Ahir el GEPEC va fer una roda de premsa per fer públic un estudi sobre el reciclatge al Camp de Tarragona. Jo coneixia que es faria aquesta roda de premsa, per que periodistes m'havien avisat. Precisament amb un periodista, que segueix la polèmica Damià Vernet - Lluís Suñé es va apostar un dinar a que anunciarien que Torredembarra es el pitjor municipi en reciclar. Evidentment la va encertar!. Una de les bromes del vespre amb periodistes, era que aquest xicot el que li passava era que tenia la fustració de no haver rebut la Creu Sant Jordi, i mira que en van donar a kilos!.Ara en serio, la setmana que vé, i no abans, donarem resposta desde la Regidoria a unes dades que es basen desde el 2001, i llavors el regidor de Medi Ambient era del partit polític que aquest sr. ara milita i/o simpatitza.
El que es evident que els residus a Torredembarra està complicat, mai els meus antecesors s'havien proposat realment posar ordre en materia de residus. Al entrar a governar ens vam trobar que les competències de reciclatge estaven en mans del Consell Comarcal, i en materia de RSU amb un contracte de fa 28 anys, que s'ha anat prorrogant en el temps sense cap tipus de planificació. Es per aixó que l'any que vé es un any important en materia de residus, estem preparant un Plec de Clausules per fer un concurs públic transparent, insistèixo, transparent, que ens permetrà gestionar els residus d'una manera molt més eficient del que s'està fent actualment.
Em pregunto quina serà la propera nota de premsa d'aquest ex regidor de CIU?
GEPEC
Ecologistes de Catalunya
NOTA DE PREMSA
GEPEC-EdC presenta davant l’opinió pública, l’Agència de Residus i el Departament de Medi Ambient, l’Informe de Recollida Selectiva (2001-2005) als municipis més habitats del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre
Ha disminuït a Catalunya l’aportació de residus a abocadors i incineradores des que Iniciativa-Verds va substituir Convergència i Unió en la Conselleria de Medi Ambient?
Davant la ineficàcia dels anteriors models de gestió de residus, s’instaura una tendència que no prioritza en els fets la prevenció ni la bona separació de la brossa. Aquest nou model, que davant el fracàs actual prioritza el tractament de la “fracció resta”, molt costós i de baix rendiment, dificulta la prioritat de la bona selecció en origen. No estimula ni obliga als ajuntaments mandrosos a complir amb la Llei Reguladora i no dóna prou suport a aquells municipis que apliquen models de gestió recuperadors de residus. Model continuista en la utilització àmplia de l’abocament i la incineració amagades darrera de noves denominacions (substitució de combustibles alternatius, crema de biomassa, restauració d’espais degradats amb bales d’ecoparcs “materials inerts”, etc.). En conclusió, malgrat l’augment en números absoluts de la recollida selectiva, la quantitat total de residus que van a parar a abocadors i incineradores no ha deixat d’augmentar.
Aconseguirà Catalunya els objectius de recollida selectiva que l’Agència de Residus de Catalunya s’havia proposat en el PROGREMIC 2001-2006?
El PROGREMIC marca un objectiu global de recuperació del 40,7% per a l’any 2004 i també fixa objectius per diferents fraccions dels residus. Els resultats del 2004 i del 2005 estan molt lluny dels objectius, excepte en el cas del vidre, i estem gairebé segurs que s’incompliran de forma flagrant els del 2006. Ja s’està cuinant la possibilitat de traslladar els mateixos objectius que es tenien per al 2006 a l’any 2012.
Com està funcionant la Recollida Selectiva a la circumscripció de Tarragona, en comparació a la resta de Catalunya?
En general al Camp de Tarragona, hi ha unes quantes poblacions que ho fan prou bé (estan citades posteriorment). Però la majoria de poblacions o segueixen la línia de mediocritat de la mitjana catalana o aconsegueixen resultats molt inferiors.
Es fa millor la gestió de residus en ajuntaments “d’esquerres” que en ajuntaments de “dretes”?
Una de les curioses conclusions a la vista dels resultats de l’informe és que l’eficàcia de la recollida selectiva no depèn ni del color polític, ni de la tipologia del municipi (molt urbà, semirural, turístic, interior, costaner …), ni del nombre d’habitants .. sinó simplement de la voluntat política de la regidoria i del disseny tècnic adequat del servei (nombre i dispersió dels contenidors, freqüència de recollida, recollida o no de fracció orgànica separada, servei de deixalleria, servei porta a porta en els establiments, campanyes de sensibilització …). Entre els ajuntaments que ho fan força bé n’hi ha doncs de tots els colors polítics; i dels que ho fan força malament, també.
