Comencem l'any parlant de la llei del tabac, als fumadors ens preocupa i ens considerem agredits, i per els no fumadors és una gran noticia perquè el dret a respirar aire, més o menys, net, el tindran garantit als bars i restaurants.
Tot i així em dona la sensació que la llei del tabac és una cortina de fum perquè els ciutadans no parlem d'altres temes, que ens afecten directament a la línia de flotació de les nostres economies domèstiques, o bé de la situació de l'autogovern de la nació catalana.
La llum, el gas, els peatges i aliments bàsics com el pa pugen el preu, -per posar alguns exemples-, el subsidi dels 426€ el treuen -milers de famílies deixaran de tindre ingressos-, la destrucció de llocs de treball augmenta de manera alarmant -i el 2011 pot ser molt pitjor-...
Una situació econòmica perillosa, i encara més en un territori com el nostre, on les institucions no deixen de ser de pa sucat amb oli, molts cops gràcies a l'actitud submisa dels nostres representants polítics davant de les agressions constants per part dels instruments de l'estat per buidar de contingut les nostres lleis, com és el cas de l'estatut.
Sense els instruments necessaris per fer front als reptes immediats, com afrontar els devastadors efectes de la crisi -atur, tancament d'empreses...- i potenciar noves economies que ajudin a fomentar la creació de llocs de treball, les catalanes i catalans patirem per sortir- se'n.
Parlem de tabac, però la palla va cara
