Solidaritat amb Palestina, tots a Tarragona

Tarragona:
diumenge 4 de gener
a les 13:00 hores
a la Plaça de la Font
Convocant: Paraules per la Pau

Video promocional de la ciutat de Munich... amb actors de la Torre i de Baix a Mar!!!

Aviam si trobeu al Quim "Coco" de Baix a Mar

Per febrer, tots de calçotada

El meu petit regal de nadal per tots els blocaires, salut i endavant!

SILENCI

Si m'heu de fer callar
que sigui ara,
ara que puc dir no,
i res teniu per a comprar-me.

Que no vull esperar.
Que sigui ara!
Ara que puc sentir
el pes de tanta basarda.

Que no em sap cap greu
dur la boca tancada,
sou vosaltres qui heu fet
del silenci paraules.

Que no vull esperar
que el temps rovelli l'arma,
que no vull que la por
tingui més temps per a guanyar-me.

Si m'heu de fet callar
que sigui ara,
ara que tinc les mans
per a canviar de guitarra.

Lluís Llach

Vist en una escala de Torredembarra :-)

El Prisidente de escalera avisa a los vicinos que ya pueden pagar... Viva el Prisidente!

La lluita continua, el proper any més!

Es l'hora dels desitjos, de pensar que l'any que ve ens anirà tot millor, que les guerres, les misèries i la fam desapareixeran, que la crisi del capitalisme farà canviar l'ordre mundial i el primer món deixarà d'explotar el tercer món. Que podrem reinventar el model econòmic global, que els bancs i caixes ja no podran especular amb els estalvis dels ciutadans, que l'habitatge serà un dret garantitzat, que ja no serà delicte nàixer en qualsevol lloc del món, on el color de la pell serà un signe més de riquesa per un país. Un món on s'aplicaran el drets humans escrupolosament, on Guantànamo ja no existirà, i Cuba serà un país democràtic, on les religions seran opcions personals respectades, -mai imposades-, un món on el drets col·lectius seran respectats, on el pobles sense estat -Palestina, Sahara, Catalunya, Euskal Herria, Irlanda, Escocia...- podran decidir lliurement el seu futur... Són tantes les coses que podria desitjar per l'any que ve, que necessitaria un any per escriure tot el que desitjo. Il·lusió, força, rebel·lia i cops de puny contra el sistema, són algunes de les receptes per assolir justament això, els nostres desitjos col·lectius. L'any que ve no podem defallir, tenim molts reptes, moltes lluites per fer front.

I el que més m'anima, cada cop en som més.

Visca la terra!

Participació Ciutadana

Han passat prop de 5 mesos del nou govern, i ja es pot començar a detectar els punts febles -això no vol dir que no tinguin punts forts i positius- i una de les febleses es la participació ciutadana. Parlant amb gent del Consell de Sostenibilitat em confirmen que no funciona, i que dona la sensació que ja no s'utilitza als ciutadans membres del Consell per que opinin sobre el present i futur de Torredembarra. Aquesta mateixa sensació ens la trobem amb molts membres del Patronat de Cultura, on els punts de l'ordre del dia es centren a donar informació de les decisions de la regidora, sense donar pes de decisió als membres del patronat. Potser són coincidències, no ho crec, potser l'equip de govern no entén, encara, que és la participació dels ciutadans en la vida diària del municipi, també podria ser una estratègia per crear un ambient de cansament per assolir l'objectiu, que no vingui ningú a les reunions i finalment eliminar els espais de debat.

A molts polítics sempre els hi ha fet por, i nosa, que hagi persones amb ganes d'aportar coses noves, gent que moltes d'elles no volen estar en partits polítics, però sí en espais de participació ciutadana i contribuir, amb el seu temps lliure, a millorar el dia a dia de Torredembarra

Escorxador, Centre Cívic

Quan donem tombs pel nostre país veiem com els pobles, viles i ciutats catalans han dedicat temps i diners per recuperar el seu propi patrimoni històric. Ho fan amb orgull, els hi donen funcionalitat per les necessitats del segle XXI, però Torredembarra ha estat, i és, diferent, sempre diferent.

Torredembarra ha deixat perdre desenes d'edificis històrics, desdibuixant els nostres orígens com a poble. Mentre d'altres pobles van lluitar per refermar el seu propi caràcter, els torrencs hem anat renunciant al paisatge urbanístic històric. Ara estem davant d'una nova situació, l'Escorxador. Que fer amb l'Escorxador, quins us li podem donar, d'on treiem els diners per que no s'enfonsi l'antic Escorxador del municipi...?

Durant anys des de l'Ajuntament s'ha mirat cap a els barris i urbanitzacions de nova creació, cal recordar el Casal de la Marítima, edifici que estem contents que hi sigui, però... i el Barri Vell de Torredembarra, la Torredembarra de dins la muralla?, es mereix la Torredembarra de sempre poder disposar d'un edifici on els torrencs puguem compartir espai i temps per regenerar el caràcter torrenc?

Es per això que ABG proposa la necessitat de prioritzar la recuperació de l'antic Escorxador com a Centre Cívic, adequat a les necessitats de les entitats de la torre, tant culturals com socials, un espai on puguem impulsar el fet de ser i sentir-se de la torre.

El govern central ha impulsat una injecció de diners per fomentar l'ocupació laboral a través de l'obra pública, Torredembarra si presenta un projecte abans del 20 de gener podrà disposar de 2'5 milions d'euros per poder fer una obra pública, l'Assemblea d'Alternativa Baix Gaià ho té clar, volem el Centre Cívic i Ocupacional l'Escorxador.

No podem perdre aquesta oportunitat!

