dijous, de gener 31

Muntanyans II, un important pas endavant



Ahir la Comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya va aprovar una proposta sobre el Pla Parcial Muntanyans II, presentada pels partits del govern, introduint una esmena presentada per CIU. Per la gent que portem des de l'any 2004 lluitant per aturar aquesta vergonya urbanística, es una bona notícia, espero que les resolucions del Parlament es duguin a terme. Espero que la comissió de treball que haurà de trobar possibles solucions definitives, (ón estarem representats tots els partits polítics locals, amb un representant del Consell Municipal de Sostenibilitat i amb la presència dels representants del Departament de Medi Ambient i Habitatge i de Política Territorial PTOP), es pugui convocar urgentment.


L'Ajuntament de Torredembarra no té més excuses, els partits que gestionen (PSC, ERC, GIT) tenen l'obligació de facilitar el treball de la comissió, té que implicar-se per poder rectificar el que avui tots sabem, que el Pla Parcial Muntanyans II es un greu error per el nostre municipi i per la nostra comarca. Tot això, sumat amb els 10 milions d'euros que va aconseguir en Joan Herrera dels pressupostos de l'estat per aquest any, si hi ha voluntat, Muntanyans II es pot salvar.
La fotografia es d'una de les moltes accions que hem fet la gent de l'ABG, per denunciar la destrucció de Muntanyans II

dimecres, de gener 30

Un poble en moviment



Soc nou amb això d'encapçalar una candidatura al Congrés dels Diputats, ara fa tres mesos que vaig acceptar el repte de ser la cara visible de la candidatura, un repte que a priori era dur, per que entre d'altres motius, la coalició no treu diputat desde l'any 82, l'any del “naranjito” i l'any d'en Solé Barberà, un advocat amb una llarga trajectòria antifranquista, que llavors a ser diputat a través de les sigles del PSUC, desde llavors ha plogut molt. El món ha canviat, les guerres fredes avui són ben calentes, el mur de Berlin no existeix... malgrat tot, els problemes són el mateixos però amb diferents noms i amb certes matitzacions. Ara fa tres mesos vaig iniciar un llarg viatge, que encara no ha acabat, per la demarcació de Tarragona, parlant amb gent, amb molta gent, que desde els seus pobles treballen i defensen la dignitat d'on viuen, la dignitat del territori i de la seva gent. Durant tres mesos he estat explicant, sense buscar la notícia a la premsa, la complicitat de la gent del territori, que m'ajudessin a comprendre millor cada poble, comarca i ciutat. Les seves sensacions les seves visions, les preocupacions...


Les properes setmanes serà temps pels partits polítics de mercadejar amb propostes, molts cops irrealitzables, però que els permetran sortir a la premsa dia a dia, setmanes que els partits polítics llençaran milers i milers d'euros per aconseguir l'objectiu, l'acta de diputat, al preu que sigui. Nosaltres continuarem la mateixa feina que hem fet fins ara, continuarem fent xarxa per aglutinar la veu rebel del nostre territori, sense grans pretensions econòmiques, aglutinant idees, pensaments, sensibilitats, complicitats... somnis de lluita.


Diuen que tot es possible i tot està per fer, i jo crec que sí, i em refermo amb aquesta afirmació però per fer-ho possible tant sols crec amb la rebel·lia del carrer, de la gent. Per poder fer les petites grans transformacions socials i territorials als nostres pobles, viles i ciutats, cal fer entre tots un poble en moviment!

dimarts, de gener 29

ICV-EUiA, a contracorrent


En el PSC del Camp de Tarragona diu, a través d'un article d'opinió i en boca del seu candidat en Francesc Vallés, que menteixo quan acuso al PSOE de prioritzar inversions elitistes a la demarcació de Tarragona. Com a resposta el sr. Vallés em parla de les pensions dels jubilats que s'han doblat (suposo que per alguns, per que els avis i avies que dia a dia surten al carrer a buscar la llum del sol, continuen vivint amb unes pensions lamentables), també em parla del xec nadó, per un valor de 2.500 euros... No sé que tenen a veure els famosos xecs socialistes, a les inversions elitistes en les infraestructures de l'AVE en detriment d'una xarxa ferroviària digne, desconeixia que un jubilat o nadó era una infraestructura. Potser tal com diu soc un candidat despistat, i que em dedico a enganyar.


