Aquests dies se celebren els 78 anys de l'inici de la II república, molts col·lectius organitzen actes commemoratius -xerrades, debats, exposicions, ...- Penso que és important la memòria històrica i penso també que és important que sobretot la gent jove conegui com era aquella democràcia, on les polítiques en defensa dels drets, sobretot, individuals eren prioritàries -drets dels treballadors, de les dones, etc.- Un treball democràtic que va ser brutalment anul·lat per les armes, obrint un període fosc de 40 anys de silencis i repressió. Tinc respecte, i admiració, per els pilars de sustentaven la II república, tot i així no podem oblidar que aquella democràcia va tancar a la presó al Govern de la Generalitat liderada per en Lluís Companys.
Hi han companys que diuen que una III república seria el model més amable per els catalans. Una república que convertís l'estat espanyol en un estat federal, també hi ha qui defensa un estat confederal, fins i tot hi han pensaments polítics que afirmen que una república amb un estat federal seria el pas previ per poder exercir el dret a l'autodeterminació del poble català. En aquests plantejaments veig bona fe i molta voluntat democràtica per part dels qui fan aquestes propostes, tot i així em pregunto si Espanya està preparada per fer-se aquests tipus de plantejaments. Hem vist com al llarg de l'història d'Espanya els règims democràtics han acabat destrossats per les armes empunyades per persones que han cregut que l'estat es desmembrava -discurs actualment utilitzat per el PP- .
Els pobles del món tenen el dret a decidir el seu futur, i el poble català no pot ser menys que els altres. Defensar el dret a l'autodeterminació del Tibet, del Sàhara i de qualsevol poble del món es totalment lícit, però no podem obviar que les llibertats dels catalans com a poble, han estat anul·lades a base de repressió i prohibicions. El debat que plantegen molts sectors que defensen la III república ho fan des de l'estricte context de que la unitat d'Espanya es inqüestionable -hi han que volen afegir Portugal-, per lo tant ho fan assumint la plena espanyolitat del poble català, tancant les portes al ple significat del dret a l'autodeterminació.
Penso que el model d'estat com l'espanyol o francès, està en fase de caducitat, com també crec que el model d'una nació catalana estrictament identitària, -on tots fóssim de pell blanca, del Barça (aquest any espero que sí) i especialistes en ballar sardanes (quin avorriment)- seria un absolut i lamentable fracàs.
Que el poble decideixi!