Dissabte ens veiem a Tarragona

Drets col.lectius

Aquests dies s'han celebrat alguns aniversaris significatius, els 30 anys de la Constitució, els 60 anys de la Declaració dels Drets Humans... No deix de ser curiós com els que no volien la Constitució espanyola ara en són ferms defensors, podem posar el cas de l'expresident de l'estat espanyol el Sr. José Maria Aznar que a finals dels anys 70 criticava durament el document en qüestió, alguns exemples:

• "Vientos de revancha son los que parecen traer algunos de los Ayuntamientos recientemente constituidos. Las calles dedicadas a Franco y a José Antonio lo estarán a partir de ahora a la Constitución. En Valencia la Plaza del Caudillo pasará a llamarse del "País Valencia". Y no hemos hecho más que empezar. Se dedican a borrar la historia." (La Nueva Rioja. 9.5.1979)

• "El consenso ha provocado un efecto fulminante cual es el de la desconfianza de una enorme masa de españoles en el buen funcionamiento del sistema democrático, que quedó palpablemente demostrado en el elevadísimo índice de abstención que se produjo en el pasado referéndum." (La Nueva Rioja, 18.2.1979)

• "Tal como está redactada la Constitución, los españoles no sabemos si nuestra economía va a ser de libre mercado o, por el contrario, va a deslizarse por peligrosas pendientes estatificadoras y socializantes, si vamos a poder escoger libremente la enseñanza que queremos dar a nuestros hijos o nos encaminamos hacia la escuela única, si el derecho a la vida va a ser eficazmente protegido, etc." (La Nueva Rioja, 23.2.1979)

I la Declaració dels Drets Humans, que bonic!, en aquests 60 anys de declaració dels Drets Humans, possiblement hagin estat els anys on més s'han vulnerat. Quan es parla dels drets humans, penso que un grup d'humans fem un col.lectiu, i penso, que avui, el dret col.lectiu de les catalanes i dels catalans està sent vulnerat per una constitució, que no permet que el nostre poble pugui escollir democràticament el seu futur.

Transport públic i social, la lluita continua!

El gener del 2005 va entrar en vigor la Llei del Sector Ferroviari, una llei que obria la porta a la fragmentació, i privatització, del servei que fins llavors oferia RENFE com a empresa pública. El sindicat CGT va fer una campanya per denunciar el procés, ens explicaven que la privatització repercutiria directament en la seguretat del servei, en l'augment de les tarifes i en la degradació de l'ocupació, fomentant la precarietat de les treballadores i treballadors. CGT a més, denunciava que es fomentaria la inversió en el transport elitista, AVE, en detriment de la xarxa convencional. Aixó ho denunciava CGT al llarg de l'any del 2004, avui les previsions s'han complert amb escreixos.

Però CGT no renuncia a que les coses puguin canviar. Ara que ja es visualitza el desastre de l'actual servei ferroviari volen intensificar la lluita, i per que això sigui possible tenim que unir esforços, tots, per la dignitat del transport públic del Camp de Tarragona.

El divendres 12 de desembre, companys de la CGT es tancaran a l'estació de Valls per denunciar l'actual situació. I el dia 20 de desembre, al matí, hi haurà una concentració davant de l'estació de Tarragona. No podem deixar que lluitin sols, tenim que organitzar-nos i recolzar les accions dels companys de la CGT.

No a la privatització, sí al transport públic de qualitat!

Trànsfugues no, gràcies!

La premsa es fa ressò d'una filtració sobre el cas del regidor d'ABG d'Altafulla que va marxar de l'organització i que ara governa amb el PSC, el PP i CIU. La filtració diu que Jano Francino no és un trànsfuga, perquè el seu vot no va ser determinant amb el canvi de govern. Mesos enrere vaig fer un article opinant sobre el tema del trasfuguisme, i deia que no hi ha cap llei que defineixi que és transfuguisme, així doncs, volia demostrar que la Comissió Antitransfuguisme de Madrid era poc útil per prendre decisions, -una perquè no hi ha llei on basar els criteris, i l'altre perquè la comissió està formada per representants de partits polítics, fet que fa que entre tots es tapin les misèries mútues-. En l'article que vaig escriure temps enrere també feia referència al fet que personalment penso que tant responsable era el regidor que deixava la disciplina del partit, com el partit que l'acceptava per formar un nou govern.

Cada cas de transfuguisme té les seves matitzacions, però la conseqüència final sempre és el mateix, el trànsfuga sempre acaba governant, mai es queda a l'oposició. Posem exemples propers:

ALTAFULLA: Regidor de l'ABG torna al govern amb el PSC, deixant a l'oposició ABG.

LA POBLA DE MONTORNÈS: Dos regidors del PSC tornen al govern amb CIU, deixant a l'oposició al PSC.

CONSTANTÍ: Regidor del PSC torna al govern amb ERC i CIU, deixant a l'oposició al PSC.

TORREDEMBARRA: Regidora del PSC torna al govern amb CIU, PP i grups independents, deixant a l'oposició al PSC.

Aquests quatre casos ens demostren que el trànsfuga no es queda a l'oposició, lluita per retornar al govern que sigui. Si us fixeu gairebé totes les forces polítiques han pactat amb un trànsfuga, això vol dir que tots ells, quan es reuneixen a Madrid per decidir quins són els casos de tranfuguisme, tots acaben protegint-se per no ser esquitxats per casos que també estan involucrats.

El principal error d'un partit polític és acceptar governar amb un regidor que ha marxat de la disciplina del partit al qual pertanyia, el trànsfuga no té el valor principal necessari per formar part d'un equip de govern, treballar conjuntament. El trànsfuga ja no té que explicar res a ningú, no té un grup de gent que li marqui el camí polític, un trànsfuga va per lliure.

Tinc clar que no formaré part, mai, d'un govern que s'aguanti pel suport d'un trànsfuga, però tampoc recolzaré a partits que governen amb el suport de trànsfugues. El que està passant en els nostres pobles considero que és obrir les portes a molts anys d'inestabilitats polítiques, i això, per els nostres pobles, no és bo. Em pregunto quin serà el futur polític d'aquests trànsfugues, s'integraran a les candidatures dels partits que han pactat?, muntaran el seu propi partit polític?, ai las!

