del ple, els seus promotors consideren que no han de tenir cap problema legal per dur-la a terme, ja que no necessiten l'autorització del consell de ministres del govern espanyol que cal per fer un referèndum. "Els ajuntaments tenim competències plenes per obrir un procés participatiu entre la ciutadania per demanar-li l'opinió pel que es cregui oportú, i també per demanar-li quin futur vol per Catalunya com a poble", afirma Fàbrega.


Article publicat al diari AVUI

divendres, de setembre 12

En memòria dels que van lluitar per les nostres llibertats



La convocatòria es va fer 24 abans, tot per evitar que Torredembarra es quedés sense fer l’homenatge als homes i dones que van lluitar per la llibertat del nostre país. Minuts abans de les 6 de la tarda ens comuniquen que l’Ajuntament ens nega l’accés al jardí de la Torre de la Vila. Potser molesta algú el fet de recordar, de fer memòria històrica i col·lectiva?...


“L’única lluita que es perd, és la que s’abandona”



dijous, de setembre 11

Avui tots a l'ofrena a la Torre de la Vila!


Companyes i companys, aquest 11 de setembre l’Ajuntament de Torredembarra ha tret del programa l’ofrena floral que s’estava fent els darrers anys, en memòria de la gent que ha lluitat per les llibertats d’aquest país. ERC, PSC i ABG hem decidit fer l’acte igualment. Es farà a les 6 de la tarda a la Torre de la Vila, es llegirà un manifest i es cantarà Els Segadors.

Fem un acte a la memòria dels homes i dones que van lluitar per les nostres llibertats, i porteu senyeres i estelades!



dimecres, de setembre 10

Publicat al diari "EL MUNDO"


Apostar por el bilingüismo puede ocasionar un problema de tartamudez

  • Retrasar el aprendizaje de una segunda lengua podría evitar esta alteración del lenguaje
  • Los investigadores señalan que este trastorno no afecta al rendimiento escolar

...los niños que utilizan simultáneamente dos lenguas en sus hogares a edades muy tempranas podrían ser más propensos al tartamudeo...

dilluns, de setembre 8

Rebut per correu electrònic


www.casalargentino.org Receptores del Boletín electrónico del Casal Argentí a Barcelona, al 20/08/2008: Usuarios hallados: 65.341


DIADA NACIONAL DE CATALUNYA, AY DE LOS VENCIDOS


Un Rey capturado por los romanos, debía pagar su peso en oro para que le perdonaran la vida, una vez pesado, el jefe de los romanos se aproximó y con su espada en el hombro del rey derrotado, hizo fuerza hacia abajo, aumentando así la cantidad de oro que se cobraría.
Ante las quejas del prisionero, simplemente, dijo la frase que pasaría a la historia: AY DE LOS VENCIDOS. En 1714 Catalunya fue conquistada a sangre y fuego por la monarquía borbónica española, sus instituciones abolidas y así la mantuvieron en el Reino de España.
Y fue derrotada luego sucesivamente, hasta 1939, por el fascismo franquista.
Esto es historia. Pero una historia que llega hasta nuestros días. Alguno de los lectores, se preguntará, si todo esto no es algo intrascendente? Quienes deban asistir al médico de la seguridad social, quienes utilicen cualquier servicio público, deberían saber que los presupuestos con que se pagan esas infraestructuras están en rojo, financiadas con créditos, debido a que el Estado español no devuelve a Catalunya lo que sus impuestos reúnen, en cantidad necesaria para mantener los mismos niveles de calidad de vida.
La población ha crecido en un 20%. Han crecido los servicios en una proporción igual?
No.
Hasta que Catalunya no deje de ser una sociedad derrotada, no logrará superar esta situación. Y que tiene que ver esto con los argentinos que vivimos en Catalunya?
Mucho, solo destacaré dos cuestiones:
1. La experiencia de la República Argentina, es que si la economía no esta en manos del país, te la destruirán al servicio de los intereses de otros. Y no estoy hablando de justicia ni equidad, solo de intereses. Esta situación, la pérdida del control de la economía por parte del estado, nos llevó al desastre que nos hizo migrar. Si se agrava aún mas la crisis económica, sobre quienes descargarán esas consecuencias? Sobre la sociedad madrileña o sobre las otras? Nosotros lo sabemos, si bien la situación del estado español no es la de Argentina, la experiencia no es inútil.
2. Esta sociedad es la que elegimos para vivir, esta elección nos ha costado muchísimo esfuerzo, sacrificios y sufrimientos. Lo que suceda en Catalunya es lo que nos sucederá a nosotros. Si Catalunya no dispone de una financiación mínima para mantenerse (ni hablar de crecimiento) se reducirán las oportunidades económicas y muchos de nosotros tendremos que volver a migrar o regresar.
Lo que esta en juego, en este debate que salta cada día en los medios, pone en juego nuestro futuro inmediato. Este 11 de septiembre, participá.
Sencillamente, pensemos que opinión tendríamos de un extranjero en la Argentina, que el 9 de julio ignorase esa fecha?

divendres, de setembre 5

Genial!


Queden alguns actes per aquest cap de setmana, però la Festa Major ja s’ha acabat. Han estat uns dies molt intensos, de retrobament amb molts companys i companyes que al llarg de l’any, difícilment ens veiem i parlem, el retrobament festiu amb les veïnes i veïns de Torredembarra. Ja en són 20 el anys que participo vestit de diable, un petit privilegi que em permet viure en primera persona l’esdeveniment, per mi, més important de Torredembarra, i de qualsevol altre poble, la Festa Major.


La fotografia està penjada al bloc del Ball de Diables de Torredembarra, es d’ahir a la nit fent la Carretillada.

Visca Santa Rosalia!