Els preus dels aliments bàsics pugen, la roba, el transport públic, la benzina, els peatges també, els ajuntaments pugem els impostos municipals i, com no l'IBI. En tot això, que els sous no pugen, trobar feina estable cada cop és més complicat, i si la trobes és a través d'una ETT. Part d'aquest ínfim sou l'has de donar a l'ETT, entitat que ha fet de mitjancera per a què tu puguis treballar, precàriament és clar. L'acomiadament cada dia més barat, l'anomenat acomiadament improcedent és la via més barata i neta per acomiadar a un treballador. L'autònom, considerat com a empresari, quan el que realment és un treballador que es crea el seu propi lloc de treball, enredant-se als bancs per comprar una furgoneta i agafar un local de lloguer, de compra no, per que els bancs i caixes en financen el 60% del valor del local, la resta l'has de posar directament de la butxaca, una butxaca normalment buida de diners i d'il·lusions. Il·lusions perdudes per les dificultats per avançar, per tenir una vida digne. La vida no està gens fàcil, cada dia veiem més persones caminant pels nostres carrers sense un destí fixe, sense il·lusions, desencantats de la crueltat de la vida, una vida creada a mida d'uns quants que cada dia acumulen més.
