“Cal protestar, encara que no serveixi per rés”, aquesta frase feta, molts l'hem utilitzat en certs moments quan ens hem preguntat si realment val la pena estar en la picota, rebent hòsties a tort i a dret, una frase que utilitzàvem sovint els que vam estar a peu de carretera durant un any reclamant millores a les nostres carreteres i exigint la gratuïtat del peatge de Tarragona.
Una lluita que va ser dura per les represàlies de l'estat cap a les persones que érem visibles d'aquella lluita. Els membres de la llavors Plataforma Baix Gaià vam acumular fins a 126 denúncies per la via penal, jo personalment em vaig portar el rècord de 17 denúncies que va presentar la fiscalia de l'estat i que dins de la denúncia, l'estat demanava una pena de presó de 6 anys.
Però la resistència de la gent de la plataforma va forçar al final a l'estat a reconèixer que hi havien problemes greus, d'accidents i d'embussos a les nostres carreteres. Es va assolir una victòria parcial, i des de llavors els veïns de Torredembarra podem arribar fins a Reus gratuïtament.
Escric això, perquè abans d'ahir m'arribava l'esborrany de l'acord entre la Generalitat de Catalunya i REPSOL per retornar l'aigua al riu Gaià. Un acord que avui ja surt als mitjans de comunicació. El retorn de l'aigua del Gaià serà un fet històric, després que un dels darrers pantans del franquisme, l'any 1975, sacrifiqués la vida i la dignitat del riu Gaià i del conjunt del territori.
Cal valorar molt positivament la feina del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, però els que realment es mereixen un reconeixement són els membres de la Coordinadora Salvem el Gaià, una entitat que ha estat capaç d'aglutinar desenes de col·lectius del territori per reclamar el retorn a la vida del nostre riu.
Més d'11 anys de lluita, de dificultats, i de moltes frustracions de promeses incompletes, però al final... resultats positius!
Acabo també amb una frase feta “l'única lluita que es perd és la que s'abandona”
