Avui el diari El Punt publica aquest article, fet per la periodista Azahara Palomares, on resumeix molt bé les inestabilitats polítiques dels municipis de la costa baixgaienca. Em sobta l'opinió de l'Alcalde de Torredembarra afirmant que "un cop passada l'efervescència de les eleccions al congrès, Jimènez confia en trobar la peça que li falta per arribar a la majoria de govern". Que té a veure les eleccions al congrés del diputats amb la capacitat del govern local (PSC-ERC-GIT) a trobar recolzaments per governar amb majoria?, potser tots els que estem a l'oposició anem de caps de llista al congrés?, potser hi va el sr. Alcalde?... Un cop més crec que s'està defugint de la realitat, creant realitats virtuals inexistents. Intentar passar el "mort" als altres, per amagar la realitat, ja no funciona.
La costa del Baix Gaià s'altera
Tres governs en minoria i una moció de censura han marcat sis mesos d'inestabilitat política al Tarragonès nord
Ser alcalde o regidor a un dels quatre municipis de la línia de costa del Baix Gaià (part nord del Tarragonès) ha adquirit en aquests primers sis mesos de mandat un plus en maldecaps i inestabilitat. Com si es tractés d'un virus que s'han anat contagiant mútuament, l'àrea formada per Altafulla, Torredembarra, Creixell i Roda de Berà s'ha convertit en una de les zones més convulses políticament a la demarcació, amb governs en minoria, consistoris fragmentats i de difícil aritmètica de govern i, fins i tot, la primera moció de censura del mandat.
MALDECAPS PER AL PSC A TORREDEMBARRA. Molts identificaven el consistori torrenc amb l'abundància de grups i els vots decisius qüestionats fins l'últim minut. Per això, semblava que els aires canviaven quan els electors van brindar al PSC els millors resultats de la seva història al municipi (5 regidors) i el que semblava una repetició lògica del pacte a quatre bandes amb ERC, l'Alternativa Baix Gaià (ABG) i els independents GIT. La falta de sintonia amb l'ABG, però, va deixar des d'un inici el govern en minoria, al qual els republicans van esperar un mes abans d'afegir-se. Els contactes amb la segona força al consistori, CiU, han acabat en trencament de les negociacions, i ara els convergents pensen més en una moció de censura que no pas a donar suport a l'alcalde, Manuel Jiménez.
Enmig d'aquesta situació, el consistori està negociant un pressupost que el batlle confia dur a aprovació al gener, i ha hagut de sortejar obstacles com ara la paràlisi per falta de suport de l'adjudicació del concurs de l'aigua o l'eterna polèmica de Muntanyans. Un cop passada l'efervescència de les eleccions al Congrés, Jiménez confia trobar la peça que li falta per arribar a la majoria al govern.
D'OASI RODENC A MOCIÓ HISTÒRICA. Setze anys de majoria absoluta de CiU havien aportat una certa tranquil·litat política a Roda de Berà, però la tradició va acabar convertida en història després d'una moció de censura que centenars de veïns van viure amb molta tensió al setembre. Els dos regidors del PP van abandonar el govern de coalició amb CiU (que havien pactat tan sols tres mesos abans) i van apostar per un nou executiu amb el PSC després d'acusar els convergents de tractar-los com si estiguessin «a l'oposició». La divisió provocada pel relleu forçat al capdavant del consistori ha anat cuejant amb les acusacions de mala gestió econòmica de l'executiu convergent, i les denúncies de pagaments irregulars als regidors del govern anterior.
ALTAFULLA, FRACTURADA I ENFRONTADA. Conformar una majoria de govern a l'Ajuntament d'Altafulla ha donat tants maldecaps com intentar muntar un trencaclosques. La marxa de l'alcalde independent Manuel Ramon (AUPA) va deixar un buit que en els comicis del maig es va omplir amb seients per a vuit grups, sis dels quals tan sols van aconseguir lloc al consistori per al seu cap de llista. L'aritmètica va oferir una sortida a la força guanyadora, l'ABG, que va sumar esforços amb ERC, CiU i els independents PAU, però que ha acabat trencada en ser expulsat el regidor de PAU Fonxo Blanc després de diversos xocs de caire personalista amb l'alcalde, Francesc Farré.
De moment, el batlle aposta per mantenir l'acord actual i buscar suports puntuals. Tot i això, la majoria de fet de l'oposició li ha posat les coses difícils. Així, l'executiu s'ha vist obligat a aprovar un pressupost sense inversions, i a modificar gairebé totes les propostes susceptibles de rebre subvenció del PUOSC.
EN MINORIA I AMB TENSIÓ A CREIXELL. L'alcalde de Creixell, Teodor Fuster (PP-UPC), ha tastat també aquest mandat l'amargor de governar en minoria. En un consistori també fragmentat (sis grups per onze regidors) i on encara couen les ferides d'una moció de censura en el mandat anterior contra CiU i el PSC (ara a l'oposició), el batlle ha hagut de retirar punts clau de l'ordre del dia dels plens i ha acabat sessions sol amb el seu executiu a la sala després d'expulsar el públic i que el plantés l'oposició.El govern popular, de moment, només té el suport de l'independent Juan José Conesa, malgrat que ha trobat un flotador puntual a l'edil d'ERC. Tot i que s'han produït negociacions, de moment la teòrica incompatibilitat de sigles dificulta l'entrada dels republicans al govern.
