Aquestes dues futures vegueries viuen una ja llarga etapa de desil·lusions, uns territoris castigats per les decisions fetes a molts quilòmetres de distància, decisions preses per polítics que ni tant sols han trepitjat el territori. A aquest fet cal també afegir la diversitat d'administracions que prenen decisions sobre el mateix territori, el Govern Central, la Generalitat, les Diputacions, els mateixos Ajuntaments... Decisions preses, normalment, per donar servei als nuclis de població grans, decisions que es fan en consonància del moment, però sense cap tipus de criteri, ni de planificació territorial ni d'impacte ecològic, econòmic i social. Aquests fets fan que la ciutadania comenci a estar fins els nassos de la classe política, els seus tècnics i de les administracions que representen.
El privilegi de ser candidat d'una demarcació com la de Tarragona em fa ser coneixedor del maltracte que reben els nostres territoris, per part de les administracions. Els dies que estic a les Terres de l'Ebre em dono compte de la forta sensibilitat que tenen els ebrencs per la seva terra, sensibilitat que els fa ser intransigents a qualsevol proposta que puguin fer les administracions vers la seva terra.
Es injustificat que la veu dels ciutadans afectats per les decisions dels despatxos, no sigui escoltada ni es tingui en compte, es injustificat que la ciutadania no conegui quines son les intencions de les administracions damunt de casa seva, es injustificada la manca de planificació global del desenvolupament econòmic i social dels propers anys. Cal doncs que les administracions es posin d'acord, cal que les administracions posin en mans de la ciutadania el seu propi futur.
