Benvolguts amics i amigues,
Demà divendres 26 de setembre es celebrarà un emotiu homenatge al veterà poeta tortosí Gerard Vergés al Teatre auditori Felip Pedrell de Tortosa. És el màxim baluard actual de les lletres ebrenques. Durant l'acte hi haurà diversos recitals poètics i actuacions musicals. També durant el dia s'emetrà el programa d'homenatge a Lletres Ebrenques d'Antena Caro Roquetes (96.0 fm) que li dedica exclusivament, el qual es pot escoltar posteriorment a través del web www.antenacaro.com. També volem homenatjar-lo per part del col·lectiu blocaire ebrenc i d'arreu dels Països Catalans, per la qual us demanem la vostra col·laboració si podeu penjar un poema seu al vostre bloc respectiu durant el dia de demà. el company Jaume Llambrich de El Basar de les espècies (www.elbasar.cat) ha penjat tots els enllaços d'Internet d'on podeu agafar la seua obra.
moltes gràcies,
emigdi subirats
Gerard Vergés i Príncep (Tortosa, Baix Ebre, 1931) és farmacèutic i professor universitari amb una interessant obra lírica i narrativa. El seu primer llibre publicat, el poemari L'ombra rogenca de la lloba, de l'any 1981, va guanyar el premi Carles Riba. Aquest no és, tanmateix, l'únic premi conquerit per Vergés. De fet, la seva carrera l'ha dut a rebre fins i tot la Creu de Sant Jordi l'any 1997. Com a traductor, destaca la seva versió de tots els sonets de William Shakespeare. Els seus versos han estat traduïts al castellà.
PARLO D'UN RIU MÍTIC I REMORÓS
Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d'aigua.
Parlo de la verdor d'un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d'ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l'íntim rosa
d'un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l'aire
com la pedra llançada per la fona,
de l'anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.
Parlo del llarg silenci on es fonien
l'aigua dolça del riu, la mar amarga.
Parlo d'un riu entre canyars, domèstic;
parlo -Virgili amic- de l'horta ufana,
dels tarongers florits i l'api tendre,
de l'aixada i la falç, del gos a l'era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)
Parlo d'un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d'ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.
Parlo d'un lent crepuscle que posava
or tremolós a l'aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.
Dolça remor de l'aigua en el record.
té una dolça i secreta remor d'aigua.
Parlo de la verdor d'un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d'ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l'íntim rosa
d'un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l'aire
com la pedra llançada per la fona,
de l'anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.
Parlo del llarg silenci on es fonien
l'aigua dolça del riu, la mar amarga.
Parlo d'un riu entre canyars, domèstic;
parlo -Virgili amic- de l'horta ufana,
dels tarongers florits i l'api tendre,
de l'aixada i la falç, del gos a l'era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)
Parlo d'un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d'ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.
Parlo d'un lent crepuscle que posava
or tremolós a l'aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.
Dolça remor de l'aigua en el record.
