La setmana passada va saltar a la premsa, que Lluís Suñé, possiblement, encapçalaria la candidatura d'ICV-EA de la demarcació de Tarragona al Congrés dels Diputats, aquest fet ha generat, i està generant, un cert interés als mitjans de comunicació de les nostres comarques. Evidenment, les reaccions són ben diverses, reaccions en positiu, i com no, també reaccions en sentit contrari. A partir d'ara, el meu bloc intentarà reflectir tot el procés de preparar la candidatura, el programa i l'organització de la campanya, així com les noticies que es generin.
Ahir vaig penjar al bloc, la nota de premsa que es va enviar a la premsa la setmana passada, un cop ja s'havia filtrat la noticia, avui penjo un article extret del bloc del periodista torrenc, en Jordi Salvat, http://www.salvat.blogspot.com/, que fa referència del fet que un torrenc encapçali una candidatura al Congrés.
Jordi, gràcies per l'article!
Un cap de llista de Torredembarra
Dimarts vaig llegir al bloc Torredembarra Confidencial un post que situava Lluís Suñé com a cap de llista per Tarragona d'Iniciativa a les eleccions generals properes. Un rumor? Doncs, no. Dimarts mateix m'ho va confirmar el president d'ICV al Camp de Tarragona, Lluís Balart, i el mateix interessat. Suñé ha recollit un centenar d'avals i serà l'unic candidat a la nominació. Per tant, el dissabte 29 de setembre serà nomenat oficialment cap de llista dels ecosocialistes.
Lluís Suñé es convertirà en el tercer polític torrenc que fa carrera més enllà de la política municipal, entenent el Consell Comarcal del Tarragonès com un ens amb un pes molt relatiu -hi ha hagut força regidors de Torredembarra que han ocupat un escó del ple comarcal. Primer va ser el convergent Santiago Segalà, vicepresident de la Diputació de Tarragona del 1995 al 2003, i després el republicà Josep Bargalló, diputat al Parlament del 1992 al 2003 i després conseller d'Educació i conseller primer, per acabar de president de l'Institut Ramon Llull, on està actualment. Ara li toca a Lluís Suñé.
Hem de reconèixer que la missió d'aconseguir un escó a Madrid, tot i que menys que el 2004, és molt difícil. A la circumscripció de Tarragona només es reparteixen sis escons al Congrés. El 2004 van quedar així: PSC 3 i CiU, PP i ERC, 1 cada un. El vot útil d'ICV cap al PSC produeix efectes dramàtics en els resultats dels ecosocialistes. Però il·lusió no l'in falta al Lluís. Dimarts parlava amb ell i transmetia optimisme. I és que es troba davant d'un repte molt important en la seva carrera política.
Suñé ha tingut una curiosa carrera política. Prové dels moviments veïnals i socials a favor de la gratuïtat de l'AP-7 i contra el Tren d'Alta Velocitat de la segona meitat dels 90. Esquerra Republicana el va "fitxar" com a número 3 de la seva candidatura a Torredembarra el 1999 i un sol vot el va separar de ser regidor. Com haurien canviat les coses si CiU no hagués remogut cel i terra per aquell regidor! Però Suñé es va anar allunyant d'ERC i apropant a Iniciativa, que a través de l'Alternativa Baix Gaià va presentar-se a les eleccions municipals de Torredembarra de 2003 amb ell de cap de llista i va esdevenir profeta de l'assemblerisme.
Va obtenir gairebé 400 vots i l'escó a l'Ajuntament de Torredembarra. Amb la moció de censura de l'octubre de 2004 Suñé entra el govern i se manté fins el final del mandat. A més, exerceix de vicepresident del Consell Comarcal del Tarragonès, començant a guanyar pes més enllà del municipi. La seva progressió continua amb un lloc d'assessor en el segon govern tripartit de la Generalitat. En els comicis locals de 2007 torna a ser cap de llista i l'Alternativa obté dos regidors, però es manté a l'oposició. Davant seu té ara el repte de ser cap de llista en unes eleccions espanyoles. Suñé genera moltes simpaties i també grans antipaties. El que ningú pot negar és que està teixint una carrera política ascendent que encara no ha trobat el seu límit.
Lluís Suñé es convertirà en el tercer polític torrenc que fa carrera més enllà de la política municipal, entenent el Consell Comarcal del Tarragonès com un ens amb un pes molt relatiu -hi ha hagut força regidors de Torredembarra que han ocupat un escó del ple comarcal. Primer va ser el convergent Santiago Segalà, vicepresident de la Diputació de Tarragona del 1995 al 2003, i després el republicà Josep Bargalló, diputat al Parlament del 1992 al 2003 i després conseller d'Educació i conseller primer, per acabar de president de l'Institut Ramon Llull, on està actualment. Ara li toca a Lluís Suñé.
Hem de reconèixer que la missió d'aconseguir un escó a Madrid, tot i que menys que el 2004, és molt difícil. A la circumscripció de Tarragona només es reparteixen sis escons al Congrés. El 2004 van quedar així: PSC 3 i CiU, PP i ERC, 1 cada un. El vot útil d'ICV cap al PSC produeix efectes dramàtics en els resultats dels ecosocialistes. Però il·lusió no l'in falta al Lluís. Dimarts parlava amb ell i transmetia optimisme. I és que es troba davant d'un repte molt important en la seva carrera política.
Suñé ha tingut una curiosa carrera política. Prové dels moviments veïnals i socials a favor de la gratuïtat de l'AP-7 i contra el Tren d'Alta Velocitat de la segona meitat dels 90. Esquerra Republicana el va "fitxar" com a número 3 de la seva candidatura a Torredembarra el 1999 i un sol vot el va separar de ser regidor. Com haurien canviat les coses si CiU no hagués remogut cel i terra per aquell regidor! Però Suñé es va anar allunyant d'ERC i apropant a Iniciativa, que a través de l'Alternativa Baix Gaià va presentar-se a les eleccions municipals de Torredembarra de 2003 amb ell de cap de llista i va esdevenir profeta de l'assemblerisme.
Va obtenir gairebé 400 vots i l'escó a l'Ajuntament de Torredembarra. Amb la moció de censura de l'octubre de 2004 Suñé entra el govern i se manté fins el final del mandat. A més, exerceix de vicepresident del Consell Comarcal del Tarragonès, començant a guanyar pes més enllà del municipi. La seva progressió continua amb un lloc d'assessor en el segon govern tripartit de la Generalitat. En els comicis locals de 2007 torna a ser cap de llista i l'Alternativa obté dos regidors, però es manté a l'oposició. Davant seu té ara el repte de ser cap de llista en unes eleccions espanyoles. Suñé genera moltes simpaties i també grans antipaties. El que ningú pot negar és que està teixint una carrera política ascendent que encara no ha trobat el seu límit.