On s’estan aconseguint millores resultats en la recollida selectiva, al Camp de Tarragona o a les Terres de l’Ebre?
Si comparem les Terres de l’Ebre respecte del Camp de Tarragona, observem un fort endarreriment en el disseny adequat dels sistemes de recuperació en la primera zona respecte de la segona. Solament cal comparar els kg/hab de paper, d’orgànic, de vidre, d’envasos, etc per adonar-se’n que a les Terres de l’Ebre encara queda molt camí per recórrer en la major part de municipis.
Si pregunteu als Ajuntaments sobre la seva recollida selectiva, us diran que tots ho fan estupendament, millor que ningú, que cada any augmenta la quantitat de residus reciclats, que són els més sostenibles … És això veritat? Hi ha frau estadístic en els números que es mostren?
Sota l’epígraf de runa i voluminosos, l’ARC suma com a Recollida Selectiva el pes de productes molt diversos anotats pels ajuntaments en els seus fulls de control (runa, enderrocs, fusta, ferralla, electrònics …), la major part dels quals (entre el 50 i el 90 %) va directament a abocador o a incineració. El GEPEC ha volgut fer constar aquest aspecte en els informes de tots els municipis ja que, en alguns casos, el percentatge de desviació és tan significatiu que altera a l’alça el percentatge final de recollida selectiva de forma equívoca i fraudulenta.
Igualment, resulta un error greu en el mètode de comptabilització el fet de considerar com a recuperat el total de la matèria orgànica que cada municipi aporta a la Planta de Compostatge de Botarell. És una queixa contínua que el GEPEC ha transmès a l’ARC i als mitjans de comunicació.
Quant a les frases victorioses i d’autobombo que els respectius regidors de Medi Ambient fan tots els anys sobre la Recollida Selectiva dels seus municipis, cal destacar que sempre fan incidència en els números absoluts de recuperació –que evidentment augmenten- però sempre tenen la cura de no dividir-ho pel nombre d’habitants, els quals no paren tampoc d’augmentar: si fessin això s’adonarien que en la major part dels casos la recollida selectiva de diverses fraccions està estancada des de fa anys i, a vegades, fins i tot, en franc retrocés.
Quines són les poblacions de més de 5000 habitants que el GEPEC felicita per fer una gestió més sostenible dels seus residus?
Al Camp de Tarragona, el GEPEC té la satisfacció d’atorgar una simbòlica Escombra Verda als municipis de Cambrils, Riudoms, Salou i Vila-seca., als quals anima a continuar en el seu progrés constant per aconseguir cada vegada majors cotes de recuperació i una gestió de residus cada cop més sostenible. Felicitats sinceres als seus ajuntaments i als seus ciutadans.
Per fraccions, els tres municipis que fan millor la recollida de vidre són: 1-Salou 2- Vila-seca 3 Cambrils.
Els que fan millor la recollida de paper són: 1-Salou 2-Cambrils 3-Riudoms.
Els que fan millor la recollida d’envasos són: 1-Cambrils 2-Riudoms 3- Salou.
Els que fan millor la recollida de matèria orgànica són: 1-Salou 2-Vila-seca 3- Cambrils.
Els campions en percentatge global i total de Recollida Selectiva recuperada són: 1- Riudoms 2- Cambrils 3- Salou.
Quines són les poblacions de més de 5000 habitants que fan una gestió més nefasta dels residus municipals?
Al Camp de Tarragona els municipis que efectuen la gestió més pèssima dels seus residus municipals són de forma destacada Torredembarra, Tarragona i Constantí. Els altres dos municipis que es troben molt estancats i que estan empitjorant progressivament són Reus i Mont-roig. El GEPEC lamenta dir que una gestió insuficient dels residus mai no és culpa dels ciutadans. Creiem que tots coincidirem que ells, com a persones, són iguals a tot arreu, amb els mateixos problemes, les mateixes necessitats i les mateixes preocupacions. Així doncs, resulta evident que si els resultats d’unes poblacions són el doble o el triple que el d’unes altres, la culpa no és dels ciutadans sinó de la gestió de l’equip de govern dels seus ajuntaments per no posar els mitjans adequats. Tant de bo que aquest informe serveixi per estimular-los cap a unes millors fites de progrés sostenible.
Per fraccions, els tres municipis que fan pitjor la recollida selectiva de vidre són: 1- Torredembarra 2- Tarragona 3- Reus.