Ja es hora que els ciutadans ens deixem d'escoltar les consignes desmobilitzadores, el PSC-PSOE, ens diu que ells són l'alternativa al PP, el PSC-PSOE l'únic que disposa per la campanya electoral es el vot de la por i els fantàstics xecs. Però el PSC-PSOE també fa por, tots tenim molt clar que el PSOE vol la CIU de Duran i Lleida reforçada al Congrés dels Diputats, amb ells podran continuar fent polítiques de xecs, sense complicar-se la vida, sense buscar les solucions desde l'arrel. Per que es clar, ni al PSC-PSOE ni a CIU els interessen enfrontar-se amb els responsables de que la feina sigui precària, ni amb els que controlen el mercat inmobiliari, ni amb els que ens volen marcar la moralitat en aquest estat, no sigui que s'enfadin.


Tant sols recordar que el “bon rotllo” entre CIU i PSC–PSOE, durant aquests 4 anys, a permès fer lleis com la del sector elèctric, consolidant els beneficis de les elèctriques, o la llei del mercat hipotecari i, com no, la llei de la reforma fiscal, una llei que baixa els impostos als més rics.

dilluns, de gener 28

El xecs d'en Zapatero



Zapatero ha centrat la seva campanya i precampanya a base de talonari, ja no parlo dels diners que es gastaran en el material de campanya, parlo dels compromisos en les seves polítiques socials. Ahir ens deia que ens "donarà" als treballadors i pensionistes un xec de 400 del IRPF. A aquest xec li tenim que afegir altres xecs que ja va anunciar anteriorment, i li haurem d'afegir futur xecs que ens vindran els propers dies abans del 9 de març.

Si tens un fill et donaran un xec de 2.500 euros... i després que?, aquest fill, que va néixer amb un xec sota el braç, disposarà d'una educació gratuïta (de veritat), tenim garanties que no serà educat sota la disciplina de cap religió, o ens els convertiran en talibans eclesiàstics i en hooligans de la familia suposadament tradicional, i assumint planament que a Catalunya no hi cap tothom?. I després d'estudiar, aquest nen, tindrà garanties de tindre accés al mon laboral, sense explotacions d'edat ni de sexe?, i l'accés a l'habitatge?, estarà resolt el problema de la vivenda?, li donarem també un xec provinent dels diners públics per que puguin pagar l'hipoteca o el lloguer de la vivenda, continuant enriquint als poderosos que acumulen vivendes per especular?, i quan estimi? i si no estima a la persona que marquen els cànons de la societat marcada per les jihads religioses?, s'haurà d'amagar?, tindrà als xecs que llavors donin els que manen?...

Radicalitat vol dir tallar un problema desde l'arrel, amb xecs, l'únic que es fa es continuar potenciant i recolzant l'enriquiment dels Pizarros i Durans Lleidas, dels bancs i de les caixes, dels que especulen a les borses... Calen polítiques valentes per erradicar que els rics continuïn sent més rics, em nego que la filla de l'Aznar i la Botella, tingui xecs per tindre fills, per tindre un habitatge, pels beneficis de l'IRPF. Per desgràcia les polítiques del PSOE ho faran realitat.

divendres, de gener 25

A Catalunya no hi cap tothom, ho diu en Duran i Lleida


Doncs sí, l'estratosfèric Duran i Lleida ens diu en un cartell de precampanya que a Catalunya no hi cap tothom. Hi estic d'acord, no hi caben el militars, ni els violents, ni els racistes, ni el clero que justifica les agressions sexuals als menors, ni els especuladors, ni el homofòbics, ni els que maltracten a les dones, ni els feixistes, ni els explotadors laborals, ni els Borbons...


