A la gent de l'ABG se'ns acusa molts cops de ser somiadors, de defensar postures molt “boniques” però irrealitzables, de bones intencions, però irrealitzables. La vida ja és complicada per si sola, el botiguer ha de pujar les persianes cada dia i esperar que els clients entrin a comprar, l'obrer ha de matinar per anar a la feina, el malalt ha de lluitar per curar-se, el jove ha de batallar per obrir-se camí a la vida... I així podríem definir la vida de tots i cadascun dels homes i dones que vivim a Torredembarra, Catalunya i al món. I que vol la ciutadania? feina?, salut?, habitatge?, arribar a final de mes?, possiblement moltes més coses, però, indiscutiblement, totes encaminades a buscar la dignitat personal i col·lectiva.
Des de l'ABG sempre hem defensat que Torredembarra tenia que haver planificat el seu futur, com per exemple la diversificació de la seva economia, per evitar dependre d'un sol sector: la construcció. Avui, fa quatre anys que vam defensar en veu alta, que calia planificar la diversificació econòmica del nostre municipi, de fer una planificació que ens permetés treballar en aquest sentit, per evitar, en la mesura del possible, el ressentiment d'una futura crisi del sector de la construcció... llavors se'ns va acusar de ser somiadors. Quatre anys desprès, Torredembarra i Catalunya viu un moment de crisi econòmica important, i els informes econòmics, gens encoratjadors, ens diuen que possiblement sigui el començament d'una època difícil. En canvi, hi ha ajuntaments que sí que van ser previsors, ajuntaments que van apostar per la diversificació i la planificació, un treball fet des del consens polític, l'assessorament dels millors tècnics i de la participació ciutadana, un full de ruta que els ha permès afrontar la recessió econòmica en millors condicions. Però la sort d'aquests municipis, és que ningú va acusar de somiadors als polítics que ho van proposar.
Continuarem insistint, continuarem proposant la planificació de la Torredembarra del futur, la Torredembarra del consens, i defugirem les polítiques impositives i de criteris d'uns quants per damunt de la majoria.
Des de l'ABG sempre hem defensat que Torredembarra tenia que haver planificat el seu futur, com per exemple la diversificació de la seva economia, per evitar dependre d'un sol sector: la construcció. Avui, fa quatre anys que vam defensar en veu alta, que calia planificar la diversificació econòmica del nostre municipi, de fer una planificació que ens permetés treballar en aquest sentit, per evitar, en la mesura del possible, el ressentiment d'una futura crisi del sector de la construcció... llavors se'ns va acusar de ser somiadors. Quatre anys desprès, Torredembarra i Catalunya viu un moment de crisi econòmica important, i els informes econòmics, gens encoratjadors, ens diuen que possiblement sigui el començament d'una època difícil. En canvi, hi ha ajuntaments que sí que van ser previsors, ajuntaments que van apostar per la diversificació i la planificació, un treball fet des del consens polític, l'assessorament dels millors tècnics i de la participació ciutadana, un full de ruta que els ha permès afrontar la recessió econòmica en millors condicions. Però la sort d'aquests municipis, és que ningú va acusar de somiadors als polítics que ho van proposar.
Continuarem insistint, continuarem proposant la planificació de la Torredembarra del futur, la Torredembarra del consens, i defugirem les polítiques impositives i de criteris d'uns quants per damunt de la majoria.
