Ja ens hem "menjat" la primera setmana de la cursa electoral al Parlament de Catalunya, a mi m'està tocant fer campanya per municipis del Baix Gaià, Baix Penedès i Baix Camp, tot un luxe per coneixer noves persones i problemàtiques locals. Les fotografies les vaig fer dimecres quan en Daniel Pi, Salvador Milà, Lluís Balart i Dolors Comas van estar a Torredembarra, aquell dia vam dinar, vam anar a Els Muntanyans, vam fer roda de premsa a l'Auca i finalment acte polític al Casal Municipal. Ah!, qui es "curra" la pancarta és en Julià Garcia.
dissabte, d’octubre 21
dimecres, d’octubre 18
dimarts, d’octubre 17
Ofensiva contra el moviment anti Muntanyans II
El conflicte entre el GEPEC i Alternativa Baix Gaià, està sent utilitzat per persones que defesen el projecte urbanístic Muntanyans II. Dies enrere es va filtrar a la premsa local un informe que parlava sobre la gestió del fons FEDER destinats a inversions al PEIN Muntanyans. L'informe, de caracter absolutament intern reflexa una falta de documents per part del GEPEC. Aquest era un tema que es tenia que haver resolt internament convocant una reunió amb el grup ecologista, etc...
La publicació íntegre al Diari de la Torre, ha creat un estat de criminalització cap al GEPEC, així com un greuge molt important, i també de criminalització, cap a la Tècnica de Medi Ambient.
Cal buscar els resposables de la filtració, i si, molt em temo, són o és un càrrec polític de l'Ajuntament de Torredembarra, demar-ne la seva dimisió.
Aquesta és la nota de premsa que l'Alternativa Baix Gaià ha fet públic avui.
Nota de premsa
El Problema és la filtració, no la gestió
Degut a la filtració d’un informe intern de l’Ajuntament de Torredembarra, que fa referència a la gestió dels fons FEDER per part del grup ecologista GEPEC, des de l’Alternativa Baix Gaià volem fer les següents consideracions:
PRIMER: Des de l'Alternativa Baix Gaià, condemnem la filtració a la premsa de l'informe sobre la gestió dels fons FEDER.
SEGON: Donem total suport al GEPEC en aquest assumpte i donem fe de la seva bona feina i de la gestió de les subvencions rebudes.
TERCER: Donem fe de la seva feina tenaç i altruista durant 21 anys damunt del terreny. La seva feina supera amb escreix les tasques encomanades per l'administració amb les subvencions rebudes. Creiem que la seva tasca sobre l'espai protegit és bona i positiva.
QUART: Condemnem la publicació de l'informe feta per una publicació gratuïta local. No ens sembla que sigui la manera d'arreglar problemes. Creiem que la motivació de tot plegat no és altre que la seva lluita, que compartim, contra Muntanyans II.
CINQUÈ: Alhora també donem la nostra confiança i recolzament al treball de la Tècnica de Medi Ambient de l'Ajuntament de Torredembarra, Elisenda Forès, que ha actuat sempre amb total independència de criteri i excel·lent professionalitat.
SISÈ: Donem suport finalment a la constitució d'una comissió d’investigació, al si de l'Ajuntament de Torredembarra, per tal d'aclarir els fets que s’imputen al GEPEC i retornar el bon nom d’aquesta entitat, aclarir i depurar responsabilitats cap a la persona o persones que hagin filtrat aquest document intern.
Alternativa Baix Gaià – 696 363 328
diumenge, d’octubre 15
Eleccions al Parlament i Dolors Comas
Comencen les eleccions al Parlament de Catalunya, al Camp de Tarragona la coalició ICV-EUiA-EPM presentem com a candidat a en Daniel Pi, actualment regidor a l'Ajuntament de Reus. Són molts els reptes de la coalició en el nostre territori, sobretot aquestes eleccions ens hauran de demostrar que comencem a estar presents en el terrtori. ICV fins fa poc encara eren unes sigles massa barcelonines, fet que dificultava l'implantació de les sigles. El treball que han fet, i estan fent, persones com en Lluís Balart i la meva estimada, i encara diputada, Dolors Comas, ha fet ICV comenci a ser un partit de "casa".
He fet referència a la diputada Dolors Comas, i es que ella és la "culpable" que jo estigui dins de la coalició desde l'any 2003. Tres anys abans havia acudit a ella per demanar-li que m'ajudés en un cas d'una persona molt propera, que estava, i està, afectada per la malatia anomenada Fibromialgia. Una malaltia que avui s'en parla força, malgrat no tenir cura, però que llavors gairebé ningú sabia el que era. A la Dolors li vaig proposar fer una proposició no de llei als Parlaments espanyol i català on es demanès que els serveis mèdics tinguessin mitjans per diagnosticar aquesta malaltia. I aixi es va fer, i gràcies a ICV i al treball de Dolors Comas vam aconseguir que els dos parlaments fessin el primer reconeixement d'aquesta malaltia. Ara fa uns mesos Dolors va decidir no presentar-se, va ser una decisió personal que mai li podré discutir. Però tinc que reconèixer que em va sapiguer molt greu, sobretot per que egoístament pensava que encara ens faltava a la coalició 4 anys més de Dolors Comas per refermar el projecte. D'ella n'he après molt, el tracte humà de la política ha estat una de les seves lliçons magistrals que m'ha donat.
