Es l'hora dels desitjos, de pensar que l'any que ve ens anirà tot millor, que les guerres, les misèries i la fam desapareixeran, que la crisi del capitalisme farà canviar l'ordre mundial i el primer món deixarà d'explotar el tercer món. Que podrem reinventar el model econòmic global, que els bancs i caixes ja no podran especular amb els estalvis dels ciutadans, que l'habitatge serà un dret garantitzat, que ja no serà delicte nàixer en qualsevol lloc del món, on el color de la pell serà un signe més de riquesa per un país. Un món on s'aplicaran el drets humans escrupolosament, on Guantànamo ja no existirà, i Cuba serà un país democràtic, on les religions seran opcions personals respectades, -mai imposades-, un món on el drets col·lectius seran respectats, on el pobles sense estat -Palestina, Sahara, Catalunya, Euskal Herria, Irlanda, Escocia...- podran decidir lliurement el seu futur... Són tantes les coses que podria desitjar per l'any que ve, que necessitaria un any per escriure tot el que desitjo. Il·lusió, força, rebel·lia i cops de puny contra el sistema, són algunes de les receptes per assolir justament això, els nostres desitjos col·lectius. L'any que ve no podem defallir, tenim molts reptes, moltes lluites per fer front. I el que més m'anima, cada cop en som més.
Visca la terra!
