dimarts, de gener 30

Monic més CIU... arriba el carnaval!

Tinc l’honor de ser el protagonista de l’editorial del “diari” El Mònic, una revista-butlletí-panflet gestionat per una funcionària de l’Ajuntament de Torredembarra i el seu fill, la funcionària és la presidenta de Convergència Democràtica de Catalunya, i el fill va estar una temporada treballant en l’Ajuntament. En el primer comentari que vaig publicar en aquest blog ja comentava la meva opinió respecte a la manipulació informativa d’El Mònic.

El cert es que entre l’ABC, La Razón, El Mundo i el Mònic poques diferències d’actitut hi han, la desinformació es la seva pràctica, qui va posar les bombes en l’11 M, sergons els tres primers rotatius eren “bascos molt morenos que parlaven basc del sud”, doncs això els hi passa al binomi CIU-Mònic, durant les dues dècades de govern local de CIU, “CIU no era CIU, eren infiltrats d’esquerres, que van utilitzar les sigles dretanes per guanyar les eleccions” per lo tant la culpa de que Muntanyans II es construeixi, que el Bosc del Canyadell sigui de tot menys un bosc, que Torredembarra no disposi d’hotels, de que Torredembarra disposi d’un miserable contracte d’escombraries, etc, la culpa no es de CIU, “si no dels infiltrats esquerrans que en un moment donat van decidir controlar les sigles catòliques i dretanes”.

Proposo que Jiménez Losantos tingui el control del “diari” El Mònic, com a mínim tots riuriem més, per que la veritat, el Mònic fa pena.

Salut i lluita!

divendres, de gener 26

Convocatòria per fer un front unitàri

Convocatòria a entitats, col.lectius i persones per fer front al Pla Parcial Muntanyans II


Els (aproximadament) 6.250 m² arrasats a Muntanyans II per a construir el
pas soterrat de la Marítima Nord suposa una inflexió en la lluita per a
salvar l’espai.

En primer lloc, cal tenir en compte que l’empresa promotora es fa càrrec de
l’obra del pas a canvi de poder desenvolupar el pla parcial. Si fins ara no
s’havien atrevit a començar les obres del pas és perquè no veien del tot
clar que poguessin acabar construint els famosos 550 pisos.

En segon lloc, el pas soterrat de la Marítima anirà a parar a un futur
carrer de l’”Oasis”. I d’allí es podrà saltar directament a l’EIN dels
Muntanyans. Més gent, més pressió sobre l’espai, l’impacte visual, la
contaminació, la perversió de l’skiline que dóna identitat a aquell tros de
món...

Arribem a un punt que ja no val el doble joc d’apuntar-se a la foto i
després votar a favor de reparcelar l’espai. Els moviments populars hem de
sortir al carrer amb força per denunciar aquestes actituds que ens han dut a
l’atzucac actual.

Ampliar l’EIN als terrenys afectats pel pla és una molt bona idea. Però el
temps se’ns tira al damunt. Les màquines engeguen els motors i els rics
veuen els bitllets de 500 apunt d’arribar a la flassada de la seva
hipocresia.

Des de l’ABG i l’AJBG plantegem la necessitat de sortir al carrer per aturar
el pla parcial Muntanyans II. Estaria molt bé poder crear un moviment ampli
fent un front comú. És per això que estaria bé trobar-nos dissabte pel matí
per posar les idees en comú.

Convindria cercar fórmules actives per oposar-se al pla. El tema de la
manifestació és només una possibilitat. En tot cas, sí que voldríem que hi
hagués una moguda multitudinària que sortís més enllà de les fronteres del
Baix Gaià.

CONVOCATÒRIA DE REUNIÓ: 12h PLAÇA DEL CASTELL

ADREÇAT A: PERSONES I ENTITATS AMB GANES DE RELLANÇAR LA LLUITA CONTRA MUNTANYANS II.

REENVIEU AQUEST CORREU A LES PERSONES I ENTITATS INTERESSADES EN PARTICIPAR

Resposta ABG

Nota de premsa


L’Alternativa Baix Gaià vol que Muntanyans II esdevingui zona protegida

L’Alternativa Baix Gaià (ABG) vol fer públiques algunes consideracions arran
del darrer comunicat de la secció local d’ERC-Torredembarra i unes
declaracions de l’alcalde de Torredembarra (PSC). Respectem les seves
opinions respecte la polèmica contrucció de 550 habitatges (pp Muntanyans
II) a tocar de l’EIN dels Muntanyans. Però malgrat respectar les seves
opinions el comunicat i les declaracions contenen informacions que no són
certes i les voldríem aclarir:

1.- ERC no ha seguit sempre “una mateixa línia de defensa de la zona”, ja
que va votar a favor del Pla General d’Ordenació Urbanística, a favor del
pla parcial Muntanyans II i, fa poques setmanes, a favor de reparcelar el
pla parcial per tal que les obres puguin començar.