Crec que l'afirmació que fa CIU no inclou cap dels que anomeno, tinc la sensació que CIU s'agafat al discurs fàcil i lamentable de la Plataforma per Catalunya. Fer política amb el mercadeig de les persones es un discurs perillós, però sembla ser que per certs partits el vot fàcil es el que compta. En fi, Duran i Lleida, potser el que no hi cap en aquest pais ets tú!

dijous, de gener 24

Torredembarra i el surrealisme polític



L'afirmació que dic en el post de fa uns dies que la sra. Mª Dolors Toda va tenir una brillant intervenció, la refermo. Crec que Toda va fer una brillant exposició dels arguments del per que recolzaven la privatització de l'aigua a canvi de refer les obres del carrer nou. Un altra cosa es si jo comparteixo el contingut de l'intervenció de la regidora. Jo políticament mai hagués fet el mercadeig polític, de canviar una cosa per un altre, per a mi el conflicte del carrer nou es un, i el conflicte de l'aigua un altre.


La part més surrealista de l'actual situació no es el posicionament de l'Agrupació, que respecto però no comparteixo, si no que, per mi, el surrealisme polític es el d'ERC i el del PSC, polítics com la sra. Gassull o la del sr. Ripoll. que han defensat a capa i espasa que les obres del carrer nou eren "collonudes", "fotent" canya contra tots els detractors de l'obra, ara accepten, això sí, a canvi d'un bon contracte de l'aigua, que es digui que les obres del carrer nou són un desastre. Estem en un moment pervers de la política, aigua a canvi d'unes obres que es teníem que haver fet, senzillament be. Amb aquest fet, per mi ja queda clar definitivament, que en aquest govern el que menys mana es el mateix alcalde, i que el poder polític el continuen ostentant el sr. Ripoll (PSC) i la sra Gassull (ERC), per que en cas de que manés realment l'alcalde, ja els hagués destituït de manera fulminant.


Ah!, la foto del post on parlo del darrer ple, la va fer en Jordi Pla, li vaig agafar “prestada” del seu blog. La d'aquest post també l'he agafat del blog d'en Jordi Pla, sembla ser que també fa de “paparazzi” local.


Apa siau!

dimecres, de gener 23

Visca la terra!, visca somiar!


Aquest inici de campanya he pogut tenir converses amb persones vinculades a moviments en defensa del territori ebrenc, he rebut lliçons magistrals del que és la lluita honesta i sincera, a part he pogut compendre millor el pensament d'una gent que viu en un territori constantment agredit i molts cops, ignorat. Ahir al matí vaig estar a Barcelona fent les fotos que s'utilitzaran per la campanya, diuen que el fotògrafs fan "virgueries", però tinc la sensació que amb mi tindran que fer un esforç "tremendu". Després vaig estar dinant amb en Joan Herrera i amb els candidats de Lleida i Girona, he que dir que la personalitat que transmet en Joan és impresionant, un "tio" amb les idees clares i bon comunicador, i també molt emprenyat per les hipocresies de la política.


I per acabar aquest post, vull donar les gràcies a l'Emigdi Subirats de Campredó, municipi agregat a la ciutat de Tortosa, per el tracte i debat polític sobre el futur del nostre país, i com no, per l'impagable regal dels llibres que ha escrit en els darrers anys. Emigdi, amb les teves il.lusions podrem assolir els objectius que volguem.


Apa, la lluita continua!

dilluns, de gener 21

Precampanya intensa


Primer de tot demanar disculpes per no respondre els missatges del darrer post, literalment no he tingut temps físic per seure davant de l'ordinador. Aquests dies he estat a Tarragona, Tortosa, Constantí, Barcelona, Vila-seca i Tarragona (per segona vegada), a més de les reunions de treball per preparar la campanya i de la fantàstica gastrointeritis i febre que m'acompanya des d'ahir el matí. Avui estaré a Cambrils, aquest matí, i a la tarda-vespre a Tortosa. Dir que la precampanya està sent intensa, i que la resposta de la gent dels nostres pobles genial.



