Ambient calent

L’activitat política ja ha agafat un ritme fort, tant a nivell local, del Camp i nacional. A nivell local estem treballant fort per crear propostes en positiu -residus, participació ciutadana, serveis socials, pressupost de l’any 2009, mesures contra la crisi, etc.- així com un seguiment, com sempre, de les polítiques d’urbanisme. A nivell del Camp estem treballant, juntament amb d'altres entitats i col·lectius, per poder presentar al·legacions i suggeriments al pla Territorial –creixements urbanístics, graus de protecció del territori, zones industrials, infraestructures, mobilitat, transport públic...- tot fet a un ritme intens, amb moltes reunions al llarg de la setmana, a deshores, per les nits, però content per el treball de molta gent, que contribueix amb les seves opinions i pensaments a enriquir les propostes d’Alternativa Baix Gaià.

I en política estatal i nacional, cal dir que divendres la Junta d’Extremadura ha presentat dues querelles “por ultraje a España”, una per en Joan Puig d’ERC, per defensar-me públicament davant del linxament mediàtic i polític, i l’altra, com no, per mi. Tot dins del context del debat del finançament, de les balances fiscals i de la més que suposada retallada definitiva de l’estatut.

Dona la sensació que venen temps difícils per Catalunya. La solidaritat obligada de les catalanes i catalans, farà, encara més, que els serveis gestionats per la Generalitat, tinguin més dificultats per garantir-los –cal recordar l’endeutament de la sanitat pública- uns serveis que no pregunten als ciutadans si es senten, o no, catalans, o si parles, o no, el català. Qualsevol retallada, serà una retallada per tots, siguin quins siguin els nostres orígens. En el futur més immediat, caldrà que el poble de Catalunya digui alguna cosa. Ja no estem parlant de qüestions identitàries, estem parlant de supervivència i d’autogestió dels impostos. I finalment, l’estatut, el Constitucional ja ha avançat que bilateralitat autonomia-estat res de res, i, atenció, el coneixement de la llengua catalana ja no serà obligatòria, el castellà, sí.

Tot això dona com a resultat un ambient enrarit, serà difícil que el poble reaccioni, dona la sensació que encara té, tenim, por de dirigir el nostre propi destí. Por reforçada per l’imatge d’una Espanya que té el poder, la justícia, les mostres militaristes i el permís per manifestar-se pels nostres carrers amb la versió més dura de l’espanyolisme.