Ahir un accident de cotxe es va emportar la vida de quatre persones de Torredembarra, dues mares i els seus fills, un d'un any i l'altre de 8. Una confusió d'accessos entre carretera, autovia i autopista, els va portar a la mort.
Els que vivim al Baix Gaià sabem que tenim unes infraestructures desorganitzades, ridícules, obsoletes, tot i que són infraestructures que s'han fet en els darrers anys. L'exemple de l'autovia, al seu pas per Torredembarra, clama a la vergonya, per les seves connexions per Altafulla i per que tant sols té un carril per sentit (i estem parlant d'una autovia que és l'artèria que uneix el sud de l'estat amb Europa.
Quan estàvem organitzats com a Plataforma Baix Gaià, demanàvem la gratuïtat de l'autopista (ampliant el nombre de carrils) com una de les solucions al col·lapse que es vivia a les carreteres de finals del segle XX, i la creació d'un Consorci de Transport Públic del Camp per crear una xarxa de transport públic de qualitat, per ajudar a buidar, en part, les nostres carreteres de vehicles que s'utilitzen per els trajectes interiors.
Però, les administracions de llavors van decidir que el negoci dels peatges es tenia que mantenir, i per això van decidir continuar amb les polítiques de trinxar el nostre, ja malmès, territori, amb infraestructures inútils que continuessin convidant als conductors a utilitzar la carretera de pagament. No cal dir que el transport públic continua sent una de les assignatures pendents.
Els que vivim al Baix Gaià sabem que tenim unes infraestructures desorganitzades, ridícules, obsoletes, tot i que són infraestructures que s'han fet en els darrers anys. L'exemple de l'autovia, al seu pas per Torredembarra, clama a la vergonya, per les seves connexions per Altafulla i per que tant sols té un carril per sentit (i estem parlant d'una autovia que és l'artèria que uneix el sud de l'estat amb Europa.
Quan estàvem organitzats com a Plataforma Baix Gaià, demanàvem la gratuïtat de l'autopista (ampliant el nombre de carrils) com una de les solucions al col·lapse que es vivia a les carreteres de finals del segle XX, i la creació d'un Consorci de Transport Públic del Camp per crear una xarxa de transport públic de qualitat, per ajudar a buidar, en part, les nostres carreteres de vehicles que s'utilitzen per els trajectes interiors.
Però, les administracions de llavors van decidir que el negoci dels peatges es tenia que mantenir, i per això van decidir continuar amb les polítiques de trinxar el nostre, ja malmès, territori, amb infraestructures inútils que continuessin convidant als conductors a utilitzar la carretera de pagament. No cal dir que el transport públic continua sent una de les assignatures pendents.