2.- L’ABG vol donar suport públic a totes les iniciatives que ha fet ERC per
salvar l’espai.

3.- L’ABG ha desenvolupat diverses mesures legals per aturar l’esmentat pla
parcial (vot en contra de l’aprovació del pla parcial el juliol de 2004; vot
a favor el 7 de març de 2005 del manifest de la Comissió Permanent del
Consell Municipal de Sostenibilitat a favor de recuperar Muntanyans II; el 2
de maig de 2005 vam demanar per carta a la Generalitat que es resolgués el
cas Muntanyans II; el 26 de juliol de 2005 vam demanar al Departament de
Política Territorial que no prengués cap decisió sobre el cas sense tenir
nous informes de l’Agència Catalana de l’Aigua; durant el 2005 i el 2006 vam
fer diverses reunions amb la conselleria de Medi Ambient de la Generalitat
de Catalunya; el 22 de desembre de 2005 vam votar a favor de la moció de la
Plataforma Salvem els Muntanyans; el 2006 vam pressionar, a l’igual que
altres partits, per tal que els pressupostos de l’Estat incloguessin una
partida per a comprar l’espai; vam fer un recurs a l’acord del 8 de juny de
2006 de la Comissió Territorial d’Urbanisme en relació al pla, i altre
recurs a l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme del 20 d’octubre de
2006 publicat el 13 de desembre al DOGC; el juliol de 2006 vam presentar una
moció al Consell Comarcal, la qual va ser aprovada; vam fer la petició –a
través de la regidoria- d’ampliar l’EIN dels Muntanyans a la zona verda del
pla parcial; el mes de desembre de 2006 vam votar en contra de reparcelar el
pla parcial; el gener de 2007 ens hem adherit a la petició impulsada per la
PSM de demanar l’ampliació de l’EIN als terrenys afectats; etc.

4.- Davant l’allau de mesures legals impulsades per diferents partits i
entitats el pla parcial continua endavant i les obres del pas soterrat han
començat. Ja s’han destrossat més de 6.000 metres quadrats. Davant aquesta
situació, què més podem fer? A nosaltres només se’ns acut la mobilització
popular però estem oberts a buscar altres mesures legals.

5.- L’Alternativa Baix Gaià i l’Assemblea de Joves del Baix Gaià són dues
entitats diferents. El manifest que va llegir l’AJBG va ser redactat i
llegit per membres de la seva entitat.

6.- El pla parcial Muntanyans II és una aberració (zona inundable, connector
biològic, pressió humana sobre l’EIN) i s’ha d’aturar.

Torredembarra (Baix Gaià), 25 de gener de 2007

dimecres, de gener 24

ERC fot canya a l'ABG

Amics, els que van votar a favor del Pla Parcial Muntanyans II i els que van votar a favor de la seva reparcelació fa poques setmanes, ens foten canya. Estan molestos amb el manifest que es va llegir en la darrera manifestació i ens el atribueixen a l'ABG, confonen l'Assemblea de Joves del Baix Gaià amb les joventuts de l'ABG, tant de bó ho fossin!, peró no ho són. Ens veiem aquest vespre a les barricades a les 7h., ay, perdó a l'Auca, salut i combat!




ERC acusa Iniciativa de «fer volar coloms» sobre Muntanyans però no posa en dubte el pacte de govern



A.P.. Torredembarra


ERC de Torredembarra va contestar ahir a les acusacions que se li van dirigir durant l'última manifestació en contra del pla parcial Muntanyans II, celebrada el 7 de gener passat i convocada per l'Assemblea de Joves del Baix Gaià. Com a resposta a les crítiques del manifest de la protesta, en què s'assegurava que els republicans havien tingut «una doble moral», ERC va criticar ahir en un comunicat l'actitud d'Iniciativa i «les seves derivacions locals» –l'Alternativa Baix Gaià (ABG), en el cas de Torredembarra– entorn del polèmic projecte urbanístic.