Aquest divendres tots a la Sala de Reunions del Casal Municipal

Gràcies Assumpta

Ahir vam fer l'acte sobre la Llei de la Dependència, abans vam estar a Altafulla Ràdio i a Ràdio Ona la Torre. L'Assumpta Falgueras, Responsable de Polítiques Socials de l'EPM, va anar explicant el positiu de la llei i les dificultats de la seva plena aplicació. Com deia un company, la primera llei de l'educació a l'estat espanyol va ser l'any 1850, i avui encara hi han dificultats per aplicar-la. El positiu es que la Llei de la Dependència reconeix un dret important de les persones, entre tots tenim que lluitar per que sigui efectiva en els propers anys. Gràcies Assumpta i Jordi per haver vingut a Torredembarra.

Avui ABG organitza un acte sobre la Llei de la Dependència

Torredembarra Solidària

La Nicole és una nena de 3 anys de Torredembarra que pateix una greu malaltia i necessita urgentment un tractament privat que té un cost molt elevat: 15.000 €. Per aquest motiu, l'Ajuntament de Torredembarra ha decidit donar suport a la família i fa una crida a la ciutadania, empreses i entitats del municipi perquè col·laborin a través del següent número de compte corrent de la Caixa:

2100 0172 19 0200433026

L'Ajuntament de Torredembarra en ple de 20 de novembre de 2008 i per unanimitat ha adoptat el compromís de garantir als pares de la nena l'aportació econòmica esmentada, amb càrrec al pressupost municipal de 2009, en la mesura en què les quantitats recaptades per donacions privades no arribin a l'import necessari. L'Ajuntament també s'ha compromès a demanar al Ministeri de Sanitat i Consum que agiliti el procés de resposta de sol·licitud d'autorització del tractament que pot salvar la vida a la nena.

+ informació www.torredembarra.cat

Avui he estat a l'Assemblea de DECIDIM.CAT

Fotografia de Jesús Blanco

ARTICLE PUBLICAT A VILAWEB

DIUMENGE, 30/11/2008

Decidim.cat es compromet a fer una consulta popular d'autodeterminació a nivell local

Vol aprofitar la llei que permet fer consultes a nivell municipal · Més de mil batlles i regidors s'hi han adherit

El moviment municipalista Decidim.cat ha reunit avui, per primera vegada, tots els càrrecs electes de l'àmbit municipal que donen suport a la inciativa, creada ara fa un any. De la trentena d'alcaldes i altres càrrecs de l'àmbit municipal que el desembre del 2007 van impulsar-ne el manifest, han passat ara a 1.090 adherits. De la reunió d'avui se'n desprèn el compromís de fer una consulta d'àmbit local i popular sobre l'autodeterminacó.

El batlle de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbregues, explica que és un 'moviment transversal, perquè aglutina representants de CDC, UDC, ERC, ICV i també PSC i compta amb una força imparable'.En total, Decidim.cat suma ja 1.090 adherits, representants de 477 municipis distribuïts arreu de les 41 comarques d'arreu del país. Entre els adherits amb més pes polític hi ha els barcelonins Xavier Trias (CiU), Jordi Portabella (ERC) i Ricard Gomà (ICV). 'Escletxa legal' Decidim.cat vol aprofitar 'l'escletxa' que atorga la llei en l'àmbit local, que permet de fer consultes populars a cada municipi amb la prèvia aprovació del ple de l'ajuntament. 'Si no ens el donen el fem', assegura Fàbregues. Així, el moviment, 'més enllà de les formacions polítiques, a formalitzar en una mateixa data' una consulta popular d'àmbit local en un futur. Ara per ara Decidim.cat no planteja una data exacta o un horitzó.

El primer objectiu passa per aglutinar a quanta més gent millor, per tal d'assolir una 'majoria suficient' que permeti dotar de prou valor la consulta. El projecte el van impulsar, ara fa un any, els batlles de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega, de Castellterçol, Manel Vila, i de Santpedor, Laura Vilagrà. Fàbrega ha dit a VilaWeb que l'objectiu del moviment era la convocatòria d'una consulta popular als ajuntaments sobre el dret de decidir.

Ansietat

He passat una nit molt dolenta, m'he despertat moltes vegades. Imatges, frases i situacions clavades en el meu cervell no m'han deixat passar una nit tranquil·la. Són moltes les coses que aquests dies passen pel meu cap, Camp de Tarragona, ICV, EPM, sobiranisme, decidim.cat, Torredembarra, ajuntament, Alternativa Baix Gaià, Comarcal d'ABG, projectes, conflictes, enfrontaments, Plans Parcials, Pressupost municipal 2008, crisi, Caixa de Resistència, dinamització i diversificació econòmica, querella per ultratge a Espanya, Centre Cívic l'Escorxador, cementiri nuclear, turisme, Riu Gaià, ordinador que no funciona i pèrdua de documents, Muntanyans II... Buf! Crec que he tingut un atac d'ansietat, suor al cos, nas tapat i el cos ple de dolor.

Rellançar Alternativa Baix Gaià-EPM

El 2003 ens presentàvem a les eleccions municipals a Torredembarra i Altafulla, amb la voluntat d'aportar coses noves a la política municipal dels nostres pobles. El 2003 vam presentar candidatures a Altafulla, La Pobla de Montornès, Roda de Berà, Renau, Vespella de Gaià i Torredembarra. Aquests anys les candidatures han anat treballant en el sentit de defensar la terra i les seves persones amb radicalitat democràtica. Hem tingut fracassos i ens hem equivocat moltes vegades, però també hem encertat en d'altres propostes que avui són realitat.