Malgrat aquest fet, estic molt engrescat per treballar perque els valors de la coalició es consolidin en el Camp de Tarragona. Aixi doncs, que tremolin la resta de partits polítics. ;-)
Ah!, la foto no té res a veure amb els meus comentaris, però podeu veure als alternatius Xavi, Gerard i Pepe.
Referències del meu blog, en altres blogs
Quan vaig iniciar l'aventura de tenir un blog propi, ho vaig fer sobretot per desfogar-me de tot alló que com a representant d'una organització política i com a càrrec institucional, molts cops no podia, ni puc dir. El cert es que vaig decidir no fer grans promocions del blog considerant que les meves opinions poc poden interessar. Malgrat tot, en les darreres setmanes he vist com el nombre de visites ha pujat amb força. Aixi com tindre l'honor de estar penjat l'enllaç en altres blogs i webs. Us deixo una referència que fa en Saul Gordillo cap de redacció de el Diari El Punt de Barcelona.
Salut!
Blocs dels ecosocialistes Ortiz, Boix, Balart, Suñé i Puig
sgordillo
Observatori internauta dissabte, 14 d'octubre de 2006 17:44h
Iniciativa per Catalunya Verds ha fet una apretada forta. Fins a cinc noves incorporacions a la bloquesfera ecosocialista durant aquesta precampanya. A través del bloc de Màrius Garcia, secretari d'Organització d'ICV, que ja incorpora fotos i enllaços, decobreixo el bloc de Laia Ortiz, coordinadora de Joves d'Esquerra Verda, la branca juvenil d'Iniciativa. Amb 27 anys, Ortiz (a la foto) ocupa el sisè lloc de la candidatura d'ICV-EUiA per Barcelona, i segons les enquestes té molts números de sortir escollida diputada al Parlament de Catalunya.
Una altra novetat és el bloc del cap de llista i alcaldable d'ICV a Tarragona, Lluís Balart, així com el bloc del regidor de Torredembarra i vicepresident del Consell Comarcal del Tarragonès, Lluís Suñé, militant de l'Alternativa Baix Gaià, integrada a la Entesa de Progrés Municipal que suma els vots per ICV.
El president d'ICV al Vallès Occidental i alcaldable a Sant Cugat del Vallès, Xavier Boix, també s'estrena amb bloc.
Màrius Garcia no té en el seu llistat d'enllaços una altra novetat a la bloquesfera d'ICV: el bloc del militant ecosocialista Antoni Puig Solé.
Per cert, recordo que ICV té el blocaire més gran de la xarxa catalana, Romuald Grané [bloc], de 83 anys. El més actiu entre els blocaires d'ICV, però, és l'eurodiputat Raül Romeva [bloc], que gairebé a diari penja una anotació. El seu és un bloc de referència per a temes europeus, però no només això.
Al meu Observatori internauta trobareu les novetats de la bloquesfera política.
Iniciativa per Catalunya Verds ha fet una apretada forta. Fins a cinc noves incorporacions a la bloquesfera ecosocialista durant aquesta precampanya. A través del bloc de Màrius Garcia, secretari d'Organització d'ICV, que ja incorpora fotos i enllaços, decobreixo el bloc de Laia Ortiz, coordinadora de Joves d'Esquerra Verda, la branca juvenil d'Iniciativa. Amb 27 anys, Ortiz (a la foto) ocupa el sisè lloc de la candidatura d'ICV-EUiA per Barcelona, i segons les enquestes té molts números de sortir escollida diputada al Parlament de Catalunya.
Una altra novetat és el bloc del cap de llista i alcaldable d'ICV a Tarragona, Lluís Balart, així com el bloc del regidor de Torredembarra i vicepresident del Consell Comarcal del Tarragonès, Lluís Suñé, militant de l'Alternativa Baix Gaià, integrada a la Entesa de Progrés Municipal que suma els vots per ICV.
El president d'ICV al Vallès Occidental i alcaldable a Sant Cugat del Vallès, Xavier Boix, també s'estrena amb bloc.
Màrius Garcia no té en el seu llistat d'enllaços una altra novetat a la bloquesfera d'ICV: el bloc del militant ecosocialista Antoni Puig Solé.
Per cert, recordo que ICV té el blocaire més gran de la xarxa catalana, Romuald Grané [bloc], de 83 anys. El més actiu entre els blocaires d'ICV, però, és l'eurodiputat Raül Romeva [bloc], que gairebé a diari penja una anotació. El seu és un bloc de referència per a temes europeus, però no només això.