Segons la formació, que al municipi forma part del govern municipal gràcies al pacte subscrit amb PSC, els independents GIT i la pròpia ABG, els ecosocialistes han fet «volar coloms» sobre Muntanyans.



FALSES EXPECTATIVES
L'alcaldable d'ERC a Torredembarra i primer tinent d'alcalde del consistori, Gerard Ciuró, va afirmar que «la feina d'Iniciativa sobre Muntanyans no ha estat la més encertada», tant des del consistori com des del Departament de Medi Ambient, i va acusar els ecosocialistes d'aixecar expectatives «que després no s'han complert». Amb aquestes paraules Ciuró es refereix a les afirmacions fetes per la formació sobre la possibilitat que el Ministeri de Medi Ambient comprés part dels terrenys afectats pel pla, opció que la ministra Cristina Narbona va descartar.

ERC, que va convidar Iniciativa i l'ABG a «treballar seriosament» per aturar el pla, va defensar la seva actitud en contra del projecte i va justificar el seu vot favorable a l'aprovació del pla parcial l'any 2004 com a «exercici de coherència amb l'establert al pla general».



AL MARGE DEL PACTE
El regidor de l'ABG i responsable de la cartera de Medi Ambient, Lluís Suñé, va defensar el treball de la formació i d'Iniciativa, i va destacar que va ser l'únic partit que va votar en contra del pla.

Tant Ciuró com Suñé, però, van desvincular la polèmica de l'acord de govern. «Ens havíem de defensar, però tanquem aquí la polèmica», va dir el republicà, mentre que Suñé va defensar el pacte com «el millor govern que es podia tenir després de les municipals».

dimarts, de gener 23

Crida a les mobilitzacions!

Aquests dies ja podem veure màquines als terrenys afectats per el Pla Parcial Muntanyans II, ejecutant el pas soterrat que l’ha d’unir amb l’urbanització Marítima Nord. El compromís de l’empresa Vegas de Guadaira amb l’Ajuntament era que iniciarien les obres del pas soterrat, en el moment que tinguessin les garanties de que podrien desenvolupar les obres del pla parcial. Així doncs, tenim que entendre que l’inici de les obres del pas soterrat és l’inici del desenvolupament urbanístic de la zona.

La classe política local poc ha escoltat la voluntat popular, expresada a través de manifestacions, recollida de signatures i d’altres tipus d’accions per mostrar el rebuig al pla parcial. Part del fracàs ha estat la doble actitut de les formacions polítiques, dient una cosa en el carrer i votant en sentit contrari en l’Ajuntament. Un moment clau d’aquest procés va ser l’expulsió del Govern de la Generalitat del senyor Salvador Milà, llavors Conseller de Medi Ambient, un polític que va sobreposar amn valentia el seu càrrec, per defensar que Muntanyans II és una injusticia urbanística, una incoherència moral i un suicidi per els valors urbanístics del segle XXI.

La marxa de Salvador Milà del Govern va ser un pas enrera per la lluita per salvar Muntanyans II, i una victoria per els defensors del projecte. Es possible que encara es tallin més caps, ja sabem que aquests projectes creen grans beneficis econòmics, i tots sabem que els diners estan per el damunt de la dignitat d’un poble.

L’Alternativa Baix Gaià no renúncia a salvar Muntanyans II, fent coherència política amb el vot contrari al projecte urbanístic, fet en el ple del mes de juliol del 2004. Hi ha qui ens deia que ja estaba bé de fer quixotades, peró que tinguin ben clar els defensors del pla parcial que la nostra organització no s’aturarà per aturar-lo.

Es per aixó que aprofitem aquest espai, per demanar a la ciutadania que estigui atenta a les possibles convocatories que es puguin fer al llarg dels propers dies, tenim que demanar a la ciutadania el compromís per sortir al carrer de nou. Cal recordar lluites com la gratuïtat de l’autopista, que durant 10 mesos els ciutadans del Baix Gaià van estar insistentment lluitant per l’alliberament del peatge de Tarragona, fet que finalment es va assolir. No ens ha de fer por fer quixotades, sobretot quan considerem que l’objectiu val la pena, i salvar Muntanyans s’ho val.

dilluns, de gener 8

Nova manifestació contra Muntanyans II

Ahir Torredembarra va viure una nova jornada de lluita, per reclamar que s’aturi el Pla Parcial Muntanyans II. Una nova manifestació multitudinaria, aquest cop convocada per l’Assemblea de Joves del Baix Gaià, que, com no, va comptar amb la presència de la Guardia Civil, una d’ells infiltrada entre la gent.

