Malgrat que les enquestes fomentades per els grups de pressió econòmics d'aquest país, deien que en Raül Romeva no revalidaria l'acta de diputat, Raül ha tornat a ser escollit. ICV ha aconseguit l'objectiu de mantindre un diputat -un bon diputat- al parlament europeu. I per aquest motiu s'ha d'estar content, se'ns dubte, però sense deixar de costat el fenòmen de l'abstenció, un mal en que tots els partits polítics tenen la seva part de responsabilitat.
Aquestes eleccions s'han aguantat gràcies a candidats i candidates com l'Arga Sentís i en Raül Romeva, entre d'altres, candidats que han defensat amb frescor i contundència un programa i sobretot una actitud política davant dels reptes de futur que afecten als territoris catalans. Un Raül Romeva que ha personalitzat molt bé el sentir de molta gent que pensem que fent política del dia dia, es poden transformar i canviar moltes coses.
Unes eleccions que ICV ha baixat en vots i percentatge, no són les primeres que passa, i que demostra que hi ha un fre important per aglutinar el vot de molts ciutadans, que desitjarien una organització política que respongués a les necessitats de les persones. I no crec que sigui estrictament responsabilitat de la premsa i del bipartidisme, penso que hi han altres arguments que s'haurien d'analitzar seriosament.
Hi han símptomes clars que part de la població necessita organitzar-se per assolir els objectius de la justícia social, la defensa de la terra -ecologisme, equilibri territorial, respecte per les diferents realitats socials i econòmiques de les terres catalanes- i del dret a l'autodeterminació del poble català. Uns objectius que haurien d'anar de la ma, sense masses matisos i etiquetes.
ICV té uns valors que haurà d'explotar en el futur si vol ser el referent d'aquesta part de la ciutadania, una ciutadania que no es deixa convèncer per les publicitats ni per els missatges fàcils.
