dimecres, de juliol 30

Disculpas al pueblo de Extremadura


El post publicado el 27 de julio de 2008 dice textualmente "Malgrat que les balances fiscals fetes públiques aquest dies, diuen que els territoris catalans aportem, i molt, a la riquesa del conjunt de l'estat, les veus anticatalanes continuen titllant-nos d'insolidaris. En fi, potser ens haurem d'afegir a la campanya que ens proposa aquest cartell, per netejar la nostra imatge d'insolidaris". Traducido a la lengua castellana "Aunque las balanzas fiscales hechas públicas estos días, dicen que los territorios catalanes aportamos, y mucho, a la riqueza del conjunto del estado, las voces anticatalanas continuan acusándonos de insolidarios. En fin, quizás nos tendremos que unir a la campanya que nos propone este cartel"


En el texto utilizo la ironía, como respuesta a una situación ridícula, pero cansina, que plantean algunos políticos, y, sobretodo, algunos medios de comunicación. Que día tras día acusan a Catalunya de hacer desaparecer la lengua castellana, de ser insolidarios con el estado... cuando los que vivimos aquí sabemos que es falso. En Catalunya vivimos con alegría nuestras vidas, con nuestras dificultades, con nuestras ilusiones, convivimos con las diversas lenguas y culturas que pertenecen a la riqueza catalana.


Las culturas del mundo han ayudado a ser lo que es hoy Catalunya, un país donde nuestros orígenes nos enriquezen y nos enorgullecen. Pero tambien viene la parte más humana, aunque en Catalunya no hay enfrentamientos liguísticos, ni se margina a nadie por su origen, oir día a día las mentiras incendiarias, y peligrosas, tambien hiere sentimientos.


En ningún caso he querido herir la sensibillidad de nadie, y publicar el cartel no ha estado acertado, pido disculpas al pueblo de Extremadura.

dimarts, de juliol 29

Comissió Antitransfuguisme, ens donen la raó


Publicat a e-notícies


PSC i PP governen a Altafulla amb un trànsfuga



El Pacte Antitransfuguisme demana explicacions a l'alcalde socialista Josep Maria Gené



La comissió de seguiment del Pacte Antitransfuguisme, presidida per la ministra d'Administracions Públiques, Elena Salgado, va acordar dilluns passat per unanimitat tramitar a la comissió d’experts la declaració de Jano Francino com a trànsfuga, així com incloure-hi l’actual alcalde d’Altafulla, Josep Maria Gené, per haver-lo incorporat al seu equip de govern, incomplint el pacte subscrit per tots els grups parlamentaris.



La coalició ICV-EUiA ha donat suport a l’Alternativa Baix Gaià (ABG) des de que va néixer com a Entesa de Progrés Municipal i, en conseqüència, va cursar una petició a la comissió de seguiment del Pacte Antitransfuguisme, arran de la moció de censura que va patir el govern de l’ABG, ERC i CiU a Altafulla a principis d’abril. Jano Francino era regidor per la llista de l’ABG i es va abstenir, no va voler retornar l’acta a la formació i a més, el nou alcalde, Josep Mª Gené (PSC), el va incorporar al seu equip d’immediat, conservant-li el càrrec de Turisme.



El líder d'EUiA, Jordi Miralles, ha anunciat al respecte que demanarà al PSC que exclogui a Jano Francino del govern d’Altafulla i que substitueixi l’actual alcalde, Josep Maria Gené, “per comptar amb un trànsfuga en el seu equip”. Miralles ha insistit que el PSC hauria de rellevar Gené per un altre membre de la seva llista electoral “abans de què tinguin que passar per la vergonya d’haver d’expulsar-lo a finals d’any, quan la Comissió d’Experts del Pacte Antitransfuguisme el pugui declarar també trànsfuga”.



A més, el dirigent d’EUiA ha instat el PP –que forma part del govern d’Altafulla- a “ser coherent” amb la decisió presa pel seu grup parlamentari al Congrés, que a la comissió de seguiment del Pacte Antitransfuguisme ha estat d’acord en declarar trànsfugues Francino i Gené. El dictamen de la comissió d’experts –integrada per personalitats independents- es coneixerà abans d’acabar l’any i només necessita majoria per aprovar la declaració política de transfuguisme.

