Ahir mirava un d'aquests programes de televisió que el nom de Catalunya l'utilitzen diàriament, d'una cadena “cuyo nombre no quiero acordarme”, que defensaven que la ciutadania que va participar a la marxa militar de Madrid tenien tot el dret de xiular i escridassar a ZP. Poso ZP perquè per aquests tertulians ja no és president del Govern Central. Sortia la senyora Alicia Sánchez Camacho, cap de llista del PP al Parlament de Catalunya, reivindicant aquest dret dels ciutadans. L'Alicia deia que els ciutadans tenen tot el dret a utilitzar xarxes socials per organitzar-se i per anar a “liar-la”.
Escoltant-la recordava les seves declaracions d'anys anteriors, parlant dels catalans que assisteixen, com a públic, a l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova i que aprofiten per xiular i escridassar a formacions polítiques com el Partit Popular. Llavors ella afirmava que no eren demòcrates i que tot estava organitzat a través de les xarxes socials per escridassar al seu partit. Fet que finalment va fer que el PP deixés d'anar a l'ofrena.
En canvi ara accepten els mateixos arguments que fins ara rebutjaven. I es que la vida és positiva o negativa segons l'òptica que un s'ho vulgui mirar...
