Sant Pere es posa al costat dels antitransvasistes, i dona pluges a tota “pastilla” per omplir els pantans, pluges que fan replantejar als partits polítics la necessitat d'unir els sistemes de l'Ebre amb la del Ter-Llobregat. Tot sembla apuntar que el proper Consell de Ministres, podria derogar la trista i lamentable obra del transvasament (puntual, reversible i no sé quantes coses més) de l'Ebre. Ara la consigna es acabar de rematar-ho, els ciutadans de l'area metropolitana de Barcelona, tenen garantida l'aigua fins la inauguració de la dessalinitzadora prevista per mitjans del proper any.
Ara és el moment d'evitar continuar dient coses confuses, que facin dubtar alhora de desfer-se del maleït decret. El tub previst per aquest decret es per portar aigua de l'Ebre a Barcelona, ara no toca dir que es podria aprofitar l'obra, per la futura dessalinitzadora de Cunit-Cubelles. Dir això es confondre, un cop més a l'opinió pública, i, sobretot, si els que transmeten les declaracions, són alguns mitjans de comunicació amb un clar interés de crear enfrontaments dins d'ICV. Ara no toca, cal calcular molt bé les paraules, totes les declaracions públiques han d'anar dirigides a demanar i exigir, que les obres del transvasament de l'Ebre no es faci.
Un cop hagi passat la crisi de l'aigua, espero que ICV i EPM entrem en una fase de reflexió interna, hem fallat en la comunicació, des del Departament de Medi Ambient i Habitatge s'ha fet una feina molt dolenta, justificant l'injustificable, provocant enfrontaments territorials perillosos i innecessaris, aquesta crisi de l'aigua ens ha d'ensenyar a treballar realment com una organització del segle XXI, amb comunicació interna, tant de la gestió com en el moment de prendre decisions tant importants, com permetre fer una interconnexió de xarxes.
Si aquesta crisi de l'aigua ens ha de servir per millorar les nostres organitzacions, puc pensar que ICV i EPM poden jugar encara un paper important en el futur del nostre pais. Podem ser la coalició que faci de contrapés a l'actual model econòmic i social, podem ser la dissidència a l'actual model consumista d'aigua i energia sense límits. No podem continuar treballant afirmant que garantirem l'aigua per poder desenvolupar urbanísticament el nostres municipis. Cal que el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), no serveixi per portar aigua als municipis per especular amb el territori, cal que l'aigua de CAT, serveixi, exclusivament, per garantir el subministrament per a us de boca. Cal en definitiva, que l'aigua deixi de ser un element especulatori, l'aigua es per garantir la vida de les persones i del territori, no per continuar destruint els nostres pobles, i cal que la nostra societat evolucioni cap a altres models econòmics, que evitin alimentar-se únicament del sector immobiliari.