Els que fan pitjor la recollida selectiva de paper són: 1- Torredembarra 2- Constantí 3- Mont-roig
Els que fan pitjor la recollida d’envasos són: 1-Torredembarra 2- Tarragona 3- Constantí.
Els que fan pitjor la recollida de matèria orgànica són: 1-Torredembarra 2-Constantí 3- Tarragona
Els últims classificats en percentatge global i total de Recollida Selectiva recuperada són: En últim lloc Torredembarra. En penúltim lloc, Tarragona. En antepenúltim lloc, Constantí.
Totes les dades en què s’han basat els informes i gràfics elaborats per GEPEC-EdC estan extretes de les estadístiques de l’Agència de Residus de Catalunya, de les quals en tenim constància detallada i comparativa des de l’any 1993.
L’informe complet i els gràfics originals es podran consultar a la Web del GEPEC a partir del dimecres al vespre.
Ecologistes de Catalunya
NOTA DE PREMSA
GEPEC-EdC presenta davant l’opinió pública, l’Agència de Residus i el Departament de Medi Ambient, l’Informe de Recollida Selectiva (2001-2005) als municipis més habitats del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre
Ha disminuït a Catalunya l’aportació de residus a abocadors i incineradores des que Iniciativa-Verds va substituir Convergència i Unió en la Conselleria de Medi Ambient?
Davant la ineficàcia dels anteriors models de gestió de residus, s’instaura una tendència que no prioritza en els fets la prevenció ni la bona separació de la brossa. Aquest nou model, que davant el fracàs actual prioritza el tractament de la “fracció resta”, molt costós i de baix rendiment, dificulta la prioritat de la bona selecció en origen. No estimula ni obliga als ajuntaments mandrosos a complir amb la Llei Reguladora i no dóna prou suport a aquells municipis que apliquen models de gestió recuperadors de residus. Model continuista en la utilització àmplia de l’abocament i la incineració amagades darrera de noves denominacions (substitució de combustibles alternatius, crema de biomassa, restauració d’espais degradats amb bales d’ecoparcs “materials inerts”, etc.). En conclusió, malgrat l’augment en números absoluts de la recollida selectiva, la quantitat total de residus que van a parar a abocadors i incineradores no ha deixat d’augmentar.
Aconseguirà Catalunya els objectius de recollida selectiva que l’Agència de Residus de Catalunya s’havia proposat en el PROGREMIC 2001-2006?
El PROGREMIC marca un objectiu global de recuperació del 40,7% per a l’any 2004 i també fixa objectius per diferents fraccions dels residus. Els resultats del 2004 i del 2005 estan molt lluny dels objectius, excepte en el cas del vidre, i estem gairebé segurs que s’incompliran de forma flagrant els del 2006. Ja s’està cuinant la possibilitat de traslladar els mateixos objectius que es tenien per al 2006 a l’any 2012.
Com està funcionant la Recollida Selectiva a la circumscripció de Tarragona, en comparació a la resta de Catalunya?
En general al Camp de Tarragona, hi ha unes quantes poblacions que ho fan prou bé (estan citades posteriorment). Però la majoria de poblacions o segueixen la línia de mediocritat de la mitjana catalana o aconsegueixen resultats molt inferiors.
Es fa millor la gestió de residus en ajuntaments “d’esquerres” que en ajuntaments de “dretes”?
Una de les curioses conclusions a la vista dels resultats de l’informe és que l’eficàcia de la recollida selectiva no depèn ni del color polític, ni de la tipologia del municipi (molt urbà, semirural, turístic, interior, costaner …), ni del nombre d’habitants .. sinó simplement de la voluntat política de la regidoria i del disseny tècnic adequat del servei (nombre i dispersió dels contenidors, freqüència de recollida, recollida o no de fracció orgànica separada, servei de deixalleria, servei porta a porta en els establiments, campanyes de sensibilització …). Entre els ajuntaments que ho fan força bé n’hi ha doncs de tots els colors polítics; i dels que ho fan força malament, també.
On s’estan aconseguint millores resultats en la recollida selectiva, al Camp de Tarragona o a les Terres de l’Ebre?
Si comparem les Terres de l’Ebre respecte del Camp de Tarragona, observem un fort endarreriment en el disseny adequat dels sistemes de recuperació en la primera zona respecte de la segona. Solament cal comparar els kg/hab de paper, d’orgànic, de vidre, d’envasos, etc per adonar-se’n que a les Terres de l’Ebre encara queda molt camí per recórrer en la major part de municipis.
Si pregunteu als Ajuntaments sobre la seva recollida selectiva, us diran que tots ho fan estupendament, millor que ningú, que cada any augmenta la quantitat de residus reciclats, que són els més sostenibles … És això veritat? Hi ha frau estadístic en els números que es mostren?