Al meu Observatori internauta trobareu les novetats de la bloquesfera política.
dimecres, d’octubre 11
Nova nota de premsa del GEPEC - Damià Vernet
Ahir el GEPEC va fer una roda de premsa per fer públic un estudi sobre el reciclatge al Camp de Tarragona. Jo coneixia que es faria aquesta roda de premsa, per que periodistes m'havien avisat. Precisament amb un periodista, que segueix la polèmica Damià Vernet - Lluís Suñé es va apostar un dinar a que anunciarien que Torredembarra es el pitjor municipi en reciclar. Evidentment la va encertar!. Una de les bromes del vespre amb periodistes, era que aquest xicot el que li passava era que tenia la fustració de no haver rebut la Creu Sant Jordi, i mira que en van donar a kilos!.
Ara en serio, la setmana que vé, i no abans, donarem resposta desde la Regidoria a unes dades que es basen desde el 2001, i llavors el regidor de Medi Ambient era del partit polític que aquest sr. ara milita i/o simpatitza.
El que es evident que els residus a Torredembarra està complicat, mai els meus antecesors s'havien proposat realment posar ordre en materia de residus. Al entrar a governar ens vam trobar que les competències de reciclatge estaven en mans del Consell Comarcal, i en materia de RSU amb un contracte de fa 28 anys, que s'ha anat prorrogant en el temps sense cap tipus de planificació. Es per aixó que l'any que vé es un any important en materia de residus, estem preparant un Plec de Clausules per fer un concurs públic transparent, insistèixo, transparent, que ens permetrà gestionar els residus d'una manera molt més eficient del que s'està fent actualment.
Em pregunto quina serà la propera nota de premsa d'aquest ex regidor de CIU?
GEPEC
Ecologistes de Catalunya
NOTA DE PREMSA
GEPEC-EdC presenta davant l’opinió pública, l’Agència de Residus i el Departament de Medi Ambient, l’Informe de Recollida Selectiva (2001-2005) als municipis més habitats del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre
Ha disminuït a Catalunya l’aportació de residus a abocadors i incineradores des que Iniciativa-Verds va substituir Convergència i Unió en la Conselleria de Medi Ambient?
Davant la ineficàcia dels anteriors models de gestió de residus, s’instaura una tendència que no prioritza en els fets la prevenció ni la bona separació de la brossa. Aquest nou model, que davant el fracàs actual prioritza el tractament de la “fracció resta”, molt costós i de baix rendiment, dificulta la prioritat de la bona selecció en origen. No estimula ni obliga als ajuntaments mandrosos a complir amb la Llei Reguladora i no dóna prou suport a aquells municipis que apliquen models de gestió recuperadors de residus. Model continuista en la utilització àmplia de l’abocament i la incineració amagades darrera de noves denominacions (substitució de combustibles alternatius, crema de biomassa, restauració d’espais degradats amb bales d’ecoparcs “materials inerts”, etc.). En conclusió, malgrat l’augment en números absoluts de la recollida selectiva, la quantitat total de residus que van a parar a abocadors i incineradores no ha deixat d’augmentar.
Aconseguirà Catalunya els objectius de recollida selectiva que l’Agència de Residus de Catalunya s’havia proposat en el PROGREMIC 2001-2006?
El PROGREMIC marca un objectiu global de recuperació del 40,7% per a l’any 2004 i també fixa objectius per diferents fraccions dels residus. Els resultats del 2004 i del 2005 estan molt lluny dels objectius, excepte en el cas del vidre, i estem gairebé segurs que s’incompliran de forma flagrant els del 2006. Ja s’està cuinant la possibilitat de traslladar els mateixos objectius que es tenien per al 2006 a l’any 2012.
Com està funcionant la Recollida Selectiva a la circumscripció de Tarragona, en comparació a la resta de Catalunya?
En general al Camp de Tarragona, hi ha unes quantes poblacions que ho fan prou bé (estan citades posteriorment). Però la majoria de poblacions o segueixen la línia de mediocritat de la mitjana catalana o aconsegueixen resultats molt inferiors.
Es fa millor la gestió de residus en ajuntaments “d’esquerres” que en ajuntaments de “dretes”?
Una de les curioses conclusions a la vista dels resultats de l’informe és que l’eficàcia de la recollida selectiva no depèn ni del color polític, ni de la tipologia del municipi (molt urbà, semirural, turístic, interior, costaner …), ni del nombre d’habitants .. sinó simplement de la voluntat política de la regidoria i del disseny tècnic adequat del servei (nombre i dispersió dels contenidors, freqüència de recollida, recollida o no de fracció orgànica separada, servei de deixalleria, servei porta a porta en els establiments, campanyes de sensibilització …). Entre els ajuntaments que ho fan força bé n’hi ha doncs de tots els colors polítics; i dels que ho fan força malament, també.
On s’estan aconseguint millores resultats en la recollida selectiva, al Camp de Tarragona o a les Terres de l’Ebre?
Si comparem les Terres de l’Ebre respecte del Camp de Tarragona, observem un fort endarreriment en el disseny adequat dels sistemes de recuperació en la primera zona respecte de la segona. Solament cal comparar els kg/hab de paper, d’orgànic, de vidre, d’envasos, etc per adonar-se’n que a les Terres de l’Ebre encara queda molt camí per recórrer en la major part de municipis.
