diumenge, de desembre 30

Adéu 2007


Els humans tenim la necessitat de mesurar el temps, si seguim el calendari Gregorià estem a punt d'acabar l'any. El 2007 s'ens va deixant la població catalana molt enfadada, la xarxa ferroviària, l'enfosquiment de ciutats com Barcelona, l'estatut-et pendent de més retallades per part de la justícia espanyola, la manca de valentia política del Sr. Zapatero, les constants i insultants actituds del Partit Popular, contra tot allò que fa tuf a català, la retallada de la llibertat d'expressió al País Valencià tancant els repetidors de TV3...


I és que passen els anys i poques coses canvien, ETA retorna, els presos dispersats a milers de quilòmetres de les seves families, un portaveu considerat vàlid per cercar solucions al conflicte basc, empresonat, el 20 per cent dels bascos sense sigles polítiques, perquè estan ilegalitzades, mitjans de comunicació tancats, el President dels bascos als jutjats per fer reunions amb Batasuna... Tampoc canvien les coses al nostre país, a part del tancament dels repetidors de TV3, aquest any hem vist com una revista d'humor, El Jueves, era segrestada per la justícia espanyola perquè a la portada sortien el príncep i la princesa follant. Hem vist com joves independentistes eren cridats a declarar a l'Audiència Nacional per cremar fotografies amb la imatge del Rei. Un any on hem vist la impunitat que gaudeixen els grups neonazis i feixistes (on està la llei de partits?), us enrecordeu de les repugnants imatges d'aquell fill de puta donant patades, en un vagó de metro, a una noia perquè era originària d'un altre país?, i de la Llibreria Europa de Barcelona? que continua fent apologia al nazisme.


A nivell local aquest any he viscut les eleccions municipals amb il.lusió, obtenint una regidora més, però desil.lusionat per l'actual situació política. Torredembarra viu una situació complicada, amb un govern en minoria i el que és pitjor, sense capacitat de buscar el consens dels grans temes municipals. Crec que els partits polítics, tots, tindriem que fer un exercici d'autocrítica important. En fi, i parlant de desitjos, us desitjo a tots el millor any possible i que la salut ens acompanyi.


Com deia Ernesto Che Guevara, si avanzo seguidme, si me detengo, empujadme y si retrocedo, matadme.

dimecres, de desembre 26

dilluns, de desembre 24

Solidaritat amb Santi


L'independentista tarragoní anirà a declarar a la "Audiencia Nacional", per cremar un dibuix. Hi ha països i estats, que on cremar els seus símbols és un acte de democràcia. La inmaduresa democràtica de l'Estat Espanyol, porta al seu sistema a represaliar tot allò que es belluga de manera diferent. Aquest fet em fa recordar quan l'estat espanyol em va portar als jutjats l'any 1999 acusat de ser el portaveu de la Plataforma Baix Gaià, entitat que durant un any tallava carreteres per demanar la gratuïtat de l'autopista. La fiscalia de l'estat demanava, per Lluís Suñé 6 anys de presó. Cal que la ciutadania no siguem passius davant injustícies d'aquests tipus.


SOLIDARITAT AMB SANTI!

dissabte, de desembre 22

Bon Nadal?...

... tot està per fer, tot es possible!

divendres, de desembre 21

El millor equip de Catalunya


Al ple d'ahir vam poder veure, i viure en directe, com l'equip de govern tanca els ulls davant una gran i greu evidència, la regidoria d'Urbanisme està en KO tècnic. Tothom veu que "el millor equip de tècnics de Catalunya" paraules del regidor d'Urbanisme, no funciona. Hem vist com el Pavelló Municipal s'inunda sempre que plou, ocasionant perdues econòmiques importants, el motiu de les inundacions es la seva ubicació, situat en la part més baixa del barri de Sant Jordi, en uns terrenys que no estan adecuats per canalitzar les aigues. Malgrat tot, el regidor d'urbanisme diu que la culpa es de l'empresa constructora.