Contra el fusell, un somriure


dilluns, de juliol 28

El nacionalisme espanyol intoxicant, com sempre

Ahir em queixava de les dures crítiques per part del nacionalisme espanyol, respecte al finançament. Les balances fiscals, mirin per on es mirin, demostren que les persones que vivim en els territoris catalans (siguin quins siguin els nostre orígens), contribuïm fortament a la riquesa de l'estat. El ciutadà que viu a Catalunya, independentment dels seu color de pell i de llengua, paga molt per els serveis que rep, en comparació a moltes altres comunitats autònomes. Malgrat aquest fet, els homes i dones dels territoris catalans, encara tenim que aguantar que som insolidaris amb la resta de territoris..
Sempre s'ha dit que el pitjor enemic dels catalans som el mateixos catalans, hi han catalans que fomenten el seu propi autoodi, el no voler acceptar-se com el que són, catalans i catalanes. Aquestes complexitats, les posen al servei del nacionalisme espanyol. Un nacionalisme espanyol agressiu, lamentable i enfrontista, un nacionalisme que diu que tenim que ser bilingües, quan ells practiquen el monolingüisme, sense cap altre voluntat d'utilitzar la llengua catalana, no sigui cas que s'enfadin els nacionalistes espanyols de fora dels territoris catalans.
A part d'aixó es dediquen a intoxicar informativament, com es el cas de l'article que publica avui un diari digital que l'anomenen "La voz de Barcelona". Un article que intenta buscar l'enfrontament, utilitzant el post que vaig penjar ahir. El director de "La voz de barcelona" es diu Daniel Tercero, conegut periodista al servei del nacionalisme espanyol.





Jul 27




Como era de esperar, los políticos independentistas se están sumando al carro de la mofa y el odio a todo lo que sea español pero no catalán. Si hace unos días, por ejemplo, Felip Puig (CiU) manifestaba su repugnancia a la pronunciación del catalán de Montilla, ahora un concejal de ICV-EUiA -lo más parecido a Izquierda Unida en Cataluña- se mofa de Extremadura y compara a los ciudadanos de esa comunidad con los niños más necesitados del mundo: ‘Apadrina un niño extremeño por 1.000 euros al mes’.


Lluís Suñé Morales es concejal de ICV-EUiA, presentado bajo las siglas de ABG, que significa Alternativa Baix Gaià, en Torredembarra. Suñé es un conocido político independentista y defensor de los Países Catalanes, que se ha pronunciado recientemente en contra de la Corona y a favor de los jóvenes radicales que quemaron las imágenes del Rey hace unos meses.
Suñé, en su blog, en relación a las balanzas fiscales introduce un texto bajo la imagen en la que aparecen dos niños del Tercer Mundo representando a dos niños extremeños con el texto ‘SOS Extremadura Needs You!’. A continuación, y tras asegurar que el 8,7% del supuesto PIB de Cataluña no es suficiente, se incita a que se apadrine un niño extremeño por 1.000 euros al mes.


Suñé añade en su blog que: ‘nos tendríamos que unir a la campaña que nos propone este cartel, para limpiar nuestra imagen de insolidarios’.

dissabte, de juliol 26

Publicat al Diari El Punt

La foto la vaig fer el dia de la moció de censura a l'Ajuntament d'Altafulla, hi havia dirigents d'ABG, EUiA, ICV, ERC i CIU, criticant que el PSC i el PP altafullenc acceptessin, al nou govern, al trànsfuga d'ABG. Aquest dilluns es reuneix la Comissió Antitransfuguisme a Madrid, veurem que passa.



dissabte, 26 de juliol de 2008


Reunió de la comissió antitransfuguisme



Està previst que dilluns que ve la comissió de seguiment del pacte antitransfuguisme, presidida per la ministra d'Administracions Públiques, Elena Salgado, tracti el cas de l'exregidor d'ABG a Altafulla i ara no adscrit Jano Francino. L'edil va abandonar la disciplina del partit amb què es va presentar als comicis poc abans de la presentació de la moció de censura i, tot i que no va votar a favor del canvi de govern, va entrar a formar-ne part des del primer moment. EUiA va elevar el cas fins a la comissió perquè decideixi si Francino és qualificat de trànsfuga, fet que obligaria els partits signants del pacte (PSC i PP) a prendre mesures contra els seus regidors a Altafulla. El tema serà tractat en la comissió juntament amb una vintena de casos similars més produïts durant aquest any a l'Estat.

