Aquests dies s'han celebrat alguns aniversaris significatius, els 30 anys de la Constitució, els 60 anys de la Declaració dels Drets Humans... No deix de ser curiós com els que no volien la Constitució espanyola ara en són ferms defensors, podem posar el cas de l'expresident de l'estat espanyol el Sr. José Maria Aznar que a finals dels anys 70 criticava durament el document en qüestió, alguns exemples:
• "Vientos de revancha son los que parecen traer algunos de los Ayuntamientos recientemente constituidos. Las calles dedicadas a Franco y a José Antonio lo estarán a partir de ahora a la Constitución. En Valencia la Plaza del Caudillo pasará a llamarse del "País Valencia". Y no hemos hecho más que empezar. Se dedican a borrar la historia." (La Nueva Rioja. 9.5.1979)
• "El consenso ha provocado un efecto fulminante cual es el de la desconfianza de una enorme masa de españoles en el buen funcionamiento del sistema democrático, que quedó palpablemente demostrado en el elevadísimo índice de abstención que se produjo en el pasado referéndum." (La Nueva Rioja, 18.2.1979)
• "Tal como está redactada la Constitución, los españoles no sabemos si nuestra economía va a ser de libre mercado o, por el contrario, va a deslizarse por peligrosas pendientes estatificadoras y socializantes, si vamos a poder escoger libremente la enseñanza que queremos dar a nuestros hijos o nos encaminamos hacia la escuela única, si el derecho a la vida va a ser eficazmente protegido, etc." (La Nueva Rioja, 23.2.1979)
I la Declaració dels Drets Humans, que bonic!, en aquests 60 anys de declaració dels Drets Humans, possiblement hagin estat els anys on més s'han vulnerat. Quan es parla dels drets humans, penso que un grup d'humans fem un col.lectiu, i penso, que avui, el dret col.lectiu de les catalanes i dels catalans està sent vulnerat per una constitució, que no permet que el nostre poble pugui escollir democràticament el seu futur.