Fins aviat!


divendres, de gener 18

Contracte de l'aigua a canvi del carrer nou


Al ple d'ahir no hi van haver gaires sorpreses, el PP i l'Agrupació van recolzar els pressupostos del 2008 i el nou contracte l'aigua. Vull destacar la brillant intervenció de la regidora Mª Dolors Toda, portaveu de l'Agrupació, recolzant el contracte de l'aigua a canvi de revisar les obres del carrer nou, canviant, si cal, l'actual pavimentació. L'equip de govern va acceptar la proposta. Amb aquesta acceptació, l'equip de govern feia un reconeixement explícit que les obres del carrer nou són un nyap. Ha tingut que ser l'ambició d'aprovar el nou contracte de l'aigua, que ha permés que equip de govern es baixés els pantalons, i reconèixer que el carrer nou es una vergonya. Però ara tots ens preguntem, qui pagarà la reconstrucció de les obres del carrer nou?, hauran de pagar els veïns els errors d'aquest equip de govern?, amb aquest reconeixement públic que aquestes obres estan mal fetes, dimitirà algun responsable de l'equip de govern?.Vigilarem cada moviment d'aquesta decisió però molt em temo, que finalment aquest compromís no el compliran.

dimecres, de gener 16

La vida es complica



Els preus dels aliments bàsics pugen, la roba, el transport públic, la benzina, els peatges també, els ajuntaments pugem els impostos municipals i, com no l'IBI. En tot això, que els sous no pugen, trobar feina estable cada cop és més complicat, i si la trobes és a través d'una ETT. Part d'aquest ínfim sou l'has de donar a l'ETT, entitat que ha fet de mitjancera per a què tu puguis treballar, precàriament és clar. L'acomiadament cada dia més barat, l'anomenat acomiadament improcedent és la via més barata i neta per acomiadar a un treballador. L'autònom, considerat com a empresari, quan el que realment és un treballador que es crea el seu propi lloc de treball, enredant-se als bancs per comprar una furgoneta i agafar un local de lloguer, de compra no, per que els bancs i caixes en financen el 60% del valor del local, la resta l'has de posar directament de la butxaca, una butxaca normalment buida de diners i d'il·lusions. Il·lusions perdudes per les dificultats per avançar, per tenir una vida digne. La vida no està gens fàcil, cada dia veiem més persones caminant pels nostres carrers sense un destí fixe, sense il·lusions, desencantats de la crueltat de la vida, una vida creada a mida d'uns quants que cada dia acumulen més.

dimarts, de gener 15

La incomunicació com a arma política




Resulta incomprensible que les persones que estem en política decidim entrar en la fase de la incomunicació. La feina que ens toca als polítics és escoltar i gestionar la voluntat popular, qui millor que la ciutadania per detectar les deficiències del carrer?. A l'Ajuntament de Torredembarra s'està vivint una situació extremadament perillosa, la incomunicació de l'equip de govern vers la ciutadania i els partits de l'oposició es comença a fer evident d'una manera escandalosa. La incomunicació com a arma d'autodefensa fa que es prenguin decisions sense el consens d'una majoria, cal recordar que a Torredembarra el govern està format per PSC (5), ERC (2) i GIT (1), i que la majoria de regidors estem a l'oposició CIU (4), ABG (2), ADT (2) i PP (1). Governar en minoria no hauria de ser cap drama si els regidors del govern treballessin buscant el consens en els grans temes de la ciutat, però considero que no és el cas.


Aquest dijous tenim ple, a les 8 del vespre, un ple que ve marcat per el debat dels pressupostos del 2008, una proposta que ens va arribar el 24 de desembre. L'ABG estàvem preparant una proposta per poder buscar el consens dels pressupostos, però a darrera hora han decidit portar a plenari sense el nostre consens, senyal que ja deuen tenir algun recolzament d'algun regidor de l'oposició. Un pressupost de 28 milions d'euros amb fortes retallades econòmiques per segons què, però mantenint i augmentant altres partides... En fi, no us dono més pistes de l'explicació del nostre vot, us convido a que vingueu al ple de proper dijous a les 20h.