divendres, de juliol 25

Dire Straits - Sultans of Swing



Llegint el bloc de l'amic Mia he trobat un post que parla de la seva passió per els Dire Straits, i explica com d'adolescents compartiem la dèria per aquest grup musical. Han passat els anys, i Dire Straits continuen sent un referent de bona música. El video és la cançó Sultans of Swing, senzillament genial.

Inestabilitat i pactes



En el darrers anys la inestabilitat política en molts municipis és una realitat. Són molts els factors que fan que un Ajuntament no tingui l'estabilitat desitjada pels ciutadans. El partit que ha guanyat no sap administrar amb calma el suport popular, el que ha quedat segon es passa els dies i els mesos treballant per fer fora el partit guanyador, i els partits petits treballant com a satèl·lits del grans, esperant el dia de gràcia per tindre una cartera i mostrar-se al municipi, ni que l'hagi votat tant sols la familia, com una organització sólida que té una clara voluntat de servir al poble.


Pactes que molts cops es fan amb persones que no es parlaven dos dies enrere, o que feien frases com “jo pactaria amb tothom menys amb..., per que ja se com són i no vull tornar-ho a passar malament...”, però finalment la realitat es un altre, els principis ideològics se'n van a fer punyetes “pel bé del poble” i les enemistats irreconciliables esdevenen de cop i volta en amistats que mai s'havien d'haver trencat.


En tot això, cal afegir-hi, els regidors que marxen de la disciplina del partit que formaven part el dia de les eleccions, per partipar en un altre pacte de govern per fer fora al partit que pertanyien. Pitjor són els partits polítics que accepten a aquests tipus de regidors que tant sols es representen a si mateixos, per que acceptar-los es obrir la veda per que els seus propis regidors acabin marxant, i pactant, amb la resta de partits (buf, quin embolic!).


Estic parlant d'Altafulla!, o potser algú ha trobat situacions similars en d'altres municipis?

dijous, de juliol 24

Marxa contra l'especulació


dimecres, de juliol 23

Santi Fortuny, lliure


Diari El Punt


dimecres, 23 de juliol de 2008


S'arxiva el cas del tarragoní que va cremar imatges del rei d'Espanya


J. FIGUERAS. Tarragona


El cas de Santiago Fortuny, veí de Tarragona i imputat pel cas de la crema d'imatges del rei d'Espanya a mitjan octubre del 2007 a Tarragona, ha estat arxivat per l'Audiencia Nacional. Fortuny, militant de l'organització independentista Endavant, es va adherir a la campanya Jo també cremo la corona espanyola, en solidaritat amb els primers encausats a l'Audiencia Nacional Jaume Roura i Enric Stern, per la crema de fotografies del monarca espanyol.


L'Audiencia Nacional considera que la crema d'imatges del Rei, per part de l'independentista tarragoní no és delicte perquè l'encausat va actuar «per solidaritat amb altres persones», perquè els policies «no van poder reconèixer el dibuix cremat», i perquè havent-se cremat el dibuix «no es va poder verificar l'objecte de l'acció de l'imputat»; per aquestes raons, el magistrat Ismael Moreno Chamarro ha ordenat l'«arxivament provisional» del cas.


Fortuny, d'altra banda, va exigir en nom d'Endavant i de l'Esquerra Independentista del Camp, «l'arxivament immediat de tots els casos pendents, l'anul·lació de la condemna de les úniques persones jutjades i condemnades, Jaume Roura i Enric Stern», i va dir que continuara apostant «per la desobediència civil per fer front als estats ocupants espanyol i francès», i va afegir-hi que, a diferència d'altres localitats de Catalunya: «En cap moment he rebut cap mostra de suport de ningú de l'Ajuntament», fet que considera encara més punible, tenint en compte que «a Tarragona hi ha un partit que es fa dir republicà, que ni tan sols ha presentat un manifest de suport».


