Passen el mesos i la situació es complica, sobretot l'econòmica on els ingressos a les arques municipals s'han reduït, sigui perquè moltes famílies no poden pagar el rebut de l'IBI, sigui perquè moltes empreses han de tancar portes afectades per la greu crisi. Obres públiques, com el teatre municipal, continuen tancades, sense data per obrir. Obres com el pàrquing soterrat que no hi entra ningú i que la plaça del damunt té certes similituds a la presó de Guantànamo.
Un ajuntament que aposta per destinar diners a un concert del David Bisbal, concretament 30.000€, però que no es talla un pèl en retallar 20.000€ de la partida de Benestar Social, o 5.000€ als jubilats. Un ajuntament capaç d'eliminar 60.000€ de l'Skatepark però gastar-se 4.000€ en portar polítics agermanats de Villars...
Fem fires i firetes, com la del Baix Gaià, que no tenen ni cap ni peus, sense sentit, sense cap coherència. Algú pensa que la fira de turisme del Baix Gaià era representatiu de la realitat econòmica del territori?, on estaven els productes alimentaris de la comarca?, on estaven les propostes d'allotjament?, i les de turisme rural?... Sense comentar massa la fira dels Indians, amb informació limitada de la realitat dels "indianos". Perquè no es va fer esment de crues realitats, com que part d'aquestes persones van fer fortuna amb el "negoci" de l'esclavitud?, de segrestar, transportar i vendre persones?.
Cal contenció econòmica, planificació de l'obra pública, millorar l'eficiència de l'administració local, cal apostar per les entitats del poble, protegir el poc patrimoni que ens queda. Cal defensar les poques zones rurals que ens queden, apostar per noves economies, no pressionar més als nostres comerciants, permetre que els comerços de la Torre puguin aguantar els efectes de la crisis. Cal apostar per portar cursos de reciclatge laboral pensant amb les gairebé 1.500 persones aturades, Cal atacar durament a la delinqüència i al tràfic de drogues, cal apostar per carrers, places i zones verdes que convidin al vilatans a sortir a passejar i a seure en els bancs, fomentar l'orgull de formar part de la Torre haguem nascut aquí, allí o més enllà, cal apostar per la neteja dels nostres carrers, per l'enllumenat públic...
Molta feina a fer, però cal fer-la ordenada, tranquil·la i amb actitud de fermesa, amb la participació de la majoria. Es possible?, cal pensar que sí, però potser encara haurem d'esperar...
Publicat a la revista "Som-hi" del mes d'octubre
