Us presento al Marino, el President de Nuevas Generaciones del PP de Tarragona

Aquesta prenda, el de la foto, em dedica un article fet des de l'odi feixista. Us convido a que feu una visita del Marino, sí, aixi es diu, Marino, ell es el President de la Nuevas Generaciones del Partido Popular a Tarragona. http://www.perezcreus.blogspot.com/

¿Quién soy?


Marino José Pérez Creus


Soy Licenciado en Derecho por la URV, estudio Ciencias Políticas en la UOC, trabajo en un despacho de abogados en Tarragona y dirijo una pequeña empresa de asesoría. Desde abril de 2005 soy Presidente Provincial de Nuevas Generaciones del Partido Popular de Tarragona.

El govern de Torredembarra manipula la premsa local

Llegeixo el mensual gratuït local, el Diari de la Torre, i veig que jo vaig defensar aprovar el pressupostos municipals a canvi de rebaixar el pressupost del Patronat de Turisme. De fet aquesta versió també em va arribar a través de l'afirmació de la regidora de Turisme en una reunió del patronat, estava present la regidora de l'ABG, l'Iris Gual.

En primer lloc vam votar en contra del pressupostos municipals, per que els vam considerar més de dretes que mai, malgrat governar el PSC i ERC. El pressupost municipal, va ser analitzat per dos economistes col·laboradors habituals de l'ABG, i tots dos van tenir les mateixes conclusions, PSC i ERC local no tenen filosofia de polítiques d'esquerres. Amb aquests arguments l'Assemblea local de l'ABG, i després de dues reunions de treball, va considerar que calia votar en contra un pressupost que ni el Partit Popular s'hagués atrevit a fer, es més, considerant que el PP local es molt més progressista que els partits que governen. A partir de la decisió assembleària, el regidors vam assumir la responsabilitat de votar en contra del pressupost, tant sols un exemple, el pressupost actual permet gastar-se 55.000 euros en una festa de dos dies, en canvi el govern “progressista” del PSC i d'ERC, dedicaran 30.000 euros en la regidoria de Benestar Social per els 12 mesos que té un any. Tant sols aquest exemple, demostra que aquest pressupost es de dretes.

I respecte a la campanya que està fent aquest govern de posar l'ABG contra el petit comerciant, dir que es una estratègia barata i lamentable, l'ABG és una organització política que hem defensat amb radicalitat política els interessos dels comerciants, vull recordar que l'ABG va ser l'única formació política local que va votar en contra d'obrir noves superficies comercials, si no es feien abans polítiques per refermar i potenciar el petit comerç, cal recordar el cas MERCADONA, on tots els partits polítics, tots els que diuen defensar el petit comerç, van votar a favor de la seva obertura. D'aquesta campanya manipuladora i lamentable, el que em sap més greu es que utilitzin al Diari de la Torre i al seu responsable, per llençar mentides. Em sap greu que l'Antoni Vilà hagi estat enganyat impunement, des d'aquí la meva solidaritat.

Malgrat tot, aquests partits encara tenen la cara de demanar-nos reunions, per poder entrar l'ABG en l'actual equip de govern, BOTIFARRA!

La campanya avança, les enquestes també

La campanya avança, aquests dies he estat en molts municipis explicant les propostes de la coalició, així com moltes entrevistes a mitjans de comunicació de ràdio i de premsa escrita. He de dir que el tracte que ens fa els mitjans de comunicació es d'agrair, ens tracten molt bé, i es que en una campanya d'aquest tipus, on els diners són els que fan dels partits més forts o més dèbils en presència al carrer, el treball que fan els periodistes sent equitatius en els espais, no té preu. Aquests dies també he participat en els debats del Canal 33 i del Canal Reus, uns debats que ens van portar a parlar de les prioritats de les químiques, del Port, de l'Aeroport, però en cap del casos per parlar de les prioritats de les persones, transport públic, sous dignes, pensions, autònoms... En aquests debats estic molt nerviós, i es que la veritat no estic acostumat a ser políticament correcte, en fi, aniré aprenent.