Malgrat de no reconèixer l'error d'haver fet l'adecuació de l'entorn, abans de fer l'edifici, ara, tenen previst fer el Teatre Municipal en terrenys que, segons la memória de tots, circula amb força les aigues de pluja. Un cop més, s'ha donat el vist i plau, a fer una obra pública sense preveure l'adecuació de l'entorn abans de fer l'edifici.


Calen mesures urgents per redreçar l'actual situació de l'urbanisme de Torredembarra, però que quedi clar que la responsabilitat no recau exclusivament amb el Regidor d'Urbanisme, si no que en són responsables tots els membres de l'equip de govern per permetre amb els seus silencis l'actual situació.

dimecres, de desembre 19

Infantilisme polític


Llegeixo l'entrevista que fa el Diari de la Torre aquest mes a l'Alcalde de Torredembarra, el Sr. Manuel Jiménez, i un cop més quedo decebut de les seves declaracions. Per un costat diu que cal fer "esforços, amb l'Alternativa Baix Gaià - EPM, comuns per reeditar el de l'anterior legislatura", i en el mateix article quan s'el pregunta per Muntanyans II diu que es un tema el té fart. I llavors li dona per parlar de l'incoherència d'alguns, "hi vam anar amb tota la representació política per tal de que tothom fos testimoni de la posició de la Conselleria, doncs miri, el senyor Suñé, principal opositor a l'urbanització, no es va presentar..." (Sic)


Les declaracions del sr. Jiménez ratllen l'infantilisme polític, intenta transmetre la mala llet que li provoca Muntanyans II. Sí, avui estic convençut definitivament que els possibles acostaments són gairebé impossibles. Fa tremolar tant sols pensar que tens com a soci, un alcalde que es belluga per impulsos. Tant de bo, que les energies les utilitzi per ordenar la Regidoria d'Urbanisme, que utilitzi el temps per buscar fórmules de consens amb la resta de partits polítics, siguin de l'oposició, siguin del mateix equip de govern. Tinc clar que el Sr. Jiménez enredarà la troca per que no es pugui avançar a possibles solucions de Muntanyans II, senzillament una llàstima.


La fotografia no té res a veure amb el comentari, està feta a la manifestació pel Dret a Decidir.

dilluns, de desembre 17

Cap de setmana fent territori



Ha estat un cap de setmana intens, el divendres a la tarda vaig estar a Tarragona amb en Joan Herrera presentant la nova llei de Memòria Històrica, posteriorment marxava a l'Espluga de Francolí per reunir-me amb el Col.lectiu l'Espluga Viva, que rebutgen la demanda d'aigua de l'Ebre feta per l'Ajuntament. El dissabte al matí vaig participar en l'acte d'ICV a Barcelona, acte que es feia balanç del primer any de Govern d'Entesa. El mateix dissabte, a la tarda, estava a la ciutat de Tortosa, em vaig reunir amb militants i regidors de la coalició i vaig participar a la manifestació de les plataformes de les Terres de l'Ebre, sota el lema "Ja n'hi ha prou!!!". Tinc que recalcar la bona atenció que vaig rebre per part dels companys i companyes del territori ebrenc.


Diumenge vaig participar als actes de la Marató de TV3 amb el regidor d'ICV a Tortosa, en Jaume Forcadell. A la tarde vaig estar a l'inauguració del monument a la Plataforma en Defensa de l'Ebre,. El dia va acabar a Tarragona a la nit, recollint trucades per la Marató de TV3.