Segueixo parlant d'aquest ple, perquè si no en teníem prou amb un punt tant important com el pressupost municipal, l'equip de govern ha decidit incloure a darrera hora, el polèmic contracte de l'aigua. Un tema que està als jutjats pendent de decisions judicials, ara serà debatut d'urgència aquest dijous, sincerament, no entenc res de res.

dilluns, de gener 14

Cap de setmana


Aquest dissabte vaig estar a Centelles municipi d'Osona, per participar a la Permanent de l'Entesa pel Progrés Municipal, organització política municipalista que treballa amb ICV. I ahir vaig estar al Baix Penedès, concretament a Banyeres del Penedès, per participar en l'entrega de carnets de nous militants d'ICV, concretament 21. Banyeres es un municipi de 3.000 habitants que en les darreres eleccions municipals ICV es va presentar, aconseguint dos regidors. Actualment governem amb CIU i tenim l'alcaldia, deixant al PSC a l'oposició després de dues dècades de govern. També hi van ser presents companys d'El Vendrell, Calafell, Vila-seca i d'altres municipis del voltant de Banyeres.


De les coses més comentades una va ser la nova ofensiva del Partit Popular en el tema de la llengua, i l'altre, com no, la possible construcció del CIM en territori de Banyeres, possibilitat rebutjada frontalment per ICV del municipi. De fet, cal dir que el nostre regidor, en Lluís Inglada, es un dels portaveus de la Plataforma NO AL CIM.


Apa, la lluita continua!

dissabte, de gener 12

Eleccions al Congrés - Diari El Punt


Jornada de treball del PP i carnets d'ICV


El PP ha organitzat per avui a Tarragona una jornada de debat per aprofundir en el seu programa electoral, en què participaran regidors i càrrecs del partit al territori. La jornada girarà entorn d'aspectes com ara les infraestructures, la seguretat ciutadana i la immigració, amb conferències de Juan Gallardo (regidor de Reus), José Barquier (primer tinent d'alcalde de Cunit) i Alejandro Fernàndez (portaveu del grup municipal de Tarragona) respectivament. L'altre partit que engegarà motors aquest cap de setmana és ICV. El seu nou cap de llista, Lluís Suñé, participarà demà a Banyeres del Penedès en un acte de lliurament de carnets a nous adherits i adherides d'ICV, en què també està prevista la participació del secretari general de la formació ecosocialista, Jordi Guillot. Suñé va avançar que actes com el previst demà són «la prova que l'esquerra verda continua creixent arreu del territori».

dijous, de gener 10

Le polítiques elitistes del PSC-PSOE



El PSC-PSOE del Camp de Tarragona es congratula de les inversions que ha rebut el territori aquest darrers anys per part de l'estat, resulta indignant que vulguin vendre un producte inexistent i irreal. Faig aquesta afirmació perquè considero que possiblement sí que el Camp de Tarragona hagi rebut fortes injeccions monetàries, però la pregunta es per fer què. En Joan Herrera al congrès dels Diputats ho va deixar clar a la Ministra que va de partía i no de doblà, l'AVE s'havia endut el 97 per cent de les inversions a Catalunya en matèria ferroviària, la resta, el 3 per cent, els regionals.


He de entendre que el PSOE es una organització d'esquerres, però si tenim que fer cas de les seves prioritzacions en matèria de la xarxa ferroviària, podriem dir que aquest partit a perdut l'essència del que es fer polítiques d'esquerres, agafant criteris polítics idèntics a les que defensen la gent del Partit Popular.


Per desgràcia el govern de l'estat ha apostat i prioritzat l'implantació d'un tren, l'AVE, que porta a la gent a Madrid en dues hores i mitja, i ha deixat de costat el veritable motor de la nostra economia, la xarxa ferroviària que ha de poder bellugar als milers i milers de ciutadans a les escoles, universitats, llocs de treball, a la CAP més proper, o potser a segellar la “cartilla” de l'atur. Des de ICV volem estar presents amb força al Congrés dels Diputats, per poder pressionar al govern de torn per que prioritzi les polítiques que realment afecten a la ciutadania.

