Llegeixo en alguns blocs, des de fa temps, que Torredembarra necessita espais de debat, de diàleg i de cafès. I estic d'acord, però també es cert que on s'hauria de fomentar el diàleg a través de comissions de treball, com és l'ajuntament, hores d'ara no es fa. Està bé seure en una taula i fer molts cafès, però també cal utilitzar, crear i fomentar, els instruments que siguin útils. I desprès ve l'altra part de la qüestió, pencar, treballar, dedicar-hi hores per gestionar el dia a dia i temps per aplicar el que suposadament s'hagi decidit en les taules de treball, de debat i de cafès.
La gent de l'Alternativa Baix Gaià ho fem, però també correm el perill de cremar-nos. Fomentem internament el debat i els cafès, però quan veus que les propostes queden penjades en qualsevol teulada, provoca frustració. Aquest és el perill, i potser ja la realitat, la frustració que està instal·lada a la societat torrenca. La gent ja no creu en grans debats, la gent creu en fets, la gent ho està passant malament, la gent està l'atur. Algú s'ha preocupat de saber quantes persones s'han quedat sense feina en els darrers mesos a Torredembarra?, s'estan prenent mesures per fer front a les dificultats que provoca l'actual situació econòmica?, hi han mesures previstes per facilitar que les famílies puguin pagar els impostos en fraccions?, - impostos que aquest any han pujat un 4'5% quan l'IPC de l'any passat va augmentar un 1'5%- i que a més cal afegir la congelació-reducció dels salaris, en el cas que tinguis feina. I els autònoms-botiguers-lampistes-etc? Hi ha contacte per conèixer quines dificultats tenen?... Hi ha una crisi de cavall, i Torredembarra mira cap a un altre costat. Continuem autistes a la realitat, i així ens va. A Torredembarra les coses no funcionen, i la culpa la tenim tots, uns per reflexionar massa i d'altres per no fer res.
