A les 6 del matí el timbre del despertador s'ha introduït dins de les meves orelles amb força, el cervell confós em deia que era dilluns, però no, és dimecres. Ja hem passat el dia de la constitució, sí, aquella que avui la defensen aferrissadament aquells que van fer campanya en contra d'ella a finals de la dècada dels 70, i també ja hem superat el dia de la immaculada concepció, una festa religiosa que potser que ens plantegem si caldria buscar festivitats un xic més sentides socialment.
Dutxa, passejar el gos i a fer el primer cafè del matí, pel carrer em trobo una parella, noi i noia, en plena discussió amorosa “te quiero, no te quiero”, sento crits, i em poso en contacte amb la Policia Local amb el temor d'estar davant d'un possible cas de violència de gènere. La Policia Local actua ràpidament, no hi ha agressió física, no hi ha denúncia, la Policia Local actua molt bé.
És la tarda, cafè abans de continuar, i conversa, ja és vox populi els fets del matí, diversitat d'opinions “parece ser que el era moro”, “ellos son así”, els comentaris pugen de to, “si eran moros se les tenia que haber dejado que se matasen entre ellos, dos menos”. I en mig de la discussió apareix per la televisió el cas d'Aminatou Haidar, “otra que pide que España la ayude”, “hay que dejarla que se muera, una menos”...
Descol·locat he marxat, han estat 5 minuts difícils de pair, els homes que parlaven eren persones amb edat de tindre fills, ells tenen la responsabilitat de dotar de valors als seus fills, què està fallant?