Si pregunteu als Ajuntaments sobre la seva recollida selectiva, us diran que tots ho fan estupendament, millor que ningú, que cada any augmenta la quantitat de residus reciclats, que són els més sostenibles … És això veritat? Hi ha frau estadístic en els números que es mostren?
Sota l’epígraf de runa i voluminosos, l’ARC suma com a Recollida Selectiva el pes de productes molt diversos anotats pels ajuntaments en els seus fulls de control (runa, enderrocs, fusta, ferralla, electrònics …), la major part dels quals (entre el 50 i el 90 %) va directament a abocador o a incineració. El GEPEC ha volgut fer constar aquest aspecte en els informes de tots els municipis ja que, en alguns casos, el percentatge de desviació és tan significatiu que altera a l’alça el percentatge final de recollida selectiva de forma equívoca i fraudulenta.
Igualment, resulta un error greu en el mètode de comptabilització el fet de considerar com a recuperat el total de la matèria orgànica que cada municipi aporta a la Planta de Compostatge de Botarell. És una queixa contínua que el GEPEC ha transmès a l’ARC i als mitjans de comunicació.
Quant a les frases victorioses i d’autobombo que els respectius regidors de Medi Ambient fan tots els anys sobre la Recollida Selectiva dels seus municipis, cal destacar que sempre fan incidència en els números absoluts de recuperació –que evidentment augmenten- però sempre tenen la cura de no dividir-ho pel nombre d’habitants, els quals no paren tampoc d’augmentar: si fessin això s’adonarien que en la major part dels casos la recollida selectiva de diverses fraccions està estancada des de fa anys i, a vegades, fins i tot, en franc retrocés.
Quines són les poblacions de més de 5000 habitants que el GEPEC felicita per fer una gestió més sostenible dels seus residus?
Al Camp de Tarragona, el GEPEC té la satisfacció d’atorgar una simbòlica Escombra Verda als municipis de Cambrils, Riudoms, Salou i Vila-seca., als quals anima a continuar en el seu progrés constant per aconseguir cada vegada majors cotes de recuperació i una gestió de residus cada cop més sostenible. Felicitats sinceres als seus ajuntaments i als seus ciutadans.
Per fraccions, els tres municipis que fan millor la recollida de vidre són: 1-Salou 2- Vila-seca 3 Cambrils.
Els que fan millor la recollida de paper són: 1-Salou 2-Cambrils 3-Riudoms.
Els que fan millor la recollida d’envasos són: 1-Cambrils 2-Riudoms 3- Salou.
Els que fan millor la recollida de matèria orgànica són: 1-Salou 2-Vila-seca 3- Cambrils.
Els campions en percentatge global i total de Recollida Selectiva recuperada són: 1- Riudoms 2- Cambrils 3- Salou.
Quines són les poblacions de més de 5000 habitants que fan una gestió més nefasta dels residus municipals?
Al Camp de Tarragona els municipis que efectuen la gestió més pèssima dels seus residus municipals són de forma destacada Torredembarra, Tarragona i Constantí. Els altres dos municipis que es troben molt estancats i que estan empitjorant progressivament són Reus i Mont-roig. El GEPEC lamenta dir que una gestió insuficient dels residus mai no és culpa dels ciutadans. Creiem que tots coincidirem que ells, com a persones, són iguals a tot arreu, amb els mateixos problemes, les mateixes necessitats i les mateixes preocupacions. Així doncs, resulta evident que si els resultats d’unes poblacions són el doble o el triple que el d’unes altres, la culpa no és dels ciutadans sinó de la gestió de l’equip de govern dels seus ajuntaments per no posar els mitjans adequats. Tant de bo que aquest informe serveixi per estimular-los cap a unes millors fites de progrés sostenible.
Per fraccions, els tres municipis que fan pitjor la recollida selectiva de vidre són: 1- Torredembarra 2- Tarragona 3- Reus.
Els que fan pitjor la recollida selectiva de paper són: 1- Torredembarra 2- Constantí 3- Mont-roig
Els que fan pitjor la recollida d’envasos són: 1-Torredembarra 2- Tarragona 3- Constantí.
Els que fan pitjor la recollida de matèria orgànica són: 1-Torredembarra 2-Constantí 3- Tarragona
Els últims classificats en percentatge global i total de Recollida Selectiva recuperada són: En últim lloc Torredembarra. En penúltim lloc, Tarragona. En antepenúltim lloc, Constantí.
Totes les dades en què s’han basat els informes i gràfics elaborats per GEPEC-EdC estan extretes de les estadístiques de l’Agència de Residus de Catalunya, de les quals en tenim constància detallada i comparativa des de l’any 1993.
L’informe complet i els gràfics originals es podran consultar a la Web del GEPEC a partir del dimecres al vespre.