ELS JOVES DEL MORELL


També s'ha arxivat el cas dels dos menors estudiants de l'IES El Morell que, amb permís del centre, van penjar el cartell: «Jo també sóc antimonàrquic», i que van ser denunciats per uns pares de l'institut. Pere Guinovart, batlle del Morell, va dir que la sentència «era positiva» i, «extraoficialment», que s'havia «posat fi a un malson».

diumenge, de juliol 20

Reaccions del darrer ple




Ha estat un cap de setmana intens, ahir vaig estar tot el dia a Vic amb companys i companyes de la coalició i avui he estat a Renau per veure a la colla castellera Nois de la Torre. Finalment he acabat a l'hospital de Santa de Tecla acompanyant a un casteller ferit després d'una caiguda. Tot ha acabat bé, i hores d'ara en Toni està a casa amb el cos fet un nyap, però sense res trencat. Millora't aviat Toni!


Dit aixó, em vull referir al darrer ple de l'Ajuntament de Torredembarra, les conseqüències de les meves paraules veig que han fet efecte en el món blocaire torrenc, uns per bé, d'altres no tan bé, d'altres gens...


El representant del PP, en José Oviedo, diu en el seu bloc: "Finalment ABG, només va parlar el seu regidor, i també en tono de mitting, va fer un seminari de com s'ha de solucionar la crisi i que pactes s'han de fer, llamándo enemic al PP, però rectificant després. El discurs de ABG es el ja conegut i exposat pel blog del Sr. Mercadé i les seves preferéncies numèriques, però necessiten com el menjar a CIU o fins i tot al GIT per a portar a terme la seva estratègia, i ERC que diu a tot això? doncs caldria preguntar per separat. Si el PP aconsegueix un pacte o no ja se sabrà, però en el ple no aconsellarem del que s'ha de fer a les altres forces polítiques pel "teòric" bé de Torredembarra. Siguem més humils i no venguem motos per a arraconar a determinades forces polítiques que incomoden".


Tant sols dir al José Oviedo, que a l'ABG el PP no ens incomoda gens, senzillament per raons ideològiques no podem estar junts en un govern. El concepte d'esquerres i dretes per nosaltres continua vigent, parlem de països diferents, per nosaltres Catalunya és una nació, per el PP, la nació és Espanya. En José parla d'humilitat, crec que és prou humil i sincer dir públicament quins són els mandats de l'Assemblea Local d'ABG: no pactar amb el PP per raons ideològiques, no pactar amb regidors que estiguin fora de la disciplina del partit polític amb el que es van presentar a les eleccions...


Aquest article del regidor popular té una resposta anònima que diu el següent: tiene razón el fantasma del castillo, el único que no le huele mal el sobaco es el Suñé y su camarilla, y además está en posesión de la voluntad divina, es decir no es Dios, está por encima de él. Va bendiciendo con ostias quien son los buenos y quien son los malos y sobretodo no se moja el culo, porque claro por eso es quien es!"


Aquest és el nivell d'algú que li preocupa Torredembarra?, és evident que un cop més es personalitzen les fustracions i els desnivells mentals, des de l'anonimat d'un ordinador.


En Gerard Ciuró portaveu d'ERC diu al seu bloc, "també el company Lluís Suñé, va mostrar que ha adquirit un important nivell polític i va posar la seva intervenció en un altre pla, reflexiu, profund, crític però constructiu. Ho dic perquè ho penso així, i en aquest bloc intentaré dir les coses que penso, tan positives com negatives. Per tant, tant la intervenció del LLuís com la meva pròpia, intentaven aportar una mica de llum a la grisor general, un bri d'esperança per al diàleg... I al final, el senyor alcalde, en una bona intervenció, va recollir les nostres paraules i va obrir la porta a aquest diàleg. Crec que és un gest positiu que s'ha de veure plasmat en converses reals en els propers dies".