Diuen, en petits cercles, que circulen enquestes d'alguns partits polítics que coincideixen a dir que no anem tant malament, enquestes que confirmen que ICV-EUiA pujarà electoralment a la demarcació de Tarragona, sobretot n'hi ha una que en parla d'una pujada important. Això vol dir que la feina que estem fent, està arribant a part de la ciutadania. Serem la sorpresa electoral del 9 de març?, això està en mans de la ciutadania.

Acabo, he de marxar a atendre mitjans de comunicació, però abans dir que ahir vaig estar a Renau, mentre jugava el Barça, amb companys i companyes de l'ABG local, així com persones sensibles amb el territori. L'acte es va fer a casa d'en Toni, al seu menjador, fuet, olives, pa torrat i un bon got de vi, vam parlar de tot allò que preocupa, l'aigua, l'urbanisme agressiu, la pagesia, la democràcia participativa...

La foto es de l'acte que vam fer, davant de la "Subdelegación del Gobierno", per fer públiques les nostres propostes en matèria d'inmigració.

Apa, salut, lluita i visca la terra!

Gràcies Siscu Mercadé, la lluita continua!

Lluís Suñé és un rebel. Votem-lo.

Aquests dies estem escoltant pels mitjans de comunicació diverses notícies: l'AVE arriba a Barcelona, Kosovo es declara independent, i s'inicia la campanya electoral de les Generals espanyoles. Notícies que ens agafen relativament lluny, però que si hi parem una mica d'atenció les podem relacionar amb l'Alternativa Baix Gaià de Torredembarra. Apali!, direu, doncs vaig a intentar relacionar-les. La de l'arribada de l'AVE a Barcelona hi té una relació directa si tenim en compte la procedència de l'ABG. Només cal situar-nos als anys noranta del segle passat i recordar l'activitat de la Plataforma Baix Gaià, amb campanyes com el COPALTAV. Aquest era ni més ni menys que l'intent que aquesta infraestructura ferroviària no mossegués el nostre territori, ja malmès amb altres vies de comunicació terrestre. Us convido a mirar el Baix Gaià amb el Google Earth, o amb el Google Maps, per a donar-se'n compte del que dic. El COPALTAV està unit a la Plataforma Baix Gaià, i aquesta a les lluites en defensa del territori, com la lluita per la gratuïtat de l'autopista, aquesta lluita per cert va portar a molts dels seus membres, actuals dirigents de l'ABG a ser processats per la justícia. El tema de Kosovo forma part en tot cas de la via que entenen els membres de l'ABG que haurien de seguir els processos sobiranistes. El no reconeixement de Kosovo per part d'Espanya, no té a veure amb els interessos geopolítics d'Espanya, més aviat té a veure amb una actitud del criteri que sempre han tingut els ultranacionalistes castellans envers la forma de dirigir un Estat que ja fa cinc-cents anys que confonen amb Castella. Als castellans els passa amb Espanya el mateix que els passaba als serbis amb l'antiga Jugoslàvia. La proclamació de la intependència d'Euskadi o Catalunya està en el pensament dels castellans que avui dirigeixen Espanya, i quan s'oposen a Kosovo de fet s'estan oposant a Euskal Herria i als Països Catalans. Ens agraden les transicions pacífiques i esperem i desitgem que s'opti, quan arribi l'hora, per una transició pacífica i democràtica. A l'ABG també som rebels, també som ecologistes, d'esquerres i també som demòcrates. I finalment les Eleccions al Congrés de Diputats espanyol. Aquesta és la notícia més interessant de totes ja que sintetitza tot el que acabo d'exposar en un sol candidat a diputat al congrés: Lluís Suñé. Lluís Suñé és un independent a les llistes de la coalició electoral ICV-EUiA. Lluís Suñé és el cap de llista per Tarragona d'aquesta coalició. Lluís Suñé va ser dirigent de la Plataforma Baix Gaià. Lluís Suñé va impulsar el COPALTAV. Lluís Suñé és un defensor del territori. Lluís Suñé és d'esquerres. Lluís Suñé és un rebel. Lluís Suñé és un sobiranista. Lluís Suñé és un independentista partidari de les declaracions d'independència. Lluís Suñé és un demòcrata. Amb Lluís Suñé els ultranacionalistes castellans que volen seguir influint en l'Espanya del futur, hi tenen un adversari. Fer que Lluís Suñé arribi a ser diputat al congrés, servirà per a que el territori, l'esquerra, la democràcia i els pobles, tinguin un diputat propi. Un diputat que tindrà l'AVE, Kosovo, l'esquerra, i el Baix Gaià al cap. I la veritat és que volem que un diputat les tingui aquestes coses al cap!