Ecologistes de Catalunya
NOTA DE PREMSA
GEPEC-EdC presenta davant l’opinió pública, l’Agència de Residus i el Departament de Medi Ambient, l’Informe de Recollida Selectiva (2001-2005) als municipis més habitats del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre
Ha disminuït a Catalunya l’aportació de residus a abocadors i incineradores des que Iniciativa-Verds va substituir Convergència i Unió en la Conselleria de Medi Ambient?
Davant la ineficàcia dels anteriors models de gestió de residus, s’instaura una tendència que no prioritza en els fets la prevenció ni la bona separació de la brossa. Aquest nou model, que davant el fracàs actual prioritza el tractament de la “fracció resta”, molt costós i de baix rendiment, dificulta la prioritat de la bona selecció en origen. No estimula ni obliga als ajuntaments mandrosos a complir amb la Llei Reguladora i no dóna prou suport a aquells municipis que apliquen models de gestió recuperadors de residus. Model continuista en la utilització àmplia de l’abocament i la incineració amagades darrera de noves denominacions (substitució de combustibles alternatius, crema de biomassa, restauració d’espais degradats amb bales d’ecoparcs “materials inerts”, etc.). En conclusió, malgrat l’augment en números absoluts de la recollida selectiva, la quantitat total de residus que van a parar a abocadors i incineradores no ha deixat d’augmentar.
Aconseguirà Catalunya els objectius de recollida selectiva que l’Agència de Residus de Catalunya s’havia proposat en el PROGREMIC 2001-2006?
El PROGREMIC marca un objectiu global de recuperació del 40,7% per a l’any 2004 i també fixa objectius per diferents fraccions dels residus. Els resultats del 2004 i del 2005 estan molt lluny dels objectius, excepte en el cas del vidre, i estem gairebé segurs que s’incompliran de forma flagrant els del 2006. Ja s’està cuinant la possibilitat de traslladar els mateixos objectius que es tenien per al 2006 a l’any 2012.
Com està funcionant la Recollida Selectiva a la circumscripció de Tarragona, en comparació a la resta de Catalunya?
En general al Camp de Tarragona, hi ha unes quantes poblacions que ho fan prou bé (estan citades posteriorment). Però la majoria de poblacions o segueixen la línia de mediocritat de la mitjana catalana o aconsegueixen resultats molt inferiors.
Es fa millor la gestió de residus en ajuntaments “d’esquerres” que en ajuntaments de “dretes”?
Una de les curioses conclusions a la vista dels resultats de l’informe és que l’eficàcia de la recollida selectiva no depèn ni del color polític, ni de la tipologia del municipi (molt urbà, semirural, turístic, interior, costaner …), ni del nombre d’habitants .. sinó simplement de la voluntat política de la regidoria i del disseny tècnic adequat del servei (nombre i dispersió dels contenidors, freqüència de recollida, recollida o no de fracció orgànica separada, servei de deixalleria, servei porta a porta en els establiments, campanyes de sensibilització …). Entre els ajuntaments que ho fan força bé n’hi ha doncs de tots els colors polítics; i dels que ho fan força malament, també.
On s’estan aconseguint millores resultats en la recollida selectiva, al Camp de Tarragona o a les Terres de l’Ebre?
Si comparem les Terres de l’Ebre respecte del Camp de Tarragona, observem un fort endarreriment en el disseny adequat dels sistemes de recuperació en la primera zona respecte de la segona. Solament cal comparar els kg/hab de paper, d’orgànic, de vidre, d’envasos, etc per adonar-se’n que a les Terres de l’Ebre encara queda molt camí per recórrer en la major part de municipis.
Si pregunteu als Ajuntaments sobre la seva recollida selectiva, us diran que tots ho fan estupendament, millor que ningú, que cada any augmenta la quantitat de residus reciclats, que són els més sostenibles … És això veritat? Hi ha frau estadístic en els números que es mostren?
Sota l’epígraf de runa i voluminosos, l’ARC suma com a Recollida Selectiva el pes de productes molt diversos anotats pels ajuntaments en els seus fulls de control (runa, enderrocs, fusta, ferralla, electrònics …), la major part dels quals (entre el 50 i el 90 %) va directament a abocador o a incineració. El GEPEC ha volgut fer constar aquest aspecte en els informes de tots els municipis ja que, en alguns casos, el percentatge de desviació és tan significatiu que altera a l’alça el percentatge final de recollida selectiva de forma equívoca i fraudulenta.
Igualment, resulta un error greu en el mètode de comptabilització el fet de considerar com a recuperat el total de la matèria orgànica que cada municipi aporta a la Planta de Compostatge de Botarell. És una queixa contínua que el GEPEC ha transmès a l’ARC i als mitjans de comunicació.
Quant a les frases victorioses i d’autobombo que els respectius regidors de Medi Ambient fan tots els anys sobre la Recollida Selectiva dels seus municipis, cal destacar que sempre fan incidència en els números absoluts de recuperació –que evidentment augmenten- però sempre tenen la cura de no dividir-ho pel nombre d’habitants, els quals no paren tampoc d’augmentar: si fessin això s’adonarien que en la major part dels casos la recollida selectiva de diverses fraccions està estancada des de fa anys i, a vegades, fins i tot, en franc retrocés.
