Estar a l'oposició no es cap privilegi, sobretot quan el govern no vol compartir les decisions de futur pel municipi. Estar a l'oposició és portar desenes de propostes -en positiu- i que gairebé totes acabin en un trist calaix. Estar a l'oposició és assabentar-te per la premsa de moltes de les decisions que es prenen a la casa gran. Estar a l'oposició es cremar-te personalment.
Ja està bé d'intentar donar una imatge distorsionada de la gent que estem a l'oposició. Els regidors d'ABG fem el que podem, dins del descontrol que hi ha a l'ajuntament. Dic descontrol, per que se'ns convoca un dilluns a les 9'30 del matí per decidir si volem que la gent es casi a la planta noble del castell, o se'ns convoca per si acceptem que pengin quadres de persones il·lustres del municipi a la Sala de Comissions. Però ens tenim que assabentar pel carrer que aviat tindrem un nou cap de la policia local, o que s'ha contractat gent, etc, etc...
Estar a l'oposició es dur -en aquestes circumstàncies de treball-, però tranquils, si un dia governa ABG no es repetirà el model ridícul i lamentable de fer unes comissions -a qualsevol hora i dia de la setmana- sense contingut. No ho tindrem en compte, farem participar activament als regidors de l'oposició en les decisions.
