Muntanyans II, un important pas endavant

Ahir la Comissió de Medi Ambient del Parlament de Catalunya va aprovar una proposta sobre el Pla Parcial Muntanyans II, presentada pels partits del govern, introduint una esmena presentada per CIU. Per la gent que portem des de l'any 2004 lluitant per aturar aquesta vergonya urbanística, es una bona notícia, espero que les resolucions del Parlament es duguin a terme. Espero que la comissió de treball que haurà de trobar possibles solucions definitives, (ón estarem representats tots els partits polítics locals, amb un representant del Consell Municipal de Sostenibilitat i amb la presència dels representants del Departament de Medi Ambient i Habitatge i de Política Territorial PTOP), es pugui convocar urgentment.

L'Ajuntament de Torredembarra no té més excuses, els partits que gestionen (PSC, ERC, GIT) tenen l'obligació de facilitar el treball de la comissió, té que implicar-se per poder rectificar el que avui tots sabem, que el Pla Parcial Muntanyans II es un greu error per el nostre municipi i per la nostra comarca. Tot això, sumat amb els 10 milions d'euros que va aconseguir en Joan Herrera dels pressupostos de l'estat per aquest any, si hi ha voluntat, Muntanyans II es pot salvar.

La fotografia es d'una de les moltes accions que hem fet la gent de l'ABG, per denunciar la destrucció de Muntanyans II

Un poble en moviment

Soc nou amb això d'encapçalar una candidatura al Congrés dels Diputats, ara fa tres mesos que vaig acceptar el repte de ser la cara visible de la candidatura, un repte que a priori era dur, per que entre d'altres motius, la coalició no treu diputat desde l'any 82, l'any del “naranjito” i l'any d'en Solé Barberà, un advocat amb una llarga trajectòria antifranquista, que llavors a ser diputat a través de les sigles del PSUC, desde llavors ha plogut molt. El món ha canviat, les guerres fredes avui són ben calentes, el mur de Berlin no existeix... malgrat tot, els problemes són el mateixos però amb diferents noms i amb certes matitzacions. Ara fa tres mesos vaig iniciar un llarg viatge, que encara no ha acabat, per la demarcació de Tarragona, parlant amb gent, amb molta gent, que desde els seus pobles treballen i defensen la dignitat d'on viuen, la dignitat del territori i de la seva gent. Durant tres mesos he estat explicant, sense buscar la notícia a la premsa, la complicitat de la gent del territori, que m'ajudessin a comprendre millor cada poble, comarca i ciutat. Les seves sensacions les seves visions, les preocupacions...

Les properes setmanes serà temps pels partits polítics de mercadejar amb propostes, molts cops irrealitzables, però que els permetran sortir a la premsa dia a dia, setmanes que els partits polítics llençaran milers i milers d'euros per aconseguir l'objectiu, l'acta de diputat, al preu que sigui. Nosaltres continuarem la mateixa feina que hem fet fins ara, continuarem fent xarxa per aglutinar la veu rebel del nostre territori, sense grans pretensions econòmiques, aglutinant idees, pensaments, sensibilitats, complicitats... somnis de lluita.

Diuen que tot es possible i tot està per fer, i jo crec que sí, i em refermo amb aquesta afirmació però per fer-ho possible tant sols crec amb la rebel·lia del carrer, de la gent. Per poder fer les petites grans transformacions socials i territorials als nostres pobles, viles i ciutats, cal fer entre tots un poble en moviment!

ICV-EUiA, a contracorrent

En el PSC del Camp de Tarragona diu, a través d'un article d'opinió i en boca del seu candidat en Francesc Vallés, que menteixo quan acuso al PSOE de prioritzar inversions elitistes a la demarcació de Tarragona. Com a resposta el sr. Vallés em parla de les pensions dels jubilats que s'han doblat (suposo que per alguns, per que els avis i avies que dia a dia surten al carrer a buscar la llum del sol, continuen vivint amb unes pensions lamentables), també em parla del xec nadó, per un valor de 2.500 euros... No sé que tenen a veure els famosos xecs socialistes, a les inversions elitistes en les infraestructures de l'AVE en detriment d'una xarxa ferroviària digne, desconeixia que un jubilat o nadó era una infraestructura. Potser tal com diu soc un candidat despistat, i que em dedico a enganyar.

Ja es hora que els ciutadans ens deixem d'escoltar les consignes desmobilitzadores, el PSC-PSOE, ens diu que ells són l'alternativa al PP, el PSC-PSOE l'únic que disposa per la campanya electoral es el vot de la por i els fantàstics xecs. Però el PSC-PSOE també fa por, tots tenim molt clar que el PSOE vol la CIU de Duran i Lleida reforçada al Congrés dels Diputats, amb ells podran continuar fent polítiques de xecs, sense complicar-se la vida, sense buscar les solucions desde l'arrel. Per que es clar, ni al PSC-PSOE ni a CIU els interessen enfrontar-se amb els responsables de que la feina sigui precària, ni amb els que controlen el mercat inmobiliari, ni amb els que ens volen marcar la moralitat en aquest estat, no sigui que s'enfadin.