dimecres, de gener 9

Eleccions al Congrés - Tarragona Ràdio




01/08/2008


A dos mesos per les eleccions generals, que es faran el 9 de març, la majoria de partits ja han definit qui serà el seu candidat per la demarcació de Tarragona.L’únic que encara NO ho ha fet és Convergència i Unió. El nom que sona amb més força per encapçalar la llista al Congrés és el de l’alcaldessa de Valls, Dolors Batalla. Si es confirma aquesta opció el número 2 seria el tarragoní Raül Font, d’Unió Democràtica. Pel Senat sonen els noms del reusenc Jordi Just i el de l’actual diputat Josep Maldonado. Dilluns que ve el comitè executiu de Convergència proposarà oficialment els candidats. Les llistes es tancaran el 26 de gener. El president de la intercomarcal de Convergència al Camp de Tarragona, Joaquim Nin, explica el procés.


Pel que fa al PSC, aquest dimecres el consell de federació de Tarragona farà la proposta definitiva, que serà ratificada el 19 de gener pel Consell Nacional del partit. El número 1 serà el diputat Francesc Vallès i el número 2 Joan Ruíz.


El PP encara no ha presentat el seu candidat oficialment, però, si no hi ha sorpreses d’última hora, la llista la tornarà a encapçalar el diputat tarragoní Francesc Ricomà. La proposta ha de ser ratificada pels òrgans superiors del partit.


ERC ja ha tancat la confecció de llistes. La de Tarragona l’encapçalarà el senador Lluís Aragonès. En segon lloc ha quedat Jaume Renyer, candidat crític, que es postulava com a número 1.


Lluís Suñé, portaveu de l’Alternativa Baix Gaià i regidor de Torredembarra serà el número 1 d’Iniciativa per Catalunya.


El dret a decidir de les Terres d'Ebre i del Camp



Aquestes dues futures vegueries viuen una ja llarga etapa de desil·lusions, uns territoris castigats per les decisions fetes a molts quilòmetres de distància, decisions preses per polítics que ni tant sols han trepitjat el territori. A aquest fet cal també afegir la diversitat d'administracions que prenen decisions sobre el mateix territori, el Govern Central, la Generalitat, les Diputacions, els mateixos Ajuntaments... Decisions preses, normalment, per donar servei als nuclis de població grans, decisions que es fan en consonància del moment, però sense cap tipus de criteri, ni de planificació territorial ni d'impacte ecològic, econòmic i social. Aquests fets fan que la ciutadania comenci a estar fins els nassos de la classe política, els seus tècnics i de les administracions que representen.


El privilegi de ser candidat d'una demarcació com la de Tarragona em fa ser coneixedor del maltracte que reben els nostres territoris, per part de les administracions. Els dies que estic a les Terres de l'Ebre em dono compte de la forta sensibilitat que tenen els ebrencs per la seva terra, sensibilitat que els fa ser intransigents a qualsevol proposta que puguin fer les administracions vers la seva terra.


Es injustificat que la veu dels ciutadans afectats per les decisions dels despatxos, no sigui escoltada ni es tingui en compte, es injustificat que la ciutadania no conegui quines son les intencions de les administracions damunt de casa seva, es injustificada la manca de planificació global del desenvolupament econòmic i social dels propers anys. Cal doncs que les administracions es posin d'acord, cal que les administracions posin en mans de la ciutadania el seu propi futur.

dilluns, de gener 7

Dos mesos per les eleccions



Durant aquestes festes he estat de ruta per municipis del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre. He participat en assemblees locals de la coalició, assemblees intercomarcals, berenars, sopars... He tingut l'oportunitat de conèixer a un bon grapat de militants que treballen dia a dia per poder fer petites transformacions als seus municipis i comarques. L'experiència d'aquests dies a estat molt especial a nivell personal, el tracte humà, els recolzaments i compromisos dels diferents territoris que vertebren la demarcació de Tarragona, per poder afrontar amb dignitat el repte de les eleccions al Congrés dels Diputats, han estat importants. El treball de les agrupacions locals serà vital per poder estar presents en aquesta precampanya i campanya, un procés que serà capitalitzat per les organitzacions polítiques grans fent crides al vot útil, però allí estarem nosaltres batallant per fer sentir la veu d'ICV.