El nostre llenguatge i discurs ha calat entre els partits polítics, -ara tots tenen assemblees-, i això és positiu. ABG no funciona com una organització tradicional, no hi ha directors d'orquestra ni músics que segueixin les ordres, el model de treball d'ABG es molt senzill, reunions de treball i assemblees per decidir tot, també el vot i l'explicació del vot als plenaris. No som ni millors ni pitjors que la resta d'organitzacions polítiques, però treballem des de la il.lusió de poder aportar propostes que ajudin a millorar els nostres pobles i la nostra comarca.

Som d'esquerres i catalanistes (dret a l’autodeterminació, ja!), algun defecte teníem que tenir, però orgullosos de formar part d'aquesta terra que ens acull, ens dona la vida i la il·lusió per aixecar-nos cada dia. La gent d'ABG volem ser lliures, volem continuar somiant, continuem pensant en que un altre món es possible. A les properes eleccions ens volem presentar, i ho farem, als 11 municipis del Baix Gaià, volem omplir d'il.lusió, de catalanisme i de justícia social tots els racons de la nostra comarca.

Construïm l'Alternativa!

Assemblea d'ICV

Divendres vaig estar a la ciutat de Sabadell per participar, com a convidat, a l'Assemblea d'ICV. Va ser una tarda molt especial a nivell personal, em vaig retrobar amb bones companyes i companys, retrobada que vam aprofitar per fer petites tertúlies, cigarret en ma, a l'entrada de l'edifici on es feia l'assemblea. Sobiranisme, organització, federació,EPM, ICV, futur... van ser les paraules, i sigles, que més vam utilitzar en aquestes converses. Vaig marxar content, vaig poder copsar les diferents sensibilitats que convergeixen al voltant d'ICV, totes elles amb la base de ser orgullosos de formar part d'un front d'esquerres. El meu desig es que aquesta assemblea serveixi per posar l'accent on no hi era, serveixi per posar a ICV on realment li toca, al carrer, amb la gent..

Espero d'ICV que sàpiga defugir de l'elitisme i que aposti fermament, per la recerca de solucions dels reptes que té damunt de la taula la societat catalana. Espero una ICV que marqui caràcter propi, que aposti obertament pel dret a l'autodeterminació del nostre poble, que continuï lluitant pels drets de les treballadores i dels treballadors, que aposti fermament per la nova cultura de l'aigua (i que no justifiqui mai més cap tipus d'aportacions temporals d'aigua). Que sigui el partit que qüestioni constantment el creixement urbanístic desmesurat, que sigui el partit que lluiti per garantir el transport públic per a tots el catalans, i que sigui el referent de l'organització que lluita radicalment contra les desigualtats de les persones.

Endavant companyes i companys!

Acabo llençant un agraïment als companys de les Terres de l'Ebre, continueu amb la vostra lluita i amb la vostra coherència.

TOT ESTÀ PER FER I TOT ES POSSIBLE

Assemblea Nacional d'EPM

L'Assemblea Nacional va aprovar aquest cap de setmana, -amb el recolzament de 38 candidatures, amb l'abstenció de 4 i amb el vot contrari de 7-, dotar de contigut ideològic a l'Entesa pel Progrés Municipal. Municipalisme, progressisme, ecologisme i la defensa del dret a l'autodeterminació del poble català, són alguns del valors i objectius que a partir d'avui, obertament, defensaran les dones i homes de l'Entesa. Dissabte va ser un bon dia, un dia que recordarem com l'inici de la creació d'un referent polític nacional que defensarà sense embuts les llibertats individuals i col.lectives de la nostra gent i de la nostra nació.

Paga i calla!

L’estat que ja no parla del finançament de Catalunya, -amb la complicitat i silenci de la majoria dels partits polítics catalans-. La gallina dels ous d’or –la construcció- ja s’acabat, els serveis bàsics cap a la ciutadania comencen a perillar, els diners dels ciutadans utilitzats per “aguantar el sistema capitalista”, donant-los als bancs i caixes per que puguin continuar cedint diners a canvi d’espectaculars guanys, les hipotèques de 750 euros, fa 5 anys, s’han convertit en 1.200 (en els millors dels casos). L’atur, les pensions, la sanitat... i a casa pugem els impostos. Per que sí, per que tenim que continuar mantenint la casa gran a qualsevol preu. Importa ben poc les necessitats d’aquella persona o familia, paga!. Es el sistema, no n’hi ha d’altre, paga o t’embarguem, paga ho sortiràs a la llista de morosos de no se on, paga, o et deixarem sense habitatge, paga!

I els polítics ens dediquem a collonades d’interès estratosfèric, un exemple, de que collons serveix l’Oficina d’habitatge jove que gestiona el Departament de Joventut de la Generalitat?, per que?, algú m’ho pot dir?, es que avui l’accés a l’habitatge no es un problema quant tens 50 anys, o 30, o 80?. I el pensionista? Amb la miserable paga mensual que rep a final de mes, que deu pensar de tot plegat?. A Euskadi ja fa 15 anys que fan polítiques d’habitatge, fomentant el lloguer per damunt de la compra, facilitant així la garantia al dret de l’habitatge.

Vivim de l’il·lusionisme més estèril, hem viscut les eleccions dels Estats Units com si fossin les del nostre poble, -Osama, Osama, hem cridat tots- però no qüestionem el sistema, no qüestionem que aquest bon home per arribar al poder a tingut que acceptar els diners dels poderosos per finançar la seva campanya, diners que hauran de ser recompensats amb escreixos per part del candidat guanyador, però de moment ja tenim un conill de txistera per anar tirant, per anat tapant les indecències de la política i dels seus gestors.

La gallina dels ous d’or s’acabat, el finaçament just per Catalunya no serà mai una realitat...

Però les administracions ja tenen la sol·lució per continuar finançant les seves pròpies misèries, paga i calla!