Tant sols recordar que el “bon rotllo” entre CIU i PSC–PSOE, durant aquests 4 anys, a permès fer lleis com la del sector elèctric, consolidant els beneficis de les elèctriques, o la llei del mercat hipotecari i, com no, la llei de la reforma fiscal, una llei que baixa els impostos als més rics.

El xecs d'en Zapatero

Zapatero ha centrat la seva campanya i precampanya a base de talonari, ja no parlo dels diners que es gastaran en el material de campanya, parlo dels compromisos en les seves polítiques socials. Ahir ens deia que ens "donarà" als treballadors i pensionistes un xec de 400 del IRPF. A aquest xec li tenim que afegir altres xecs que ja va anunciar anteriorment, i li haurem d'afegir futur xecs que ens vindran els propers dies abans del 9 de març.

Si tens un fill et donaran un xec de 2.500 euros... i després que?, aquest fill, que va néixer amb un xec sota el braç, disposarà d'una educació gratuïta (de veritat), tenim garanties que no serà educat sota la disciplina de cap religió, o ens els convertiran en talibans eclesiàstics i en hooligans de la familia suposadament tradicional, i assumint planament que a Catalunya no hi cap tothom?. I després d'estudiar, aquest nen, tindrà garanties de tindre accés al mon laboral, sense explotacions d'edat ni de sexe?, i l'accés a l'habitatge?, estarà resolt el problema de la vivenda?, li donarem també un xec provinent dels diners públics per que puguin pagar l'hipoteca o el lloguer de la vivenda, continuant enriquint als poderosos que acumulen vivendes per especular?, i quan estimi? i si no estima a la persona que marquen els cànons de la societat marcada per les jihads religioses?, s'haurà d'amagar?, tindrà als xecs que llavors donin els que manen?...

Radicalitat vol dir tallar un problema desde l'arrel, amb xecs, l'únic que es fa es continuar potenciant i recolzant l'enriquiment dels Pizarros i Durans Lleidas, dels bancs i de les caixes, dels que especulen a les borses... Calen polítiques valentes per erradicar que els rics continuïn sent més rics, em nego que la filla de l'Aznar i la Botella, tingui xecs per tindre fills, per tindre un habitatge, pels beneficis de l'IRPF. Per desgràcia les polítiques del PSOE ho faran realitat.

A Catalunya no hi cap tothom, ho diu en Duran i Lleida

Doncs sí, l'estratosfèric Duran i Lleida ens diu en un cartell de precampanya que a Catalunya no hi cap tothom. Hi estic d'acord, no hi caben el militars, ni els violents, ni els racistes, ni el clero que justifica les agressions sexuals als menors, ni els especuladors, ni el homofòbics, ni els que maltracten a les dones, ni els feixistes, ni els explotadors laborals, ni els Borbons...

Crec que l'afirmació que fa CIU no inclou cap dels que anomeno, tinc la sensació que CIU s'agafat al discurs fàcil i lamentable de la Plataforma per Catalunya. Fer política amb el mercadeig de les persones es un discurs perillós, però sembla ser que per certs partits el vot fàcil es el que compta. En fi, Duran i Lleida, potser el que no hi cap en aquest pais ets tú!

Torredembarra i el surrealisme polític

L'afirmació que dic en el post de fa uns dies que la sra. Mª Dolors Toda va tenir una brillant intervenció, la refermo. Crec que Toda va fer una brillant exposició dels arguments del per que recolzaven la privatització de l'aigua a canvi de refer les obres del carrer nou. Un altra cosa es si jo comparteixo el contingut de l'intervenció de la regidora. Jo políticament mai hagués fet el mercadeig polític, de canviar una cosa per un altre, per a mi el conflicte del carrer nou es un, i el conflicte de l'aigua un altre.

La part més surrealista de l'actual situació no es el posicionament de l'Agrupació, que respecto però no comparteixo, si no que, per mi, el surrealisme polític es el d'ERC i el del PSC, polítics com la sra. Gassull o la del sr. Ripoll. que han defensat a capa i espasa que les obres del carrer nou eren "collonudes", "fotent" canya contra tots els detractors de l'obra, ara accepten, això sí, a canvi d'un bon contracte de l'aigua, que es digui que les obres del carrer nou són un desastre. Estem en un moment pervers de la política, aigua a canvi d'unes obres que es teníem que haver fet, senzillament be. Amb aquest fet, per mi ja queda clar definitivament, que en aquest govern el que menys mana es el mateix alcalde, i que el poder polític el continuen ostentant el sr. Ripoll (PSC) i la sra Gassull (ERC), per que en cas de que manés realment l'alcalde, ja els hagués destituït de manera fulminant.

