Font: Wikipedia
Carmina Burana
Carmina Burana
L'original Carmina burana és una col·lecció de cants dels segles XII i XIII, que s'han conservat en un únic còdex trobat el 1803 a l'abadia de Bura Sancti Benedicti (Benediktbeuern), a Baviera i que actualment es troba a la Biblioteca Estatal Bavaresa a Munic.
El còdex recull un total de 300 rimes, escrites majoritàriament en llatí (encara que no amb metre clàssic), en part en un dialecte del germànic antic mitjà, i del francès antic.
Van ser escrits per estudiants i clergues cap al 1230 aproximadament, i s'hi fa gala del gaudi per viure i de l'interès pels plaers terrenals, per l'amor carnal i el gaudi de la natura, i amb la seva crítica satírica als estaments socials i eclesiàstics, ens donen una visió contraposada a la que es va desenvolupar en el segle XIX respecte a l'edat mitjana com una "època fosca".
Els manuscrits reflecteixen un moviment 'internacional', amb cançons originàries de diferents païssos: Occitània, França, Anglaterra, Escòcia, Suïssa, Corona catalano-aragonesa, Castella i Alemanya.
En els Carmina burana se satiritzava i es criticava tota la societat en general, especialment les persones que ostentaven el poder a la corona i sobretot en el clergat. Les composicions més característiques són les Kontrafakturen que imiten el ritme de les lletanies de l'Antic Testament per satiritzar la decadència de la cúria romana, o per construir elogis a l'amor, al joc o, sobretot, al vi, en la tradició dels carmina potoria.
La col·lecció es troba dividida en 6 parts:
Carmina ecclesiastica (cançons sobre temes religiosos)
Carmina moralia et satirica (cants morals i satírics)
Carmina amatoria (cançons d'amor)
Carmina potoria (conté obres sobre la beguda, i també paròdies)
Ludi (representacions religioses)
Supplemantum (versions de totes las anteriors, amb algunes variacions)
Carl Orff
Molt conegut per Carmina Burana (1937), una cantata escènica. És la primera part de una trilogia que també inclou Catulli Carmina i Trionfo di Afrodite, que és reflex del seu interès per la poesia alemanya medieval. Tota la trilogia es coneix amb el nom de Trionfi, que vol dir triomfs.
Malgrat la "modernitat" que hi ha en algunes de les seves tècniques de composició, Orff és capaç de capturar, en la trilogia, l'esperit de l'Edat Mitjana amb ritmes enganxosos i tonalitats fàcils. Els poemes medievals, escrits en una antiga forma d'alemany i en llatí, eren sovint picants, però sense ser obscens.
