Aquests dies hem vist com apareixien als carrers que envolten la zona peatonal del Carrer Antoni Roig, uns senyals que ens prohibeixen circular, entre d'altres vehicles rodats, amb bicicleta. Segons ens diuen es veu que hi han ciutadans que utilitzen amb irresponsabilitat la bicicleta, ocasionant molèsties als vianants, es per això que s'ha decidit eliminar l'us d'un vehicle que no contamina, no fa soroll i, per que no dir-ho, saludable per els nostres “michelínics” cossos. Si féssim cas d'aquest argument, a les carreteres i autopistes també hi haurien de posar cartells que prohibissin l'us del cotxe, ja que també n'hi han que en fan un us ben perillos.
Actualment molts són el municipis que estan apostant decididament per l'us de la bicicleta, creant places d'aparcament en tots els racons del poble o ciutat, promocionant el lloguer de bicicletes i creant carrils bici. Un mal us de la bicicleta, velocitat desmesurada, contra direccions, etc, cal una atenció de la Policia Local, aplicant el codi de circulació vigent, però mai eliminant l'us de la bicicleta.
Però Torredembarra decididament aposta per la ciutat dormitori, la ciutat del silenci, la ciutat on els seus habitants van a dormir, però que per treballar, respirar i viure han de marxar als municipis del voltant. Torredembarra es una petita ciutat amb un fort potencial comercial i d'identitat, però amb prohibicions d'aquest tipus l'únic que fem es donar la raó a la minoria que no vol ser molestada, la minoria que li fa nosa la festa major, els diables, els castells, els concerts dels joves, el mercat del dimarts, el mercat d'antiguitats, que els nens juguin a pilota a les nostres places, els bars, els restaurants...
Torredembarra necessita urgentment un pla de futur, abans de continuar amb la pastanaga de les inversions sense objectius comuns i planificats, cal un debat serios i participatiu del model de la ciutat en que volem viure, fer una ciutat amb pedaços, ens porta a situacions d'aquest tipus, on sense el consens polític i ciutadà s'adopten mesures estranyes i de difícil comprensió. Per que, realment sabem el model de ciutat que volen el torrencs?, els hi hem preguntat algun cop?
Des de l'ABG ens resistim a acceptar aquest model de ciutat, volem una ciutat viva, sorollosa, bulliciosa i alegre... volem les bicicletes al carrer!
Actualment molts són el municipis que estan apostant decididament per l'us de la bicicleta, creant places d'aparcament en tots els racons del poble o ciutat, promocionant el lloguer de bicicletes i creant carrils bici. Un mal us de la bicicleta, velocitat desmesurada, contra direccions, etc, cal una atenció de la Policia Local, aplicant el codi de circulació vigent, però mai eliminant l'us de la bicicleta.
Però Torredembarra decididament aposta per la ciutat dormitori, la ciutat del silenci, la ciutat on els seus habitants van a dormir, però que per treballar, respirar i viure han de marxar als municipis del voltant. Torredembarra es una petita ciutat amb un fort potencial comercial i d'identitat, però amb prohibicions d'aquest tipus l'únic que fem es donar la raó a la minoria que no vol ser molestada, la minoria que li fa nosa la festa major, els diables, els castells, els concerts dels joves, el mercat del dimarts, el mercat d'antiguitats, que els nens juguin a pilota a les nostres places, els bars, els restaurants...
Torredembarra necessita urgentment un pla de futur, abans de continuar amb la pastanaga de les inversions sense objectius comuns i planificats, cal un debat serios i participatiu del model de la ciutat en que volem viure, fer una ciutat amb pedaços, ens porta a situacions d'aquest tipus, on sense el consens polític i ciutadà s'adopten mesures estranyes i de difícil comprensió. Per que, realment sabem el model de ciutat que volen el torrencs?, els hi hem preguntat algun cop?
Des de l'ABG ens resistim a acceptar aquest model de ciutat, volem una ciutat viva, sorollosa, bulliciosa i alegre... volem les bicicletes al carrer!
