Hi ha partits que es plantegen unes eleccions en clau espanyola. El PP vol demostrar que supera electoralment al PSOE i el PSOE vol demostrar que la societat recolza les polítiques que s'han fet fins ara des del govern espanyol.
Unes eleccions marcades per l'intent de l'estat d'anul·lar la candidatura Iniciativa Internacionalista, però que, finalment -i afortunada-, podran presentar les seves propostes i ser votats per la ciutadania. Unes eleccions marcades, un cop més, per l'anticatalanisme violent del Partit Popular, utilitzant Catalunya com a reclam a la resta de l'estat. Unes eleccions on el PSOE torna a repetir la fórmula de recordar-nos que el PP, Aznar, Bush, Berlusconi, etc. són molt, però que molt dolents, obviant que darrerament han fet el pacte del segle amb el seu -suposat i etern- enemic, el Partit Popular a Euskadi.
Unes eleccions marcades per partits que s'autoanomenen sobiranistes, per exemple CIU , tot oblidant el suport que va donar al que seria president d'Espanya durant 8 anys el senyor José Maria Aznar, ara ens venen un candidat que vol alliberar la nació catalana des del centre-dreta a més d'apel·lar al patriotisme (personalment hagués presentat a Carretero com a candidat de CIU). D'ERC tot el meu respecte pel seu candidat, tot i així veurem durant la campanya els missatges i potser podrem detectar si es confirma el gir cap al centre polític, per acostar-se a CIU i preparar el futur a Catalunya.
I finalment, unes eleccions marcades pel candidat d'ICV, el company Raül Romeva, un candidat amb experiència a Europa. Qui em coneix sap que penso que ICV ha d'apostar clarament per la via del catalanisme polític clar i contundent, una ICV que aposti pel dret a l'autodeterminació del poble català sense embuts. Tots sabem que aquest debat és present dins de l'organització i que l'evolució va per aquest camí. Dilluns vaig estar al Via Fora! de Gràcia escoltant al Raül. Va exposar una relació de les dificultats que posa Espanya a les voluntats catalanes al parlament europeu i va ser clar: cal una Catalunya sobirana a Europa, sense que ningú ens representi.
Raül trenca la grisor política catalana, té llum pròpia i penso que aviat hauria d'estar treballant en terres catalanes, treballant per una Catalunya que pugui exercir el dret a decidir amb llibertat, sense enfrontaments amb ningú. Un sobiranisme des de l'orgull de ser català, des del respecte cap a les diferents cultures i llengües que formen part del mosaic català, un nacionalisme que no exclogui a ningú, però que no renuncii a la plena llibertat d'aquest país. Davant de l'enfrontament entre salvapàtries d'un costat i de l'altre, ho tinc clar... votaré Raül Romeva.
Visca la terra