Cases d'Alcanar i Tarragona

Ahir al matí vaig estar a les Cases d'Alcanar, erem gent d'ICV i de Iniciativa pel Poble Valencià, vam signar un manifest d'autoafirmació per una nova cultura de l'aigua. L'acte, senzill, em va fer molta il·lusió, ja que vam parlar de tot allò que ens uneix els dos territoris, la llengua, els sentiments, l'estimació per la terra, els orígens... Tinc la sensació que estem obrint una nova etapa en la lluita per la dignitat del nostre poble. I a la tarda vam estar al Teatre Metropol, genial, fantàstic, a les primeres fileres, els meus amics de combats, de lluites i de somnis, la gent de l'Alternativa Baix Gaià. La sala desprenia fluxes de positivisme i d'amistat, estic convençut, més que mai, que aquesta campanya serà d'ICV-EUiA, tenim ideologia, gent, propostes, i sobretot, fermesa, per que ens creiem el que surt del nostre cervell, però sobretot, del nostre cor. Avui estaré al debat del Canal 33, grabat al matí i emés al vespre, i al vespre estaré a El Vendrell, fent un acte polític.

Les fotos surten publicades avui al Diari El Punt.

Gràcies Emigdi per l'article

El meu suport a Lluís Sunyé, ICV

Des que he tingut dret a vot, he sentit molt alienes les eleccions espanyoles, com podeu entendre la majoria dels i de les lectors/es d'aquest bloc donada la meua ideologia independentista. Estic convençut que el més semblant a un espanyol de dreta és un espanyol d'esquerra, com a seguidor acèrrim del mestratge del gran intel·lectual de Sueca (Ribera Baixa) Joan Fuster. Durant aquests dies ens està arribant un missatge a través de la premsa totalment aliè a la catalanitat, amb un continu bombardeig electoral en clau exclusivament espanyola. Públicament se'ns presenta únicament dos forces predominants, que deixen a la banqueta les formacions nacionalment catalanes. Considero dramàtic que ens haguem d'alegrar que guanyi el gran mentider de la Moncloa, aquell que es va carregar l'estatut amb un bon "cepillao" que el deixà en no-res, i que ha mantingut Einstein al Ministeri de Foment (una ministra amb grans qualitats, tot i que les té tan amagades que no es noten gens). Quan em pregunten si no prefereixo el mentider al cavernícola (sobra dir noms), faig ús d'aquella expressió casoladana que diu que tant dóna una puta com un lladre; en canvi, el que m'agrada és aquell xicot una mica sosso que sol desplaçar-se amb bicicleta per la capital del país; alhora que desitjo sort a altres candidats sense lligams espanyols i que no tinguin l'ull posat exclusivament en un ministeri.

Només he fet ús del meu vot a les eleccions espanyoles en una sola ocasió. No sóc espanyol, el carnet d'espanyol me l'han imposat, llavors no he tingut la necessitat de participar gaire sovint en aquests comicis en què els ciutadans i les ciutadanes dels Països Catalans són veritablement uns convidats de pedra. Concretament, vaig votar el 2003, i vaig donar el meu suport a Josep-Lluís Carod Rovira, donada tota la infame campanya de desacreditació que sofrí en motiu de la seua famosa excursió a Perpinyà. Vaig creure que calia anar a votar per combatre l'espanyolisme i donar suport a ERC, que havia estat difamada cruelment i interessada.