Tots cap a la Garrotxa

Hola a tothom,

Us volem convidar a la 23ª fira de l'intercanvi de Mieres (la

Garrotxa) i necessitem la vostra ajuda per que funcioni

gracies per tot i que tingueu un bona fira de l'intercanvi

www.nautes.org/firaintercanvimieres

Al.legacions al Pla Territorial - Publicat al diari EL Punt

dilluns, 27 d'octubre de 2008
>

Entitats del Tarragonès demanen limitar el creixement a la comarca i protegir-ne espais naturals

EL PUNT. Tarragona

Diverses entitats del Camp de Tarragona, majoritàriament vinculades a l'Entesa de Progrés Municipal (EPM), aposten en les seves al·legacions per limitar el creixement urbà previst al pla territorial, especialment a zones com l'interior del Tarragonès. En aquest sentit, la quinzena d'entitats que han participat en l'elaboració de les propostes, arran del procés obert a la ciutadania encetat per Alternativa Baix Gaià (ABG), aposten perquè es consideri sols el creixement vegetatiu i es permeti només la compactació interna dels nuclis.

Entre d'altres aspectes, així, s'oposen a projectes com la urbanització Lagos de Vespella, a Vespella de Gaià; l'ampliació del complex de golf i residencial al Catllar; la urbanització de les Hortes del Reguerot, a la Riera de Gaià, o l'àrea residencial estratègica prevista als Pallaresos, on reclamen més protecció dels boscos del seu entorn. Una altra al·legació fa referència al municipi de Renau, el menys poblat del Tarragonès, on es reclama que es retiri la tipificació de «creixement moderat». De fet, l'ABG ja es va oposar a la proposta de revisió del POUM que preveu noves promocions d'habitatges al nucli.

PARC NATURAL DEL GAIÀ

Les barreres a la construcció s'acompanyen de la petició de més protecció, especialment en aquells terrenys d'interès natural. Un dels projectes més reivindicats és el Parc Natural de les Terres del Gaià, que inclouria el parc agrari del Baix Gaià i l'anella verda de Tarragona, i així es crearia un connector biològic amb la vall del Francolí i les muntanyes de Prades. També demanen protecció especial per als espais litorals des de Tamarit fins a la Savinosa. Al sud, igualment, es reivindica la protecció de la platja i el parc ecohistòric dels Prats i Cal·lípolis a Vila-seca, hipotecats per l'expansió prevista de l'Autoritat Portuària de Tarragona. El grup ecologista Gepec també demana la previsió d'una via verda que connecti els castells del Baix Gaià i una altra entre Reus i Roda.

MÉS ESTACIONS

En l'apartat d'infraestructures, les diverses entitats s'oposen a la nova carretera entre Torredembarra i l'estació del TAV a la Secuita, i tampoc donen suport a la carretera entre Sant Ramon i la terminal del tren. Pel que fa a la xarxa ferroviària, es reivindica la recuperació per a passatgers de la línia Reus-Roda, i el pas subterrani per Torredembarra. A més, ICV, per garantir que el tren sigui un «autèntic metro regional», també ha proposat noves estacions a Creixell, Altafulla Nord, la Móra, castell de Montornès, camí de Constantí, el Morell i la Pobla o el polígon industrial Francolí.

Publicat al diari El Punt

diumenge, 26 d'octubre de 2008

Veïns de la Torre reclamen la reobertura de la Biblioteca Maria Antònia

J. MEDINA. Torredembarra

L'Alternativa Baix Gaià de Torredembarra va protagonitzar ahir al matí una acció simbòlica per reclamar la reobertura de la Biblioteca Mestra Maria Antònia els dissabtes al matí, i que la sala de la Golfa torni a tenir usos polivalents.

L'antiga biblioteca de la Golfa, tancada per l'equip de govern anterior, va ser el lloc on es va dur a terme l'acte i on diferents veïns del municipi van apropar-se per donar-hi suport.

A més, els nens i nenes de la Torre manifesten que el dissabte és el dia en què tenen més temps lliure per anar-hi a llegir. El grup de l'Alternativa pretén ara recollir signatures per presentar-les a l'Ajuntament.

ABG-EPM en contra de retallar la cultura

L’ALTERNATIVA BAIX GAIÀ REP EL SUPORT DE MOLTS VEÏNS A LA PROTESTA PER LA BIBLIOTECA

L’Alternativa Baix Gaià de Torredembarra ha protagonitzat una acció simbòlica al carrer per a demanar que la Biblioteca Mestra Maria Antònia torni a obrir els dissabtes pel matí i la sala de la Golfa torni a tenir usos polivalents i culturals (llibres, internet, exposicions, premsa, etc.).

L’acció ha tingut lloc aquest dissabte 25 d‘octubre de 2008 i s’ha fet davant l’antiga biblioteca de La Golfa, al carrer de la Muralla, la qual va ser tancada per l’anterior equip de govern. Entre llibres i revistes, molts veïns i veïnes s’han apropat per a expressar el seu suport a la demanda. Cal destacar la presència de molts avis i àvies que han insistit en el servei de proximitat que oferia la Biblioteca de La Golfa. De la mateixa manera, també hi ha hagut nens i nenes que s’han queixat del tancament de la Biblioteca Mestra Maria Antònia els dissabtes pel matí, que és un dia de la setmana que no hi ha tantes activitats extraescolars i que permet gaudir de la lectura. La protesta de l’Alternativa continuarà ara amb una recollida de signatures.

Ens veiem demà...

Pla Territorial: Publicat al diari Avui

CAMP DE TARRAGONA

L'ABG i altres entitats presenten una quarantena d'al·legacions al Pla Territorial del Camp de Tarragona

L'Alternativa Baix Gaià (ABG) i d'altres entitats relacionades amb el grup polític han presentat aquest dimarts un total de quaranta al·legacions al Pla Territorial del Camp de Tarragona, que està en fase d'exposició pública

El portaveu de l'ABG, Lluís Suñé, entrega les al·legacions als serveis
territorials del Departament de Política Territorial i Obres Públiques a Tarragona.

