Soc nou amb això d'encapçalar una candidatura al Congrés dels Diputats, ara fa tres mesos que vaig acceptar el repte de ser la cara visible de la candidatura, un repte que a priori era dur, per que entre d'altres motius, la coalició no treu diputat desde l'any 82, l'any del “naranjito” i l'any d'en Solé Barberà, un advocat amb una llarga trajectòria antifranquista, que llavors a ser diputat a través de les sigles del PSUC, desde llavors ha plogut molt. El món ha canviat, les guerres fredes avui són ben calentes, el mur de Berlin no existeix... malgrat tot, els problemes són el mateixos però amb diferents noms i amb certes matitzacions. Ara fa tres mesos vaig iniciar un llarg viatge, que encara no ha acabat, per la demarcació de Tarragona, parlant amb gent, amb molta gent, que desde els seus pobles treballen i defensen la dignitat d'on viuen, la dignitat del territori i de la seva gent. Durant tres mesos he estat explicant, sense buscar la notícia a la premsa, la complicitat de la gent del territori, que m'ajudessin a comprendre millor cada poble, comarca i ciutat. Les seves sensacions les seves visions, les preocupacions...
Les properes setmanes serà temps pels partits polítics de mercadejar amb propostes, molts cops irrealitzables, però que els permetran sortir a la premsa dia a dia, setmanes que els partits polítics llençaran milers i milers d'euros per aconseguir l'objectiu, l'acta de diputat, al preu que sigui. Nosaltres continuarem la mateixa feina que hem fet fins ara, continuarem fent xarxa per aglutinar la veu rebel del nostre territori, sense grans pretensions econòmiques, aglutinant idees, pensaments, sensibilitats, complicitats... somnis de lluita.
Diuen que tot es possible i tot està per fer, i jo crec que sí, i em refermo amb aquesta afirmació però per fer-ho possible tant sols crec amb la rebel·lia del carrer, de la gent. Per poder fer les petites grans transformacions socials i territorials als nostres pobles, viles i ciutats, cal fer entre tots un poble en moviment!