Sota l’epígraf de runa i voluminosos, l’ARC suma com a Recollida Selectiva el pes de productes molt diversos anotats pels ajuntaments en els seus fulls de control (runa, enderrocs, fusta, ferralla, electrònics …), la major part dels quals (entre el 50 i el 90 %) va directament a abocador o a incineració. El GEPEC ha volgut fer constar aquest aspecte en els informes de tots els municipis ja que, en alguns casos, el percentatge de desviació és tan significatiu que altera a l’alça el percentatge final de recollida selectiva de forma equívoca i fraudulenta.
Igualment, resulta un error greu en el mètode de comptabilització el fet de considerar com a recuperat el total de la matèria orgànica que cada municipi aporta a la Planta de Compostatge de Botarell. És una queixa contínua que el GEPEC ha transmès a l’ARC i als mitjans de comunicació.
Quant a les frases victorioses i d’autobombo que els respectius regidors de Medi Ambient fan tots els anys sobre la Recollida Selectiva dels seus municipis, cal destacar que sempre fan incidència en els números absoluts de recuperació –que evidentment augmenten- però sempre tenen la cura de no dividir-ho pel nombre d’habitants, els quals no paren tampoc d’augmentar: si fessin això s’adonarien que en la major part dels casos la recollida selectiva de diverses fraccions està estancada des de fa anys i, a vegades, fins i tot, en franc retrocés.
Quines són les poblacions de més de 5000 habitants que el GEPEC felicita per fer una gestió més sostenible dels seus residus?
Al Camp de Tarragona, el GEPEC té la satisfacció d’atorgar una simbòlica Escombra Verda als municipis de Cambrils, Riudoms, Salou i Vila-seca., als quals anima a continuar en el seu progrés constant per aconseguir cada vegada majors cotes de recuperació i una gestió de residus cada cop més sostenible. Felicitats sinceres als seus ajuntaments i als seus ciutadans.
Per fraccions, els tres municipis que fan millor la recollida de vidre són: 1-Salou 2- Vila-seca 3 Cambrils.
Els que fan millor la recollida de paper són: 1-Salou 2-Cambrils 3-Riudoms.
Els que fan millor la recollida d’envasos són: 1-Cambrils 2-Riudoms 3- Salou.
Els que fan millor la recollida de matèria orgànica són: 1-Salou 2-Vila-seca 3- Cambrils.
Els campions en percentatge global i total de Recollida Selectiva recuperada són: 1- Riudoms 2- Cambrils 3- Salou.
Quines són les poblacions de més de 5000 habitants que fan una gestió més nefasta dels residus municipals?
Al Camp de Tarragona els municipis que efectuen la gestió més pèssima dels seus residus municipals són de forma destacada Torredembarra, Tarragona i Constantí. Els altres dos municipis que es troben molt estancats i que estan empitjorant progressivament són Reus i Mont-roig. El GEPEC lamenta dir que una gestió insuficient dels residus mai no és culpa dels ciutadans. Creiem que tots coincidirem que ells, com a persones, són iguals a tot arreu, amb els mateixos problemes, les mateixes necessitats i les mateixes preocupacions. Així doncs, resulta evident que si els resultats d’unes poblacions són el doble o el triple que el d’unes altres, la culpa no és dels ciutadans sinó de la gestió de l’equip de govern dels seus ajuntaments per no posar els mitjans adequats. Tant de bo que aquest informe serveixi per estimular-los cap a unes millors fites de progrés sostenible.
Per fraccions, els tres municipis que fan pitjor la recollida selectiva de vidre són: 1- Torredembarra 2- Tarragona 3- Reus.
Els que fan pitjor la recollida selectiva de paper són: 1- Torredembarra 2- Constantí 3- Mont-roig
Els que fan pitjor la recollida d’envasos són: 1-Torredembarra 2- Tarragona 3- Constantí.
Els que fan pitjor la recollida de matèria orgànica són: 1-Torredembarra 2-Constantí 3- Tarragona
Els últims classificats en percentatge global i total de Recollida Selectiva recuperada són: En últim lloc Torredembarra. En penúltim lloc, Tarragona. En antepenúltim lloc, Constantí.
Totes les dades en què s’han basat els informes i gràfics elaborats per GEPEC-EdC estan extretes de les estadístiques de l’Agència de Residus de Catalunya, de les quals en tenim constància detallada i comparativa des de l’any 1993.
L’informe complet i els gràfics originals es podran consultar a la Web del GEPEC a partir del dimecres al vespre.
