dijous, de gener 15

L'únic camí, pau



Aquests dies molts ciutadans ens hem implicat en la denúncia de la situació que viuen els palestins, això ens ha portat a la situació de rebre crítiques de ser antisionistes, d'estar a favor de l'islamisme radical. I un llarg llistat de despropòsits fins arribar, fins i tot, a la justificació de l'assassinat de més d'un miler de persones, de moment.

Qui em coneix sap que en penso de les religions, les respecto sempre i quant no siguin utilitzades com argument per exterminar pobles i persones. Quan vaig decidir que no em podia quedar més temps quiet davant de la televisió, el recompte de morts anava per 200 persones. La indignació i la ràbia m'apodera davant de les mil excuses que he escoltat aquests dies per justificar la mort de mil vides. Indignació i ràbia de l'us que en fa el sector fonamentalista musulmà, aprofitant l'avinentesa per tornar a llençar el missatge de que cal exterminar al poble jueu. Sincerament, com diu un bon amic basc, “¡que les den!”.

Estem parlant d'humanitat, no poden haver estómacs que justifiquin l'assassinat indiscriminat de centenars de persones tancades en un territori, sense poder entrar o sortir. No puc acceptar que la defensa de l'Estat d'Israel sigui justificant un acte de terrorisme d'estat i de la vulneració dels elements més bàsics dels drets humans, el dret a la vida.

Tenim que unir esforços i energies per aturar aquesta barbaritat, com totes les que existixen arreu del món. Ens veiem dissabte a Torredembarra