La sequera ha reobert el debat de l'aigua, hi ha qui vol recuperar, de manera permanent, la filosofia de transvasar aigua d'una conca a un altre, des de l'aigua de l'Ebre, fins a portar aigua del Roina. L'aigua es vida, aquesta es una de les afirmacions que es fa des dels territoris, però l'aigua també es negoci, diners i poder, qui controli l'aigua en el futur serà qui controlarà el món, pel damunt dels interessos petroliers.
Aquest dies de crisi hídrica, he tingut l'oportunitat, i privilegi, de tindre converses amb diferents sectors implicats, des de científics especialitzats amb l'aigua, fins a membres vinculats amb la lluita històrica antitransvasista, passant per psudoplataformes, com la de Tarragona, formades per persones vinculades a CIU i el PP, que aprofiten l'avinentesa per utilitzar l'aigua com a instrument polític. D'aquestes converses començo a aprofundir en els meus criteris respecte al conflicte de l'aigua, conclusions i pensaments que aniré llençant a través del bloc els propers dies.
Aquest conflicte el vull relacionar amb la nova concessió de gestió de l'aigua que ha fet l'Ajuntament de Torredembarra, (PSC-ERC-GIT) un contracte, clarament transvasista, que contempla triplicar el consum d'aigua per els propers 25 anys, quan aquest municipi fa 20 anys que viu del consum de l'aigua del minitransvasament de l'Ebre.
En fi, salut!
