Quan veig al jutge Garzón entrar al jutjat, penso en que els guanyadors de la guerra civil continuen controlant el sistema. Però també m'entren sensacions contradictòries quan reclamem memòria històrica. Aquest jutge va protagonitzar les detencions “preventives” del 92, amb les conseqüents tortures cap als detinguts. Tant sols cal revisar la sentència del Tribunal d'Estrasburg on afirma que 17 ciutadans catalans van ser vexats i torturats.I penso, quan comença i s'acaba la memòria històrica?, tenim que reclamar justícia per els milers de ciutadans represaliats i assassinats per defensar el sistema legalment constituït com era la república, però, i la història fosca de la transició i de la democràcia, algú reclamarà algun dia que es faci justícia?. Quan es revisi la democràcia d'aquí 30 o 40 anys, farem mocions que condemnin la justícia “preventiva” que aplicava un jutge d'aquella època?.
Qüestionarem la llei de partits que un dia es van treure de la màniga per il·legalitzar partits que fomentaven la violència, i més concretament si són d'origen basc i secessionistes?, ens preguntarem d'aquí 30 o 40 anys perquè no es van il·legalitzar partits que fomentaven l'odi a les persones per el seu color de pell i/o origen?, perquè no es van il·legalitzar partits que fomentaven l'exterminació de la democràcia i el retorn a règims feixistes?.
D'aquí a 30 o 40 anys, presentarem mocions condemnant el tancament dels primers diaris en un estat democràtic europeu, -EGIN, Egunkaria-, i dels jutges que ho van fomentar?...
