Es va confirmant que el trasnsvasament de l’Ebre no es farà, de moment, i que el decret serà derogat aquest divendres en el Consell de Ministres. El tema de l’aigua ha estat demolidor per ICV, una mala comunicació des del principi, tant externa com interna, i la justificació sense embuts de fer l’interconnexió de xarxes, ha fet que la credibilitat de l’organització sigui avui gairebé nul·la, com a mínim amb tots aquells sectors que en els darrers any s’havien enganxat al missatge d’ICV. Sectors provinents dels moviments ecologistes, dels moviments socials i antisistema i també de sectors catalanistes-independentistes que a través de les EPM, havien fet un acostament a ICV.
Ara, tot aquest procés aglutinador ha quedat tocat seriosament, la gestió de Mossos ja va ser un punt de partida per començar a perdre recolzaments (cal recordar les identificacions de joves catalans per cremar imatges del rei dels espanyols, o l’intervenció, en plena campanya electoral, en una universitat...), malgrat tot, el pitjor encara estava per aparèixer, la crisi de la sequera.
Les darreres eleccions, ja van ser un clar indicador, primer les municipals, on la davallada ja va ser significativa, posteriorment les eleccions estatals deixant la representació al congrés amb un sol diputat, acompanyat del diputat de IU. Tot i això, encara la crisi de l’aigua encara no estava en el debat polític. Les darreres enquestes que circulen diuen que ICV al Parlament de Catalunya podria perdre un bon grapat de diputats.
Davant d’aquesta situació, entenc que no ens podem quedar amb el braços plegats, esperant a patir electoralment, més del que ja s’està patint ara. Caldrà que ICV faci un debat intern per clarificar les seves idees, els seus plantejaments i el seu futur.
Ara, tot aquest procés aglutinador ha quedat tocat seriosament, la gestió de Mossos ja va ser un punt de partida per començar a perdre recolzaments (cal recordar les identificacions de joves catalans per cremar imatges del rei dels espanyols, o l’intervenció, en plena campanya electoral, en una universitat...), malgrat tot, el pitjor encara estava per aparèixer, la crisi de la sequera.
Les darreres eleccions, ja van ser un clar indicador, primer les municipals, on la davallada ja va ser significativa, posteriorment les eleccions estatals deixant la representació al congrés amb un sol diputat, acompanyat del diputat de IU. Tot i això, encara la crisi de l’aigua encara no estava en el debat polític. Les darreres enquestes que circulen diuen que ICV al Parlament de Catalunya podria perdre un bon grapat de diputats.
Davant d’aquesta situació, entenc que no ens podem quedar amb el braços plegats, esperant a patir electoralment, més del que ja s’està patint ara. Caldrà que ICV faci un debat intern per clarificar les seves idees, els seus plantejaments i el seu futur.
