Aquests dies m’he emocionat en veure la mobilització d’una colla de persones de Torredembarra per salvar la Nicole. Fa temps que els ciutadans anem baixos de força, veient com els esdeveniments passen sense que quasi no poguem dir ni piu. Veiem tanta i tanta gent que ha perdut la fe amb la cosa col·lectiva, que sentim l’envestida neoliberal com una bola de neu que no para de fer-se gran. Deia que m’he emocionat en veure com persones diferents i col·lectius diversos responen a la crida desesperada de la família de la NICOLE. Una empresa que paga el bitllet, un col·lectiu de harleys (foroharley.com/f12/ayudemos-entre-todos-nicole-cure-cancer-28957) que recull diners entre els seus socis, una llar d’avis que prepara un berenar solidari, k-9 que organitza una exhibició, una pintora que ofereix un dels seus quadres per a subhastar, una treballadora d’una ràdio estatal que farà arribar un dossier de premsa als locutors famosos, gent anònima que demana fer un ingrés, professors de la URV mobilitzats per cercar recursos, treballadors d’una empresa del País Valencià que recolliran fons entre els seus companys/es, una companya que s’ofereix per fer una activitat per a la canalla, un treballador d’una caixa que fa una crida entre els seus companys, dos amics que s’ofereixen per cuinar uns pintxos per divendres a la nit, els castellers que accepten que els solidaris venguin entrepans diumenge al concurs7, un torrenc que va marxar a viure super lluny i que vol fer un ingrés, etc.
M’he emocionat. I voldria compartir amb tots valtros la necessitat de fer un forat a l’agenda i fer-nos presents aquest cap de setmana a la Plaça de les Monges i a la Plaça del Castell. Fem crida entre les amistats. Val la pena compartir la solidaritat!
Jordi Suñé