Gerard Ciuró va intervindre abans que jo, la seva intervenció va anar en el mateix sentit que ho vaig fer jo posteriorment. Tots dos vam demanar responsabilitat als dos partits majoritaris, PSC i CIU, per a què treballessin per fer la base d'una majoria estable per els propers 3 anys, ja que, de moment, cap de les dues formacions polítiques han pogut fer un majoria. Al Gerard l'han cosit a crítiques, algunes de molt injustes, però com no, un cop més fetes des de l'anonimat.


Un altre bloc que en parla és el del Fantasma del Castillo, la seva visió particular la reflecteix amb un dibuix, que personalment m'ha fet gràcia...



Per els que no sou de Torredembarra, el moreno soc jo i el ros en Gerard Ciuró. El Fantasma fa una particular lectura de les coincidències de les dues intervencions.

Foto publicada al Diari EL Punt

I finalment el diari El Punt va publicar, "...va venir reivindicat tant pel portaveu republicà, Gerard Ciuró, com pel d'ABG, Lluís Suñé, que van cridar totes dues forces a un apropament. «L'alcalde té la màxima responsabilitat per aconseguir acostar posicions, però també demano un esforç de diàleg a CiU», va afirmar el regidor d'ERC. «Demanem que PSC i CiU es reuneixin i busquin un pacte, i nosaltres estaríem disposats després a donar-li suport», va assenyalar Suñé."

Salut a totes i a tots!

divendres, de juliol 18

Una euro recepta

18 de juliol de 1936, Franco ens declara guerra




Alocución al Pueblo Español por el General Franco

¡Españoles!


A cuantos sentís el santo amor a España, a los que en las filas del Ejército y Armada habéis hecho profesión de fe en el servicio de la Patria, a los que jurasteis defenderla de sus enemigos hasta perder la vida, la Nación os llama a su defensa.


La situación de España es cada día que pasa más crítica; la anarquía reina en la mayoría de sus campos y pueblos; autoridades de nombramiento gubernativo presiden, cuando no fomentan, las revueltas. A tiros de pistola y ametralladoras se dirimen las diferencias entre los bandos de ciudadanos, que alevosa y traidoramente se asesinan sin que los poderes públicos impongan la paz y la justicia.


Huelgas revolucionarias de todo orden paralizan la vida de la Nación, arruinando y destruyendo sus fuentes de riqueza y creando una situación de hambre que lanzará a la desesperación a los hombres trabajadores.


Los monumentos y tesoros artísticos son objeto de los más enconados ataques de las hordas revolucionarias, obedeciendo a las consignas que reciben de las directivas extranjeras, que cuentan con la complicidad o negligencia de gobernadores y monterillas.


Los más graves delitos se cometen en las ciudades y en los campos mientras las fuerzas del orden público permanecen acuarteladas, corroídas por la desesperación que provoca una obediencia ciega a gobernantes que intentan deshonrarlas. El Ejército, la Marina y demás institutos armados son blanco de los más soeces y calumniosos ataques precisamente por parte de aquellos que debían velar por su prestigio.


Los estados de excepción y alarma sólo sirven para amordazar al pueblo y que España ignore lo que sucede fuera de las puertas de sus villas y ciudades, así como para encarcelar a los pretendidos adversarios políticos.


La Constitución, por todos suspendida y vulnerada, sufre un eclipse total; ni igualdad ante la ley, ni libertad, aherrojada por la tiranía; ni fraternidad cuando el odio y el crimen han sustituido al mutuo respeto; ni la unidad de la Patria, amenazada por el desgarramiento territorial más que por el regionalismo, que los propios poderes fomentan; ni integridad y defensa de nuestras fronteras cuando en el corazón de España se escuchan las emisoras extranjeras que predican la destrucción y reparto de nuestro suelo.


La Magistratura, cuya independencia garantiza la Constitución, sufre igualmente persecuciones que la enervan o mediatizan y recibe los más duros ataques a su independencia.


Pactos electorales hechos a costa de la integridad de la propia Patria, unidos a los asaltos a Gobiernos Civiles y cajas fuertes para falsear las actas, formaron la máscara de legalidad que nos preside. Nada contuvo la apetencia de poder, destitución ilegal del moderador, glorificación de las revoluciones de Asturias y catalana, una y otra quebrantadoras de la Constitución, que, en nombre del pueblo, era el Código fundamental de nuestras instituciones.