La part més positiva d'aquesta precampanya es la mateixa gent d'ICV i de les EPM dels territoris, gent que des de l'anonimat i des de la constància treballen per dignificar els seus pobles viles i ciutats.

dissabte, de desembre 15

Memòria històrica


Ahir Iniciativa per Cataluna Verds (ICV), dins del cicle de xerrades Actual, va organitzar una xerrada col·loqui sobre Memòria Històrica a la seu d’ICV, al carrer Santa Joaquima de Vedruna. Van intervindre Joan Herrera, diputat al Congrés per IU-ICV i candidat per a les properes eleccions i Lluís Balart, president d’ICV Tarragona. Em va tocar moderar i presentar l'acte.

dijous, de desembre 13

El desgavell de les infraestructures, herència de la gestió de CIU



Quan governava CIU la Generalitat de Catalunya tot anava bé, bones relacions amb l'estat espanyol, el sr. Duran i Lleida somiant que un dia seria ministre d'alguna cosa, ministre del que sigui. Llavors s'ens deia que CIU era una coalició nacionalista i catalanista, amb clares conviccions de treballar pel bé de la societat catalana, i si us en recordeu, CIU era una coalició que treballava per la governabilitat de l'estat. Amb aquesta suposada responsabilitat de bons governants, responsabilitat venuda, i molt ben venuda, per els mitjans de comunicació públics, van aguantar 23 anys de govern. Anys en que als catalans ens vam fer creure que els nostres governants treballaven amb força i valentia per nosaltres, fins i tot, van aconseguir acomplexar a tots aquells que no compartíem els seus postulats, van arribar a aconseguir fer sentir que qui no era votant o militant de CIU, era un català de segona.


Avui podem començar a tastar la “bona feina” de CIU, amb unes inexistents inversions amb la xarxa ferroviaria, bé, especifico, inexistents inversions per la xarxa ferroviària que utilitza l'obrer per anar a treballar, la que utilitzen els nostres avis per anar al metge o els nostres fills per anar a estudiar. Torno a especificar, per que el cert es que hi ha un altra xarxa ferroviària que sí que ha rebut un fort recolzament econòmic, l'AVE. Un tren que no transporta obrers als llocs de feina, ni als avis i avies al metge, ni als joves a les escoles o a les universitats. Per això el govern de CIU sí que va ser hàbil, negociar diners per un tren elitista, però inútil per les necessitats de la ciutadania, un tren útil potser pensant en el moment en que el sr. Duran i Lleida pogués arribar a assolir el seu somni, ser ministre, ministre d'alguna cosa.


Aquest fet, que no es únic, ens demostra que les decisions que prenen els partits polítics molts cops va en contra de les prioritats de les necessitats de les persones i del territori, la decisió de fer un tren d'alta velocitat, va ser decisió de la voluntat popular?, es va consultar a la ciutadania si s'estava disposat a prioritzar un tren elitista, en detriment de la qualitat del tren de rodalies?, les respostes a aquestes dues preguntes cal suposar-les amb respostes negatives.


Els governs no poden pendre decisions sense sapiguer i conèixer les realitats dels territoris, les seves opinions i sensibilitats. Quan es parla que la societat ja no creu amb la classe política, i que cal buscar el motius, el motiu principal es el mateix desconeixement del polític del territori que li toca defensar. I es que un polític desconeixedor de les realitats i sensibilitats territorials acaba prenent decisions contràries a la població. El polític té l'obligació de conèixer el territori, parlar amb la gent, fer participar a la ciutadania en les grans decisions, i deixar apartat l'elitisme impregnat que s'ens posa dins dels cervells dels que diem estar al costat del poble. I es que ser càrrec electe no vol dir, en cap dels casos, ser enviats divins de qualsevol dels deus que actualment gestionen les diferents fes que hi han a Catalunya.


El Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i el conjunt de Catalunya, viu actualment unes de les etapes més insultants de cara al ciutadà, la manca d'inversions, la manca de planificació, la sanitat endeutada, les carreteres col·lapsades, el transport públic inexistent és l'herència que ens deixa el catalanisme polític de la Convergència i Unió de les darreres dècades. I el que és més espectacular, per no posar altres adjectius, després es manifesten criticant la seva pròpia gestió.

dimarts, de desembre 11

Ja n'hi ha prou!!

dimarts, de desembre 4

Manifest de càrrecs electes pel Dret a Decidir




Avui hem presentat a les portes del Parlament de Catalunya el manifest de càrrecs electes pel dret a decidir, 66 alcaldes i regidors d'ICV, ERC, CIU i un alcalde del PSC formem part del nucli inicial d'aquest nou element de lluita per assolir el que demana una part de la societat catalana, el dret a decidir el seu futur. Aquesta nova entitat convida a tots els càrrecs del món local a afegir-se, una entitat que no aglutina sigles polítiques, aglutina persones.