De vegades, a les eleccions estatals i també a les catalanes (m'agradaria poder dir nacionals, però malauradament no inclouen molts territoris dels Països Catalans), els i les votants ens fixem únicament en els candidats que es presenten per la demarcació de Barcelona. Ells i elles són els candidats a presidir la Generalitat, o a encapçalar el grup parlamentari al parlament espanyol (casa estranya).

Com he dit anteriorment aquest serà el segon cop en què exerciré el meu vot per a casa estranya. I, per primera vegada, serà perquè confio plenament en el candidat que presideix la papereta que dipositaré a les urnes. És a dir, el candidat de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. Malauradament molts cops els qui vivim a comarques exercim el vot emmirallant-nos en el candidat barceloní, i si preguntéssim el nom de qui encapçala la llista per la demarcació, molts i moltes votants ni tan sols el sabrien dir ni els interessa. Em mereix plena confiança Lluís Sunyé, candidat d'ICV per al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Tenim els mateixos orígens polítics, l'MDT, i ens sentim orgullosos d'aquest fet i en fem bandera. Som independentistes tots dos, i ho diem públicament cada cop que en tenim ocasió. És una persona que ha sabut diferenciar les Terres de l'Ebre de la resta de la demarcació. Ha entès el nostre tarannà i les nostres reivindicacions. Ha fet bandera de la nostra aposta per la Vegueria de l'Ebre i del nostre sentiment antitransvasista. Ens vàrem conèixer durant el mes de gener en un dinar amb els amics d'ICV a la Casa del Formatge de Tortosa. En tot moment es va interessar per la meua activitat literària i pels meus ideals polítics que inclouen altament la necessària unitat de l'esquerra nacional. Lluís Sunyé ha estat una de les persones que m'ha portat a tenir molta simpatia i lligams palpables amb ICV. Representa l'esquerra transformadora nacional, amb un ideari que anhelo des dels meus anys d'adolescent. Aporta aire nou a la política, quan afirma sense embuts el seu sentiment independentista i quan considera el més important de la campanya el fet d'anar coneixent gent del territori i creant amistats i complicitats.

Durant els darrers mesos he tingut una nodrida relació amb els dirigents principals d'ICV de Tortosa, amb els quals comparteixo plenament l'ideal catalanista i un model de poble (Campredó) i de municipi (al qual estem lligats per imperatiu legal). ICV s'està convertint en el partit catalanista que necessitava la ciutat, amb una aposta ferma per l'ideari nacionalment català. Per suposat, he de destacar la meua profunda i sincera amistat amb Jordi Jordan (el xaval de la imatge de l'esquerra), portaveu de l'executiva tortosina dels ecosocialistes, el qual tinc en gran estima i em mereix tota la confiança personal; també el bon "feeling" amb Jaume Forcadell, regidor tortosí i president d'ICV a l'Ebre; amb David Jarque, secretari d'organització de la formació a la ciutat. També he manifestat en moltes ocasions la meua admiració per l'eurodiputat Raül Romeva, el qual vaig tenir com a convidat al programa Lletres Ebrenques, i segueixo diàriament el seu ideari i la seua activitat política a través del seu bloc. Els meus lligams amb ICV de Tortosa i amb altres dirigents de la formació com Sunyé o Romeva, em serveixen per carregar piles moralment, en adonar-me que els meus anhels d'una possible unitat d'acció de les formacions de l'esquerra nacional no és una possibilitat a descartar.

Aposto per Lluís Sunyé, primerament per la persona. El veig un home del poble pla, un company de viatge en la ruta necessària envers l'alliberament nacional, i una persona que ha entès les Terres de l'Ebre i que em mereix la màxima confiança. A més, considero importantíssim que ICV presenti un independentista com a cap de llista. Com més formacions ho facin millor, ja que en d'altres comicis com les municipals el fet que hi hagi candidats independentistes a les llistes de la CUP, ERC, ICV o, fins i tot CiU, demostra que pot haver una majoria catalana que ens porti a l'alliberament nacional en un hipotètic referèndum pel dret a decidir, al qual mai no hem de renunciar. Ens hem de felicitar, per tant, per l'aposta valenta i patriòtica d'ICV, en confiar amb les qualitats humanes i polítiques de Lluís Sunyé: un independentista que vol fer el viatge cap a casa estranya. Que tingui sort!