Al espíritu revolucionario e inconsciente de las masas engañadas y explotadas por los agentes soviéticos, que ocultan la sangrienta realidad de aquel régimen que sacrificó para su existencia veinticinco millones de personas, se unen la malicia y negligencia de autoridades de todo orden que, amparadas en un poder claudicante, carecen de autoridad y prestigio para imponer el orden y el imperio de la libertad y de la justicia.


¿Es que se puede consentir un día más el vergonzoso espectáculo que estamos dando al mundo?
¿Es que podemos abandonar a España a los enemigos de la Patria, con un proceder cobarde y traidor, entregándola sin lucha y sin resistencia?


¡¡Eso no!! Que lo hagan los traidores, pero no lo haremos quienes juramos defenderla.


Justicia e igualdad ante la ley os ofrecemos. Paz y amor entre los españoles. Libertad y fraternidad exentas de libertinaje y tiranía. Trabajo para todos. Justicia social, llevada a cabo sin enconos ni violencias, y una equitativa y progresiva distribución de la riqueza sin destruir ni poner en peligro la economía española.


Pero, frente a eso, una guerra sin cuartel a los explotadores de la política, a los engañadores del obrero honrado, a los extranjeros y a los extranjerizantes que directa o solapadamente intentan destruir a España.


En estos momentos es España entera la que se levanta pidiendo paz, fraternidad y justicia; en todas las regiones, el Ejército, la Marina y las fuerzas del orden público se lanzan a defender la Patria. La energía en el sostenimiento del orden estará en proporción a la magnitud de las resistencias que ofrezcan.


Nuestro impulso no se determina por la defensa de unos intereses bastardos ni por el deseo de retroceder en el camino de la Historia, porque las instituciones, sean cuales fueren, deben garantizar un mínimo de convivencia entre los ciudadanos que, no obstante las ilusiones puestas por tantos españoles, se han visto defraudados, pese a la transigencia y comprensión de todos los organismos nacionales, con una respuesta anárquica cuya realidad es imponderable.


Como la pureza de nuestras intenciones nos impide el yugular aquellas conquistas que representan un avance en el mejoramiento político-social, y el espíritu de odio y venganza no tiene albergue en nuestros pechos, del forzoso naufragio que sufrirán algunos ensayos legislativos, sabremos salvar cuanto sea compatible con la paz interior de España y su anhelada grandeza, haciendo reales en nuestra Patria, por primera vez, y por este orden, la trilogía FRATERNIDAD, LIBERTAD e IGUALDAD.


Españoles: ¡¡¡ VIVA ESPAÑA !!!


¡¡¡VIVA EL HONRADO PUEBLO ESPAÑOL y maditos los que en lugar de cambiar sus deberes traicionan a España!!!

General Francisco Franco.


Santa Cruz de Tenerife, a las cinco y cuarto horas del día 18 de julio de 1936.

dimarts, de juliol 15

Enfortir l’esquerra verda amb una nova federació

Jordi Solé, Secretari d'Organització d'ICV de la ciutat de Tarragona, fa una valoració positiva al seu bloc, sobre el procés de les futures relacions entre EPM i ICV, i aposta per buscar fórmules per treballar en un espai comú. Com en tots els procesos, hi hauran dificultats, i no serà fàcil. Però estic convençut que tot anirà bé, i que tots trobarem les fórmules necessàries per poder fer, per que no, una federació entre els dos partits.

Les relacions d'EPM van nèixer l'any 1999, de fet EPM neix des de la mateixa ICV, buscant fórmules que ajudessin a fer arribar als territoris els valors de l'ecosocialisme. Però EPM avui, s'està fent gran, ens acostem al centenar de núclis d'EPM, i aixó requereix noves formules de treball, sobretot com poden incidir totes aquestes candidatures en les polítiques nacionals d'ICV. Hem viscut casos com el transvasament de l'Ebre, malgrat que alguna EPM vinculada a EUiA va recolçar el transvasament, la majoria d'organitzacions, així com la Permanent Nacional, es van mostrar contràries.