L'Alternativa Baix Gaià (ABG) i d'altres entitats relacionades amb el grup polític han presentat aquest dimarts un total de quaranta al·legacions al Pla Territorial del Camp de Tarragona, que està en fase d'exposició pública. Aquestes al·legacions se centren, bàsicament, en la defensa de les terres del Gaià, àmbit d'actuació de l'ABG i on el grup té representació en alguns municipis. A més, s'inclouen les reivindicacions del grup ecologista Gepec, així com les de la plataforma 'Salvem la platja Llarga', de Tarragona, i la plataforma 'No fem el CIM', establerta al Penedès. Els membres d'aquestes entitats aposten per protegir el territori i no 'trinxar-lo' més del que ja ho està.

Ordenances Fiscals... d'urgència

AJUNTAMENT DE TORREDEMBARRA

DEPARTAMENT DE SECRETARIA

Adjunt us trametem la convocatòria i les propostes a tractar en la sessió extraordinària de la CEIC, que es celebrarà el dijous 23 d'octubre a les 13:30 hores, la qual hem lliurat a l'OAC per què us sigui notificada.

Torredembarra, 20 d'octubre de 2008.

AJUNTAMENT DE TORREDEMBARRA

DEPARTAMENT DE SECRETARIA

Adjunt us trametem la convocatòria de la sessió extraordinària del PLE, que es celebrarà el dijous 23 d'octubre a les 14:00 hores, la qual hem lliurat a l'OAC per què us sigui notificada.

Torredembarra, 20 d'octubre de 2008.

Acabo de rebre aquestes dues convocatòries de l’Ajuntament de Torredembarra, la primera es una convocatòria d’una comissió per debatre les ordenances fiscals del 2009 (taxes i impostos). Aquesta comissió es farà 1/2h abans d’un ple extraordinari, -motiu de la segona convocatòria- per aprovar la proposta d’ordenances fiscals.

En el darrer plenari ens vàrem queixar que encara no havíem estat convocats per debatre les ordenances i el pressupost de 2009. Ja tenim la resposta, dijous que ve ple extraordinari i a més, a les 2 del migdia per que els regidors que treballem, si es possible, no estiguem presents al ple.

Espero que l’equip de govern reflexioni i no deixin que el regidor d’Hisenda faci una tupinada d’aquest tipus

Pla Territorial, el Camp en moviment

Aquest cap de setmana l’he passat davant de l’ordinador, -amb mapes i documents de la proposta del Pla Territorial, que ens fa el Govern de la Generalitat- posant ordre a totes les propostes que ens han fet arribar persones, entitats i col•lectius del Camp. Han estat 4 setmanes de reunions setmanals i de molts correus electrònics, parlant dels creixements urbanístics dels municipis, de la mobilitat de les persones, de carreteres, de transport públic, de xarxes ferroviàries, de possibles graus de protecció d’una part del territori, d’activitat econòmica al Camp de Tarragona –per exemple la potenciació de la pagesia-...

Ha estat intens i enriquidor, el fet de socialitzar els pensaments i les sensibilitats dels territoris, ens ha permès amb aquesta experiència, conèixer-nos una mica més, creant una pinya cada cop més difícil de dissoldre.

Camarades, dimarts ens veiem a Tarragona!

Ajuntament, urbanisme, crisi... reflexions

Dijous vàrem tenir ple de l’Ajuntament de Torredembarra, l’ordre del dia no “matava” pel seu contingut. Era el segon ple de l’actual equip de govern, el primer ple va tenir com a protagonista un PSC –acabava de perdre l’alcaldia- al meu entendre, excessivament agressiu, sobretot amb els adjectius afegits a les frases. I un equip de govern que donava la sensació que encara no estava instal·lat en el seu lloc. El Ple de dijous el PSC el va afrontar amb una actitud més suau, en les formes, i va permetre que l’ambient fos molt més respirable, tot i així alguns membres del govern se’ls veia massa despistats, encara. L’actitud d’ABG, en el darrer ple, va ser la de llençar diverses propostes per treballar.

Vàrem proposar crear una comissió de treball -on els partits polítics hi estiguessin representats-, en matèria d’urbanisme, per poder aprofundir millor en les polítiques d’urbanisme a nivell municipal, considerant que hi han diversos projectes prou importants pel futur de Torredembarra. La regidora d’Urbanisme va agafar el compromís de crear aquest espai de treball –de fet ja estem convocats per aquest dimarts-

Un dels temes que més ens preocupa a la gent d’ABG, es com afrontarà l’Ajuntament de Torredembarra l’actual situació de crisi. En els darrers mesos hem pogut veure com molts ajuntaments porten temps preparant l’estratègia financera municipal –ordenances fiscals, Pla de Mandat i Pressupost 2009- A data d’avui els partits polítics no hem estat convocats a cap tipus de reunió de treball al respecte, i això ens preocupa. Vàrem aprofitar el ple per llençar, molt a grans trets, el perfil de com haurien de ser les ordenances fiscals, amb les seves bonificacions, i el pressupost de 2009 –un pressupost que haurà de tenir una forta retallada, ja que la previsió d’ingressos es preveu molt minsa- un pressupost que s’haurà de retallar per el costat menys imprescindible (publicacions, publicitats, contractacions externes) que haurà de congelar les contractacions de personal... però que tindrà que augmentar totes aquelles partides dirigides al servei directe al ciutadà, i especialment a les partides de polítiques socials (a més dificultats econòmiques de les families, més polítiques socials).