Aquests dos mesos els utilitzarem per fer-nos ressò de les necessitats dels nostres territoris, necessitats basades en la definitiva planificació de futur. Les infraestructures necessaries per el normal desenvolupament econòmic i social, la creació de noves economies alternatives que treguin la dependència econòmica de l'industria de la construcció, la creació definitiva del transport públic necessari per donar serveis als nostres municipis petits i mitjans, les polítiques de respecte al poc territori que ens queda...


Estic convençut que farem una molt bona campanya, senzilla i humil econòmicament, però rica en continguts i en il·lusions renovades per part d'una militància alegre, coherent i combativa. No ens calen programes consumistes, tant sols resumint el treball i les diferents demandes territorials, ja fa d'ICV l'organització que millor reflectirà el sentir dels diferents territoris de la demarcació. La política de laboratori i de xecs, la deixem per a la resta de formacions polítiques. Salut i que tingueu el millor any possible!

dissabte, de gener 5

Avui fa 48 anys que morí el maqui Quico Sabaté



Anarquista, sindicalista, antifranquista, somiador... Quico, la lluita continua!
Per cert, el mural de la foto es de l'any 2005 davant de la tomba d'en Quico Sabaté, l'ajuntament de Sant Celoni (PSC-ERC) va decidir fer-lo desaparèixer.

dijous, de gener 3

Unió indissoluble de la familia



El 30 de desembre la capital de l'estat va viure una manifestació en defensa de la familia, el catolicisme amic de l'antic règim va liderar la convocatòria, segons ens diuen els organitzadors eren dos milions de persones, siguin quines siguin les xifres, el cas es que hi havia molta gent aclamant les crides a la unió indissoluble de la família.


Personalment crec que tothom té el dret d'expresar lliurement els seus pensaments, incloient-hi el model de familia que ells defensen, però fer dels seus pensaments un acte d'imposició als que no pensem com ells hi han grans diferències. També penso que l'esglèsia a l'estat espanyol està clarament posicionada políticament, penso que la cúpula de l'esglèsia no pot interferir en les decisions dels parlaments, pot opinar, però mai anar en contra de les decisions de persones que han estat escollides per la ciutadania a través de les urnes, cosa que no passa amb els responsables de la cúpula eclesiàstica.


Espero que la mateixa intransigència que mostra la cúpula de l'esglèsia contra els models de families que ells no compartèixen, la mostrin contra el "periodista" Jiménez Losantos, sinistre personatge a sou de l'esglèsia que dia a dia insulta i incita a la violència contra el poble de Catalunya.

dimecres, de gener 2

Comentari a l'article d'avui, publicat al diari El Punt


Avui el diari El Punt publica aquest article, fet per la periodista Azahara Palomares, on resumeix molt bé les inestabilitats polítiques dels municipis de la costa baixgaienca. Em sobta l'opinió de l'Alcalde de Torredembarra afirmant que "un cop passada l'efervescència de les eleccions al congrès, Jimènez confia en trobar la peça que li falta per arribar a la majoria de govern". Que té a veure les eleccions al congrés del diputats amb la capacitat del govern local (PSC-ERC-GIT) a trobar recolzaments per governar amb majoria?, potser tots els que estem a l'oposició anem de caps de llista al congrés?, potser hi va el sr. Alcalde?... Un cop més crec que s'està defugint de la realitat, creant realitats virtuals inexistents. Intentar passar el "mort" als altres, per amagar la realitat, ja no funciona.



La costa del Baix Gaià s'altera


Tres governs en minoria i una moció de censura han marcat sis mesos d'inestabilitat política al Tarragonès nord



Ser alcalde o regidor a un dels quatre municipis de la línia de costa del Baix Gaià (part nord del Tarragonès) ha adquirit en aquests primers sis mesos de mandat un plus en maldecaps i inestabilitat. Com si es tractés d'un virus que s'han anat contagiant mútuament, l'àrea formada per Altafulla, Torredembarra, Creixell i Roda de Berà s'ha convertit en una de les zones més convulses políticament a la demarcació, amb governs en minoria, consistoris fragmentats i de difícil aritmètica de govern i, fins i tot, la primera moció de censura del mandat.


