Mentre fèiem l'acció, em passaven pel cap imatges de la lluita per la gratuïtat de l'autopista. Una lluita de talls de carretera setmanals, durant 10 mesos. Una lluita popular de resistència al clima i, sobretot, a la pressió de les denúncies, via penal, que repartien als caps visibles d'aquelles mobilitzacions. A mi em demanaven 6 anys de presó.
Llavors també havien els detractors d'aquelles mobilitzacions, uns ens acusaven de donar mala imatge al municipi, d'altres de ser uns radicals d'esquerres, uns altres d'antisistema... però al final, el gener de 2000, el govern central va decidir fer gratuïta l'autopista com a mínim, fins a que les infraestructures previstes es fessin.
Aquella lluita va permetre buidar de vehicles l'antiga n-340, sobretot els de gran tonatge, van disminuir les cues i es van reduir els accidents.
Un cop es va aconseguir la gratuïtat de l'autopista, els detractors van callar, van intentar apuntar-se a l'èxit de la llavors Plataforma Baix Gaià, i, com no podia ser d'una altra manera, van començar a ser usuaris de l'autopista lliure de peatges. Amb el radar la història es repeteix.
Benvinguts/des a la lluita!