Fa 5 anys que ABG existeix, des de llavors hem defensat la necessitat de diversificar l’economia local, per aconseguir que els ingressos municipals no tinguessin la dependència d’una sola activitat econòmica, en aquest cas el de la construcció. Sempre hem proposat crear un Pla de Dinamització Econòmica del nostre municipi, però sempre hem rebut silenci com a resposta. Ara tornarem a insistir, tornarem a defensar que Torredembarra treballi per tindre el seus propis fulls de ruta per avançar, en totes les direccions possibles.

En fi, m’allargo massa, salut!

Humor Català : tret diferencial

Per Jordi Rius

Aquests darrers dies hem vist – i hem patit – l’escarni públic a que han sotmès al nostre amic Lluís Suñé, arran d’un acudit gràfic sobre Extremadura que va penjar al seu bloc. Al Lluís fa molts anys que el coneixem i ningú pot negar-li el seu grau de compromís amb les lluites per un país socialment millor i lliure.

Aquest cas ha posat de manifest una singularitat catalana: el nostre humor. En aquest país tenim una sòlida cultura de l’humor, de la sàtira punyent i de la ironia punxant. Sabem riure’ns de tothom i de naltros mateixos. Ens agrada molt l’humor negre i escatològic, que ens acosta tant a l’humor anglès.

Aquest humor català crec no és fruit d’una invenció contemporània. Té tota una tradició popular al darrera. I una prova d’això són els versos satírics que es diuen a les nostres festes. Una tradició centenària, on els balls de diables, els balls de dames i vells, els balls de malcasats, els balls de criades, etc, són un clar exemple crítica subversiva al poders fàctics i de llibertat d’expressió.

Els primers versos satírics documentats per part dels balls de diables ja se’n riuen de Napoleó i dels gavatxos a la Guerra del Francès – parlem de versos bicentenaris. El Ball de Dames i Vells ha assolit un protagonisme innegable a les festes de Santa Tecla de la ciutat de Tarragona, gaudeix d’una popularitat i un suport entusiasta i és símbol de sàtira i burla als poder fàctics.

El Lluís, membre històric del Ball de Diables de Torredembarra, ha participat molts anys en el ball parlat fent el paper d’Alferes, i també ha patit els seus versos en la seva pròpia carn essent regidor a l’Ajuntament de la Torre. Per tant, el Lluís té una cultura de la sàtira i de la llibertat d’expressió innegable.

A banda, Catalunya té una enorme tradició d'humor gràfic. Podem mencionar revistes carnavalesques, publicacions satíriques històriques com L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, el Bé Negre, el Papitu o el Cu-Cut!, fins a dibuixants com el Perich, entre d'altres.

(Recordem que un acudit gràfic del Cu-Cut! va propiciar un assalt de l'exèrcit espanyol i que Francesc Macià deixés de ser coronel per esdevenir fundador d'Estat Català i d'ERC).


Però el problema és que a Madrid aquest humor català no s’entèn i es refusa. Per exemple, ja es va veure com un programa satíric de televisió com Polònia no va funcionar a Espanya. O quan veiem aquells humoristes espanyols – Marianicos los Cortos - desconeixedors de la fina ironia que utilitzem a casa nostra. El Lluís ha patit aquesta incomprensió, a banda de ser una víctima més d’un pla perfectament orquestrat per atacar Catalunya i els catalans i convertir-nos en un enemic a batre.

Per això crec que el nostre humor és un tret diferencial que ens fa més nació i que hauríem de reivindicar-ho com a part del nostre caràcter com a poble.

Ambient calent

L’activitat política ja ha agafat un ritme fort, tant a nivell local, del Camp i nacional. A nivell local estem treballant fort per crear propostes en positiu -residus, participació ciutadana, serveis socials, pressupost de l’any 2009, mesures contra la crisi, etc.- així com un seguiment, com sempre, de les polítiques d’urbanisme. A nivell del Camp estem treballant, juntament amb d'altres entitats i col·lectius, per poder presentar al·legacions i suggeriments al pla Territorial –creixements urbanístics, graus de protecció del territori, zones industrials, infraestructures, mobilitat, transport públic...- tot fet a un ritme intens, amb moltes reunions al llarg de la setmana, a deshores, per les nits, però content per el treball de molta gent, que contribueix amb les seves opinions i pensaments a enriquir les propostes d’Alternativa Baix Gaià.

I en política estatal i nacional, cal dir que divendres la Junta d’Extremadura ha presentat dues querelles “por ultraje a España”, una per en Joan Puig d’ERC, per defensar-me públicament davant del linxament mediàtic i polític, i l’altra, com no, per mi. Tot dins del context del debat del finançament, de les balances fiscals i de la més que suposada retallada definitiva de l’estatut.

Dona la sensació que venen temps difícils per Catalunya. La solidaritat obligada de les catalanes i catalans, farà, encara més, que els serveis gestionats per la Generalitat, tinguin més dificultats per garantir-los –cal recordar l’endeutament de la sanitat pública- uns serveis que no pregunten als ciutadans si es senten, o no, catalans, o si parles, o no, el català. Qualsevol retallada, serà una retallada per tots, siguin quins siguin els nostres orígens. En el futur més immediat, caldrà que el poble de Catalunya digui alguna cosa. Ja no estem parlant de qüestions identitàries, estem parlant de supervivència i d’autogestió dels impostos. I finalment, l’estatut, el Constitucional ja ha avançat que bilateralitat autonomia-estat res de res, i, atenció, el coneixement de la llengua catalana ja no serà obligatòria, el castellà, sí.

Tot això dona com a resultat un ambient enrarit, serà difícil que el poble reaccioni, dona la sensació que encara té, tenim, por de dirigir el nostre propi destí. Por reforçada per l’imatge d’una Espanya que té el poder, la justícia, les mostres militaristes i el permís per manifestar-se pels nostres carrers amb la versió més dura de l’espanyolisme.