MALDECAPS PER AL PSC A TORREDEMBARRA. Molts identificaven el consistori torrenc amb l'abundància de grups i els vots decisius qüestionats fins l'últim minut. Per això, semblava que els aires canviaven quan els electors van brindar al PSC els millors resultats de la seva història al municipi (5 regidors) i el que semblava una repetició lògica del pacte a quatre bandes amb ERC, l'Alternativa Baix Gaià (ABG) i els independents GIT. La falta de sintonia amb l'ABG, però, va deixar des d'un inici el govern en minoria, al qual els republicans van esperar un mes abans d'afegir-se. Els contactes amb la segona força al consistori, CiU, han acabat en trencament de les negociacions, i ara els convergents pensen més en una moció de censura que no pas a donar suport a l'alcalde, Manuel Jiménez.


Enmig d'aquesta situació, el consistori està negociant un pressupost que el batlle confia dur a aprovació al gener, i ha hagut de sortejar obstacles com ara la paràlisi per falta de suport de l'adjudicació del concurs de l'aigua o l'eterna polèmica de Muntanyans. Un cop passada l'efervescència de les eleccions al Congrés, Jiménez confia trobar la peça que li falta per arribar a la majoria al govern.


D'OASI RODENC A MOCIÓ HISTÒRICA. Setze anys de majoria absoluta de CiU havien aportat una certa tranquil·litat política a Roda de Berà, però la tradició va acabar convertida en història després d'una moció de censura que centenars de veïns van viure amb molta tensió al setembre. Els dos regidors del PP van abandonar el govern de coalició amb CiU (que havien pactat tan sols tres mesos abans) i van apostar per un nou executiu amb el PSC després d'acusar els convergents de tractar-los com si estiguessin «a l'oposició». La divisió provocada pel relleu forçat al capdavant del consistori ha anat cuejant amb les acusacions de mala gestió econòmica de l'executiu convergent, i les denúncies de pagaments irregulars als regidors del govern anterior.


ALTAFULLA, FRACTURADA I ENFRONTADA. Conformar una majoria de govern a l'Ajuntament d'Altafulla ha donat tants maldecaps com intentar muntar un trencaclosques. La marxa de l'alcalde independent Manuel Ramon (AUPA) va deixar un buit que en els comicis del maig es va omplir amb seients per a vuit grups, sis dels quals tan sols van aconseguir lloc al consistori per al seu cap de llista. L'aritmètica va oferir una sortida a la força guanyadora, l'ABG, que va sumar esforços amb ERC, CiU i els independents PAU, però que ha acabat trencada en ser expulsat el regidor de PAU Fonxo Blanc després de diversos xocs de caire personalista amb l'alcalde, Francesc Farré.


De moment, el batlle aposta per mantenir l'acord actual i buscar suports puntuals. Tot i això, la majoria de fet de l'oposició li ha posat les coses difícils. Així, l'executiu s'ha vist obligat a aprovar un pressupost sense inversions, i a modificar gairebé totes les propostes susceptibles de rebre subvenció del PUOSC.


EN MINORIA I AMB TENSIÓ A CREIXELL. L'alcalde de Creixell, Teodor Fuster (PP-UPC), ha tastat també aquest mandat l'amargor de governar en minoria. En un consistori també fragmentat (sis grups per onze regidors) i on encara couen les ferides d'una moció de censura en el mandat anterior contra CiU i el PSC (ara a l'oposició), el batlle ha hagut de retirar punts clau de l'ordre del dia dels plens i ha acabat sessions sol amb el seu executiu a la sala després d'expulsar el públic i que el plantés l'oposició.El govern popular, de moment, només té el suport de l'independent Juan José Conesa, malgrat que ha trobat un flotador puntual a l'edil d'ERC. Tot i que s'han produït negociacions, de moment la teòrica incompatibilitat de sigles dificulta l'entrada dels republicans al govern.