Quines són les poblacions de més de 5000 habitants que el GEPEC felicita per fer una gestió més sostenible dels seus residus?
Al Camp de Tarragona, el GEPEC té la satisfacció d’atorgar una simbòlica Escombra Verda als municipis de Cambrils, Riudoms, Salou i Vila-seca., als quals anima a continuar en el seu progrés constant per aconseguir cada vegada majors cotes de recuperació i una gestió de residus cada cop més sostenible. Felicitats sinceres als seus ajuntaments i als seus ciutadans.
Per fraccions, els tres municipis que fan millor la recollida de vidre són: 1-Salou 2- Vila-seca 3 Cambrils.
Els que fan millor la recollida de paper són: 1-Salou 2-Cambrils 3-Riudoms.
Els que fan millor la recollida d’envasos són: 1-Cambrils 2-Riudoms 3- Salou.
Els que fan millor la recollida de matèria orgànica són: 1-Salou 2-Vila-seca 3- Cambrils.
Els campions en percentatge global i total de Recollida Selectiva recuperada són: 1- Riudoms 2- Cambrils 3- Salou.
Quines són les poblacions de més de 5000 habitants que fan una gestió més nefasta dels residus municipals?
Al Camp de Tarragona els municipis que efectuen la gestió més pèssima dels seus residus municipals són de forma destacada Torredembarra, Tarragona i Constantí. Els altres dos municipis que es troben molt estancats i que estan empitjorant progressivament són Reus i Mont-roig. El GEPEC lamenta dir que una gestió insuficient dels residus mai no és culpa dels ciutadans. Creiem que tots coincidirem que ells, com a persones, són iguals a tot arreu, amb els mateixos problemes, les mateixes necessitats i les mateixes preocupacions. Així doncs, resulta evident que si els resultats d’unes poblacions són el doble o el triple que el d’unes altres, la culpa no és dels ciutadans sinó de la gestió de l’equip de govern dels seus ajuntaments per no posar els mitjans adequats. Tant de bo que aquest informe serveixi per estimular-los cap a unes millors fites de progrés sostenible.
Per fraccions, els tres municipis que fan pitjor la recollida selectiva de vidre són: 1- Torredembarra 2- Tarragona 3- Reus.
Els que fan pitjor la recollida selectiva de paper són: 1- Torredembarra 2- Constantí 3- Mont-roig
Els que fan pitjor la recollida d’envasos són: 1-Torredembarra 2- Tarragona 3- Constantí.
Els que fan pitjor la recollida de matèria orgànica són: 1-Torredembarra 2-Constantí 3- Tarragona
Els últims classificats en percentatge global i total de Recollida Selectiva recuperada són: En últim lloc Torredembarra. En penúltim lloc, Tarragona. En antepenúltim lloc, Constantí.
Totes les dades en què s’han basat els informes i gràfics elaborats per GEPEC-EdC estan extretes de les estadístiques de l’Agència de Residus de Catalunya, de les quals en tenim constància detallada i comparativa des de l’any 1993.
L’informe complet i els gràfics originals es podran consultar a la Web del GEPEC a partir del dimecres al vespre.
Muntanyans II, no ens aturaran!
Aquests dies hem viscut la part més fosca de la política (i el que ens queda). En la lluita per salvar Muntanyans II, els defensors de la construcció d'aquesta urbanització, han entrat en la fase del desprestigi dels col.lectius opositor al projecte urbanístic.
La manifestació del 10 de setembre ha fet mal, ha emprenyat, i atemorit als especuladors. Uns especuladors que utilitzen als polítics com a instruments per enriquir-se a costa del nostre territori. No poden comprendre que hi haguin persones, col.lectius i alguns polítics que s'oposin al que ells ens venen com la societat del benestar, evidenment, el seu benestar.
Recordo la famosa moció que va presentar, el desembre del 2005, la Plataforma Salvem els Muntanyans, per fer que els partits polítics locals es pronunciesin a favor o en contra de salvar l'espai. Recordo les traves jurídiques que va posar l'Ajuntament per evitar que la moció entrés al plenari. Recordo els intents del PSC de "colar" una esmena a la moció (una esmena que desvirtuava el sentit de la moció). Recordo quan l'Alternativa Baix Gaià va assumir entrar la moció de la Plataforma, quan els serveis jurídics de l'Ajuntament deien que només podria entrar si un partit polític l'assumia com a seva. Recordo també les presions dels minuts abans de començar el ple, que ens demanaven, la resta de partits polítics, que retiresim la moció. Recordo com ERC quan va veure que no ens tiravem enrera, també es va afegir a la moció per entrar-la al ple. També recordo el debat, i sobretot les acusacions d'un regidor socialista acusant-nos de semblar-nos a "la alemania nazi, la rusia de Stalin o a la Cuba de Castro...), també recordo que vam guanyar la moció amb els vots favorables d'ABG, ERC i CIU (7), amb els vots en contra del PSC i GIT (6), i l'abstenció de la resta de partits (4).