El post de Jordi Solé







El Consell Nacional d’Iniciativa ha aprovat avui enfortir les relacions amb l’organització municipalista alternativa EPM (Entesa de Progrés Municipal), l’objectiu de convertir aquesta reforçada col·laboració en una federació més enllà de les coalicions electorals que fins ara les dues organitzacions havien signat en les darreres eleccions municipals no fa més que eixamplar l’espai roig, verd i violeta més enllà de les sigles d’ICV.




El paper de les EPM en l'espai d'ICV




Les enteses de progrés municipal han jugat un paper molt important a Catalunya en fer arribar l’ecologisme i la defensa del territori en moltes poblacions on ICV, per si sola, ho tenia molt magre per consolidar-se, és en aquest sentit que cal celebrar aquest nou camí que iniciem.A les nostres comarques en tenim exemples molt propers d’aquesta inèrcia de les EPM, l’Alternativa Baix Gaià amb presència consolidada en diversos municipis del Baix Gaià n’és un clar exemple i una de les seves cares més visibles, Lluís Suñé, és un valor a l’alça en el sí de l’espai ecosocialista en el camí d’aquesta nova col·laboració.

dilluns, de juliol 14

A gaudir de les festes !



Ja estem al mig de la festa del Quadre, espero que Torredembarra es torni sorollosa i que els torrencs recuperem els carrers i places. És hora dels tocs de gralla i dels timbals diablers, de la cervesa, del retrobar als companys i companyes, del ball i del concert, dels catòlics amb els seus símbols i dels guàrdies civils mudats a la porta de l'esglèsia, de la guerra de banderes, que si la catalana o l'espanyola, o potser cap de les dues... En fi, és la festa petita de Torredembarra, una Torredembarra que necessita reivindicar-se, per demostrar-se a si mateixa, que el sentiment de poble, continua viu.


Salut i foc!

dijous, de juliol 10

dimecres, de juliol 9

Muntanyans II i la Marítima Nord




Mesos enrere vaig fer un article en relació a la inauguració del pas soterrat de la Marítima Nord, on denunciàvem la manipulació política que s'estava fent de l'associació de veïns de la Marítima Nord, per part de dirigents del PSC. Fer un pas soterrat per salvar vides mai hem estat en contra, però denunciar que fer el pas soterrat pagat per l'empresa Vegas de Guadaira, empresa que està fent el maleït Pla Parcial Muntanyans II, era justificar la nova urbanització, ho vam dir, i ho continuarem dient. I dir que la festa, ón no va parlar el President de la assoc. de veïns, si no un dirigent del PSC de l'urbanització, va ser una festa de reafirmació del control del partit sobre l'assoc. també ho pensem.




D'aquell article, va sortir una "carta oberta a Lluís Suñé" signada per el President de l'Associació de veïns de la Marítima Nord, persona que també estava a la candidatura del PSC de les darreres eleccions municipals. La carta, va ser publicada en diferents mitjans de comunicació. Malgrat tot, vaig decidir no respondre a la manipulació partidista dels dirigents del partido-vecinal, en aquell moment tenia coses més importants per donar resposta i no vaig creure convenient perdre més el temps. Però aquest matí he rebut per correu electrònic un "Full informatiu" de l'Associació de Veïns Urbanització Marítima Residencial Nord, on apareix un article sota el títol "¿NECESITAMOS UNA IGLESIA? SI PARA TODAS LA VÍCTIMAS DE LA NACIONAL 340 SRS. DE ABG-EPM", l'article, digne d'un estudi antropològic, supera el nivell de manipulació i d'utilització de la sensibilitat de les veïnes i veïns de la Marítima Nord.




En la propera assemblea de l'ABG proposaré poder fer un acte públic al Casal de la Marítima Nord per poder donar explicacions del nostre posicionament polític, davant del perill que comporta la urbanització Muntanyans II vers els habitatges, vehicles i per la mateixa seguretat de les persones que actualment viuen a la Marítima Nord, i segon, per defensar-nos de la manipulació partidista que estant fent alguns dirigents de l'assoc. de veïns.




El veïns i veïnes tenen que saber que la força de l'aigua del Torrent d'en Gibert va arrencar la via del tren en diverses vegades. Els veïns i veïnes de la Marítima tenen que conèixer les possibles conseqüències de taponar el tram final del torrent, i com pot afectar a la seva urbanització.


