ETA ha tornat a atemptar, i aixó es una mala noticia per els que defensem les nostres idees i pensaments per la via democràtica, és una mala noticia per els que pensem que les vies militars no resolen cap conflicte, al contrari, el compliquen. També va ser una noticia negativa quan vam saber que el setembre el govern central, va suspendre el calendari per fer el primer acostament de presos.
Però veient les reaccions dels partits polítics, dona la sensació que hi havia qui volia i dessitjava que ETA tornés a atemptar, un atemptat que serviria per justificar la seva actitut contraria a l'anomenat Procés de Pau des de el primer dia. No ens enganyem, el Partit Popular no ha donat en cap moment suport al Govern Central en el procés de pacificació d’Euskadi, ha utilitzat els sentiments de les victimes de la violència per posar fré constant al procés, i els seus liders no han parat de torpedinar verbalment el treball liderat per el senyor Zapatero.
Aquests dies veient les declaracions dels liders populars, em passaven per la ment les imatges i paraules del llavors President de l’estat, el senyor Aznar, quan es dirigia públicament al Moviment d’Alliberament Basc, o bé el gest que va fer aquell primer govern del Partit Popular fent una primera fase d’acostament de presos a presons basques.
Un conflicte armat, amb moltes víctimes, i no tant sols els morts, també els familiars, els mutilats, les presions psicològiques i que dura dècades, no es pot acabar en dos dies. La violència de tants anys ha fraccionat una societat, on d’una manera o altre, totes les parts en són víctimes, no oblidem les repressions, i el terrorisme d’estat practicat en altres temps.
Les comparacions sempre són odioses, i comparar Irlanda i Euskadi pot ser un error, però vull recordar que la pacificació d’Irlanda, agreujat per la mateixa religió i amb molts més morts, va durar 10 anys (encara tot es molt provisional), amb atemptats per el mig, amb represalies d’un costat i de l’altre, peró la valentia dels liders polítics, cal recordar Gerry Adams i Tony Blair, va fer possible avançar en la pacificació d’Irlanda, com també cal recordar que el principal partit de l’oposició va recolzar la gestió del govern britànic.
Potser el que realment fa falta en el conflicte d’Euskadi són liders que tinguin les idees clares, amb capacitat de soportar les presions d’un costat i de l’altre, que sàpiguen renunciar a ser els guanyadors del procés, i que tinguin la capacitat d’unir esforços per un objectiu comú, acabar amb el patiment de les persones.
