El 3 de març de 1976, a Vitoria-Gazteiz van ser assassinats, a mans de la policia espanyola, 5 obrers quan participaven en una assemblea. 100 treballadors més, van ser ferits, Franco ja era mort feia mesos. La tant anomenada "modèlica" transició democràtica, no ho va ser tant com ens diuen. Una democràcia que mai va passar comptes d'aquesta barbàrie feixista, una democràcia que va deixar que el repressors polítics i executors de les seves voluntats, visquin en llibertat. Lluís Llach aquella mateixa nit, ple de ràbia i de dolor va fer aquesta cançó, Campanades a morts.
Aquest 1 de maig, va per ells, per les víctimes d'un estat que mai demanarà perdó.