Hi han moltes persones que pensen que lluitar i implicar-se per assolir objectius que poden ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones, normalment no serveix de res. Però el cert és que de tant en tant es demostra que organitzar-se i treballar per exigir a les administracions que resolguin petits i grans problemes que ens afecten, sí que serveix.
Ara fa 11 anys que veïns i veïnes del Baix Gaià ens vam organitzar per demanar solucions a la situació caòtica de les comunicacions per carretera, i demanàvem la gratuïtat de l'autopista per descolapsar la llavors nacional 340. Al cap d'un any de talls de carreteres i de pressions populars es va assolir la gratuïtat de l'autopista.
Poc abans d'aquelles mobilitzacions havia nascut la Plataforma Salvem el Gaià, amb l'objectiu de recuperar el cabal ecològic del tram final de riu Gaià. Onze anys després, aquest juliol, l'Agència Catalana de l'Aigua i REPSOL signaven un acord per garantir l'aigua al Gaià abans de 12 mesos. Per arribar a aquest acord, sempre millorable, han hagut de passar dues coses. Primer algú que fes la feina de remoure consciències i mobilitzar a la ciutadania, aquí el paper de Salvem el Gaià ha estat imprescindible, i segon, una administració que compartís la voluntat ciutadana de retornar la dignitat al riu Gaià.
Durant els anys de govern de la Generalitat de CIU va ser impossible assolir l'objectiu, reunions, promeses i incompliments van ser els resultats de la gestió d'un govern més preocupat per defensar els interessos de la multinacional, que no pas de fer justícia cap al territori del Baix Gaià. L’acord garanteix aigua al Gaià, però considero que és un pas més del procés que ens haurà de portar definitivament a que el Gaià sigui un riu absolutament normal. El Gaià riu i el Gaià connector biològic, el que ens ha de garantir la mobilitat de les especies, l’altre factor que no podem renunciar i que ens ha d’animar a engrescar-nos a continuar la lluita.
S’acosten eleccions al Parlament de Catalunya i cladrà creuar els dits perquè el nou govern que surti de les urnes sigui sensible amb el territori. Aquests darrers anys de govern d’esquerres, tot i que he estat molt crític en alguns dels plantejaments mediambientals, tinc que reconèixer que ha estat sensible i receptiu en el cas del Gaià.
Cal estar contents, però no satisfets, s’assolit la victòria d’una batalla, però encara no s’ha guanyat la guerra.