Respecte als morts de la N-340, em resulta insultant, buscar el rebuig de les veïnes i veïns cap a l'ABG posant els morts de la N-340 es lamentable, injustificable i penós. Qui em coneix sap del meu compromís per la dignitat de les carreteres al Baix Gaià, just farà 8 anys que l'estat em va portar al jutjats, juntament amb altres companys, i la fiscalia demanava 6 anys de presó a Lluís Suñé, per ser el portaveu de la Plataforma Baix Gaià. 125 denúncies per la via penal va rebre la Plataforma Baix Gaià, cada dilluns teníem que anar a declarar, vam rebre amenaces telefòniques... però vam resistir, estàvem disposats anar a la presó per defensar les vides de les persones, i ara uns senyors, en nom de tota una comunitat de ciutadans i ciutadanes ens posen damunt de la taula els morts. Un motiu més per organitzar un acte públic a la Marítima Nord, un motiu més, per fer un butlletí i posar-lo bústia a bústia, explicant els nostres pensaments. Estic segur que els ciutadans i ciutadanes de la Marítima Nord sabran escoltar-nos.




diumenge, de juliol 6

I dissabte vaig estar al Consell Nacional d'ICV


El matí del dissabte el vaig compartir amb les companyes i companys d'ICV en el seu Consell Nacional, que es va fer a la població de Mollet del Vallés. Un dels punts de l'ordre del dia era la proposta de crear una comissió formada per representants d'EPM i d'ICV, per estudiar les diferents possibilitats per poder millorar el treball d'aquestes dues formacions polítiques. Dels documents que puguin sorgir d'aquesta comissió, s'hauran de debatre en l'Assemblea Nacional d'EPM, prevista per el mes d'octubre, i en el Congrés d'ICV previst per finals del mes de novembre. A part del debat, també vaig aprofitar per tindre converses sobre temes que interessen al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre, i temes que afecten especialment al Baix Gaià, Riu Gaià i Muntanyans II.

Les fotos, sempre fetes pel mòbil, la primera és del moment que en Jordi Fàbrega, dirigent d'EPM, feia la seva intervenció. I la segona, una foto feta per "sorpresa" a tres companys de la Permanent Nacional d'EPM, Jesús Blanco, l'Assumpta i la Marie.

Síndic de Greuges

ABG de Torredembarra va organitzant actes que serveixen per portar persones que, desde diversos àmbits, (cultural, científic, polític, etc.), treballen pel país. Aquest divendres vam tenir a Maties Vives, assessor del Síndic de Greuges de Catalunya i especialitzat en temes urbanístics. Mitjançant les seves paraules vam poder conèixer la tasca que està realitzant el Síndic, les dificultats i les capacitats per incidir en les administracions per que facin cas de les recomanacions que aquest estament pugui fer. Una curiositat, de què ens queixem més les catalanes i els catalans?, resposta: de la contaminació acústica i de les multes de trànsit.

divendres, de juliol 4

kortatu - A la calle

dimarts, de juliol 1

Seleccions catalanes, ja!


La roja ja forma part de les vides de molts catalans, justificant els bons resultats, molts catalans criden "España", "España" juntament amb Jiménez Losantos, el Vidal Quadras, el Rajoy i el Zapatero. Militars, capellans, electricistes i fontaners, tots junts per defensar un colors i uns símbols que mai s'haurien d'haver deixat de defensar (frase de comentarista radiofònic espanyol)


Fa uns anys, més de 500.000 catalans i catalanes vam demanar poder tenir els mateixos drets, que els catalans amb sentiments espanyols. Demanàvem poder emocionar-nos amb una selecció que portés els símbols que ens fan esborronar la pell. La senyera, l'himne, la nostra llengua... però no, l'aparell de l'estat, (aquí s'hi posen d'acord tots els partits espanyols), no vol que una part dels catalans puguem tindre els mateixos drets que els catalans espanyols. Ens obliguen a no mirar el futbol, o a tindre com a referent la selecció d'un altre estat, o bé, passar pel "tubo", i animar, amb rojigualda en ma, a la selecció de les espanyes.