Ara, al veure que l'oposició al projecte es fort, i que els arguments per defensar el projecte són febles, han passat a l'estratègia de tallar els caps de la serp anti muntanyans II. Intenten dividir-nos, intenten enfrontar-nos... de mi han dit que estic depresiu, que muntanyans II m'ha enfonsat políticament, etc.
Estan perillosos, i mosseguen, i no s'ho pensaran dues vegades si ens poden enfonsar. Es ara el moment de mostrar les seves debilitats i incoherències, els seus atacs han de servir per reforçar-nos.
No ens aturaran!
La manifestació del 10 de setembre ha fet mal, ha emprenyat, i atemorit als especuladors. Uns especuladors que utilitzen als polítics com a instruments per enriquir-se a costa del nostre territori. No poden comprendre que hi haguin persones, col.lectius i alguns polítics que s'oposin al que ells ens venen com la societat del benestar, evidenment, el seu benestar.
Recordo la famosa moció que va presentar, el desembre del 2005, la Plataforma Salvem els Muntanyans, per fer que els partits polítics locals es pronunciesin a favor o en contra de salvar l'espai. Recordo les traves jurídiques que va posar l'Ajuntament per evitar que la moció entrés al plenari. Recordo els intents del PSC de "colar" una esmena a la moció (una esmena que desvirtuava el sentit de la moció). Recordo quan l'Alternativa Baix Gaià va assumir entrar la moció de la Plataforma, quan els serveis jurídics de l'Ajuntament deien que només podria entrar si un partit polític l'assumia com a seva. Recordo també les presions dels minuts abans de començar el ple, que ens demanaven, la resta de partits polítics, que retiresim la moció. Recordo com ERC quan va veure que no ens tiravem enrera, també es va afegir a la moció per entrar-la al ple. També recordo el debat, i sobretot les acusacions d'un regidor socialista acusant-nos de semblar-nos a "la alemania nazi, la rusia de Stalin o a la Cuba de Castro...), també recordo que vam guanyar la moció amb els vots favorables d'ABG, ERC i CIU (7), amb els vots en contra del PSC i GIT (6), i l'abstenció de la resta de partits (4).
Ara, al veure que l'oposició al projecte es fort, i que els arguments per defensar el projecte són febles, han passat a l'estratègia de tallar els caps de la serp anti muntanyans II. Intenten dividir-nos, intenten enfrontar-nos... de mi han dit que estic depresiu, que muntanyans II m'ha enfonsat políticament, etc.
Estan perillosos, i mosseguen, i no s'ho pensaran dues vegades si ens poden enfonsar. Es ara el moment de mostrar les seves debilitats i incoherències, els seus atacs han de servir per reforçar-nos.
No ens aturaran!
dissabte, d’octubre 7
divendres, d’octubre 6
Skate Park a punt de començar les obres!
Aquesta setmana no ha estat bona ni gaire positiva, en temes de política local. Amb conflictes que més endavant aniré reflectint, i amb situacions més que lamentables. Però hi ha hagut un fet que compensa la duresa política d'aquesta setmana, i es que desprès de gairebè dos anys ja tenim a punt de començar les obres de l'skate park, un vella reivindicació de joves de Torredembarra i un dels compromisos polítics de l'Alternativa Baix Gaià.
Arribar fins aquí no ha estat fàcil, un projecte d'obra civil, com es el cas d'un skate park, ha de passar per un procés administratiu que afecta a diferents regidories, entre elles els serveis tècnics d'urbanisme. I justament aquí, en urbanisme, es on les il.lusions de molts joves, dels membres de l'ABG i del regidor de Joventut, o sigui jo mateix, estaven aturades. Senzillament per que el criteri polític de l'actual equip de govern, no tots, es que urbanisme treballi en coses d'interés, i es clar, a qui pot interessar una infraestructura per els joves?.... a ningú.
Sigui com sigui, la presió dels joves i del col.lectiu que jo represento en aquest ajuntament farà realitat aquest petit somni.
dijous, d’octubre 5
Agenda 21 i la participació ciutadana
Fer de polític de proximitat, com és el cas de ser regidor del meu poble, té, sobretot, moltes satisfaccions personals. Es un treball de gestió, en el cas de governar, i de resoldre conflictes del dia a dia. Una de les coses més importants és poder fer participar el major nombre de persones en les decisions municipals. Torredembarra disposa del Consell Municipal de Sostenibilitat, on més d'un centenar de persones, agrupades en comissions de diferents àmbits, discuteixen i consensuen propostes.
Per a què un òrgan de participació ciutadana funcioni, el més important és que la clase política s'ho cregui. I, malgrat el dinamisme del Consell de Torredembarra en participació, encara hi ha polítics que no s'ho creuen. Que un polític de dretes posi dificultats al treball de la ciutadania, podria tenir una certa explicació, però que polítics que són regidors a través de sigles esquerranes posin tot tipus de dificultats, és senzillament greu i lamentable, i aixó, avui, està passant a Torredembarra.