L'assassí de Guillem Agulló, avui es manifestarà pels carrers de Tarragona

Finançament, estatut, llengua, repressió... i ara ens envien els feixistes a Tarragona amb el permís i protecció de la delegació del govern espanyol. Casualitat?, un avís per navegants per atemorir als ciutadans catalans?, i l'apologia al nazisme? i la llei de partits? sols té efecte amb organitzacions independentistes?, on està la premsa que s'escandalitza per segons que?, es pot denunciar al govern espanyol per col.laborar amb el feixisme?.

De moment avui l'assassí de Guillem Agulló es passejarà pels carrers de Tarragona...

Canvis de governs municipals

Fa uns mesos el PSC va assolir l’alcaldia d’Altafulla gràcies al suport d’un regidor que havia obtingut l’acta a través de la candidatura d’ABG. Llavors el PSC va dir que el cas no era de transfuguisme. A Torredembarra i avui a La Pobla de Montornès el PSC ha perdut les dues alcaldies, CIU les ha guanyades a través de regidors que havien obtingut l’acta amb les candidatures del PSC. En aquests dos darrers casos, pel PSC del Camp ha estat dos casos claríssims de transfuguisme… I la ciutadania cada dia més lluny de la política, veient com els mateixos casos es valoren com situacions diferents, tot depenent dels beneficiaris de l’operació.

No existeix cap llei d’antitransfuguisme, hi ha un pacte d’antitransfuguisme amb un text obert, que no defineix res i que dóna peu a mil lectures diferents, a gust del consumidor. Els partits polítics han tingut 30 anys de democràcia per regular aquestes situacions, però no s’ha fet, senyal que no els hi deu interessar.

Va començar el PSC la veda a Altafulla, però els espavilats de CIU ja els comencen a avantatjar, aviat podria ser Constantí, on un altre regidor del PSC donaria l’alcaldia a CIU.

Em dóna la sensació que aquests dos partits continuaran muntant espectacles els dissabtes al matí amb mocions de censura, però també tinc la sensació que els que sortiran perdent seran, un cop més, les dones i homes dels nostres pobles.

Ah! i visca l'ABG de La Pobla de Montornès!

Publicat a E-NOTÍCIES

El Constitucional trinxa l'Estatut

'La Vanguardia' assegura que escapça temes clau com el finançament i la llengua

El Tribunal Constitucional (TC) vol limitar aspectes clau de l'Estatut, com el finançament o la llengua, segons publica La Vanguardia, que apunta també que la deliberació ha superat ja el llistó del vuitanta per cent dels articles recorreguts. En aquest sentit, el TC vol suprimir el deure de conèixer el català per als ciutadans de Catalunya, davant el temor que es deixi de banda el castellà.

La Vanguardia informa que l'argument del TC és que la Constitució determina que la llengua oficial de l'Estat és el castellà, si bé d'altres llengües són cooficials en les comunitats on existeixen. Eliminant el deure conèixer, s'aconsegueix entre altres coses que els jutges no tinguin aquesta obligació a Catalunya. Els magistrats del TC que procedeixen de la carrera judicial són molt sensibles a aquest argument.

D'altra banda, la sentència dirà que Catalunya no pot fixar el seu finançament en una negociació exclusivament bilateral amb el Govern, i que el model que s'estableixi en cada pacte haurà de garantir la solidaritat entre territoris, amb la finalitat de garantir la igualtat bàsica de drets dels ciutadans, sigui com sigui la seva comunitat autònoma d'origen o residència.

L'ocupació del terme nació, al seu torn, podrà salvar-se per formar part del preàmbul, sempre que qui insisteixen a mantenir-ho admeten que la sentència subratlli que només existeix una nació, l'espanyola, com a titular de la sobirania, que exerceix el poble espanyol en el seu conjunt, apunta el diari de Godó, que afegeix que el sector conservador del TC insisteix molt en què, per deure coherència, hauria de suprimir-se el concepte de nació, encara que estigui només en el preàmbul de l'Estatut. Però el sector progressista es resisteix al fet que es derogui fins i tot el contingut simbòlic del text. La Vanguardia recorda en aquest sentit que la decisió pot dependre d'un sol vot.

12 d'octubre

En democràcia qualsevol ideologia s'ha de poder expressar lliurement. Però quan la ideologia va en contra de la llibertat individual i col·lectiva, quan l'actitud dels seus membres és d'agressivitat contrastada, -cal recordar al company Guillem Agulló assassinat per un membre d'aquest partit- no s'han de poder manifestar pels carrers de Tarragona en motiu del Dia de España, no pot haver cap democràcia normal que pugui permetre aquest tipus d'expressions.

És per això que cada dia dubto més de l'actual democràcia, una democràcia que constantment porta a molts catalans a donar explicacions davant de la justícia espanyola. Convido als constitucionalistes a que entrin en les pàgines web i blocs d'aquesta gent, que vegin quins símbols utilitzen, els missatges contra l'homosexualitat, contra les cultures, contra el color de la pell... contra, en definitiva, de la dignitat de les persones.

A Tarragona la "Subdelegación del Gobierno" té que reflexionar davant l'actual situació, no pot permetre que una petita ciutat assumeixi la festa de "los nacionales", tot recordant l'ocupació militar feixista l'any 39.

FEIXISME, NI AQUÍ NI EN LLOC!

L'any 1933 deien el mateix

Pla Territorial de Camp

Ahir ens vam reunir al Casal Numen Mestre de Torredembarra per treballar possibles al·legacions al Pla Territorial de Camp, érem gent ben diversa però amb un objectiu clar en comú, dissenyar unes comarques del Camp més amables amb la gent, amb les seves necessitats, però respectuós amb el territori que ens acull. La reunió d’ahir és de les que creen afició (símil futbolístic), i de les que et fan pensar que encara avui, un altre món es possible.