Dilluns 25 de febrer, tenim que omplir el Metropol de Tarragona

Aquest dilluns es un dia d'un fort repte, per la gent que estem treballant en aquesta campanya, tenim acte polític al Teatre Metropol, a les 19h, i l'objectiu es poder ser molta gent. Deien que erem els petits de la campanya, però vist el bon ambient, i el nivell d'assistència, que m'he trobat en els primers actes de campanya, em fa pensar que serem molta gent. Aquest dilluns confirmarem que som una coalició forta i preparada per fer història aquestes eleccions. Ah, i que el vot útil el fàcin ells, que votin a ICV-EUiA del Camp i de les Terres de l'Ebre.

La foto la va fer en Juanma Patón, número 2 de la candidatura i militant d'EUiA.

EPM i Reus

Ahir no vaig penjar cap post, el dia va ser intens. Ahir al matí vaig estar amb la direcció nacional de les EPM, teniem reunió al Casal Popular Númen Mestre (el local de l'ABG a Torredembarra), després vam dinar al Bar Sport de Baix a Mar, el barri de pescadors. El dia va acabar a Reus, amb una actuació al carrer d'un duet uruguaià, bongos, guitarra i veus, cantant cançons de revolta de territoris latinoamericans, així com alguna cançó de Sopa de Cabra. Durant l'acte vam defensar les nostres propostes dirigides a la gent gran, també hi havia un públic molt jove. Avui estaré a Constantí i a la Senia.

La foto es d'ahir de la reunió de les EPM, i surt publicada avui al Diari El Punt.

Solucions - Justes, lògiques i valentes

Hem començat la campanya, aquesta nit he estat a Tarragona acompanyat de bons companys i companyes. Hem fet soroll, bones cares, un bon gintònic prèvi... En fi, ens queden 15 dies, on intentarem la gent d'ICV-EUiA explicar que hi han altres maneres d'entendre la vida, que estimem l'aire i la terra, que som somiadors, amb propostes reals, palpables. Propostes que parlen de dignificar la vida de les dones i homes d'aquest pais, vinguem d'on vinguem, tinguem el color de pell que tinguem, tinguem deus per resar o no en tinguem cap.

Volem posar tot un poble en moviment, estem llençant llavors per organitzar una societat organitzada i preparada per les petites grans transformacions. El 9 de març es un anècdota en el calendari.

EL FUTUR EN NOSTRE!

Ah, la foto es del Diari El Punt d'avui, i jo soc el de l'esquerra! :-)

No soc catalanista?

Llegeixo la darrera nota de premsa d'ERC, i arribo a una dura conclusió, no soc catalanista. "cap vot sobiranista pot anar a candidats contraris a la independència". Jo em pensava que ho deia per els regidors d'ERC de Tortosa que van votar en contra de la moció que va presentar ICV, per treure el nom Plaça Espanya i per treure el nom a un conjunt de cases que van ser batejades pels franquistes sota el nom de 13 de gener, data que recorda l'entrada de les tropes feixistes a Tortosa. Però no, no parla dels seus regidors, parla de la resta de candidats que ens presentem a les eleccions al congrés espanyol. Ara resulta que el candidat d'ERC a la demarcació es l'únic candidat independentista.

Revisant hemeroteques, a través d'internet, he trobat similituds de l'ERC d'avui, amb la CIU de tota la vida, "nosaltres som Catalunya", ens deien històricament els líders polítics de CIU. I ara, ens trobem amb una ERC que definitivament ha decidit ser l'hereva de la tradició política de la CIU del pujolisme, vinculant pais amb partit.

Catalunya pertany al poble i el poble es qui ha de decidir que ha de ser Catalunya en el futur, i els polítics tenim l'obligació d'escoltar i ejecutar la voluntat popular, mai imposar la voluntat d'un col·lectiu, en aquest cas, la voluntat d'un partit polític. Quan els partits polítics diem que cal separar l'església de l'estat, també caldrà afegir-hi, que caldrà separar partits polítics dels sentiments d'un poble.