Peró, qui escoltarà i farà cas d’aquest clam ciutadà contra Muntanyans II?, si fem cas als aconteixements, com la votació favorable de la reparcelació ara fa un més de la Junta de Govern Local, amb l’únic vot en contra de l’Alternativa Baix Gaià, la cosa està més complicada que mai.

divendres, de gener 5

Los hombres de Paco tornen a provocar a la gent de l’Auca

El moviments socials, d’esquerres, llibertaris i independentistes han tornat han tornat a patir, aquest cap d’any, les presions de la guardia civil liderada per l’agent Paco. Passaven 25 minuts de les 12 campanades de Cap d’any, que els militars es van presentar davant del Casal Popular l’Auca, demanat l’identificació de la gent, obviaré els comentaris dels agents contra la gent de l’Auca que en aquell moment estava dessitjant-se el millor per el proper any.

El 2006 ha estat un any de fortes humiliacions per part dels militars contra ciutadans que parlen altres idiomes a part del castellà, humiliacions contra qui pensa diferent al sistema, contra qui considera que Catalunya té el dret a decidir el seu futur... Un dia una companya em va avisar que havia escoltat una conversa entre militars, dient que calia tancar l’Auca per que, segons ells, “es un nido de terroristas” (sic).

El que ha de fer aquest cos es encarar els seus esforços per garantir la seguretat dels ciutadans, que prou feina hi ha al Baix Gaià, i deixar-se de represaliar als catalans i catalanes que pensem de manera diferent a ells. I si algun membre del cos militar no es troba a gust en la Catalunya multicultural, en la Catalunya de la diversitat, pot escollir altres destins de l’estat on el monolinguïsme es una realitat.

dimecres, de gener 3

Conflicte basc, cal continuar amb el procés de pau

ETA ha tornat a atemptar, i aixó es una mala noticia per els que defensem les nostres idees i pensaments per la via democràtica, és una mala noticia per els que pensem que les vies militars no resolen cap conflicte, al contrari, el compliquen. També va ser una noticia negativa quan vam saber que el setembre el govern central, va suspendre el calendari per fer el primer acostament de presos.

Però veient les reaccions dels partits polítics, dona la sensació que hi havia qui volia i dessitjava que ETA tornés a atemptar, un atemptat que serviria per justificar la seva actitut contraria a l'anomenat Procés de Pau des de el primer dia. No ens enganyem, el Partit Popular no ha donat en cap moment suport al Govern Central en el procés de pacificació d’Euskadi, ha utilitzat els sentiments de les victimes de la violència per posar fré constant al procés, i els seus liders no han parat de torpedinar verbalment el treball liderat per el senyor Zapatero.

Aquests dies veient les declaracions dels liders populars, em passaven per la ment les imatges i paraules del llavors President de l’estat, el senyor Aznar, quan es dirigia públicament al Moviment d’Alliberament Basc, o bé el gest que va fer aquell primer govern del Partit Popular fent una primera fase d’acostament de presos a presons basques.

Un conflicte armat, amb moltes víctimes, i no tant sols els morts, també els familiars, els mutilats, les presions psicològiques i que dura dècades, no es pot acabar en dos dies. La violència de tants anys ha fraccionat una societat, on d’una manera o altre, totes les parts en són víctimes, no oblidem les repressions, i el terrorisme d’estat practicat en altres temps.

Les comparacions sempre són odioses, i comparar Irlanda i Euskadi pot ser un error, però vull recordar que la pacificació d’Irlanda, agreujat per la mateixa religió i amb molts més morts, va durar 10 anys (encara tot es molt provisional), amb atemptats per el mig, amb represalies d’un costat i de l’altre, peró la valentia dels liders polítics, cal recordar Gerry Adams i Tony Blair, va fer possible avançar en la pacificació d’Irlanda, com també cal recordar que el principal partit de l’oposició va recolzar la gestió del govern britànic.

Potser el que realment fa falta en el conflicte d’Euskadi són liders que tinguin les idees clares, amb capacitat de soportar les presions d’un costat i de l’altre, que sàpiguen renunciar a ser els guanyadors del procés, i que tinguin la capacitat d’unir esforços per un objectiu comú, acabar amb el patiment de les persones.