Manifest d'alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores pel Dret a Decidir




Els alcaldes, alcaldesses, regidores i regidors sotasignants tenim la convicció que la nació catalana es troba en una cruïlla històrica indefugible. Després de gairebé trenta anys del restabliment de les llibertats democràtiques, les limitacions del marc polític i jurídic vigent pel que fa a la concreció de noves formes d’autogovern i de relació amb l’Estat han quedat prou palesades davant el conjunt de l’opinió pública. Són cada vegada més els sectors socials i econòmics que, partint de sensibilitats ideològiques diverses i de problemàtiques immediates ben diferenciades, reclamen la necessitat d’avançar democràticament cap al lliure exercici del dret a decidir.



Ja no es tracta únicament de la resolució d’un plet nacional de fondes arrels històriques. El que està en joc amb vista als propers anys és la mateixa possibilitat de bastir amb prou garanties d’èxit un model català de benestar - nacionalment integrador, socialment cohesionat i econòmicament pròsper -, en un marc internacional cada vegada més interconnectat i sotmès a les transformacions constants pròpies de la moderna societat del coneixement.



El dret a decidir, doncs, està estretament vinculat a les expectatives de millora de les condicions de vida individuals i col·lectives dels ciutadans i les ciutadanes de la nostra nació. Alhora, però, representa també la culminació més completa, acabada i plena de la idea de democràcia.



Els alcaldes i les alcaldesses, així com el conjunt dels càrrecs electes locals, sóm dipositaris de la sobirania popular. Hem estat votats i escollits per a representar la nostra societat i, en conseqüència, tenim l’obligació de fer-nos ressò de les necessitats i els anhels del conjunt de la ciutadania.



És per això que, conscients de la legitimitat política que ens atorga el nostre paper als ajuntaments i de la responsabilitat col·lectiva que tenim en l’actual moment històric, els alcaldes i les alcaldesses sotasignats manifestem el següent:



Les necessitats i els reptes de futur de la societat catalana exigeixen que els nostres ciutadans i ciutadanes es puguin pronunciar lliurement sobre tots els aspectes que afecten la seva vida col•lectiva.



El dret a decidir és un exercici eminentment cívic i democràtic que ha de ser reclamat i defensat des de totes les institucions que emanen de la voluntat popular i, molt particularment, des dels ajuntaments com l’administració més propera a la ciutadania. I, en conseqüència, i en qualitat de nucli impulsor del moviment d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores pel dret a decidir, ens comprometem a treballar per:




1. articular un ampli moviment d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores en favor del dret democràtic del poble català a decidir lliurement el seu futur; obrint un procés de diàleg i col·laboració amb càrrecs electes locals dels diferents territoris dels Països Catalans per avançar en aquest mateix objectiu.




2. contribuir a generar un clima d’opinió favorable al dret a decidir al si del municipalisme català.




3. realitzar activitats d’afirmació nacional i democràtica adreçades al conjunt de la ciutadania, amb l’horitzó d’obtenir el ple reconeixement del dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.




4. fomentar dinàmiques obertes, participatives, socialment integradores i individualment respectuoses en el procés d’avenç cap a l’exercici del dret a decidir.




5. ajudar a fer conèixer internacionalment la reivindicació del dret a decidir del poble català a partir de contactes institucionals amb autoritats locals d’Europa i d’arreu del món.




6. emplaçar activament les administracions locals superiors i el Parlament de Catalunya per tal que es duguin a terme les iniciatives necessàries per tal que es reconegui institucionalment el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.decidim.cat