Avui molts polítics locals deuen tindre “el síndrome de la inauguració”. Porten molts dies inaugurant obres algunes inacabades, algunes inexistents i d'altres a l'imaginari desesperant dels que governen. La llei electoral marca que a partir d'ara, i fins el dia de les eleccions, no es podran fer inauguracions, ni oficials ni camuflades. També en les darreres setmanes hem vist com la premsa comarcal portava publicitat, en format noticies, de l'ajuntament -hem fet, farem, la torre va bé, som els millors, som uns cracs...- però ara, i segons lla llei electoral això ha arribat a la fi.
Vulgueu que no, aquesta publicitat partidista, pagada amb diners públics, ens posa a organitzacions com l'alternativa Baix Gaià en posició de desigualtat alhora de sortir als mitjans de comunicació. Com un mitjà que rep milers d'euros públics d'un ajuntament, pot publicar posteriorment comunicats de premsa que qüestionen les noticies pagades pel govern local?.
Tot i així la societat ha evolucionat i cada cop es deixen impressionar menys, és més, per les converses de carrer em dona la sensació que aquestes actituds i actuacions, acaben donant resultats contraris als que les realitzen. És com intentar pensar que el missatge del “Bienvenido Mister Marshal” continua.
Torredembarra vol respostes immediates als efectes agressius de la crisi, vol respostes de com recuperarem l'economia local, com recolzarem als comerciants a aguantar, com ajudarem que l'aturat pugui formar-se i recol·locar-se al món laboral. Que farem per posar en ordre una administració local que segons quins serveis no funcionen, quines polítiques farem per protegir a aquelles persones i famílies sense ingressos, com ens ho farem per atraure nova indústria al municipi i quines polítiques farem per protegir i potenciar la poca natura que ens queda.
Durant quatre anys no hem governat, i no ho vam fer per que les diferents propostes de govern eren poc sòlides i tenien poca consistència d'acció de govern, fet que el temps ens dona la raó. Esperem que l'experiència hagi ensenyat als partits polítics, que tot no val per governar.