Ah!, la foto del post on parlo del darrer ple, la va fer en Jordi Pla, li vaig agafar “prestada” del seu blog. La d'aquest post també l'he agafat del blog d'en Jordi Pla, sembla ser que també fa de “paparazzi” local.

Apa siau!

Visca la terra!, visca somiar!

Aquest inici de campanya he pogut tenir converses amb persones vinculades a moviments en defensa del territori ebrenc, he rebut lliçons magistrals del que és la lluita honesta i sincera, a part he pogut compendre millor el pensament d'una gent que viu en un territori constantment agredit i molts cops, ignorat. Ahir al matí vaig estar a Barcelona fent les fotos que s'utilitzaran per la campanya, diuen que el fotògrafs fan "virgueries", però tinc la sensació que amb mi tindran que fer un esforç "tremendu". Després vaig estar dinant amb en Joan Herrera i amb els candidats de Lleida i Girona, he que dir que la personalitat que transmet en Joan és impresionant, un "tio" amb les idees clares i bon comunicador, i també molt emprenyat per les hipocresies de la política.

I per acabar aquest post, vull donar les gràcies a l'Emigdi Subirats de Campredó, municipi agregat a la ciutat de Tortosa, per el tracte i debat polític sobre el futur del nostre país, i com no, per l'impagable regal dels llibres que ha escrit en els darrers anys. Emigdi, amb les teves il.lusions podrem assolir els objectius que volguem.

Apa, la lluita continua!

Precampanya intensa

Primer de tot demanar disculpes per no respondre els missatges del darrer post, literalment no he tingut temps físic per seure davant de l'ordinador. Aquests dies he estat a Tarragona, Tortosa, Constantí, Barcelona, Vila-seca i Tarragona (per segona vegada), a més de les reunions de treball per preparar la campanya i de la fantàstica gastrointeritis i febre que m'acompanya des d'ahir el matí. Avui estaré a Cambrils, aquest matí, i a la tarda-vespre a Tortosa. Dir que la precampanya està sent intensa, i que la resposta de la gent dels nostres pobles genial.

Fins aviat!

Contracte de l'aigua a canvi del carrer nou

Al ple d'ahir no hi van haver gaires sorpreses, el PP i l'Agrupació van recolzar els pressupostos del 2008 i el nou contracte l'aigua. Vull destacar la brillant intervenció de la regidora Mª Dolors Toda, portaveu de l'Agrupació, recolzant el contracte de l'aigua a canvi de revisar les obres del carrer nou, canviant, si cal, l'actual pavimentació. L'equip de govern va acceptar la proposta. Amb aquesta acceptació, l'equip de govern feia un reconeixement explícit que les obres del carrer nou són un nyap. Ha tingut que ser l'ambició d'aprovar el nou contracte de l'aigua, que ha permés que equip de govern es baixés els pantalons, i reconèixer que el carrer nou es una vergonya. Però ara tots ens preguntem, qui pagarà la reconstrucció de les obres del carrer nou?, hauran de pagar els veïns els errors d'aquest equip de govern?, amb aquest reconeixement públic que aquestes obres estan mal fetes, dimitirà algun responsable de l'equip de govern?.Vigilarem cada moviment d'aquesta decisió però molt em temo, que finalment aquest compromís no el compliran.

La vida es complica

Els preus dels aliments bàsics pugen, la roba, el transport públic, la benzina, els peatges també, els ajuntaments pugem els impostos municipals i, com no l'IBI. En tot això, que els sous no pugen, trobar feina estable cada cop és més complicat, i si la trobes és a través d'una ETT. Part d'aquest ínfim sou l'has de donar a l'ETT, entitat que ha fet de mitjancera per a què tu puguis treballar, precàriament és clar. L'acomiadament cada dia més barat, l'anomenat acomiadament improcedent és la via més barata i neta per acomiadar a un treballador. L'autònom, considerat com a empresari, quan el que realment és un treballador que es crea el seu propi lloc de treball, enredant-se als bancs per comprar una furgoneta i agafar un local de lloguer, de compra no, per que els bancs i caixes en financen el 60% del valor del local, la resta l'has de posar directament de la butxaca, una butxaca normalment buida de diners i d'il·lusions. Il·lusions perdudes per les dificultats per avançar, per tenir una vida digne. La vida no està gens fàcil, cada dia veiem més persones caminant pels nostres carrers sense un destí fixe, sense il·lusions, desencantats de la crueltat de la vida, una vida creada a mida d'uns quants que cada dia acumulen més.