Un cas que ratlla la paranoia antiparticipació és l'Agenda 21. Totes les comissions durant 5 mesos van estar revisant i millorant l'Agenda 21 local. En cada comissió estaven convocades les forces polítiques i desprès de 5 mesos finalment va sorgir el text definitiu, un text que es va fer arribar als partits polítics. Aquest text l'han tingut durant dos mesos i mig, i ara, que fem la tramitació per ser aprovada pel Ple de l'Ajuntament, posen problemes perque desconeixen el contingut del document i proposen crear una comissió d'estudi. Aquests "polítics" no van assistir a les comissions on la ciutadania debatia el document, aquests "polítics", durant més de dos mesos han pogut estudiar la proposta, cosa que no han fet... I ara a posar totes les dificultats del món.
En fi, continuarem lluitant a cops de puny i cops de falç...! (BRAMS)
dilluns, d’octubre 2
Noticia a El Punt
Sospiten que les obres a Muntanyans II s'iniciaran aviat. L'Alternativa Baix Gaià demana una reunió amb Maragall i Zapatero
Torredembarra
Amb l'«imminent» començament de les obres als terrenys del pla parcial Muntanyans II, l'Alternativa Baix Gaià va enviar ahir dues cartes, una al president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i l'altra al president del govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, perquè intentin aturar el projecte. La iniciativa també sorgeix després del «silenci» de Política Territorial respecte al tema. L'ABG seguirà amb els actes reivindicatius, que passaran ara per la penjada de domassos contra el pla.
La carta «sense resposta» al conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, i el fet que «l'empresa Vegas del Guadaira ja hagi subcontractat les obres de construcció del pas soterrat a Muntanyans II», han motivat més accions de protesta de l'Alternativa Baix Gaià, tal com reconeixia ahir el seu portaveu, Lluís Suñé. Per això, ahir una desena de membres d'aquesta entitat es van aplegar a l'oficina de correus de Torredembarra per enviar una carta al president autonòmic i una altra al president del govern central. En les cartes s'explica la situació actual del projecte i es convida els dos líders a reunir-se amb l'ABG. Segons l'Alternativa, només cal «voluntat política» per aturar el projecte que pretén executar la construcció de mig miler d'habitatges en una zona considerada com a «inundable». Per això, esperen que Pasqual Maragall i José Luis Rodríguez Zapatero els puguin rebre per poder «demanar-los la seva actuació per defensar el que consideren una injustícia urbanística».
A banda d'aquestes cartes, l'ABG també planteja més accions de protesta contra el pla parcial. Entre les més immediates hi ha el repartiment de fins a cinc-cents domassos, amb el lema «Muntanyans II No», als veïns que els vulguin penjar als balcons. A més, també distribuiran fins a mig miler de postals amb la imatge de la capçalera de la manifestació contra el pla, que es va fer el dia 10 de setembre, i amb referències explícites contra el conseller de Política Territorial: «No entenem per què es manté en un posicionament contrari al d'entitats, ciutadans, institucions i, fins i tot, altres departaments de la Generalitat.»
diumenge, d’octubre 1
Correllengua 2006, un Correllengua molt festiu
Ha estat un Correllengua de molta participació, el Ball de Serrallonga i el Ball de Diables van rebre la flama a la Plç. de la Vila. Desprès sopar i recital a l'Auca. De la rebuda de la flama no tinc imatges, espero que Gerard em faci arribar algunes de les que va fer. Aquí teniu fotos del sopar i concert...
Acció contra Muntanyans II a correus
Aquest dissabte una vintena de militants de l'Alternativa Baix Gaià ens va presentar a les oficines de correus de Torredembarra,per enviar una carta dirigida al President del Govern Central i un altre al President del Govern de la Generalitat. Vam anar acompanyats de 7 mitjans de comunicació... Les cartes demanen l'implicació dels dos polítics per aturar el projecte urbanístic. De moment la carta que vam enviar al Conseller Nadal no ha estat contestada.
Us deixo amb algunes imatges que vaig fer, salut!
Dissabte potent
El dissabte va ser molt potent en activitats i com no, de feina. Sort que el diumenge l'he dedicat a dormir i a fer algunes reflexions personals. El dissabte tenia la Fira solar, acció contra Muntanyans II, casar a una parella, una taula rodona sobre el futur de les energies renovables, llegir el manifest de Correllengua, un sopar a l'Auca, concert amb Miquel del Roig... i com no gestionar el Casal Popular l'Auca que, afortunadament, avui funciona amb molt dinamisme.
Altres actes que es van fer, però que per motius d'horaris no vaig poder anar, va ser l'inici del Gaià Folk, aixi com el actes de celebració del poble de Querol per haver aturat el "famós" projecte urbanístic.
Tots els actes van ser un èxit de participació.
El bon humor va caracteritzar tots els actes, aquí podeu veure als companys - amics Josep i Gerard fent de les seves durant el recital d'en Miquel del Roig.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)